ARTICLES » 05-02-2024 | LLENGUA NACIONAL
 1430
|
Avança l'ocupació
El govern d'Aragó continua atacant la presència de la llengua catalana als municipis de la Franja.
La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.
La presència d’escoles amb oferta de llengua aragonesa en escoles en territoris de llengua catalana continua sense aturador. Actualment hi ha ensenyament optatiu d’aragonès a totes les escoles de la Vall de l’Isàvena i a les localitats més ponentines de la Llitera. I tot porta a creure que aquest ensenyament continuarà estenent-se. Gran part de la ciutadania, ben endoctrinada des de sempre per l’esplendorosa catalanofòbia de tantes administracions i mitjans de comunicació del nostre país i estat, ja troba bé que no els amostren la seua llengua catalana, que l’ensenyament de l’aragonès és bo si serveix per a traure’s de damunt el santbenet del català. Tot plegat no s’atura pas a l’ensenyament, sinó que hom mira de convèncer-los que la llengua catalana que parlen no és tal, sinó aragonès.
Mapa lingüístic publicat per Aladrada.
Per acabar d’embolicar la troca el professor de la Universitat de Saragossa, en José Antonio Saura Rami, ha descobert una nova llengua romànica, que inclou tant la llengua aragonesa com la catalana que es parla a la Ribagorça, i que el professor anomena, com no podia ser altrament, ribagorçà. I la difon amb empenta, a través de la revista De Lingva Aragonensi,que dirigeix des del 2005, acomboiat pel bo i millor de la romanística, i amb altres mitjans i accions. L’estímul per a descobrir-la li va venir en observar la dificultat per a establir la frontera entre català i aragonès, resolta en l’avantprojecte del 2001 que més amunt he exposat, gràcies a l’establiment d’una zona de transició de l’aragonès al català —bàsicament a la Vall de l’Èssera i Baixa de l’Isàvena— i una altra de transició del català a l’aragonès —bàsicament a la Vall Alta i Mitjana de l’Isàvena— però que a en Saura a principis de mil·lenni no l’acabava de convèncer, tot i que encara l’any 2000 declarava sense reticències que «Sin embargo —y nada debe tenir ello de extraño [i jo (A.Q) em pregunto: perquè ho hauria de tenir?]—, el habla de esta población [Les Paüls d’Isàvena] no puede adscribirse a otra cosa que no sea el catalán occidental». La idea per a crear aqueixa nova llengua romànica en Saura la troba justificada en el Croissant, el territori fronterer entre l’occità i el francès on costa d’establir una frontera nítida entre aqueixes dues llengües —com segons en Saura passa la Ribagorça i altres indrets a l’hora d’establir la frontera entre aragonès i català. A la ciutadania afectada per aquesta nova llengua no sembla afectar-los gens, pels motius abans exposats, que ara els vulguen convèncer que la parlen —tant s’hi val anomenar-la aragonès o ribagorçà, el que convé és que no se’n diga català. No fa gaire en Saura ha convocat amb èxit de públic els catalanòfons de Lasquarri per anunciar-los aquesta bona nova del ribagorçà, de la qual ‘L’aragonés en a escuela’ n’ha fet bon ressò com podeu veure la imatge i text de sota. Al col·loqui d’enguany a Graus sobre lingüística en Saura i col·laboradors han tractat també del ribagorçà, i na Glòria Francino, del Consell de Redacció de Temps de Franja, que hi havia estat convidada, i que no comparteix l’ideari d’en Saura, no ho va tenir gens fàcil d’exposar el que ella sap sobre el català de Ribagorça.
Re, coses que passen.
Artur Quintana i Font
Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç:
https://tempsdefranja.org/opinio/tribuna/avanca-locupacio/
Autor: Artur Quintana i Font
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Encara mès:
"L'eusquera és l'únic idioma preromà d'Ibèria que ha sobreviscut. Com a curiositat, l'actual Comunitat Autònoma Basca, arqueològicament, era una zona celtibera, mentre que Navarra seria la zona euskèrica. Hi ha unes paraules celtes en el basc, prestades del celtibèric. Algunes paraules celtiberes també van ser adoptades pel llatí, i encara sobreviuen en el castellà i català moderns, per exemple, la celtibera camanom va passar (irlandès céimm, gal·lès cam, "pas"), prestada com camminum, i va donar "camí" en català i "'chemin'" en francès."
Bé, alguna cosa sí que tenia a veure, ja que tant el grup llatí com el cèltic pertanyen al tronc indoeuropeu, però sí, aquí acaben les semblances i relacions.
Pel que fa a la "invenció" del poble celtiber, la seva presència està documentada a les fonts antigues, mil anys abans que existissin Catalunya, Castella o la mateixa Espanya. A la Viquipèdia (catalana):
"Els celtibers eren un dels grups de pobles celts que habitaven la península Ibèrica. Les fonts clàssiques gregues i romanes ens transmeten dues interpretacions del nom amb què són identificats. Per una banda, Posidoni, Diodor de Sicília i Marc Valeri Marcial incideixen que els celtibers són una barreja de celts i d'ibers, mentre que Apià i Estrabó indiquen que són celts que viuen entre ibers. La historiografia actual reconeix unànimement la predominança del component cèltic, la llengua per exemple, tot i reconèixer les influències culturals ibèriques, l'escriptura per exemple."
Mir:
"la historiografia de matriu castellana"
No existeix. Cap historiador dels EUA, Regne Unit, França, Alemanya, etc. depèn dels historiadors ejpanyols. La frase existeix per justificar la existència de l'INH.
https://en.wikipedia.org/wiki/Celtiberians
https://en.wikipedia.org/wiki/Celtiberian_language
https://en.wikipedia.org/wiki/Celtiberian_script
La llengua no tenia res a veure ni amb castellà ni amb català, que venen del llatí.
El celtiber (el poble, la llengua) no ha existit mai: els celtes sí, els ibers, també. Però en extrems oposats de la península. La fal·lera de la historiografia de matriu castellana per forçar l'existència (fa 3.000 anys ?) d'un poble originari dels espanyols actuals, provoca aquestes inconsistències.
Sí, val, gràcies per l'ampliació d'informació, havia estat mirant d'ampliar-ho jo al mateix l'enllaç que deixes.
I sí, m'havia quedat clar d'on prové el substrat cèltic del català.
*les llengües cèltiques propiament dites
Tot i l'abús que s'ha fet del terme "celtíber" a l'últim segle i mig per part de l'espanyolisme més cerril, el cert és que aquest terme només s'ha d'aplicar al poble de llengua cèltica, és a dir, indoeuropea, que habitava a la Celtiberia, àrea que coincideix a grans trets amb el ssector mitjà del Sistema Ibèric, entre les actuals províncies de Sòria, Saragossa, Guadalajara, Terol i Conca. Les llengües tètiques pròpiament dites, supervivents avui a les Illes Britàniques i la Bretanya francesa, es parlaven sobretot a la Meseta i l'actual País Basc, mentre que galaics, astures, cantabres i luistanos sembla que parlaven una altra llengua indoeuropea precèltica, encara que encara ens falta molta informació per confirmar-ho. Per tota la vessant mediterrània, de Gibraltar al Cap de Creus, amb extensions a l'interior fins a Sierra Morena al Sud i fins a la meitat del Pirineu al Nord, es parlaven llengües del grup iber, encara sense desxifrar ni filiar. I finalment, l'antic aquità, probable origen del protovasc, només s'ha documentat parcialment en una petita àrea on ara hi ha Navarra, abans que s'estengués al sud ia l'occident en declinar l'Imperi Romà. El substrat celtic del català no vindria, per tant, de les llengües parlades primitivament a l'actual territori de Catalunya, sinó perquè és el substrat del grup occitanorromance, al qual pertany el català, que s'estén en un continuum dialectal des del nord d'Itàlia fins a la frontera ligüística entre català i castellà al sud d'Alacant, on va arribar en temps recents mitjançant la conquesta cristiana, com el castellà al Regne de Granada.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Celtibèric
Ok, gràcies, Fernando.
Vaja, sí que hem resulten molt familiars sí, sempre havia pensat que el celtiber era una llengua inintel·ligible tipus l'iber o quasi.
Bé Frede, l'iber va desaparèixer com van desaparèixer la llengua celtíbera o les llengües que parlaven els Astures, Càntabres o Galaics, desconegudes fins avui. Les llengües neixen i moren, és natural. Intentar esgrimir que el català ve de l'iber, com a justificació de continuïtat d'un suposat poble català prehistòric ja és una mica demencial.
@Xavi el català com totes les llengües romàniques és una llengua itàlica, i les llengües itàliques estan certament relacionades amb les llengües celtes, ja que totes dues tenen un origen comú, totes dues vénen d'una protollengua que en el seu moment ja estava separada de les llengües germàniques i per suposat de les llengües no indoeuropees com l'iber. El català està força més relacionat amb el celta que amb l'iber, en conclusió. Et deixo aquest simple exemple sobre els numerals en celtiber, et resultaran molt familiars:
1: uinos
2: duino
3: tiris
4: kuetuor
5: kuenkue
6: sues
7: sektan
8: oktu
9: nouan
10: tekam
Moltes gràcies, Antoni, s'agraeix. Però m'has deixat ben fotut. Això del iber/cèltic va en contra de totes les rondalles dels meus majors.
Per poc que sabem de les llengües iberes, que podem llegir però no desxifrar, no sembla que siguin substrat, ni per vocalisme ni per sistema consonàntic, del grup occitanorromance, al qual pertany el català, i els trets del qual l'acosten més al substrat celtic . Per la seva banda, el castellà, romanç format amb força probabilitat entre grups bilingües vascolatins, es diria més proper al sistema fonètic iber, si bé la filiació basco-iber encara no s'ha pogut demostrar.
A veure, estan totalment d'acord amb que les diferents llengües romàniques procedeixen del llatí, suposo que l'iber deixaria algun substrat.
M'explico. Dius, tio Pep, que totes les llengües romàniques procedeixen del llatí vulgar, però m'imagino que, per exemple, a l'any 195, aquest llatí vulgar no seria homogèni a tot l'imperi romà, sinó que hi haurien diferencies entre el llatí vulgar que es parlava a Paris, València i Nàpols, entre altres motius, per aquest substrat iber en el nostre cas, que seria feble, però que donava lloc, entre altres causes, a les primeres petites diferències en el llatí vulgar que es parlava arreu de l'Imperi Romà.
Frede, utilizar un idioma no es hacer limpieza linguistica hacer limpieza etnica con sustitucion del 100% de la poblacion es hacer ademas limpieza linguistica
Tiet, interessant resposta. Jo no em desqualifico. Ho fas tu. Tampoc estic enganyat per res ni ningú. Ho dius tu.
Vaja! L'iber desapareix perquè arriba el llatí i de cop i volta neix el català. Entren els gots i eureka! aquest cop el català no desapareix. Inaudit!
Has llegit textos en aragonés? Els has comparat amb el català? No cal que et trenquis la closca per trobar alguna similitud com en el cas del català en relació al valencià i el balear.
Per cert, sembla que esteu d'acord que tot el que es parla a sudamerica és espanyol, oi? Però no el català als Països Catalans. Feu-vos-ho mirar.
Aranés, occità i català antic son gaire diferents? Vist que en saps tant, fes-me'n cinc cèntims.
No sé on parlo d'experts, però si tu ho afirmes, serà veritat que ho he dit. Déu mon guard de contradir-te!
Gràcies per donar-me una oportunitat. Ja em diràs de que. Això s'en diu fatxenderia.
L'aportació que fas del rus i el xinés dona la mesura dels teus coneixements. Suposo que forma part de la tendència a dir bajanades. No cal que t'ho expliqui.
Et poso un exemple facilet. Petar-ho. Ara sembla que està de moda a les Espanyes on tot ho peten. Per evolució diacrònica del castellà? O per proximitat amb Catalunya? En Saussure en diria fenòmen sincrònic. Ves-ho pensant.
Vaja un argument el de ser víctima de ningú! Tots els que accepten la semiòtica, per posar un exemple, son víctimes d'Eco? Absurd. Tu de qui o de que ets víctima? Esbrina-ho que et farà bé. Ens ho expliques i així sabrem que vols o que volen.
Aquesta mania en pressuposar el que és una persona em sembla realment malaltís.
Per acabar. La manca de respecte en les línies finals no m'afecten, ja hi estic acostumat, bé, hi estem acostumats els que investiguen i els que seguim amb interés les seves investigacions. Bàsicament era de pressuposar. Com ho deien? "Ladran, luego…”
I tu, benvolgut Prim, quan et dignis escriure en català, podràs venir a donar lliçons d'etnocidis. Mentrestant segueix intentant fer neteja lingüística del català a les pàgines de l'INH i a Catalunya. Ves en compte! que la consciencia individual ho sap quan actues malament i això, a vegades, provoca alguns malestars físics i mentals.
Ara em perdonareu, però tornaré a restar un temps sense fer aportacions en aquestes pàgines. Llegiré els articles, és clar! Però no les respostes. Ho faig de tant en tant, per salut mental. Vulguis que no, els insults, les desqualificacions, les maldats, la mala baba, etc., per molt equilibrat que siguis, poden arribar a molestar.
Que tingueu un bon dia!
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
De la viqui catalana:
A Sevilla no hi havien de moriscs.
??????????
Frede. Eso de por derecho de conquista lo aplicas tambien a todo el ambito linguistico catalan. ¿Verdad? Lo digo por poner solo un ejemplo a la limpieza etnica de las Baleares
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
A veure. Ja sé que veniu aquí pel que veniu. A tocar els bemols. De la mateixa manera que fa ràbia que es parli el català a Catalunya, també fa molta ràbia que es desmunti un relat inventat per la cort castellana, ara Espanya, per dotar-se de credibilitat i autoestima. En general. Tret d'honroses excepcions que discrepen amb respecte i erudició. Poques i comptades. Que de fet és del que es tractaria, dialogar, reflexionar, investigar…
Tot i així perdré una mica del meu temps. L'espai lingüístic català era la zona on es parlava català amb totes les diverses variants. Des d'Occitània fins a Múrcia. D'Aragó fins a les Balears. A grans trets. Que es parlava abans? Segurament l'iber que amb el temps es convertiria amb el que ara anomenem català. Des del 900, com pots entendre, la llengua ha anat variant. Però a mi s'em fa estrany que una llengua parlada durant més de mil anys, de cop i volta arriben els romans, la fan desaparéixer i converteixen la seva en l'origen de totes. La pregunta, com és que en més temps que els romans, més de cinc-cents anys, els espanyols que dominen Catalunya es troben que encara es parla català?
A l'Alguer, Sardenya, Nàpols, etc. parlaven la seva llengua i una vegada van marxar els catalans van seguir parlant-la. Això és la lògica. A Catalunya es parlava el català abans de l'arribada dels castellans. Això no t'ho has preguntat?
La proximitat. Sembla mentida que en facis befa d'una obvietat. Quan això passa a Catalunya, segons vosaltres, és un senyal de cosmopolitisme, de viatjar i altres bajanades. La proximitat, l'intercomunicació, etc, entre les llengües fa que unes adoptin trets de les altres. Unes de forma natural, com passava amb el català a l'edat mitjana. D'altres per imposició i dret de conquista com ens passa a Catalunya des de fa uns quants segles. O com va passar a Amèrica, desprès d'escabetxar als autòctons i fer fora als catalans per raó d'Estat.
Per cert, que opines de les singularitats que fa Vox i altres a València i Balears? Com ho denominaries? Proximitat? Parlaven castellà abans que arribessin els valencians? No. No m'oblido de l'Aragó. I el que fan a l'Aragó?
En fi.
Frede:
"un espai lingüístic català"
Quina llengua es parlava a l'Alguer abans de l'arribada dels catalans?
Frede:
L'aragonès i el català tenen les mateixes arrels?
O se semblen molt per proximitat?
Home, santet. Clar que ho entens. Ho acabes de fer ara tu amb la teva aportació absurda. Com sempre. Però t'ho explico. Parla l'article d'ocupar un espai lingüístic català i intentar convertir-lo en castellà o aragonés. Vaja com el que acabes de fer i fas sempre. Les boutades s'han de fer amb una mica més de gracia, noiet. Així, els teus successors, d'aquí tres-cents anys, Déu no ho vulgui! podran pontificar sobre la llengua aragonesa, mare de totes les llengües dels Països Catalans.
Avanza la ocupación... La ocupación de quién, ¿de los aragoneses sobre Aragón? ¿Se ocupan a ellos mismos? No entiendo el titular.