Deixem de pagar els mitjans que promouen el pensament únic

Els diaris de paper —però també els electrònics— han deixat d’interessar-me. Per això no en vull comprar.

Com més “seriós” és un diari, més previsible és. I per aquest motiu, em veig obligat a buscar-me la informació en altres llocs, perquè el que m'interessa mai no ho trobaré en un diari “seriós”, és a dir, en un diari subvencionat.

I no solament no hi trobaré informació diguem-ne alternativa, sinó que aquesta mena d’informació, en cas que la hi trobéssim, serà brutalment menyspreada i insultats els seus autors per aquesta mena de diaris, ja que qui paga mana.

Fem un cop d'ull, per exemple, al que passa amb la medicina. Hi ha en ella grans professionals amb títol o sense títol, però que porten anys i panys investigant, que qüestionen algunes pràctiques de la medicina oficial. Tots són titllats, sense cap prova, de «bruixots». I si l’administració els persegueix, aleshores els diaris en qüestió se sumen a l’escabetxina. I amb titulars ben visibles. En canvi, quan l’atac de l’administració ha resultat una agressió de contingut fatxa, de qui té el poder i se sap impune, els mitjans ja no en diuen res. Ni demanen perdó.

El mateix passa amb la història. Quan algú, des dels mitjans, qüestiona a fons la història oficial de qui el paga, aquell en surt malparat.

Coses com aquestes haurien de generar intensos debats entre l’opinió pública. Doncs no. Els periodistes subvencionats només donen veu als qui també estan pagats, com ells, pel seu amo. I, què fan aquests funestos personatges? Igual que els altres: menysprear, insultar, injuriar, ofendre.

Al món —i cada vegada és més clar— mana la pasta. I la pasta vol pensament únic. I tota aquesta mena de premsa fomenta el pensament únic. El seu amo els deixa un cert marge perquè semblin crítics. Però aquesta crítica només la toleren mentre només li faci pessigolles. Com en l’època de la Inquisició.

Em direu que és perillós que em busqui la informació pel meu compte, però prefereixo estar equivocat a estar encarrilat. I, des d'aquí, aprofito per comunicar que em donaré de baixa com a subscriptor de qualsevol mitjà que, a partir d'ara, ataqui, insulti i menyspreï qualsevol metge o investigador que no repeteixi la versió oficial i subvencionada del pensament mèdic o històric. No vull recolzar amb la meva subscripció el pensament únic.

Toni Torà