Conferència d'En Jordi Bilbeny sobre «La llengua dels ibers i nosaltres»

Vicent: jo diria que es tracta d'un vas de Llíria, que té pintada una escena amb uns guerrers a dalt d'una barqueta i una inscripció que es pot llegir com a GUDUA o GUDEA, que vol dir "guerra" en euskera actual. Els entesos, entre ells En Sanxis Guarner a la seva Història de la llengua, asseguren que hi ha diverses paraules idèntiques entre aquestes velles inscripcions i l'euskera, sense que, per aquest motiu, arribin a cap conclusió d'identitat. Cosa que també passa actualment entre les espanyolistes valencians, que neguen cap relació del valencià amb la llengua catalana. Ben curiós, ben curiós.

Existeix un vas iber decorat on es veu un grup de remers en un bot i una línia de caracters ibers que llegida sona igual que una expressió en Euskera d'ànim pels trainers.

Des de el PV t'he de donar les gràcies també Jordi.

Hi ha dues formes d'escriure en alfabet ibèric, segons comenten els grans entesos en el tema: una de dreta a esquerra i una altra d'esquerra a dreta. Ara mateix no te'n puc dir res més. Però tot sembla indicar que és realment així.

He vist i escoltat aquesta conferència amb atenció i m'ha semblat molt correcta i farcida d'arguments que s'han de valorar. Respecte l'anàlisi de les llengües, he de dir que la disciplina de l'Endolingüística iniciada pel professor Meulemans, -disciplina que permet aprendre les llengües per famílies i no de una en una-, ja afirmava coses com que les consonants estan agrupades per famílies, que les parelles de consonants constitueixen l'element bàsic del significat d'una paraula i que la inversió en la posició de dues d'aquestes consonants no altera el seu significat. En això coincideix plenament amb l'exposició d'en Jordi Bilbeny. Respecte l'estudi dels pobles íbers, Alexandre Deulofeu (1903-1978) afirmava que, abans de la dominació romana, tenia que produir-se a la Península Ibèrica l'etapa de fragmentació, d'uns sis segles i mig, del primer cicle de la civilització europea occidental. Etapa de fragmentació creativa que, al llarg de la seva creació, copiava els trets bàsics de les cultures precedents grega i púnica. Per tant, hem de parlar no d'un, sinó de diferents pobles íbers, i de Tartessos no com un imperi, sinó com una cultura. Això queda reflectit en el mapa de la Península Ibèrica sencera abans de l'època romana que exposa en Bilbeny, on apareixen colorejats els diferents pobles peninsulars. Cal reivindicar, un cop més, la recuperació d'una mena de pedra rosseta íbera, que contenia una mateixa inscripció de íber i en llatí, que demostraria que el basc prové de l'iber antic i que es conservava dins d'un museu de Tarragona. Pedra que en aquests moments roman desapareguda.

El "vascoiberismo" es una hipótesis obsoleta y, además, al servicio del imperialismo hispano (la "España" primitiva etc.). No se conoce el idioma que hablaban los "iberos" a pesar de conocer su alfabeto. Si bien es posible que hubiera conexiones lejanas entre el protovasco y el ibero, nadie ha logrado interpretar textos iberos a partir del euskera actual. Ongi izan.

Fascinant!

Hi ha una certa sensació de vertígen...una nova sacsejada a una altra gran "veritat" de les intocables.