Accediu  |  Registreu-vos-hi
"L'únic deure que tenim amb la història és reescriure-la."
Oscar Wilde (1854-1900) Dramaturg i novel·lista
ARTICLES » 09-03-2024  |  MEMòRIA HISTòRICA
545 lectures

Carme Karr i la revista ‘Feminal’

Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, reproduïm l’editorial del primer número de la revista ‘Feminal’, del 28 d’abril de 1907. Aquesta revista sortí com a suplement del setmanari ‘Il·lustració Catalana’, La peça editorial anava signada per Carme Karr (1865-1943), una periodista i escriptora pionera del feminisme catalanista. Han passat cent disset anys i no hi ha cap revista que avui representi, amb uns estàndards actuals i amb una ideologia progressista, el que va representar una iniciativa com aquesta d’una dona de classe alta, culta i cosmopolita. El tarannà i la posició social de Karr són equiparables a l’empenta de l’argentina Victoria Ocampo, que impulsà la revista ‘Sur’ el 1931.

Fotografia de Carme Karr.

La nostra finalitat

Un dels més grans defectes que la gent de fòra troba al home català, es sa manca de món, sa poca sociabilitat, son rusticisme –sovint titllat per grossería,– quan podría esser més justament calificat de timidesa. Axò es patrimoni de tots aquells paissos en que, per rahons de consuetut ò de denivell intelectual, l’home y la dòna tenen entre sí poques ò nules relacions socials.

Mercès a Deu, no es de témer que la dòna catalana’s masculinisi fàcilment; en cambi, sembla que convé feminisarla, elevant son intelecte al nivell de ses reconegudes virtuts morals, per que esdevingui més qu’ara, la vera companya somniada del home estudiós y emprenedor, sense perdre rès de ses gracies y dolsors instintives, ben al contrari.

La catalana, per temperament y tal vegada per atavisme, es de les poques dònes que poden assolir y guardar el medi just dels seus devers socials en la moderna civilisació; per essencia es poch arrauxada, sense carèxer –per axò,– d’empenta coratjosa; ella estima per damunt de tot, la seva llar y la seva pau, y entenem que, arreu hont vagi per nous camins empresos, ella durà sos amors sants y ses creencies per les grans veritats.

Ara be, partint d’aquest principi, creyem arribada l’hora d’encaminar dreturerament l’intelecte de la nostra dòna, qui ja’n sent y ens ne fa sentir una imperiosa necessitat.

Volem que per cultivar son esperit no li calgui beure forsosament en fonts llunyanes, per que l’aygua ab que s’abeura es filla d’altres terres hont la parla y els costums no sempre s’avenen ab les nostres, hereditaries. D’aquells paíssos avansats d’ahont ens arriban alenades de feminisme, no’n podem rébreho tot; cal ferne una selecció que s’avingui ab lo qu’es ara Catalunya, y aquesta selecció té d’esser feta paulatinament, interessantla, amanyagantla a la dòna, donchs, entenem que, axís com la de les més cultes nacions, la dòna catalana potdèu contribuhir al enaltiment de la seva patria, intruhintse y educantse per obrir nous camps al general avens.

Es evident que l’home, al costat d’una dòna d’esperit cultivat y de seriosa y variada instrucció, se sent sempre menys déplacé y no refuig la companyia femenina, ans al contrari, hi cerca la nota suau que manca al seu temperament, y’l día en que l’home y la dòna podrànsabràn parlar entr’ells lliurement d’altres coses que de futilitats malsanes, aquell dia mimvarà la malvolensa, l’odiosa crítica y la consegüent calumnia.

L’home català devindrà aleshores més refinat, perdent molta de sa duresa instintiva, s’encomenarà inconscientment la mondología, qual manca li resta ara tantes simpaties aquí y al extranger, y que ha d’esser un dels puntals del perfecionament de la nostra rassa. Entretant, la dòna, anirà devenint més desitjosa d’apendre, per saber, per ensenyar, per cooperar en les coses grans, útils y belles d’un poble que reneix, y adhuch, per plaure. La dòna no tindrà –com ara–por de parlar al home, donchs, podrà y sabrà interessarse per tot allò qu’es obgecte dels seus estudis y afanys, sense que l’home –com ara passa tan sovint– se violenti al veures obligat a sostenir ab una dòna converses massa… casolanes ò massa buydes. Fins avuy, el català intelectual, cienntífich, artista, ha viscut sense fer rès per la dòna, sense interessarse per ella, com si no fos més que una màquina maternal ò un obgecte de luxe; quelcom d’imprescindible, però sense gran trascendencia; en un mot, quelcom un poch més necessari que’l tabach; y adhuc, la dòna, quan no veu entre les altres dònes tan ignorants, tan fútils com ella, una vida plena de feynejars de dispesera ò de cantarelles y saltirons de canari engaviat, se veu voltada d’un element altament nociu, element de desenfeynats, de inútils, de presumptuosos y afeminats qu’aviat ser transforma en cercadors de còmodes aventures.

FEMINAL, donchs, vé a la dòna com un amich qui, en la seva llengua li parlarà de tot lo que pot esserli útil, de tot lo que pot plàureli y interessarla en l’actual moment artístich, industrial i social.

En ses vint planes, decorades, procurarèm encabirhi útils y agradables informacions gràfiques, y ademés d’un conte ilustrat y d’una plana musical, donarà 16 planes de folletí, comensant per el recull de les Poesies catalanes inèdites de la senyora Massanès.

Per acabar, sols ens resta dir que, comensant FEMINAL ab el convenciment de que venima omplir una de les necessitats més evidents del nostre renaxement, esperem que la nostra tasca serà compresa per l’home y per la dòna, y ja que no rebuda ab l’entusiasme que’ns guía als quins la fem, al menys ab el bon desitx d’encoratjar l’idea y la finalitat de FEMINAL.

Càtedra Josep Termes d'Història, Identitats, Humanitats Digitals

Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç: 
https://nacionalitats.com/2024/03/08/carme-karr-i-la-revista-feminal/


Autor: Càtedra Josep Termes d'Història, Identitats, Human




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. joan soldevila
    13-03-2024 09:02

    Interessant aportació. Història desconeguda del nostre país, com les també les de Dolors Monserdà o Francesca Bonnemaison que fins fa poc m'eren completament desconegudes.

  2. LluísLluís
    11-03-2024 19:19

    Absolutament desconeguda, com tants fets de la nostra història

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35165 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli...[+]
En Francesc Magrinyà recull la línia de recerca oberta per En Jordi Bilbeny sobre la identificació de...[+]
Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]