Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història s'assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa."
Lleó Tolstoi
NOTICIES » 29-08-2014  |  PROJECTE LLEONARD
7377 lectures

Bilbeny: 'Leonardo da Vinci va tenir una relació més forta amb Catalunya del que s'ha imaginat'

Un reportatge d'En Pere Francesch sobre el documental "Desmuntant Leonardo", que ajuda a entendre millor la pel·lícula i les recerques d'En Jordi Bilbeny

Entrevista de l'ACN

'Leonardo da Vinci va tenir una relació més forta amb Catalunya del que fins ara s'ha pogut imaginar.' Aquesta és una de les tesis que defensa l'escriptor i investigador Jordi Bilbeny al documental 'Desmuntant Leonardo', dirigit per Dani de la Orden i Marc Pujolar. En una entrevista a l'ACN, Bilbeny ha dit que al documental es posa una gran ombra de dubte sobre tot el que s'ha dit al voltant de Leonardo da Vinci i es tracten 'diversos aspectes de la seva biografia que són fruit de la tergiversació premeditada dels censors d'estat'. 'Desmuntant Leonardo' es podrà veure fins a final de mes als Cinemes Girona. A final de juliol ja l'havien vist mil persones.

El documental d'investigació històrica aprofundeix en la figura del geni del Renaixement i segueix l'estela de documentals anteriors com 'L'apropiació del descobriment d'Amèrica' (2003), 'Enigma Cervantes' (2004) i 'Colom i la Casa Reial Catalana' (2011). De fet, són ben conegudes les investigacions de Bilbeny, qui ha defensat la catalanitat de personatges com Colom o Cervantes.

En aquest cas, s'investiga Leonardo da Vinci. A Bilbeny, des de fa molts anys, li va cridar l'atenció que en el fons d'algunes obres de Leonardo es veiessin unes muntanyes molt similars a les de Montserrat. El seu interès va créixer en descobrir el llibre 'Leonardo, los años perdidos', de José Luis Espejo, on es demana si el pintor va ser a Montserrat. 'Al llibre', ha dit l'investigador, 's'hi aporten raons de pes per creure que Leonardo havia d'haver estat a Montserrat o havia tingut alguna relació amb la muntanya'. També ha destacat una altra dada fonamental del llibre, en relació amb l'escut d'armes de Da Vinci que es troba a Anchiano, el lloc on va néixer. Ha destacat que, curiosament, a l'escut d'armes hi figuren les barres catalanes, 'en lloc de quatre, n'hi ha tres, però tothom sap que el nombre de pals o barres era indistint', ha afegit.

A partir d'aquí, va començar la investigació de Bilbeny, qui ha dit que pensava que Da Vinci podia ser 'el fill intocable d'un Papa, una persona que va arribar a vell escrivint i pensant unes coses que eren tingudes per herètiques'. Finalment, va canviar la direcció de la recerca veient l'escut d'armes, i va interpretar que podia ser 'un fill perdut de la casa reial catalana, segurament de Nàpols': 'Si Leonardo havia viscut a Itàlia i els reis de Nàpols estaven emparentats amb gairebé totes les famílies nobles de la península itàlica, potser s'havia de començar per allí.'

Bilbeny va començar a escriure sobre els resultats de la investigació i va fer alguna conferència, fins que el director dels seus anteriors documentals, David Grau, i la productora Pilar Montoliu van decidir tirar endavant 'Desmuntant Leonardo'. No obstant això, Pilar Montoliu va decidir de canviar-ne el director i que ho fos de Dani de la Orden, fill de la productora, un jove director que es començava a fer un nom en el terreny audiovisual, ha dit Bilbeny.

'Una gran ombra de dubte'

Bilbeny ha destacat que al documental posen una 'gran ombra de dubte' sobre tot el que s'ha dit al voltant de Leonardo da Vinci: on va néixer, la seva edat, la seva mare i el seu pare, el seu tutor, la seva estada a Milà, qui és la Gioconda i quines muntanyes hi ha darrere seu. 'Tractem diversos aspectes de la seva biografia que són fruit de la tergiversació premeditada dels censors d'estat'. A la pregunta de per què creu que s'ha tergiversat la història de Da Vinci, Bilbeny ha dit que a Itàlia s'interpreta que la unitat del país l'havien de fer del nord cap al sud i no a l'inrevés. 'La gran cultura italiana i el gran moviment espiritual i artístic és de Roma a Nàpols, i el nord no ho accepta i porta a terme moviments per autoproclamar-se hereu de la cultura dels clàssics. Milà i Florència es comencen a atribuir pintors i moviments culturals que no eren florentins ni milanesos.'

En aquest context, ha destacat que s'havien intentat esborrar 'les relacions humanes, polítiques i culturals entre Leonardo i Nàpols'. 'Mostrem que Leonardo no estava alimentat, nodrit, protegit i suportat econòmicament pel duc de Milà i els senyors de Florència, sinó per les princeses napolitanes i pel rei de Nàpols, i que com a conseqüència d'això va tenir una relació més forta amb Catalunya del que fins ara s'ha pogut imaginar', ha assegurat. En aquella època, Isabel de Nàpols --o d'Aragó-- s'havia casat amb el duc de Milà Gian Galeazzo Sforza. I Da Vinci va ser el pintor de la Cort del duc de Milà en aquell període.

No es defensa que Da Vinci fos català

Bilbeny ha apuntat que la relació entre Da Vinci i Catalunya fins ara havia estat de zero. El documental no defensa que Leonardo da Vinci fos català, sinó que ofereix dades i proves d'una connexió amb Catalunya. Ha volgut deixar ben clar que això no és perquè ell ho digui o que ho defensi per la seva ideologia política: 'En principi vaig entrar amb la intenció de demostrar que Da Vinci no és un pobret italià, sinó un noble o aristòcrata. Volia saber qui era Leonardo da Vinci i el que surt de moment és un personatge vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, parent dels Borja, que pinta uns quadres amb unes muntanyes que s'assemblen molt a les de Montserrat.' L'investigador ha destacat que Da Vinci 'no és un nen analfabet sense estudis, sinó un aristòcrata amb estudis de llatí, aritmètica, matemàtica, música, enginy militar i segurament amb estudis de medicina'.

Una possible segona part i un llibre

Bilbeny ha dit que els agradaria fer una segona part del documental, però ha reconegut que no hi ha recursos. 'Per fer això hem trigat dos anys i necessitaria un any per escriure'n la segona part', ha dit. Així mateix, també ha apuntat que s'ha proposat de fer un llibre perquè té moltes notes i molt material. 'Ens faria molta gràcia, però ara hi ha impediments a nivell material, de suport econòmic, de pau i tranquil·litat mental per poder-ho fer', ha assegurat.

'Desmuntant Leonardo' és una producció de Pilar Montoliu Produccions i compta amb la participació de l'Institut Nova Història. El documental és en format entrevista i es mostren documents i imatges de les quals es parlen. S'ha rodat a Roma, Nàpols, Florència i Bergamo i s'hi mostren les armes reials catalanes, les muntanyes de Montserrat o La Gioconda d'El Prado que fins fa un cert temps era tota pintada amb un fons negre.

Pere Francesch


Bilbeny -- Desmuntant Leonardo per vilawebtv


Article d'en Pere Francesch - ACN, publicat a vilaweb.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Guerau
    03-09-2014 23:46

    Els historiadors professionals haurien d'estar molt revoltats acadèmicament contra les burrades de la història oficial espanyola i en concret la de la conquesta d'amèrica. Per defecte tota la història oficial espanyola s'hauria de posar en quarantena, està altament contaminada

  2. Guerau
    03-09-2014 01:45

    Només hi ha un país al món capaç de sostenir una incongruència tan gran com acceptar com ja accepten alguns (d'altres encara estan negant-ho tot) que part de l'adminitració i el pagament del viatge de Colom del descobriment d'amèrica va ser fet per la Corona d'Aragó però sota la bandera i en benefici només i exclusivament del Regne de Castella, i que es prohibia que la corona d'aragó (just aquells que promouen el viatge) participés en res d'Amèrica... embolica que fa fort.

  3. dolors
    02-09-2014 23:13

    Bé, qui s'amaga darrera el gran felí, impermeable a comprendre res encara pregunta i afirma:

    1. ... Un debate académico?


    Que jo sàpiga el gran felí no fa re digne de ser considerat acadèmic, en aquest espai obert de Nova Història.



    2. Pero Lluís... Con quién?

    Ningú... el felí no hi veu ningú... ningú com ell, en les publicacions de NH. Dons, a menysprear, el mot, ben imperial, que ell empraria seria "ningunear", aquesta és la seva gran arma, menysprear. De fet ni hi veu ningú ni hi vol veure a ningú. Ara bé entra cada 20 minuts i replica ... menyspreant. Ataca els molins... de vent.

    3. Realmente piensas que las "investigaciones" del INH merezcan una respuesta del mundo académico?

    Ara bé, el gran felí si que hi entra, cada 20 minuts, a parasitar, a desacreditar, a atacar ... un felí acadèmic dissenyat per a desacreditar i per a faltar al respecte. Vaja pedagogia aplica el mestre felí. Entra a flitar la web, ... cada 20 minuts.

    4. El sr Bilbeny, vuestro jefe (y vuestro dios)

    Com ho pot deduir? racionalment, no es pot. Ell però si pot.

    Bé, plego, espero que fins d'aquí a ... 20 setmanes, que tenim feina, molta feina.

  4. Tramontana
    02-09-2014 20:49

    Cada tarannà es diferent.... el tarannà castellà no està habituat a la democràcia i en el temps actuals està fora de lloc i te les de perdre... ells se senten bé amb les dictadures, franquismes, inquisicions, manipulacions de la historia.... en aquest àmbit estan com peix a l'aigua...

  5. Arnau Mir de Tost
    02-09-2014 12:32

    Ho faig molt poc, però acabo de llegir el comentari d'en Bilbeny responent a un tal Troll: sense color. Si la història oficial l'hagués de defensar el tal Troll, passaria com amb la teoria de que el Sol es movia al voltant de la Terra o la de que la Terra era plana: van ser realitats incontrovertibles, irrebatibles i dogmàtiques fins que alguns, els que a més de pensar, concloïen i escrivien el que pensaven, van demostrar el contrari; i tot i així, durant molt de temps, encara els dogmàtics (com aquest tal Troll) no ho volien acceptar. El problema, comprensible certament, és que els Trolls de torn han construït la seva identitat (la personal i la nacional) de tal manera, que els és impossible pensar diferent i acceptar una altra realitat: es destruirien com a persones; la meva àvia va sofrir un trauma tan gran quan s'arribà a la lluna (cosa impossible per a ella, catòlica tradicional fervent) que es va morir en dos mesos com a consequència, com dictaminà el que era el seu metge.

  6. Guerau
    01-09-2014 22:30

    "Aragon (Catalunya) stood as a buffer between Castilian and Arab world and Europe". Això es e que pensen els europeus, definint en un mateix bloc el castellà i l'àrab.

  7. Tramontana
    01-09-2014 20:16

    Ací la diferència està entre el "tarannà català? i el "tarannà castellà?, també dit espanyol.
    Tothom que ha nascut a Catalunya es català...., però hi ha gent nascuda a Catalunya, que segueixen el tarannà espanyol i hi ha gent nascuda a Catalunya que segueixen el tarannà català.
    I ja sabem tots que diferents són els dos tarannas: un més similar al tarannà europeu i l'altre més similar al tarannà morisc (8 segles de dominació)... això no vol dir que ningú sigui millor ni pitjor.... els moriscs durant una època van ser capdavanters al món... però en el moment actual ja veïem com actuen...
    Tothom veu com actúen cadascun dels dos tarannas davant la vida, el treball, la democacia, la veritat-mentida, la cuina, les festes, la política, l'empresa, l'economia,.... etc. etc.
    Vist que els dos tarannas s'està demostrant que són molt incompatibles...., esperem que almenys a Catalunya triomfi el tarannà català....

  8. Jordi Bilbeny
    01-09-2014 12:36

    Sí, Troll. Pensar no és delicte. Que jo sàpiga. Creure's els fets sense cap mena de reflexió ni sentit crític, simplement perquè són així, han estat així i així seran sempre, cau dins l'àmbit de la irracionalitat i el fanatisme. La diferència és que jo no me n'enric, ni faig escarni del teu credulisme cec. El fonamentalisme istoriogràfic, com el fonamentalisme religiós em semblen tan respectables com admirables. Formen part de la condició umana. I és molt interessant, interessantíssim, observar com no tenen ni temps, ni límits ni distànica. I es manifesten tant al segle XIII com al XXI. Per cert: la presència catalana a Itàlia no és un invent meu. Totom sap que més de mitja Itàlia va ser conquerida i poblada per catalans durant alguns segles, encara que molt sovint se'ls digui aragonesos o espanyols. Per què et molesta tant que algun d'aquests catalans pogués aver fet quelcom d'important que sobrevisqués a la censura espanyola? No serà que et molesta precisament per això: perquè han sobreviscut al vostre genocidi cultural multisecular?

  9. Guerau
    30-08-2014 21:22

    Nostradamus, fill de jueva conversa provençal i del notari català Jaumet de Nostradama. Bé els francesos igual que els castellans s'han apropiat de la cultura catalano-occitana.

  10. per flipar
    30-08-2014 16:41

    habies pensado en trataros de apropiar de alguna figura francesa? Asi se hacen muchos amigos en europa.

  11. Lluís
    29-08-2014 23:40

    Va, ja començo jo, per fer ambient. Pero cómo va a ser Leonardo catalán, si el mismo nombre lo dise: Leonardo da Vinci! (per cert, els francesos no tenen cap problema a no dir-li Leonardo, i li diuen Léonard de Vinci).

  12. Lluís M. Mandado i Rossell
    29-08-2014 22:20

    Ara vindran els que no han vist el documental ni llegit res a omplir de crítiques. Deuen treballar a preu fet.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
20426 lectures
2019 INH 11 Quim Gibert/ «Traces catalanes a Puerto Rico_ Notes d’un viatge d’estiu»
2019 INH 15 Pol Bragulat/ «La casa d’En Sirvent i el temps de la seva estada a Barcelona»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli...[+]
L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]
Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta...[+]