Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan llegeixis una biografia, tingues present que la veritat mai és publicable."
George Bernard Shaw
ARTICLES » 03-01-2017  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
8462 lectures

Creació de la Biblioteca Nacional de España, inici de l'espoli documental

En Marc Pons ens recorda que bona part de la Biblioteca Nacional d'Espanya prové de fons espoliats a la Guerra de Successió.

Tal dia com avui [29 de desembre del 2016], fa 305 anys, Felip V -el primer Borbó espanyol- aprovava el pla de creació de la Biblioteca Nacional de España, amb la missió de “renovar la erudición històrica y sacar al aire las verdaderas raíces de la nación y de la monarquia españolas”. Inicialment es va situar en una edificació que unia la Casa de la Moneda i el Real Alcázar -la residència de la cort- amb el convent de la Encarnación -el de les filles de l'oligarquia latifundista castellana-. Els primers fons procedien de col·leccions privades de la monarquia: els fons privats dels darrers Habsburg i un lot de 6.000 volums que el Borbó va fer portar de França.

A finals del 1711 la Guerra de Successió ja estava decidida. El pretendent Habsburg ja havia estat coronat emperador del Sacre Imperi i havia renunciat a les seves aspiracions hispàniques. L'aliança internacional per la seva causa s'havia dissolt. Catalunya restava sola. I el País Valencià i Aragó ja estaven ocupats militarment i annexionats al sistema polític i jurídic castellà. El 1712 va arribar a la Biblioteca la segona gran remesa de fons -més de 20.000 llibres i manuscrits- formada per col·leccions espoliades a les institucions valencianes i aragoneses, i als prohoms d'aquests territoris que havien donat suport a la causa austriacista.

Després de la derrota de 1714-1715, Macanaz -un dels ideòlegs de la Biblioteca- que ja era jutge de confiscacions al País Valencià, va projectar la seva allargada ombra -la mà caldria dir- sobre el Principat de Catalunya i les Illes. Entre 1712 i 1717 es va produir un espoli gegantí de fons bibliogràfics catalans, valencians i mallorquins que perseguia la decapitació cultural del país. Una mesura que va tenir, també, un fort impacte sobre la producció cultural. València -cap i casal- que havia estat -durant les centúries del 1500 i del 1600-  la capital hispànica de la producció i de l'edició, va quedar reduïda a la categoria cultural d'una simple plaça de províncies.

Marc Pons

http://www.elnacional.cat/ca/efemerides/efemeride-creacio-biblioteca-nacional-espanya_128676_102.html



versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Chiqui
    23-01-2017 22:29

    Ostres!
    Gràcies, Arturo Rodríguez,
    Mira que n'eren de burros, el Felip V, i la seva cort.
    Anar-s'en a França, primer, i després a València i Aragó a cercar llibres i resulta que els tenia tots els que vulgués, ...a Medina del Campo!!!

  2. Arturo Rodriguez
    05-01-2017 00:00

    Pedro: No te olvides de Tarragona y Lleida, que a finales del siglo XVI y comienzos del XVII tenían imprenta ambas y de una calidad bastante razonable. No del nivel de Medina del Campo, por ejemplo, pero más que razonable.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
21376 lectures
Jordi Bilbeny entrevistat per Joan Barril a BTV
2019 INH 14 Jordi Àlvarez/ «A la recerca dels veritables Guifré el Pilós i Duoda»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Article d'Andreu Mas publicat al diari El Punt - Avui, el 15 de novembre del...[+]
Qui era la mare d'En Joan d'Àustria? Va ser educat a Yuste, a 460 km del mar, el capità general de la...[+]
L'acadèmia peruana de la llengua reconeix l'origen català algunes paraules com...[+]
L'obra d'En Servent està condicionada per la censura i pel control ideològic? O és només una distracció...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  Un principat dellà Xixona esborrat
2.  El primer govern català de les Índies, esborrat per la censura d’estat
3.  Nova Catalunya: una colònia catalana a Amèrica?
4.  A les naus d’En Colom s’hi cantava en català
5.  Els catalans de la Gàl·lia es van expandir fins a les Illes Britàniques: els catuvellauni
6.  La casa “Cervantes” de Barcelona
7. 
8.  Antoni de Montserrat, el primer a cartografiar l’Himàlaia
9.  Cercant l'antic port de Pals
10.  L’Eduardo Ibarra i les seves queixes envers la castellanització del Descobriment
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  Veritat i ficció a la història d’Espanya
2.  A les naus d’En Colom s’hi cantava en català
3.  La Guerra de Granada (1482-1492), 3a i última part: el meritíssim marquès de Comares
4.  Ramon Portas, l'inventor de la pinya colada
5.  Les rebaixes
6.  Peixos, com els “de Castella”
7.  La misteriosa desaparició de la Bíblia Valenciana reeditada i la pàtria d’En Colom
8.  La imatge del bosc com a origen de l’arquitectura catalana
9.  Inquisició i Decadència
EL MÉS LLEGIT

1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2.  Miquel Servet, català universal
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Cervantes, català
5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
7.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
8.  Joies representant la nau Santa Maria d'En Colom enlluernaren l'Europa del segle XVI
9.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla
10.  La barretina i la seva implicació a Amèrica