Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el paĂ­s cal sentir que tĂ© un passat, perĂČ no cal estimar l’embolcall histĂČric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anĂČnima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 10-10-2017  |  PROJECTE IMPERI UNIVERSAL CATALĂ 
1629

El retir de Carles I: a Barcelona

Article d’en Cesc Garrido sobre el darrer viatge de Carles I a Espanya presentat al 16Ăš Simposi de la HistĂČria Censurada de Catalunya. Ha trobat un document en quĂš s’esmenta la ciutat de Barcelona com a destinaciĂł final. Creu que aquest viatge el va fer, seguint les investigacions d’en Manel Capdevila, a travĂ©s del “CamĂ­ dels catalans”.

Claustre del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra

IntroducciĂł
Aquesta imatge que veureu a continuaciĂł Ă©s un retrat de l’emperador Carles I. S’hi veu una persona envellida i cansada. No Ă©s un dels retrats mĂ©s coneguts de l’Emperador i no el trobareu a la xarxa pel procediment normal, Ă©s a dir, per defecte si escriviu el nom Carles I i desprĂ©s premeu la pestanya d’imatges. Aquesta figura, l’he trobada cercant en pĂ gines webs holandeses. Sembla ser que el quadre Ă©s guardat en un museu d’Holanda.

Retrat del ”Keizer Karel V; pintor desconegut”

Sabem que el setembre de l’any 1556 Carles I va viatjar cap a la PenĂ­nsula IbĂšrica. Aleshores tenia un estat de salut precari. Segons la histĂČria oficial, aquest rei va morir a l’edat de 58 anys. Jo, el que veig en aquest retrat Ă©s una persona que fa mala cara: el seu esguard  és vidriĂłs i tĂ© el blanc dels ulls envermellits. Tanmateix, tot i el seu mal aspecte, mantĂ© ferma  la mirada, i el cap i la seva imatge sĂłn senyorials. Dels retrats de Carles I que jo he vist a la xarxa, no n’hi ha  cap de tanta qualitat. Ni cap que mostri amb tant de detall el seu rostre envellit. Per tant, jo puc pensar que  aquest va ser l’Ășltim retrat que van fer al rei Carles I i que segurament va ser pintat a l’Ășltim lloc on va viure.

Va  anar Carles I per l’Atlàntic a Espanya? Poc probable
Podem  discutir si aquest llenç havia estat pintat als Països Baixos l’any 1556, es a dir, abans que l’emperador Carles sortís de Flandes per fer cap a la Península Ibùrica. Podria ser.

Pel que fa al viatge, perĂČ, crec que Ă©s altament improbable que ho haguĂ©s fet per mar, que l’haguessin deixat embarcar en aquest estat tan malaltĂ­s i que, a mĂ©s, l’haguessin fet navegar per l’AtlĂ ntic el setembre. El setembre era un mes molt perillĂłs per a la navegaciĂł, sobretot per l’OceĂ  AtlĂ ntic. Sabem que els vaixells que navegaven per aquest OceĂ  es construĂŻen d’una manera diferent als vaixells que navegaven pel Mediterrani, ja que les aigĂŒes de l’AtlĂ ntic sĂłn mĂ©s tempestuoses. Posats a discutir, tambĂ© podem posar en dubte que el mateix monarca acceptĂ©s de viatjar per l’OceĂ  CantĂ bric, ja que, a mĂ©s a mĂ©s, havia de navegar acompanyat de les seves filles Elionor i Maria.

Va ser retratat Carles I pĂČstumament? Poc probable
AixĂ­ mateix, algĂș pot dir d’aquest retrat que podria haver estat confegit desprĂ©s de la mort del monarca. Ara bĂ©,  en el quadre hi apareixen una colla de detalls i matisos que sĂłn molt precisos i que rarament poden haver estat inventats o recordats, uns detalls que es manifesten, sobretot, en el rostre de l’Emperador. El retratista ha d’haver vist aquests detalls in situ.

Qui va pintar el quadre?
El nom de l’artista-pintor ens Ă©s desconegut. Tanmateix, ha de ser un pintor de la cort. Pot ser que el quadre haguĂ©s estat pintat per dos pintors dels PaĂŻsos Baixos: o bĂ© per en Roland de Mois —es diu que era el pintor flamenc del Renaixement espanyol, actiu a l’AragĂł des de 1559, regne al qual va arribar per posar-se al servei d’en MartĂ­ de Gurrea i Aragó—, o bĂ© per en Wyngaerde —que va ser contractat per Felip II—. En Wyngaerde Ă©s conegut per haver dibuixat, l’any 1563, una famosa panorĂ mica de Barcelona.

Per mar cap a Laredo i Yuste? Massa justificacions.
Si llegiu el llibre Carlos V El CĂ©sar y el Hombre, d’en Manuel FernĂĄndez Álvarez, especialista oficial en aquest personatge histĂČric, us adonareu que  el que fa aquest historiador en aquesta obra Ă©s justificar i guarnir el viatge del monarca per l’AtlĂ ntic cap a Laredo. TambĂ© justifica i  guarneix  el viatge i el retir de l’Emperador a Yuste. Jo entenc que cap dels dos esdeveniments semblen naturals i per aquesta raĂł penso que necessiten ser explicats  i justificats d’una manera molt mĂ©s versemblant.

En l’article publicat al Web de l’Institut Nova Historia que porta per títol Carles I va morir a Yuste o Sant Jeroni de la Murtra? d’en Daniel Ibànyez, s’hi exposa el dubte de si la censura d’Estat no va fer de les seves a l’hora de tapar el veritable lloc de retir de Carles I.

Es va retirar l’emperador a Barcelona? Una carta
ÂżHi ha alguna notĂ­cia escrita que ens faci pensar que el rei Carles I es podria haver dirigit cap a Catalunya l’any 1556 quan va pensar a retirar-se?. ÂżSurt el nom de Barcelona documentat i relacionat amb el retir d’en Carles I en algun lloc? La resposta Ă©s que sĂ­. Efectivament, ha quedat una petjada on apareix Barcelona relacionada amb el retir d’en Carles I. Vegem-ho.

Jo he trobat una font histĂČrica als arxius anglesos de British History on line, on prediuen que en Carles I a la primavera de 1556 es dirigirĂ  a la Dieta de Ratisbona i que d’allĂ­ anirĂ  a GĂšnova. I de GĂšnova a Barcelona. La font histĂČrica consisteix en una lletra que va remetre en Peter Vannes a en William Petre. En Peter Vannes fou un eclesiĂ stic italiĂ  que va esdevenir oficial reial a Anglaterra i degĂ  de Salisbury. En William Petre fou secretari d’Estat d’Enric VIII, Eduard VI, Maria Tudor i Elisabeth I.

La lletra diu el segĂŒent:

Mary Tudor: Agenda de papers d ’Estat a l’estranger. 4 de gener del 1556
Venice  454. Peter Vannes to Sir William Petre.

It is talked of in Venice and written out of France, but upon no certainty, that the Emperor intends this spring to go to the Diet of Ratisbon, thence into Italy, and so to Genoa and Barcelona. If it were consistent with his health and satisfaction to God's pleasure could wish no less, for already men begin to talk about his coming and say that if he come he will prove a schoolmaster to all the Captains of the country.

Vet acĂ­ la meva traducciĂł:

Es va parlar a VenĂšcia, i en escrit des de França, perĂČ sense certesa, que l‘Emperador tĂ© la intenciĂł aquesta primavera d‘anar a la Dieta de Ratisbona. D'allĂ  a ItĂ lia, i  aixĂ­ a GĂšnova i a Barcelona. Si fos coherent amb el seu estat de salut i satisfacciĂł a complaença de DĂ©u no menys podria desitjar, perquÚ  els homes ja comencen a parlar de la seva vinguda. I diuen que, si ell arriba, serĂ  com un mestre per a tots els Capitans del paĂ­s .1

Per comprendre mĂ©s bĂ© el que s’hi diu, dividirĂ© la carta en tres parts.

Primera part de la carta
La primera part de la carta ens diu que no hi ha certesa que l’Emperador viatgi a Barcelona:

Peter Vannes to Sir William Petre. 4 de gener del 1556.

Es va parlar  a VenĂšcia i en escrit de França , perĂČ sense certesa , que l‘ Emperador  tĂ© la intenciĂł aquesta primavera d‘ anar a la Dieta de Ratisbona , d'allĂ  a ItĂ lia , i aixĂ­ a GĂšnova i a Barcelona.

Quina Ă©s la incertesa per anar a Ratisbona ....i finalment a Barcelona? És el que ens diu a la segona part.

Segona part
Si fos coherent amb el seu estat de salut  i satisfacció a la complaença  de Déu no menys podria desitjar.

La incertesa sembla estar relacionada amb el seu estat de salut. La carta també diu: No menys podria desitjar. Sembla que el desig de Carles I és viatjar a Barcelona.

Tercera part
La tercera part de la carta estĂ  en condicional:

perquÚ  els homes  ja comencen a parlar de la seva vinguda i diuen que, si ell arriba, serà com un mestre per a tots els Capitans del país...

Quins homes veuran com un mestre Carles I? Doncs els capitans que trobarĂ  quant arribi a Barcelona. Sembla que els capitans de la capital del paĂ­s catalĂ  estan il·lusionats amb l’arribada de l’emperador. En altres mots, sorprenentment hi ha a Barcelona “uns capitans” que sembla que coneixen molt bĂ© Carles I i que segur que tenen molt bona relaciĂł amb ell. I Ă©s que, si no, com s’entĂ©n que a la lletra s’afirmi que quĂš menys podria desitjar que[Carles I] vingui a Barcelona?

Localitzacions coincidents o semblants
I a Barcelona, curiosament, tenim unes localitzacions  que coincideixen en molts aspectes amb les que trobem al final de l’itinerari oficial del nostre monarca cercant el retir a Extremadura.

Alguns exemples:

  • El Castillo de Jarandilla s’assembla molt al “ El castell de Carcerenya” o Torre Pallaresa
  • El Monestir Jeroni, pot ser "El Monestir Jeroni de La Murtra”.
  • Yuste o San Yuste s’assembla molt a “ Sant Just i Pastor“, esglĂ©sia  on s’hi venera la Mare de DĂ©u de Montserrat i que a la vegada era la parrĂČquia a la qual estava adscrit El Palau Reial Menor, que era la residĂšncia oficial del monarca. TambĂ© sabem que Carles I era un devot eximi de la Mare de DĂ©u de Montserrat.

La veritable ruta: el camĂ­ dels catalans
¿Quin seria el  possible camí que va seguir Carles I amb les seves filles per arribar a Barcelona? Doncs, segurament, seria el Camí català de Gùnova a Gant  escrit per en Manel Capdevila a la seva conferùncia que porta per títol El camí dels catalans – de Gùnova a Flandes – .

Quines eren les escales habituals que feia Carles I quan navegava costejant de GĂšnova a Barcelona?

Eren les segĂŒents: de GĂšnova a Savona, de Savona a  Niça, de Niça a Marsella, de Marsella a CadaquĂšs o Roses, de Roses a PalamĂłs, de PalamĂłs a Blanes i de Blanes a Barcelona.


La ruta dels catalans

Conclusions
AixĂ­, doncs, penso que la localitat de Laredo pot ser una substituciĂł de Roses.

Per acabar, afegeixo un mapa de Castella la Nova i Extremadura de l’any 1696 cartografiat per un geĂČgraf italiĂ . En ell, no hi apareix el Monestir de Yuste. He trobat dos mapes mĂ©s cartografiats a ParĂ­s, on tampoc hi apareix el Monestir de Yuste. No s’explica com es poden haver oblidat d’un Monestir tant assenyalat i emblemĂ tic.



Francesc Garrido Costa

Notes:

1http://www.british-history.ac.uk/cal-state-papers/foreign/mary/pp201-206#highlight-first




versió per imprimir

  1. Santo Job
    23-10-2017 17:22

    Cierto, CescT, reconozco mi error: la dieta empieza en el 56 y se prolonga durante el 57. El emperador no asistió a esa Dieta Imperial. Se puede saber casi cada día donde estaba el César a partir de sus cartas, y estuvo pråcticamente todo el año en Bruselas.

    1 de enero a 28 de junio, en Bruselas.
    29 de junio a 14 de julio, en Sterrebeek (a 10 Km de Bruselas)
    15 de julio a 8 de agosto, en Bruselas.
    9 a 28 de agosto, en Gante.
    29-30 de agosto, canal de Nieuwart.
    31 de agosto a 4 de septiembre, Nieuwart.
    5 a 14 de septiembre, Zuytdorp (Zelanda)
    15 de septiembre, Flesinga.
    16 de septiembre, punta de Ramekens.
    17-28 de septiembre, en el mar.
    28 de septiembre a 4 de octubre, Laredo.
    Como el resto va casi dĂ­a por dĂ­a, dejo de hacer relaciĂłn, pues serĂ­a demasiado larga.

  2. CescT
    23-10-2017 11:52

    M'ha arribat aquest correu:

    Cesc: Un tio et contesta al teu article dient, entre altres coses:

    En 1556 no hubo Dieta en Ratisbona, fue en 1557, aunque eso fue por aplazamiento. Probablemente se estarĂ­a discutiendo en 1556 sobre la Dieta y sus implicaciones. Al final el emperador no fue a esa dieta y quien la presidiĂł fue el rey de romanos Fernando I. En esa carta lo que se comentan son posibles planes que nunca se llevaron a cabo. FALS so ha inventat ell.


    Dons be:

    San Pedro Canisio: ( era de la Companya de Jesus ). El santo misionero era requerido en todas partes. Durante el invierno de 1556-1557, actuĂł como representante del Emperador en la Dieta de Ratisbona, en cuya catedral predicĂł.
    Ho he trobat en dues pagines de la HistĂČria de la Companyia de Jesus. Cerca, San Pedro Canisio.

    Crec que la dieta de Ratisbona de 1556-1557, va començar al setembre. No he pogut saber si Carles I va assistir i desprÚs va marxar deixant allí a Pedro Canisio.

  3. Santo Job
    11-10-2017 21:03

    Por cierto, he intentado encontrar alguna referencia a ese cuadro que ilustra este artĂ­culo. No hay manera. He probado haciendo una bĂșsqueda inversa de imĂĄgenes, pero me lleva a Pinterest, y nadie de los que lo etiquetan pone el autor, el año, o la procedencia. TambiĂ©n he buscado en la web del Zijper Museum y no tienen ese retrato entre sus colecciones.

  4. Santo Job
    11-10-2017 20:43

    CescT: el cuadro de Tiziano era por poner un ejemplo de retrato de Carlos V de viejo. Es el primero que me ha venido a la cabeza, pero hay mås. Aquí te dejo uno anónimo holandés de cerca de 1550.
    https://www.rijksmuseum.nl/nl/collectie/SK-A-979
    Se le nota ya bastante cascado al hombre.

  5. CescT
    11-10-2017 17:04

    El Quadre de TiciĂ  de vell

    https://es.wikipedia.org/wiki/Retrato_de_Carlos_V_sentado#/media/File:Titian_-_Portrait_of_Charles_V_Seated_-_WGA22964.jpg

    No fotem....

  6. Santo Job
    11-10-2017 16:21

    CescT: Que la salud del emperador era muy precaria era algo que no era secreto en absoluto. El emperador en sus Ășltimos años de vida viajaba en silla de manos o en una borriquilla porque no estaba ya en condiciones de montar las hacaneas que tanto le gustaban.
    Francesc2: El taller de Rubens hizo muchĂ­simas copias de cuadros anteriores, normalmente retratos de personajes ilustres del pasado, como evidencian los mĂĄs de 20 cuadros de Rubens y su taller en la imprenta-museo de CristĂłbal Plantino en Amberes. Del CĂ©sar Carlos hay multitud de retratos, incluso de viejo y ya muy hecho polvo. El cuadro probablemente sea una copia de uno de esos. De Carlos V hay varios retratos de viejo, como el Carlos V sentado, de Tiziano.

    Por lo que se refiere a la diferencia entre abadía y monasterio, es una cuestión del rango que ostenta el superior. Si el superior tiene rango de abad, es abadía. O lo que es lo mismo, todas las abadías son monasterios, pero no todos los monasterios son abadías. La colegiata, por su parte, es una iglesia con cabildo, pero que no tiene el rango de catedral por no ser sede episcopal (por ejemplo la colegiata de A Coruña, o la colegiata de Toro).

  7. Francesc 2
    11-10-2017 14:06

    Jo tambĂ© voldria ficar-hi cullerada. En Cesc tĂ© raĂł. Massa detallls perquĂš el pintor no hagi vist l'emperador cara a cara. Rubens i la seva escola? PerĂČ si tot allĂČ sĂłn dones molt farcides de carn i on tot Ă©s moviment i disbauxa! AquĂ­, de moviment gens ni mica..I una pregunta, Santo,, quina diferĂšncia hi ha entre abadia, monestir i colegiata?.Fa anys i panys que m'ho demano i no en trec l'aigua clara. Poblet, per exemple, Ă©s anomenat com abadia i com monestir.

  8. CescT
    11-10-2017 11:19

    Si el quadre Ă©s posterior i de l'escola de Rubens cap a 1630, i l'emperador va morir l'any 1580 (1630-1558 = 72 anys), llavors, sembla que en aquesta escola eren clarament coneixedors dels detalls de la cara envellida i malalta de l'emperador .
    A mi em sembla que el pintor té la intenció de mostrar d'una manera artística l'estat de salut en quÚ es trobava el personatge. Hi ha alguna cosa en aquest quadre que parla per si sol.El pintor va veure al monarca malalt i va calcar els detalls del seu rostre.( I potser va ser benÚvol). Penso que el quadre no és posterior.

  9. Santo Job
    10-10-2017 18:23

    Ese cuadro es tardĂ­o. A juzgar por los colores de la tez, el tono del oro, y los claroscuros, jurarĂ­a que es un cuadro de la escuela de Rubens, y le darĂ­a una fecha de ca. 1630.
    En 1556 no hubo Dieta en Ratisbona, fue en 1557, aunque eso fue por aplazamiento. Probablemente se estarĂ­a discutiendo en 1556 sobre la Dieta y sus implicaciones. Al final el emperador no fue a esa dieta y quien la presidiĂł fue el rey de romanos Fernando I. En esa carta lo que se comentan son posibles planes que nunca se llevaron a cabo.
    Punto Ășltimo, en ese mapa no aparece el monasterio de Yuste porque no aparecen marcados los monasterios, sino las poblaciones. Lo que sĂ­ aparecen son las abadĂ­as, que no es lo mismo en absoluto que un monasterio, y van marcadas con un signo especial. Guadalupe, por ejemplo , figura como ciudad.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En CristĂČfor Colom de la ciutat comtal.
19529
PresentaciĂł de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la BĂ­blia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin Ă©s l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir...[+]
"Quixot" vol dir "cuixot"? Des de fa decennis que els intel·lectuals i els erudits s'han preguntat d'on ha sorgit...[+]
Al 1511, en editar-se l'Elogi de la Follia, Erasme ja hi denuncia la prĂ ctica consolidada de la censura, on els...[+]
PonĂšncia d'En Manel Capdevila al 8Ăš Simposi sobre la Descoberta Catalana d'AmĂšrica a Arenys de Munt...[+]