Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
OPINIó » 07-04-2016  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
2301

El canvi

L'Enric Vila assenyala com la globalització fa trontollar els vells estats, veient les reaccions que provoca l'Institut Nova Història i el manifest del grup Koiné, entre d'altres.

Enric Vila (font: elnacional.cat)

La setmana passada vaig assistir a una conferència organitzada per l’Institut Nova Història en una sala de l’antic edifici de Bankia, amb vistes a la Plaça de Catalunya. La conferència es titulava Veritat i Poder i anava a càrrec de Roger Mallola, un enginyer de ponts i camins que també té un màster en relacions internacionals i que està fent el doctorat en estudis europeus a la Universitat d’Àmsterdam.

Més enllà de la xerrada, que ja sabia que estaria bé, em va cridar l’atenció que algú hagués deixat una planta de 400 metres quadrats a aquella gent. Les condicions esplèndides de l'oficina no es corresponien amb la fama que l’Institut té de ser una agrupació d’il·luminats marginals que defensa idees estrambòtiques. Ja fa temps que l’Institut ha començat a aparèixer a la premsa espanyola amb articles vernissats d’un to burleta. De vegades succeeix, però, que qui riu l’últim és qui acaba rient més.

Alguns consultors han cregut que per fer baixar l’independentisme cal presentar-lo com una ideologia de xalats, si pot ser de l’extrema esquerra. Aquests dies, a més del ventall de declaracions demencials que ha produït el manifest del grup Koiné, hem vist la importància que la premsa ha donat a un llibre sobre teòrics botiflers que fa uns anys no hauria tingut cap difusió. Potser quan es vegi que amb l’estratègia de barrejar-ho tot l’independentisme no perd vots, sinó que es torna més compacte i radical, veurem esquerdar-se alguns somriures.

El tema de la conferència em va fer pensar en això i en un parell d'episodis que he seguit últimament. Segons el darrer llibre de l’historiador Robert Wilcox, el general Patton va ser assassinat a sang freda per raons d’Estat. Ni l’accident de cotxe que va patir un dia abans de tornar als Estats Units, ni la seva sobtada mort posterior, no van ser fruit de la mala sort. D'altra banda, segons investigacions recents, el general Custer i els seus homes no van morir heroicament a Little Big Horn, sinó que van ser massacrats mentre fugien dels indis com conills.

Els fets, fins i tot quan ens arriben nets, sempre es veuen i s’analitzen en funció de la teoria o el prisma que els contempla. Una piràmide vista des de dalt és un quadrat, mentre que vista des d’un costat és un triangle. La idea que l’home té de si mateix ha anat canviant a mesura que ho ha fet la percepció que la ciència ha tingut de l’univers. Dos paradigmes d’una mateixa disciplina poden conviure o competir sense necessitat d'encaixar gens entre ells. Thomas Kuhn ho va explicar en les seves anàlisis sobre les estructures de les revolucions científiques.

Si la física les passa magres per fer encaixar la teoria de la relativitat i la teoria quàntica, amb la història no té per què passar una cosa diferent. Les hipòtesis depenen de la perspectiva que l’acadèmic té del món i també de la tecnologia disponible. Les societats es cohesionen al voltant de mites, però només quan aquests mites es legitimen a través de teories científiques la política en pot treure el màxim rendiment. Ara que la globalització fa trontollar les velles estructures del Estats moderns, els paradigmes que articulen les interpretacions de la història se’n ressenten i deixen espai per aprofundir en visions noves del passat.

Mallola venia a explicar això per fer veure fins a quin punt l’Institut es troba en l’epicentre de la lluita pel poder que hi ha entre l’Estat i Catalunya. La conferència era una defensa de la feina feta pels membres d’aquest Institut tan denostat en els darrers vint anys. A mi no m’ha interessat mai tant la qualitat de les seves recerques, que no puc valorar, com les reaccions que produeix en el sistema de pedanteria que serveix per menysprear-les i atacar-les. Cap sistema de coneixement descolonitzador pot recolzar-se en el matís perquè el matís sempre demana sobreentesos i els sobreentesos van sempre a favor del sistema cultural colonitzador.

A mi el que m’interessa de l’Institut Nova Història és la hipòtesi de partida i la manera com va guanyant terreny entre insults i menyspreus. La idea que Espanya és el fruit d’una lluita a mort entre catalans i castellans pel domini de l’imperi Hispànic té un llarg recorregut. Jo l’he vist explicada en articles del The Times del segle XIX i primers del XX, i em fa l’efecte que la subscriurien des de Victor Balaguer fins a Josep Pla, passant per Vicens Vives -que igual que Tarradellas era un ambiciós molt més intel·ligent que qualsevol dels seus deixebles i aduladors-. La diferencia és que ara les condicions polítiques i tecnològiques donen unes possibilitats per desenvolupar-la que fins fa poc eren impensables.

La narrativa catalana d’Espanya competeix amb una de més forta que porta anys d’avantatge en treball, recursos i temps de depuració. Jo no sé si Cervantes realment es deia Servent i era de València. Però sí que sé que el quart centenari de l’escriptor està passant sense pena ni glòria. És com si es mirés d'evitar un clima massa intens que portés algú a preguntar-se per què l'autor del Quixot no està tan integrat a la cultura castellana com ho està Shakespeare en l'anglesa. També noto que el cinquè centenari de la mort de Ferran el Catòlic continua marcat per una serie de televisió que el presenta com un calçasses entregat a la reina Isabel, cosa que no deixa de sorprendre tractant-se d’un heroi d'El Príncep, el clàssic de Maquiavel.

Una altra cosa destacable és que en el món anglosaxó comencen a aparèixer llibres sobre la censura en l’època dels Tudor. El primer ministre David Cameron va arribar a un acord amb Sony perquè la serie Outlander, que explica la lluita dels jacobites escocesos contra l'ocupació anglesa del país, no es pogués passar en televisions del Regne Unit.  A Espanya encara hi ha una pila de documents del segle XVII i XVIII que es consideren secret d'Estat. Els terratrèmols de la globalització han generat un moviment de plaques tectòniques en l’àmbit del poder i, per tant, del coneixement. Els vells Estats Nació europeus ja no són la única unitat de comprensió del món, i podria ser que alguns d’aquests historiadors que ara passen per il·luminats algun dia siguin tractats de pioners. 

Enric Vila

Article original publicat a El Nacional el 7 d'abril del 2016




versió per imprimir

  1. valentí_b
    12-04-2016 15:52

    Alfons X de Lleó (el Savi) i Ricard de Cornús (Cornualla); tots dos s'anomenen Rei dels romans durant un temps. Tots dos reclamen Gascunya. Tots dos viuen seixanta-i-tres anys. Tots dos tenen onze fills. Tots dos es casen amb una Beatriu. Ricard té un rival en la successió imperial dit Alfons (que fan Alfons X), el seu rival a Peitau i Tolosa es diu Alfons. Interins de les universitats, ja teniu feina.

  2. valentí_b
    11-04-2016 00:53

    Robert de Beaumont (Beaune o Clermont), 3er Comte Leicester (Besiers) lluita davant de la
    revolta d'Enric II d'Anglaterra (d'Angouleme).

    Fill del comte o vescomte de Leicester (Besiers) va rebre possessions a Anglaterra (Angouleme, també dita Aquitania) i Normandia.

    Quan la revolta del jove Enric esclata a l'abril de 1173, Robert se'n dirigeix al seu castell de Breteuil a Normandia.

    https://cdn.pbrd.co/images/5JUgox7.jpg
    Viatge de Robert

    L'objectiu dels rebels era prendre el control del ducat (Normandia), però el propi Enric II va dirigir un exèrcit per assetjar el castell; Robert fuig, i Breteuil es pren el 25 o 26 de setembre. Robert aparentment va anar a Flandes, on va reunir una gran força de mercenaris,

    https://cdn.pbrd.co/images/5K2JZmv.jpg
    Fugida de Robert i atac d'Enric

    i va guarnir-se a Walton, Suffolk, East Anglia (Sant Flor, Alvèrnia, Angouleme Oriental?) el 29 de setembre de 1173.

    Va unir forces amb Hugh Bigod (també dit Roger Bigot), 1er comte de Norfolk (.) (Hug havia donat suport anteriorment al Comte de Blois per ser Rei d'Angouleme i es deia que tenia possessions a East Anglia/Angouleme Oriental), i els dos se'n van anar a l'oest, amb l'objectiu de dividir Anglaterra (Angouleme/Aquitania&Septimània) en dos en els midlands i per alleujar el setge del rei del castell de Robert a Leicester (Beisers/Besiers). No obstant això, van ser interceptats pels partidaris del rei i van ser derrotats a la batalla de Fornham a prop de Fornham (Forcalquier?), a prop de Bury St. Edmunds, el 17 d'octubre. Robert, amb la seva dona i molts altres, van ser fets presoners. Enric II es va quedar amb les terres i títols del comte també.

    https://cdn.pbrd.co/images/5KXpVSp.jpg
    Dues rutes possibles

    En el transcurs d'estos esdeveniments tenint en compte els viatges de Robert i Enric, ells haurien d'haver agafat com a mínim tres vaixells d'anada i vinguda d'Anglaterra. I el més curiós és pensar perquè Enric II no espera Robert a Anglaterra quan este se'n va Breteuil, Normandia creuant les aigües al viatjar des de Leicester, Londres.

    Diccionari Anglés-Tolosà actualitzat

    Prou confirmat
    England - Engoulaeme/Angoulême/D.d'Aquitania
    Pembroke - Provença
    Canterbury - Chambéry/Chambèri, Savoia - capitala istorica de Savòia.
    Cornwall - Cornús, Roergue
    Harberton - Vall-e-tort/Vall de Tort/Vall-llosera, Gòtia o Paizay-le-Tort, Peitau
    Leicester - Béziers/Besièrs/Beisiers, Llenguad'oc-Roselló/Septimània
    Abergavenny - Alvèrnia/Auvèrnha
    Montfort-l'Amaury/Montsorr - Montsor, Pallars Jussà, Gòtia (Simon de Montfort/Montsorr i Almaric/Amauri eren de Montsor i continuen el Comtat per on es queda)
    Montmorency - Montpeller, Septimània o Montsor, Pallars Jussà, Gòtia

    En procés d'assegurar
    Ipswich - Issoudun/Essaudun
    Essex - Essaudun/Issoudun
    Lincoln - Lió/Lyon/Liyon/Lleó del Roine, C. Lionés o Laci, Nàpols
    Beaumont - Aubusson o Clermont o Narbonna o Beaune o Barcelona
    Grandmesnil - Grandmont, C. de la Marxa/Marca
    Leicestershire - Riba o Costa de Béziers/Besièrs/Beisiers o Montpellier
    C. Norfolk & Belvoir Castle - Comtat de Blois o Sant Flor, Alvèrnia/Auvèrnha, Angouleme Oriental/D.d'Aquitania

  3. Francesc2
    08-04-2016 15:05

    Exacte, He començat a llegir el darrer llibre d'en Pep Mayolas "València, capital de les Espanyes i seu dels Reis Catòlics" i a la primera línia del pròleg m'assabento que el 23 de gener del 2016 es va complir el cinquè centenari de la mort del rei Ferran el Catòlic. Primera notícia, senyors! Quanta gent ho sabia? Quants milers de catalans de tota la nació ho sabien? Quants milions d'espanyols? Així com el poder espanyol va impulsar tota una sèrie televisiva per a exalçar i fer propaganda de la reina Isabel de Castella, resulta que del seu marit gairebé ningú no n'ha dit ni en diu res. Però si segons es diu va ser aquest home qui va fundar Espanya!!! Sí, l'home que ésdevingué el model per al Príncep de Maquiavel!! Ni es clar, no se n'ha muntat cap sèrie propagandística a l'entorn d'ell. La Vanguardia n'ha parlat? N'ha escrit alguna cosa el Periódico? I el Punt-Avui? i l'Ara? Ho han fet aquests diaris a primera pàgina i amb gran titulars? A la segona? A l 'encapçalament de les respectives sessions de cultura i també amb titulars ben llustrosos? I TV3? I el Canal 33? I la I la 2 i la 4 i Antena 3 i la Sexta? I la televisió d'Aragó (aquest senyor va néixer en aquesta nació, oi?)? I la d'Andalusia (en Ferran i na Isabel bé que estan enterrats a Andalusiía, no?) I tutti quanti? Les televisions, en faran documentals científics i en horari de gran audiència? I Catalunya Ràdio i Rac 105 o les ràdios de Madrid, en faran programes monogràfics? En muntaran cicles de conferències els departaments d'història de la Universitat de Barcelona, o el de la Universitat Autònoma i el de la Pompeu Fabra i el de la Ramon Llull? I el de Saragossa? I el de València? I el d'Alacant? I el de la de Castelló? I el la de les Illes Balears? I el de Girona? I el de la Rovira i virgili? Per què ningú no nha dit res? Censura per omissió? Autocensura? Encara hi ha un any per arranjar aquesta mancança? Endavant, Vanguardia!, Endavant, Periódico! Vinga, que ja ho teniu, això! Vinga, que el forjador de l'Espanya que tant us estimeu us espera!!! El poder espanyol us ho premiarà. Endavant, tutti quanti!!!

  4. Joan soldevila
    08-04-2016 12:43

    Molt interessant aquest article. No creia quer hi hagués censura de les sèries com Outlander al Regne unit, encara que era conscient que hi havia alguna cosa més que bones paraules en certs moments que ens aporta alguna cosa més que no hi ha res de nou sota el sol

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18532
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Manel Capdevila ens explica que Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar...[+]
En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+]
Fa ben bé vint anys que els historiadors i colombistes catalans, imbuïts d'un desconeixement absolut sobre el...[+]