NOTICIES » 11-02-2013
 8781
|
El Banc de Barcelona va aportar fons pel segon viatge d'En Cristòfor Colom
Un anunci del "The Mellon National Bank" en un diari nord-americà (Pittsburgh Post-Gazette) l'any 1921 revela que el Banc de Barcelona, el primer del món, aportà diners pel segon viatge de Cristòfol Colom i, molt probablement, pel primer. Per aquest motiu, per l'audàcia demostrada, el considera l'autèntic model a imitar.
Noves hipòtesis abunden en la catalanitat del descobriment d'Amèrica, en la línia de les investigacions iniciades per en Jordi Bilbeny que han donat peu a la celebració d'un Simposi que arriba a la dotzena edició a Arenys de Munt. Una de les ponències, revela que al 1921 un banc nord-americà va publicar un article en el qual es feia ressò del finançament, per part del Banc de Barcelona, del segon viatge d'En Cristòfor Colom.
El 29 de març del 1921, el diari Pittsburgh Post-Gazette publicava un anunci de The Mellon National Bank en què feia servir el Banc de Barcelona (la Taula de Canvi) "el primer negoci de banc del món", fundat el 1401, com a model d'inspiració per The Mellon National Bank, fundat el 1869 per Thomas Mellon.
L'anunci publicat a principi de segle, segons aporta un dels participants al 12è Simposi d'Arenys de Munt, Pere Alzina, que revela una investigació d'Alfons Claver, lloa les excel·lències del Banc de Barcelona i detalla frases del tipus "Fundat el 1401. El primer negoci de Banc Mundial".
Templers i hospitalers
Segons Alzina, l'escrit revela literalment que "el banc de Barcelona és especialment notable pels importants esdeveniments i institucions amb què va estar connectat. El Banc de Barcelona va proveir de fons el segon viatge d'En Colom i, probablement, també el primer. Mantenia i desemborsava les finances dels Cavallers Templers (Cavallers de l'Orde del Temple), dels Germans Hospitalaris (Cavallers de l'Orde de Malta) i molts ordes de cavalleria". Per tot això, l'anunci diu que "tant per la diversitat de serveis prestats, com en les grans conteses, el Banc de Barcelona va ser, probablement, el prototip de The Mellon National Bank".
Al '12è Simposi sobre la catalanitat de la descoberta d'Amèrica', que s'inaugura avui divendres 30 de novembre, més de 30 ponents exposaran temes d'investigació històrica i actualitat i es llegirà un manifest a favor de la recuperació del nom originari de "Arxiu Reial de Barcelona".
font: http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20121130/54356804898/banco-barcelona-fondos-segundo-viaje-colon-simposio-arenys-de-munt.html
Anunci de The Mellon National Bank, Pittsburgh Post-Gazette. 29 de març de 1921
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Gràcies Ernesto per l'interès i la dedicació. I'll do my best! Pere
Editorial Cossetània, estos sí se pueden poner en contacto con Charles F. Merrill.
Pues ni idea, Pere, como no sea a través de su Universidad http://www.msmary.edu/ no se me ocurre otra forma. He intentado encontrar su email, pero no lo encuentro.
Ernesto, no tinc el plaer de conèixer personalment Mr. Merrill però si tu tens l'opció pots tirar-ho endavant o passar-me el contacte. Tinc amics als USA però la investigació requereix certes hores que no els puc demanar a canvi de res. Aniria jo als llibres de text de les escoles-instituts del 1900-1930 i als d'Història de les Amèriques d'aquella època.
A la VIQUIPEDIA diu: "A la llotja de Barcelona el 20 de gener de 1401 s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat. Guillem Colom i Saplana va ser el 1402 el primer administrador de la Taula de Canvi de Barcelona(el primer banc públic de la història). S’encarregava de donar crèdit al monarca i al Consell de la ciutat, i acceptava dipòsits de particulars amb millors garanties que la resta de bancs. La família Colom i la Taula de Canvi van jugar un paper important en la vida pública catalana de tot el segle XV. Segons Sanchis Guarner el 1407 Martí l'Humà autoritzà la creació de la Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València, a imitació de la taula de canvi que havia estat instituïda a Barcelona el 1401."
Habría que pasarle esta información a Charles F. Merrill, él lo tiene más a mano
Ernesto, cal no confondre els "comentaristes" amb "els lectors". Normalment escriu la gent més "afectada" (els espanyols prefereixen un plebeu Colombo genovès a un noble Colom català) i/o més "interessada" (aquí a ambdues bandes hi ha gent interessada) . I sí, el més important de l'anunci de "The Mellon National Bank" no és el que s'hi diu (que el Banc de Barcelona-Taula de Canvi va fornir de diners a les dues expedicions colombines...que és important) sinó COM ho diu: amb naturalitat, com si tothom ho sabés, com la cosa més "normal" i "natural" i "neutra" del món. Per tant: als USA a principi de segle TOTHOM tenia clar que el Banc de Barcelona (Taula de Canvi) va ser el primer banc del món i que va pagar (deixar diners) les expedicions colombines. Caldria mirar i investigar els llibres de text de principis de segle dels USA. Potser en aquella època tenien clar que tot va ser ideat, pensat, dissenyat, executat des de Catalunya...com realment va ser.
Hostia puta, habéis leido los comentarios a este artículo en La Vanguardia? De nausea, facherío puro y duro. No sabía que la mayoría de lectores de este periódico eran egpañolistas carpetovetónicos. Lo que sería interesante es saber de dónde saca esta información el Mellon National Bank