ARTICLES » 21-06-2020 | PROJECTE COLOM
 39604 lectures
|
Cristòfor Colom i el respecte al coneixement
Al setembre del 2016 la CUP va proposar de retirar el monument d’En Colom a Barcelona. En aquest mes de juny del 2020, En Comú Podem i la mateixa CUP ho han tornat a demanar. Per la seva actualitat i vigència, reproduïm l’article editorial que En Jordi Bilbeny va redactar sobre aquesta qüestió el 27 de setembre del 2016.
Durant segles la història de Catalunya ha estat silenciada, perseguida, segrestada i reescrita. La Inquisició no ha estat una broma ni un tema d’estudi més o menys antipàtic. Era una realitat, una realitat legal. Conjuntament amb el Consell reial, tenia la missió de vetllar tant per la puresa de la fe catòlica com de la ideologia d’estat. Tot i que, aparentment, havia de treballar en l’àmbit de la interpretació del dogma, massa sovint es va convertir en el braç més ferotge de la llei. Allà on no arribava la persecució política, hi arribava la Inquisició.
L’estat espanyol, però també la Inquisició, són els autèntics responsables de la desaparició de milers de llibres de la nostra història. D’alguns dels quals en tenim constància, però de la majoria, ja no. No n’ha quedat ni rastre, entre d’altres coses, perquè el nom dels seus autors s’ha canviat i els fets han estat ubicats en països diferents. Els censors -inquisidors o no- no retocaven coses insignificants, com el nom d’un carrer on hi havia pixat un gos. No. Tot allò que era susceptible de fama, ja fos una novel·la, una obra d’art, el nom d’un artista, un científic, un místic, una beata, un papa, un militar, un filòsof de relleu, era sistemàticament ocultat i tergiversat.
Després de trenta-cinc anys de dedicar-me a l’estudi sistemàtic de la censura d’estat i de la manipulació del nostre passat, hi tinc alguna cosa a dir. I el que vull dir és que tots aquests segles no han estat en va. Avui l’estat espanyol continua afirmant que no som una nació o que Catalunya ni ha sigut un regne ni ha tingut reis. Molts intel·lectuals defensen -i ha estat aprovat per llei- que el valencià i el català són dues llengües diferents. Hom també creu que Catalunya formava part del regne d’Aragó. «Un condado de Aragón» diuen que som. L’obra més gran de la literatura catalana medieval -Tirant lo Blanc- era tinguda per castellana fins que al final del segle XIX se’n van trobar dos exemplars en català. En aquest mateix sentit, s’ha esborrat la presència catalana a Itàlia i tota relació del fet que els occitans i catalans som quelcom més que germans. Fins fa dos dies la gent se’n reia del que deia En Rubió i Lluch: que hi havia hagut al segle XIV una Grècia catalana. Ara, amb tants matisos com vulgueu, és acceptat universalment.
Doncs, bé: tot això que us dic només són les engrunes d’una voluntat premeditada i multisecular, ordida i regulada per l’estat espanyol, per fer-nos desaparèixer de la faç de la terra. I no només per la via de les armes i de les lleis. Massa acadèmics s’han quedat encallats al 1714 i gairebé, més que el final d’un cicle, sembla que l’interpretin com un fet aïllat i una derrota «incomprensible», quan, realment, el gruix esborrat del nostre passat s’acaba aquí i a partir d’aquí es comença a treballar per restituir-lo, per bé que no sempre amb eficàcia. Així, En Serra i Postius, per exemple, al seu Epítom Històric de Montserrat aprofitarà qualsevol pretext religiós per parlar de l’Emperador Carles, de la batalla de Pavia, de la conquesta de Nàpols, dels antics almiralls, de la grandesa i extensió de la llengua, i és clar, d’En Colom i de la importància dels catalans en la descoberta, conquesta i primera colonització americanes. Al segle XIX ho faran encara amb tota prolixitat i documentació ingent, En Víctor Balaguer i l’Antoni de Bofarull en sengles Històries de Catalunya.
Si a l’estat espanyol ja li molestava la història medieval catalana, molt més l’irritaven les gestes navals produïdes arreu del món al llarg del segles XV, XVI i XVII. I se les va apropiar. El cas més flagrant és el d’En Cristòfor Colom, un militar, polític, humanista, escriptor i científic barceloní, membre de la casa reial catalana i parent dels comtes d’Urgell, que avui passa per un pobre plebeu genovès, amb el consentiment inaudit del nostre món acadèmic i intel·lectual, que tenen el tema per tabú, a l’estil de les societats tribals primitives. La censura, doncs, no ha estat en va. Ha fet una feina vastíssima i intel·ligent, que ha arrelat als racons més secrets de l’ànima dels catalans i avui se’ns fa ja quasi imperceptible discernir què és un pensament propi d’un missatge censor inoculat als nostres llibres. En podria donar desenes d’exemples. Alguns dels quals ja he esbossat o suggerit més amunt. Però, per mi, que fa ja quasi tres decennis que hi treballo, el més paradigmàtic és el d’En Colom, que sovint poso per exemple i metàfora de Catalunya.
Contràriament al que es creu, En Colom no va ser esclavista, ans va lluitar amb totes les seves forces per evitar que els indígenes fossin esclavitzats i, per contra, va treballar fins a l'extenuació perquè fossin tractats com a súbdits dels reis, amb els mateixos drets que els catalans. El Pare Cases, considerat avui «el protector dels indis», és el seu més fidel seguidor en aquesta política de respecte i protecció. Cal que tinguem també present que En Colom havia arribat a jutjar i condemnar a mort alguns colons que s’havien excedit amb els pobladors nadius del Nou Món. I que és l’autor d’unes «Instruccions», acceptades pels Reis Catòlics, que havien de funcionar com a llei, a fi que els indis fossin verament respectats. En una carta al seu cosí Pere Bertran i Margarit, datada a l’abril del 1494, li exposa:
«La principal cosa que heu de fer és guardar molt els indis, que no els sigui fet cap mal ni dany, ni els sigui presa cosa contra la seva voluntat, ans rebin honra i siguin assegurats».
Llavors, com que en les condicions proteccionistes no hi havia espai per al delicte, alguns colons van escriure als monarques acusant-lo que no els permetia tenir esclaus, que els feia llaurar les terres, els obligava a construir-se les cases i no els deixava marge de guany en els intercanvis de productes. I que si tot continuava així, això seria la seva ruïna, perquè ells havien anat a aquelles terres a enriquir-se i no pas a treballar en condicions semblants. Aquest és un aspecte totalment silenciat. No pas per la censura, sinó per la manca de coneixement que tenim d’aquella època i d’aquells fets. Si a tot plegat hi afegíem que la Corona va destituir En Colom al 1495 i el va fer tancar tot acusant-lo de crims de lesa majestat, podrem adonar-nos amb molta més nitidesa que, entre que s’embarca a Barcelona en el segon viatge i arriba al Nou Món, pel novembre del 1493 i és detingut a mitjan 1495, no ha passat amb prou feines un any i mig. ¿I durant aquest any i mig se li volen atribuir tots els crims que hi ha hagut a Amèrica des de llavors fins als nostres dies?
¿Es vol convertir en un símbol de criminalitat i esclavisme un home que va lluitar per les llibertats i la justícia de Catalunya, que va posar la seva vida en perill guerrejant més de deu anys contra Joan II, que li van ser confiscats els béns, que va haver de viure a l’exili per raó de la seva actitud revolucionària? A quina mena de caricatura de la intel·ligència hem arribat? Algú se li acudiria demanar als Estats Units que tirin a terra l’estàtua d’En Washington perquè avui dia arreu d’aquell país la policia mata negres com qui degolla pollastres? Els nostres avantpassats es van adonar de la importància que tenia la nostra història en la configuració d’una ment sana i d’una actitud justa. Sabien que ens l’havien amagat i canviat, però al 1888, aprofitant l’Exposició Universal de Barcelona, van voler explicar al món que En Colom era català i catalans eren En Lluís de Santàngel, el Pare Bernat Boïl, En Pere Bertran i Margarit i En Jaume Ferrer, que són les imatges que hi ha al peu del monument. ¿Potser no van creure oportú en aquell moment fer un judici ètic a la conquesta i el posterior genocidi. O potser el que volien denunciar abans de re era la conquesta espanyola de Catalunya i l’intent d’anorreament de la cultura catalana a mans de la Monarquia espanyola?
Sigui com fos, el debat ètic hi ha de ser. Segur que hi serà, però posant abans les bases dels fets. Sense distorsions de cap mena. Aquells homes van fer alçar el monument perquè el món veiés allò que la Inquisició, la censura, la persecució intel·lectual, la confiscació de biblioteques, la crema de llibres i la reescripturació global del nostre passat van intentar d’obliterar per sempre de la nostra consciència col·lectiva: que En Colom i els primers descobridors d’Amèrica eren catalans. Van intentar posar dempeus l’estàtua més alta del món, com En Gaudí feia amb la seva Sagrada Família, perquè la nostra Història, la nostra cultura i la nostra gent deixés d’estar genuflectida i humiliada. Deixés de ser invisible als ulls del món i als nostres ulls. Van alçar aquest monument en senyal de respecte, de coneixement i dignitat. Com un gran far dreçat també a favor de la claror i de la llibertat. Les veus que ara se senten demanant que es retiri aquest símbol català, han pensat bé en quina banda de la història cal emmarcar la seva petició? Abolir, enderrocar, amagar, esborrar són mots i idees que no han deixat de preconitzar no pas els defensors de cap república, ni de cap revolució social, ni de cap Ítaca ni Utopia, sinó que són les idees força, les idees clau dels enemics de tot pensament, de tota cultura i de tota llibertat. Sense informació, no hi ha idees; sense idees, no hi ha pensament; sense pensament hi ha el dogma.
El debat sobre el monument d’En Colom hauria de ser la gran oportunitat dels catalans d’avui per enderrocar la desinformació, el dogma i el rentat de cervell i preservar, més enllà de tota intoxicació i uniformització inquisitorial i estatal, la informació, la llum, les idees i el pensament.
Jordi Bilbeny
Institut Nova Història
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Aquesta polèmica sobre la persecució lingüística i personal, la tortura, els assassinats i el genocidi que desgraciadament tota colonització sembla que comporta no és aplicable en el cas d'En Colom. El pare Cases, la veu més important que s'aixecà en defensa dels nadius a la primera meitat del segle XVI, és deixeble i admirador d'En Colom en aquesta qüestió. Per tant, treure el monument a En Colom no té sentit.
Pel que fa als capitostos que van venir després, la cosa ja és molt diferent.
Ara, com molt bé diu l'article, el debat ètic hi ha de ser. Hi ha de ser coneixent molt bé els fets tal com van passar i hi ha de ser per al continent americà i per a tot el món. Aquí i a la Xina (amb el Tibet, per exemple) que deia aquell. Pel que fa a la neteja ètnica a Amèrica, cal citar l' Anglaterra, França, Espanya -i Catalunya- Portugal i Holanda: les antigues metròpolis. Però també els nous països que van accedir a la independència als segles XVIII i XIX: els Estats Units i els països de Llatinoamèrica. Tots sense excepció.
També cal cridar de nou els mateixos països europeus que al segle XIX es van apoderar sense contemplacions del continent africà, part d'Àsia i Oceania. És a dir, el Regne Unit, França, Portugal, Holanda, i Espanya. Però també Alemanya, Bèlgica, Itàlia i Rússia.
Però tornant a centrar el debat a casa nostra, entenc que el que la CUP i en Comú Podem demanen és apartar tot record que indiqui colonialisme, invasió i violència quant a pobles i ètnies diferents.
En aquest sentit caldria preguntar-se també si no s'hauria de retirar l'arc de Triomf de París, l'arc de Constantí a Roma o l'arc de Barà entre nosaltres. O el monument a Roger de Llúria a Tarragona. O, d'aquesta ciutat, canviar el nom a la plaça imperial Tarraco. O apartar el monument a Ramon Berenguer IV (que va conquerir Lleida i Tortosa) -prop de la Via Laietana- a Barcelona. Em demano també si no s'hauria d'apartar, pel rerefons de violència que implica contra els holandesos el quadre d'En Velàzquez anomenat ‘La Rendició de Breda'. O si s'ha d'enderrocar l'edifici que un antic esclavista va bastir a Barcelona: Els Porxos d'en Xifré.
O em plantejo més seriosament -també per les connotacions de violència i repressió i tortura que implica, per bé que és una repressió exercida contra nosaltres- si no s'ha de començar per enderrocar la ignominiosa comissaria de la Via Laietana o, tal vegada, la presó Model.
També ens hauríem de plantejar si es canvia o no gran part del nomenclàtor de Barcelona. Començant, per exemple, amb l'Avinguda General Mitre o el carrer Roger de Flor o el carrer de Làuria o el carrer d'en Muntaner o el carrer Rocafort o el carrer Almogàvers o el carrer Felip II. Fins i tot el carrer Jaume I, el conqueridor de Mallorca i València. En cara més: canviar el nom de carrers que indiquen conquesta i violència, com el carrer Mallorca, València, Sicília, Nàpols i la plaça de les Glòries Catalanes -perquè moltes d'aquestes "glòries" són fets militars de conquesta-. Parlo del nomenclàtor de Barcelona, però també podríem fixar-nos en algun altre d'una ciutat estrangera. No ho sé, per exemple Trafalgar Square de Londres.
I per cert, volen tombar les estàtues i les icones per amagar la història, per manipular-la, perquè no tinguem memòria històrica, i no puguem reconstruir-la a partir dels fets, sinó de les falses ideologies.
Tota l'esquerra està infiltrada per l'1% dels poderosos que controlen entre bastidors al 99% de la població, ara s'infiltren a la dreta i ara s'infiltren a l'esquerra, per causar al màxim de divisons entre els humans. Però l'esquerra és més manipulable. Ni ERC ni CUP són forces polítiques catalanes, estan al servei dels globalistes.
Ja fa anys que la CUP va a la deriva. D'un projecte engrescador s'ha passat a integrar-se en la dinàmica dels interessos de partit. En fi.
L'important, però, és que aquesta pandèmia general, sorgida en la majoria de països, que creu que el problema del racisme es resolt foten enlaire quatre estàtues sense consideracions històriques és una barrabassada.
En en el nostre àmbit concret català, crec que l'article de Jordi Bilbeny se li hauria de donar més difusió als diaris i a ser possible organitzar conferencies o comunicats que facin palés que hi ha una altra opinió en aquest afer.
Quan hi ha una conxorxa interessada en silenciar la dissidència, és el nostre cas, cal buscar maneres de fer-nos visibles.
Tothom qui investiga en història o en literatura acaba traient unes conclusions que tenen unes implicacions de caràcter polític. Sempre. Vós mateix ho feu, David. És una conclusió política dir que el Tirant no pertany a la literatura catalana, sinó només a la valenciana. Amb aquest argument, hem de defensar que en Garcia Lorca feia literatura andalusa i en García Márquez literatura colombiana. No hi fa res dir que la segona edició del Tirant d'en Joanot Martorell fos feta a Barcelona i que es va exhaurir. O que els manuscrits d'Ausiàs March van anar a parar a la branca March de Barcelona, senyors d'Eramprunyà, al Baix Llobregat. O que el mallorquí Llull va ser editat a València o que la Crònica d'en Ramon Muntaner de Peralada, a l'Empordà, també va ser editada a València.
Té implicacions polítiques que el Tirant fos, després de la segona edició, editat ja només en castellà i com a obra anònima. Suposadament a Valladolid. El Tirant ja no es va editar més en català fins al segle XX. Per què no va ser mes editat en català durant els segles XVII, XVIII i XIX, si va ser un autèntic best-seller? Per què només coneixem la Disputa de l'Ase d'En Turmeda per una edició en francès i no conservem l'edició catalana que sabem segur que va existir? Hi ha algun motiu polític que expliqui tot això? Jo juraria que sí. La literatura, la bona literatura és un fenomen més de la memòria històrica d'un poble. Parafrasejant Raimon, qui perd literaratura perd identitat..
I és clar, té unes grans implicacions polítiques rastrejar, aïllar el fenomen de la censura i la distorsió dels fets tal com van passar i creure's un relat que resulta ser falsejat. Totalment falsejat o parcialment falsejat.I rastrejar que obres que ens han arribat en castellà estan plenes de catalanades inexplicables. Com les del mateix Colom. És per aquí per on anem. Anem a la recerca de la literatura catalana desapareguda. A la recerca de la història catalana desapareguda. En definitiva, a la recerca de la cultura catalana i en català que s'ha fet desaparèixer. I per motius polítics, es clar. Que tingueu una bona tarda..
Hi ha una frase a aquesta web que penso que aclareix el perquè de tot plegat:
"Sense Història és impossible fer política."
Jules Michelet
Vostés, senyors del INH, no fan Història, fan política.
Dit això, la nostra història és important no per la seva rellevància vers altres nacions o cultures, sino perquè és la nostra. Sense complexes i sense victimitzacions. Els catalans no som victimes de la història dels altres, som protagonistes de la nostra. No tenim necessitat de cap glòria inventada quan tenim la veritat. La veritat d´un poble que travessa segles sense deixar de ser poble.
Amb tot el respecte, Tirant Lo Blanch és, mentre no hi hagi un estudi científic que demostri el contrari, un llibre escrit en Valencià, per un valencià i al Regne de València.
Tirant Lo Blanch no forma part de la literatura catalana sino de la valenciana i també, per la seva qualitat literària i per la seva transcendència històrica, de la literatura universal.
A Catalunya tenim una història ben maca i ben potent, no ens cal apropiar-nos de la història dels valencians ni de la de cap altre poble. No ens cal tampoc ser els més importants del mon, ni haver estat un imperi, ni ser els descobridors de tot.
Ens calen historiadors que facin història, i no política.
Justament han anat a tocar En Colom, la persona menys culpable de genocidi de totes les que van viatjar a Amèrica. Com argumenta molt bé en Bilbeny, En Colom va ser un humanista català i també va ser un home d'armes del seu temps a qui li va tocar guerrejar contra l'enemic a l'època en que la història es construïa a cop d'espasa. En Colom és un personatge de la història antiga.
Sobre el terme genocidi, sembla ser que la paraula va ser creada el 1944 per Rafhael Lemkin. La pregunta que em faig és la següent. ¿Es pot acusar de " genocida " a algú que no coneixia aquest concepte? Els nous conceptes tenen a veure amb l'evolució de la ment humana. Si jo li preguntés al meu besavi si - es va realitzar a la vida - no entendria res. O si jo acusés a un personatge del segle XV d' esclavista perquè comerciava amb esclaus, potser es sorprendria i em diria: - Comerciar amb esclaus és una feina molt honrada - (si és que coneixia el concepte honradesa)
Hauríem d'apartar els monuments i noms de carrers de Jaume I el conqueridor, entenent que la conquesta de Mallorca va ser una ocupació?. A Nàpols haurien de derruir el Castell nou, símbol de la conquesta de Nàpols per part d'Alfons el magnànim?. S'haurien d'apartar dels museus les estàtues de Juli Cèsar que va conquerir la Gàl•lia i més tard va decapitar a Vercingétorix?
La història s'ha construït a base de violència. Darrere d'una societat evolucionada sempre hi ha un passat violent. Podríem sostenir moralment al s. XXI les penes de mort a la foguera? no oi? Doncs en un altre temps la inquisició no trobava immoral condemnar una persona a la foguera. Ara segurament si.
Llavors algú pot dir que seguint aquest argument que jo defenso qualsevol personatge històric violent te dret a una estàtua, que no hi ha perquè tocar les estàtues de Franco i les dels generals que van cometre atrocitats a la guerra civil fa només 80 anys. ¿Quina és la diferència entre una estàtua de Franco i una de Jaume I o Alfons el magnànim?
Jo penso que la diferència és la següent: Les conseqüències de la conquesta de Mallorca i Nàpols per part de Jaume I i Alfons el magnànim ja no ofenen a ningú. La història ha quedat fixada. Són personatges de la història antiga. Altra cosa es si el Magnànim era Trastàmara o no.
L'aixecament militar de Franco contra el Govern legítim de la República ofèn a molts ciutadans. És immoral veure en un pedestal a l'home causant de la mort del teu pare, o del teu avi. Franco ha passat a la història recent però no a la història antiga. La Independència de Catalunya es podrà llegir com una conseqüència de franquisme, per tant la història del franquisme encara no ha estat fixada.
Cal aprofitar que algú ha obert la caixa de Pandora per deixar que flueixi la història d'En Colom i recuperar la figura d'un dels nostres navegants més èpics i una de les gestes més èpiques dels mariners i navegants catalans.
També hem d'assumir que la nació catalana té un passat violent, com la societat anglesa, l'holandesa, la danesa, l'alemanya, la francesa .....
Els catalans que van erigir el monument al segle XIX, amb els personatges de la Nació Catalana al voltant de la columna, amb tota la riquesa de detalls que hi ha, coneixien la tradició oral que s'havia preservat a través dels segles, una tradició segons la qual la Descoberta del Nou Món fou feta per un català que avui hauria de ser tingut, probablement, per la figura senyera de la nostra història, perquè la seva gesta va canviar el món d'aleshores, per bé i per mal.
Que l'acadèmia afirmi que no hi ha proves de la catalanitat d'en Colom, i mentrestant doni màxima credibilitat a la partida de naixement d'un llaner genovès, plebeu, mancat d'estudis i formació nàutica, que va sorgir del no-res i va morir "pobre y olvidado" pensant-se que havia arribat a les costes d'Àsia mentre duia brodat al pit (segons la Ha oficial) "Por Castilla y por León, NUEVO MUNDO halló Colón", clama al cel de la historiografia i de la coherència més elemental. Exigir proves de la catalanitat de l'Almirall, mentre són incapaços de veure que les seves certeses històriques estan basades en un muntatge grotesc, revela fins a quin punt continuen incrustats a la ment dels nostres catedràtics els resultats de la censura i la persecució inquisitorial.
Víctor, no és pas solament que per aquí ens mengem els mocs, sinó que, a més a més, posem de consellers de cultura, a la Generalitat, persones l'actitud de les quals crec que es podria qualificar, si fa no fa, de pròpia d'unionistes i castellanistes vergonyants, com en Ferran Mascarell i en Santi Vila. És una opinió.
l'estat castellà, obra de Felip II, es comença a construir a partir de 1561 amb la instal.lació de les Corts a Madrid (des d'aleshores la Villa y Corte) a cinc-cents quilòmetres de les ciutats més prosperes, lluny de les societats cultes de l'època. Però, és clar, allà els manca una història a l'alçada de les ambicions imperials dels nous cortesans que ara dominen l'entorn immediat del rei (patges, limpiabotas, estrijoladors de cavalls, correveidiles, personal de neteja divers, etc). Solució: copiar-s'ho dels que si que en tenien d'història. D'això en diuen "razon de estado"
Tanmateix, les còpies perquè siguin versemblants s'han de fer molt ben fetes i no s'han de deixar rastres visibles de l'original. Però, com que això no és possible han construït un esperpent, enfosquint els personatges, amagant l'autoria de les gestes, canviant els llinatges i localitzacions, manipulant documents i cremant llibres Així no és estrany que d'un gran Almirall, defensor de les llibertats i constitucions de Catalunya i militar de llarguíssima experiència, membre d'una família de mercaders i navegants, coneguts des del segle XIII, els Colom de Barcelona, a la versió oficial els surti un pobre diable, genovès,llaner d'ofici, que pidolant joies a la reina es compri tres vaixells i per error descobreixi un món nou que mal governa com a genocida i negrer (a veure a quin mercader se li acudiria matar la clientela, dic jo) i que, al final, acaba la seva vida miserablement, abandonat de tothom. En fi, la ignorància de la nostra història, és el pitjor enemic dels catalans. I prou que ho saben els de l'altiplà. Sinó vegeu com inverteixen en pel.lícules i sèries televisives, mentre per aquí ens mengem els mocs.
Per a l'Albert Fortuny:
Perdona la correcció.
Quan dius "Però la ceguera dels polítics..." hi fas servir un castellanisme: "ceguera".
En català és "ceguesa", com també de no sentir-hi se'n diu "sordesa".
A part d'això, és molt d'agrair, a en Jordi Bilbeny, el resum explicatiu que fa de les seves raons en defensa del monument a en Colom. Que, de passada, pot ser molt útil per a fer-nos adonar de fins a quin punt ens arriben a enganyar. El faré arribar a tanta gent com pugui.
Els catalans arrosseguem un complex inculcat durant anys i anys en que han anat dient ( i falsificant documents) que mai hem fet res a la història i fins i tot que no hem existit mai coma a nació, en canvi s'ha pregonat la grandesa de Castella i totes les seves preteses meravelloses gestes.
En Colom, Joan Colom i Bertran de la família Colom de Barcelona, es un bon punt de partida per recuperar la nostra dignitat històrica.
Però la ceguera dels polítics i de l'Acadèmia fa que ens ho tinguem de currar els ciutadans de a peu.
Com gairebé sempre.
Salut!
Sembla ser que molts encara no se n'adonen de qui va ser Colom. A veure si aquesta desafortunada proposta de retirar-li el monument, si més no, serveix per a divulgar-ne la reflexió i el debat.
Per cert, tenia entès que en Colom no va ser detingut fins al 98, durant el seu 3er. viatge a mans d'en Bobadilla. Així doncs va ser detingut el 95 durant el seu segon viatge?