Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Fins i tot el passat es pot modificar; els historiadors no paren de demostrar-ho."
Jean Paul Sartre (1905-1980) Filòsof i escriptor francès
NOTICIES » 12-09-2020  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
815 lectures

El primer hospital psiquiàtric del món es va obrir a València

El lloc web 'Passejant per València amb ulls curiosos' ens fa saber que el primer hospital psiquiàtric del món es va fundar al cap i casal del Regne de València l'any 1410.


Si passegem per l'històric carrer de l'Hospital de València, potser no tot el món sàpiga que ho estarem fent pel carrer que té el prestigi d'haver albergat l'hospital psiquiàtric més antic del món, del qual va agafar el nom.

A l'Europa del XIV, diverses ciutats com Uppsala, Bèrgam o Hamburg, entre d'altres, tenien cel·les especials en els hospitals on tancaven els malalts mentals. Però no eren manicomis tal com ara els entenem. Tampoc no hi havia en ells un tractament mèdic específic per a aquest tipus de malalts.

En aquella època als bojos se'ls tancava, se'ls castigava o se'ls maltractava perquè se'ls considerava generalment éssers posseïts pel dimoni. Però el destí d'aquests malalts va començar a canviar per primera vegada en la història precisament a la ciutat de València, concretament un divendres 24 de febrer del 1409. 

Aquell dia Fra Joan Gilabert Jofré, un religiós mercedari que va predicar amb Sant Vicent Ferrer, es dirigia a la Catedral de València on havia de predicar el primer sermó de la Quaresma, quan va observar com un grup de joves assetjaven i colpejaven un pobre boig que es trobava sol al carrer.

El pare Jofré, commogut per l'escena, va renyir els joves pel seu acte, mentre donava empara al boig i el va dur al seu convent per donar-li refugi i curar-li les seues ferides.

Dos dies desprès, durant el seu Sermó de Diumenge de Quaresma a la Catedral, va parlar del fets amb molta emotivitat i va insistir davant de tots els assistents a la missa en la necessitat de donar ajut als qui patien trastorns mentals i es trobaven pels carrers, evitant la “persecució irracional, tant més cruel com més innocents, impotents i irresponsables en són les víctimes“.

Aquella escena del Pare Jofré amb el foll va ser magistralment interpretada i dibuixada per Joaquim Sorolla en 1887 en un quadre titulat “Padre Jofré, defendiendo a un loco“, que actualment es troba a la Sala Vella del Palau de la Generalitat Valenciana. 

A continuació podeu veure aquest quadre:


Quadre de Sorolla titulat “Padre Jofré, defendiendo a un loco“.

Aquell sermó del Pare Jofré degué de ser molt convincent, ja que alguns dels presents en la Catedral, gent de la burgesia de la ciutat amb recursos econòmics —recordem que en aquells dies València començava a ser una ciutat amb una burgesia florent i una gran activitat manufacturera i comercial—, van quedar tan impressionats que aquell mateix dia van decidir aportar els fons necessaris per encetar la construcció d'un hospital per acollir els malalts mentals que es trobaven abandonats pels carrers de la ciutat. Poc temps després, el Consell General de la ciutat aprovava la iniciativa.

L'hospital està situat en el que havia estat una casa amb hort als afores de la ciutat, al costat del portal de Torrent de la muralla cristiana.

Aquell portal va passar a ser conegut des d'aquell moment com el «Portal dels Bojos» i també «Portal del Innocents», i el carrer en què tindria l'entrada principal fou anomenat Carrer de l'Hospital, nom que perdura a hores d'ara passats més de sis segles des de la seua fundació.

Les obres de l'hospital van començar el 9 de maig de 1409, tan sol dos mesos i mig després del sermó del Pare Jofré. Finalment l'u de juny del 1410 es va inaugurar el primer hospital manicomi del món amb el nom d’Hospital d’Innocents, Folls i Orats, que es va posar sota l'empara de la Verge Santa Maria dels Innocents.


Localització de l’Hospital General, en el plànol del padre Tosca.

Les normes de l’Hospital de folls de València, autoritzades pel Rei Martí l’Humà, indicaven «que el Clavari de l’Hospital poguera recollir per grat o per força els bojos que trobara per la ciutat, no comprenent-se en aquesta mesura els que els seus pares o curadors tingueren tancats».

El Clavari o Hospitaler tenia dues funcions: la recollida de bojos per la ciutat i el manteniment del bon funcionament intern de l'hospital.

Pel que se sap, el tracte als bojos era correcte. El sol fet de tindre els dements en un lloc adequat, protegint-los de la fam, del fred i dels maltractaments, ja era un avenç social molt notable per a aquella època. Però, a més a més, se'ls dispensava també un tractament específic per a la seua malaltia que girava al voltant de la teràpia ocupacional: els homes en l'horta i les dones teixint.

Molt aviat van aparèixer també els criteris de classificació dels dements, especialment la distinció entre els curables, que eren objecte d'esforços terapèutics, i els incurables, als quals se'ls proporcionava allotjament i custòdia.


Escena d’un antic manicomi.

L’any 1512 el Consell de la ciutat de València va decidir unificar tots els hospitals existents de la ciutat en aquest hospital, i va ampliar la seua cobertura als malalts de totes classes i també als expòsits —els nadons abandonats pels seus pares—, passant a anomenar-se Hospital General, nom que ha perdurat diversos segles.

En el segle XV es van obrir manicomis en diverses ciutats de la Península, com ara Barcelona el 1412, Saragossa el 1425 i Sevilla el 1436, entre d'altres, però el de València, obert l'any 1410, va ser el primer de tots ells, considerat també el primer a ser obert al món.

7 d'agost del 2020

Curiositats passejant per València

https://actualitatvalenciana.com/passejantvalencia/el-primer-hospital-psiquiatric-del-mon-es-va-obrir-a-valencia/




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Frede
    17-09-2020 12:44

    Potser si. Per ser científic caldrien dades quantitatives i qualitatives a banda d'informacions i referents mèdics i psiquiàtrics. Com a mofa està bé, però no és correcta. I amb la qüestió de l'escriptura (no pas taquigrafia) només cal repassar i rectificar. De tota manera, no penso continuar el petit debat perquè penso que aquest blog va més enllà de les nostres subtileses. Una abraçada, company!

  2. Puça
    15-09-2020 16:19

    De quina mofa parla? Jo he volgut fer una aportació perfectament científica: entenc que allà on s'obre un psiquiàtric com on s'obre un mecànic és perquè hi ha clientela de la corresponent branca econòmica. Si Catalunya és el lloc del món amb més clientela d'aquest tipus d'establiments, és del tot normal que sigui el primer lloc on s'obrís. És una interpretació prou correcta, no troba, Frede? I és clar que un servidor també té altres referències que li reforcen aquesta tesi. Si surt al carrer o para l'orella a la feina o llegeix per ci per llà segur que també les tindrà vostè. No calen exemples, trobo, ja que sobreixeixen. Ah i pels problemes taquigràfics, pensi que són atribuïbles sobretot a la desproporció en menudesa de l'aparell que utilitzo. Però gràcies per la correcció.

  3. Frede
    15-09-2020 09:48

    Ummm! Psiquiàteric? Clinetela? Potser caldria, quan hom vol fer una mofa, escriure correctament.

  4. Puça
    12-09-2020 18:10

    El primer psiquiàteric del món? No m'estranya. És el lloc del món amb més clinetela.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
23753 lectures
Gustau Adzerias - Violant d'Aragó i l'operació Bergère
Jordi Bilbeny - Presentació de Carles I sense censura
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si En Colom hagués viscut a Castella i Andalusia, com se’ns diu, hauria après els noms dels animals en aquella...[+]
És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que no es pot identificar amb cap paisatge italià concret,...[+]
L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+]
La història oficial ens pinta el geni més gran de tots els genis del Renaixement com un fill analfabet d'una...[+]