Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Em meravello sovint que la història resulti tan pesada, perquè gran part d'ella ha de ser pura invenció"
Jane Austen (1775-1817) Escriptora
ARTICLES » 21-10-2022  |  PROJECTE IMPERI UNIVERSAL CATALà
1036 lectures

El fals escut de Carles I a la catedral de Barcelona

Manipulació i falsificació en temps dels primers reis borbons de l’escut d’armes de l’Emperador Carles I, dit el Màxim, pintat al cadirat del cor de la catedral de Barcelona.

Retrat de Carles I.

El cadirat del cor de la catedral de Barcelona va ser construït amb motiu del capítol dels Cavallers de l’Orde del Toisó d’Or que va celebrar el rei Carles I del 5 al 8 de març de l’any 1519. En aquest cadirat es destaquen principalment els escuts d’armes pintats que desprès de 500 anys representen un valuós testimoni, molt apreciat en el món de l’heràldica, i on es troben representats els principals prínceps i reis de l’època i, fins i tot, tres emperadors romans, com ressalta el doctor Joan Bassegoda. Pocs dies abans s’havia celebrat a la catedral el funeral per la mort del seu avi, l’emperador Maximilià.



Carles I va fer construir el cadirat del cor de la catedral de Barcelona per deixar un testimoni seu per a la història. El que podria ser un referent d’atracció de turisme històric resta amb el pas barrat i només es permeten visites concertades per veure les pintures dels escuts del cor. L’emperador Carles és l’estrella de l’obra on ens va voler deixar ben clar en l’escut d’armes de la seva cadira qui era i el que representava.

Comparant l’escut de Carles amb els altres escuts pintats al cor, en un primer cop d’ull observem que, mentre els dibuixos dels escuts finalitzen per la part superior tocant al quadre, en canvi, en el cas de l’escut de Carles, a la part superior hi ha una sospitosa franja ampla de color fosc entre el dibuix i el quadre, que sembla com si s’hagués fet per esborrar o tapar alguna cosa. Consultant l’Armorial d’En Francesc Llupià del segle XVI en què es van copiar els escuts del cadirat, el que es troba dibuixat just a sobre de l’escut d’armes de Carles I és la Corona del regnes d’Espanya (Hispaniarum Insignia). En canvi, a l’escut actual, al lloc de la Corona dels regnes d’Espanya, hi ha pintat un castell sense corona i a Carles se l'anomena rei de Castella.




Hi ha un altre armorial del segle XVI, fet per En Bernat Mestre, on també hi ha copiats els escuts del cadirat. Al de Carles, l’àguila imperial de dos caps envolta l’escut i a la part superior hi ha la Corona Imperial del Sacre Imperi. Com que en la descripció de l’escut que fa En Bernat Mestre es tracta el rei Carles com a emperador de romans, això fa pensar que aquesta còpia va ser feta amb posterioritat a la d'En Llupià. Si tenim en compte que quan es va celebrar el capítol del Toisó d’Or, al mes de març de 1519, Carles era rei de les Espanyes, és de suposar que aquest és l’escut d’armes que trobem representat a l’armorial d'En Llupià i el que veiem a l’armorial d'En Mestre correspon a l’actualització que es podria fer pocs mesos després, quan, al mes de novembre del mateix any, Carles I el Màxim va ser promulgat oficialment al Palau Imperial de Molins de Rei, Rei de Romans i Emperador Electe del Sacre Imperi.



Com és possible que Carles, rei de les Espanyes i Emperador del Sacre Imperi, es converteixi amb el pas dels segles en el Carles rei només de Castella? Es coneix que un devot de la catedral oferí als canonges uns diners per a una restauració de les pintures del cadirat del cor el 22 d’abril de 1748. En el mateix any, a Cervera es feia el túmul funerari per la mort del rei borbó Felip V. Amb l’arribada del Borbó s’iniciava la destrucció dels nostres drets nacionals amb la conseqüent falsificació de la nostra història. En la mateixa restauració es va suprimir l’escut del regne de Navarra que hi havia pintat dintre del quadrant de la Corona d’Aragó. Avui dia es diu que Navarra és una conquesta de Castella, quan, en realitat, Isabel de Castella era morta i Ferran d’Aragó conquerí Navarra amb l’ajut de la seva nova dona, Germana de Foix. També l’escut d’armes dels Cabrera s’ha manipulat i, en lloc de pintar-hi cabres, han repintat vés a saber quin estrany animal.
Ningú no ha demanat la restauració de l’escut original i el cadirat segueix publicitant i escampant la falsedat imposada, primer per les armes i més tard per la ignorància d’un poble que no sap el que ha estat ni quin és el seu verdader llegat. Ignorància producte d’una censura al servei del centralisme i uniformisme castellà que van imposar els vencedors borbons francesos, veritables destructors de l’Imperi Espanyol, enfront d’una Corona Aragó d’estil federal que tants èxits i prosperitat ens havia aportat amb els Àustries com a centre de l’Imperi Universal de Carles I.

Josep Barba Raventós


Podeu llegir l'article original a l'enllaç següent:




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Xavi G.
    25-10-2022 14:04

    Relació amb el Joan Lluís Vives...

    El Serafí, oncle i germà dels dos anteriors Centelles sembla que té una relació estreta, tal com també la Mencía de Mendoza...

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Seraf%C3%AD_de_Centelles_Riu-sec_i_Xim%C3%A9nez_de_Urrea

  2. Xavi G.
    25-10-2022 13:46

    Fixeu-vos amb les dates del senyoriu d'Aiora que consten en aquestes altres dues entrades.

    Una pertanyen al Francesc Gilabert fill de l'anterior Querubí i l'altra a la Mencía de Mendoza, en el requadre de l'esquerra on es representa un llibre d'actes.

    Una de les dos històries ha de ser falsa...

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Gilabert_de_Centelles_Riu-sec_i_Fern%C3%A1ndez_de_Heredia

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Menc%C3%ADa_de_Mendoza

  3. Xavi G.
    25-10-2022 13:35

    Comparant aquestes dues entrades de la Wiki que us adjunto, queda patent que la família Furtado de Mendoza, Ducs del Infantado, cardenals, etc, i senyors d'AIORA realment tapen, oculten o furten a la família Borja-Centelles o Centelles-Borja, familia de Papes (com ho fou el mateix senyor de Senceilles...) i, a més a més foren TAMBÉ senyors d'AIORA.

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Querub%C3%AD_Joan_de_Centelles_Riu-sec_i_Xim%C3%A9nez_de_Urrea

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Aiora




  4. Frede
    25-10-2022 11:32

    No he trobat els escuts. Però en aquesta pàgina parla dels assistents i una dada interessant, al 1748 es van repintar. Ai, carall!

    https://www.armoria.info/actualizaciones/la-asamblea-del-toison-de-oro-en-la-catedral-de-barcelona/

  5. Edmund Cooke
    24-10-2022 18:54

    Segons la wiki castellana, quan consultes l'interior de la nostra catedral respecte al cor hi diu:

    "…

    Carlos I, decide que la celebración del XIX capítulo de la orden del Toisón de Oro sea en Barcelona y manda habilitar el coro de su catedral para la fecha del 5 de marzo de 1519. Joan de Burgunya fue el encargado de pintar la correspondiente heráldica en los 64 plafones de los sitiales, correspondientes a:

    50 sitiales de los caballeros (entre ellos, los reyes de Francia e Inglaterra)
    1 de Carlos I
    1 de Maximiliano[24]​
    6 con frases laudatorias
    4 con divisas borgoñas
    2 con las fechas de celebración.
    …”

    Algú ha pogut identificar cap dels altres 48 escuts heraldics als cadirats o sitials dels cavallers de l'ordre?…

  6. Frede
    22-10-2022 11:26

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
31247 lectures
21è Simposi - Presentació
Francesc Robusté - El tinent Columbo a la recerca de grans incongruències de la història
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La pregària hebrea del segle XV Ein K'Eloheinu té grans similituds musicals amb l'himne nacional...[+]
En Xavier Martínez Gil fa un repàs a la significació del dia 12 d'octubre i conclou que hauria de ser la Diada...[+]
Per què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En...[+]
L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta...[+]