Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 24-06-2006  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACI√≥
5429

Cartografia italiana o catalana? Mercator català?

Avui dia no hi ha ning√ļ que pretengui ser coneixedor de la mat√®ria que no reconegui la import√†ncia dels cart√≤grafs catalans (la majoria jueus de Mallorca, Abraham i Jafuda Cresques ‚Äďcart√≤grafs i bussolers-, coautors de l'ATLES CATAL√Ä DE 1375, etc..). El gran problema √©s que "l'angl√®s cient√≠fic" de l'√®poca, era el llat√≠, i amb el text en llat√≠, els erudits italians s'han volgut apropiar de molts d'ells: Per a ells Petrus Rosselli era, com no!, itali√†! (conec un parell de Peres Rossell). En aquest cas hem tingut sort ja que existia un altre portol√†, del mateix tra√ß en el que es llegia: "Petrus Rosselli me fecit ab Majoricarum Insulae". D'Angelino Dulcert els italians pretenien que Dulcert era "Dalorto" mal escrit ‚Äďitali√† √©s clar!-, cosa que va rebatre Rey Pastor. Si van arribar a aix√≤ imagineu amb en Colom!

Julio Rey Pastor, va saber posar els punts sobre les is (i fins i tot defensar-la dels portuguesos), en el seu llibre "La Cartografia Mallorquina" (imperdible, malgrat estar impr√®s el 1959, dec el seu coneixement a en Bilbeny fa 14 anys, per√≤ poc despr√©s el secretari de la "Library of Congress" me'l recomanava com cabdal), i de fet m√©s imparcial no ho pot ser ja que era de la Rioja. Em va costar identificar-lo amb el Rey Pastor del meu llibre de C√†lcul de 1er d'enginyeria, per√≤ √©s el mateix. Amb nou anys que he passat a PTOP, he pogut tenir una bona mostra del lligam matem√†tiques-cartografia (molts enginyers de camins -bons matem√†tics- s√≥n apassionats amants de la cartografia), Rey Pastor -gran matem√†tic- entrava dins d'aquest perfil, de fet els cart√≤grafs a part d'artistes havien de dominar les matem√†tiques ‚Äďal menys algun d'ells- ja que la projecci√≥ de l'esfera sobre un pla les necessita.

Rey Pastor abans de mostrar com identificar obres d'aquesta escola diu,"..En el monumental Periplus del insuperable NORDENSKJ√ďLD, vi con grata sorpresa, que los m√°s abigarrados pergaminos, exornados con efigies de monarcas fabulosos y leyendas ingenuas, redactadas en catal√°n con informaciones f√≠sicas, biol√≥gicas, pol√≠ticas.., de cada regi√≥n, tienen su origen ‚ÄĒign√≥rase la fecha‚ÄĒ en Mallorca, siendo designadas como -cartas catalanas-..."

I afegeix...:

"..es imperdonable que escribieran sobre el tema sin leer a BARROS, que claramente dice : -m√°ndou vir da ilha de Mallorca um mestre Jacome, hornera mui douto na arte de navegar, que fasia e instrumentos n√°uticos e que Ihe custou muito pelo trazer a este reino para ensinar sua sciencia aos officiaes portuguezes d'aquella mes ter".

Que (c. 1415) actuaba JAFUDA CRESQUES como director de la Academia de Sagres, era cosa sabida de los historiadores hace m√°s de un siglo, aunque no se hab√≠an identificado ambos cart√≥grafos: el de Mallorca y el de Sagres. Hasta entonces cab√≠a (a base de gran ignorancia cartogr√°fica) atribuir a la escuela del Infante, y no a √©l en persona, la invenci√≥n de los portulanos; pero ¬Ņqu√© sentido ten√≠a eso al fundar hacia el 400 esa escuela o academia el emigrado CRESQUES, ya setent√≥n y cansado de fabricar durante medio siglo planisferios para el insaciable PEDRO IV DE ARAG√ďN y el heredero, tambi√©n cartomani√°tico, DON JUAN?

Este hecho ya lo recoge PACHECO PEREIRA en la siguiente forma escueta:

"..Muijos beneficios tem feytos o virtuoso Infante Dom Anrique a estes Reynos de Portugal, por que descubrió a ilha da Madeyra no anno de nosso senhor de mil CCCCXX, e ha mandau pouoar e mandou a Cicilia pellas canas de açuquar, ...; isso mesmo mandou á ilha de Malhorca por um mestre Jacome, mestre de cartas de marear, na qual ilha primeiramente se fezeram as ditas cartas, e com muitas dadiuas e mercés ho ouue nestes Reynos, ho qual as ensinou a fazer áquelles de que os que em nosso tempo viuem, aprendéram."

Rey Pastor en el seu llibre, d√≥na una explicaci√≥ de perqu√® cap erudit espanyol havia tocat el tema, en referir-se a la injusta apropiaci√≥ per part dels italians: "Nuestros ge√≥grafos, insuficientemente pertrechados, permanecieron t√≠midamente neutrales; y los belicosos vindicadores de la ciencia espa√Īola que D. Gumersindo Laverde hab√≠a organizado en falange defensora de la bandera enarbolada por el joven Men√©ndez Pelayo permanecieron silenciosos, porque el gran erudito hab√≠a olvidado este cap√≠tulo de la ciencia medieval".. No poso en dubte que aix√≤ sigui cert, per√≤ vull afegir un altre argument al que ell cita, si s'hagu√©s tractat de Cartografia Gallega en lloc de Catalana, pot ser s√≠ que l'haurien tocat‚Ķ

Portolà d'Angelí Dulcert, Mallorca 1339

Caius Perellada en voler posar pau a la baralla dintre del sí del IEECC, va cridar a l'ordre a F. Albardaner amb aquesta frase: "no hem de deixar que la iniciativa forastera s'apoderi d'allò que és nostre..." és a dir "que en parlin bé o malament, però que en parlin.."

Els primers hereus de la cartografia catalana van ser els portuguesos, es conserven les cartes entre Enric el Navegant i els Cresques i és Jafuda Cresques qui un cop convertit amb el nom de Jacme Ribes va fundar l'Escola de Sagres. (Hi ha divergència d'opinions sobre qui va anar a Portugal, però no n'hi ha cap de que Jacme Ribes era Jafuda Cresques, lligam -Jacme-Jacob-Jafuda).

Els cart√≤grafs catalans van arribar a treballar a diversos pa√Įsos: Els Oliva, Prunes, Martines a It√†lia (Messina, etc..) a l'√®poca, primer catalana i despr√©s "espanyola". Els Oliva a Marsella, Johan Colom a Holanda (encara que una mica m√©s tard), etc...

Tant van viatjar que no √©s equivocat pensar que els hereus remots de la cartografia mallorquina siguin els flamencs. El moviment cartogr√†fic holand√®s no va poder apar√®ixer, zas!, per generaci√≥ espont√†nia, hi ha d'haver una base, i aquesta podria ser perfectament l'escola catalana. En el moment que es produeix aquesta eclosi√≥, els Pa√Įsos Baixos formen part de l'imperi espanyol, Carles I arriba aqu√≠ i es troba amb uns vassalls seus a Mallorca que s√≥n mestres cart√≤grafs, alguns com els Martines han emigrat a Messina, el m√©s normal √©s que els utilitzi, i per que no, en els seus viatges a Flandes se'ls endugui cap all√† arribant a crear escola: l'escola de cart√≤grafs flamencs, que va donar figures com Mercator, Hondius, Blaeu.., sense oblidar el cart√≤graf Johan Colom!

Dintre d'aquest escenari existeix la possibilitat de que algun cart√≤graf jueu, fugint de la Inquisici√≥ s'hagu√©s establert a Holanda, - el pare de Mercator s'ajusta a aquest perfil, va arribar a Holanda amb dona i fill emigrant des d'Alemanya (el perfil atribu√Įt per Madariaga al Colom catal√†-genov√®s). Kremer (el "Mercator" llat√≠ en alemany, √©s el cognom que va usar Mercator a Holanda) en catal√† significa Mercader i aquest cognom aix√≠ com Mercadal s√≥n molt comuns a Mallorca.

Manel Capdevila
24 de juliol de 2006

Pots llegir també aquest article en format PDF.




versió per imprimir

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
    16560
    Els Cardona... Un llinatge ancestral, desdoblat i substituit
    Lluís Batlle - La persecució del castellà durant el Siglo de Oro
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+]
    La cançó d'El Noi de la mare es canta a l'Argentina en castellà, seguint una traducció de l'original...[+]
    En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant...[+]
    Sabeu que hi ha uns pastissets a Suècia que es diuen...[+]