ARTICLES » 04-06-2012 | CERVANTES FOU MIQUEL DE SERVENT
10866 lectures
|
El Rector de Vallfogona i Cervantes/Servent
Com és que tant En Vicenç Garcia com Cervantes van escriure uns elogis tan desmesurats a En Perot Rocaguinarda? L'Esteve Renom troba molt suggerent que ambdós literats coincidissin en aquest punt, no exempt d'ideologia política, i apunta la possibilitat que l’un i l'altre s’haguessin pogut conèixer
Entre les poesies del rector de Vallfogona, Vicenç Garcia, hi ha "El famós bandoler Perot Rocaguinarda", que diu així:
"Quan baixes de Montseny, valerós Roca,
com si una roca de Montseny baixara,
mostres al món ta fortalesa rara:
que per a tu, sa fúria tota és poca.
A ningú al cap de tantes bales, toca,
lo qual no veja, si et pot fugir la cara;
que ton valor insigne no repara,
tras falsa mata ni traïdora soca.
Tot aquest Principat fas que badalle,
qui et persegueix de son, qui persegueixes
ab mortal i funebre parassisme.
Qui tinga ton judici mire i calle,
i diga't senyoria, que ho mereixes
per lo millor pillard del Cristianisme".
El to d'elogi al bandoler sembla ser totalment equiparable al que usa Cervantes/Servent al Quixot
En moltes altres poesies, el rector de Vallfogona també fa un sentit elogi de la llengua catalana i el mateix per la terra catalana. I tot, igualment, en una línia molt semblant a l'obra d'en Cervantes/Servent.
Hauria pogut tenir alguna relació Cervantes/Servent amb el rector de Vallfogona? Haurien influït els poemes d'En Vinceç Garcia en l'obra de Cervantes, i especialment en la segona part del Quixot i el Persiles?
A les biografies del mossèn s'afirma que la fama de les poesies d'En Vicenç Garcia s'havia estès ràpidament, almenys als cercles literaris i de cultura del Principat i d'arreu de la Nació catalana.
Està documentat que En Vicenç Garcia a l'any 1609 rep una visita del bandoler Rocaguinarda, amb qui manté una entrevista. És a ran d'aquesta entrevista que compon el poema transcrit.
I a l'any 1615 es publica la segona part del Quixot on apareix l'episodi d'En Rocaguinarda.
No deuria ser fàcil de tenir una relació directa amb el bandoler. Almenys fora dels cercles implicats en la seva actuació delictiva. En canvi, crec que no és del tot forassenyat de pensar que entre dos literats apassionats de l'època hi hagués pogut haver la transmissió d'aquella experiència amb el bandoler, que hagués permès a En Servent/Cervantes de fer-se un dibuix proper del personatge.
Tot això vindria a ser també un element més que reflectiria la proximitat de Cervantes/Servent amb Catalunya.
Esteve Renom
Autor: Esteve Renom
versió per imprimir
@Biel Bestué el sirventés o serventesio es mucho anterior al Cervantes, viene de la lírica provenzal de la Edad Media.
Interessant article sobre allò que alguns en diuen decadència
avuí m'he torbat aixó a la wikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sirvent%C3%A8s és interessant la semblança de Sirvent amb el Sirventès, i més si el Sirvent que es relaciona amb en Cerbantes era de València. potser de familia de trobadors que feien sirventés i els hi va quedar en el cognom? com a míni encaixa en el tipus de personatge que s'identifica emb en Sirvent.
Ui!!! No era un gran escriptor satíric aquest rector? Podria ser l'autor del Quixot d'Avellaneda tal com he sentit en algun lloc? Potser cal que ens plantegem els nostres aprenentatges d'història envers altres països
Dues coses. Primera. És molt curiós que les poesies de Vicenç Garcia s'editin el 1705,any més any menys i en llengua catalana. Obeeix a la política de Felip V d'atraure's els catalans durant la seva primera estada a Barcelona? O potser s'editen quan el Borbó marxa enutjat de Barcelona i assistim aleshores a un temps de llibertat d'impremta i a llibertat d'imprimir en llengua catalana? Segona. En Vicenç Garcia compon un poema en forma de cal.ligrama "avant la lettre" en honor de Santa Teresa de Jesús. Curiós que un català elogiïi una santa d'Àvila, com suposadament és coneguda Teresa de Jesús, i, a més resulti que l'autor és amic del lluitador acèrrim en defensa de Catalunya de finals del XVI i inicis del XVII.
Dues coses. Primera, es molt curiós wque les poesies de Vicenç