Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
ARTICLES » 23-03-2017  |  PROJECTE LLENGUA
798

Els Pubill de l’altre costat de la frontera

El llibre ‘Els gitanos catalans de França’de l'Eugeni Casanovas explica la diàspora d'aquest col·lectiu, avui present en més de 160 comunitats de França. Reproducció d'un article aparegut a la Vanguardia Digital.

Interior d’una caravana gitana en una reunió a Lourdes; la música és un dels centres de la vida social d’aquest poble. Foto extreta de la Vanguardia Digital

Als puristes els podria agafar un atac, però la cosa és així. Segons a quin lloc de França siguis, si et poses a xerrar en català et diran: “Tu parles gitano!” No ens n'hem d'estranyar. Al país veí hi ha 160 comunitats gitanes que descendeixen d'avantpassats que hi van emigrar des de Catalunya al segle XVIII. Encara conserven els seus costums i un idioma que per ells és el propi. El periodista i escriptor Eugeni Casanova ha recopilat ara en un llibre, Els gitanos catalans de Françala història d’aquesta diàspora i de com aquests col·lectius mantenen una identitat i fins i tot uns gustos musicals molt semblants, i explica que hi ha cognoms comuns a banda i banda de la frontera, com ara Malla, Cargol o Pubill, el que tenia el rei de la rumba catalana, Peret.

Casanova ha recorregut França buscant aquestes comunitats, i n'ha localitzat 160. No totes són a prop de la frontera espanyola, com es podria esperar, sinó que han arribat molt més al nord: als voltants de París i al departament del Pas-de-Calais; i fins i tot n'ha localitzat a prop del límit amb Bèlgica. El que no és possible saber, aclareix, és quants són: la legislació francesa prohibeix taxativament fer censos agafant com a paràmetre la raça o la religió. Amb eines alternatives, com les oenagés, el periodista calcula que n'hi ha més de deu mil.

Aquesta és la història d’un gran èxode; en realitat, d’un pelegrinatge perpetu, que és el dels gitanos, el poble transhumant per naturalesa. El llibre explica que el seu origen s'ha de buscar en poblacions nòmades del centre de l’ Índia que a mitjan segle X van emigrar a Pèrsia, on es van assentar durant un temps i van donar lloc a la nació gitana. Però no s'hi van quedar: d'allà van passar als Balcans. Després els camins són diversos, però sempre els recorrien amb vistoses caravanes pel seu vestuari alegre, per les joies que portaven i per la distinció que donaven al seu cap. Casanova explica que el 1425 ja són vistos al Pirineu. Se’ls valorava per les seves habilitats musicals, per la destresa que tenien en l'acrobàcia i per la perícia a l'hora d'ensinistrar animals. L'escriptor també dona una data sobre la seva arribada a Barcelona, segons de­talla el dietari del Consell de Cent: 9 de juny del 1447. Entre ells es ­deien zíngars, però les nacions que van travessar els van posar altres noms, com ara bohemis o egip­cianos paraula de la qual deriva ­gitano.

Des que van arribar a la Corona d’Aragó van tenir dificultats. Ja el 1512 es van adoptar les primeres mesures repressives contra ells, a les Corts de Montsó, i des d'aleshores trobem una rastellera de prohibicions durant anys, però que, segons els estudiosos, realment van tenir pocs efectes pràctics: els gitanos no van desaparèixer de la vida pública espanyola al llarg del segle XVII, perquè molts aristòcrates els protegien i la seva fama en el món de la faràndula els proporcionava la protecció de les classes populars.

En aquells temps trobem gitanos servint als exèrcits espanyol o francès, però eren essencialment coneguts com a tractants de cavalls, que anaven de fira en fira. Els Reis Catòlics ja havien intentat frenar la seva itinerància i van ordenar que s'assentessin en llocs fixos, es dediquessin a oficis clàssics o es posessin sota la protecció d’un senyor. En aquesta època tan reculada ja comprovem els prejudicis contra ells, igual com passava amb altres minories, com els jueus o els moriscos. Casanova posa en relleu que una de les acusacions que es formulava contra ells era la d'antropofàgia, sustentada en un procés de la Inquisició en què les confessions s'obtenien sota tortura. Al segle XVIII va canviar definitivament la seva sort. Els prolegòmens van ser els diferents censos ordenats per les autoritats. Per exemple, el de Catalunya el 1729, que va donar el resultat de 429 famílies en 29 localitats. D’aquesta llista en van ser exclosos els militars. Aquesta disposició era idèntica a la que havia pres abans Castella, perquè a partir d’un padró semblant es va ordenar l'assentament dels gitanos en 40 poblacions. Llavors moltes d'aquelles famílies es van dedicar a l'agricultura.

Llegint aquesta narració, un no es pot sostreure a la idea que tot està inventat, que les tragèdies de la història són cícliques, mentre que les alegries són lineals. El racisme i la intolerància sempre tornen. L'exemple més palpable per als contemporanis és el nazisme, i ara veiem com partits amb idees radicals recullen milers de vots, però altres successos anteriors són equiparables. Així, el 1746 es va ordenar un cens general de tots els gitanos d’ Espanya en què es van incloure 881 famílies, unes dotze mil persones.

Aquest va ser el pas previ per al que passaria després. L'episodi s'ha conegut històricament com a Presó General dels Gitanos o, més popularment, la Gran Batuda. Va ser el 1749, durant el regnat de Ferran VI, i va ser organitzada pel marquès de La Ensenada. La matinada del 30 de juliol van ser arrestades totes les persones d’aquesta ètnia, superant fins i tot el nombre del cens, segons alguns erudits. Les forces desplegades per a aquesta acció van tancar els carrers de les 75 poblacions on hi havia comunitats, i van avançar casa per casa, fins ben entrat el primer dia d’'agost. Els homes van ser portats a mines o casernes, juntament amb els seus fills de més de set anys; els nens més petits van anar a parar a presons amb les seves mares. Eugeni Casanova explica que van ser portats a llargues caravanes sense aturar-se, i escriu que “la gran paradoxa va ser que es va capturar els gitanos que estaven més integrats, i les mesures van ser poc efectives contra els nòmades, que teòricament eren els que provocaven més rebuig entre la societat paia”. Va haver de canviar el rei perquè els gitanos deixessin els presidis. El 1763, ja amb Carles III al tron, es va notificar que serien indultats, tot i que molts ja havien mort a les presons.

És en aquest marc d'assentaments obligatoris i detencions quan comença l'èxode de gitanos catalans a França. En aquells temps les fronteres no eren com ara: la línia invisible que separava un país de l'altre era molt més permeable. Així que a Espanya la si­tuació s'enduria, els nòmades posaven a rodar els seus carros. Els decrets de Nova Planta van ser el tret de pistola definitiu per a la ­diàspora. Els gitanos de l’ Empordà van començar a anar-se'n a França. Primer a Perpinyà i a altres poblacions properes. Després, cada vegada més al nord: a Normandia, als voltants de París. Aquells gitanos del segle XVIII continuaven sent experts en cavalls, i també se'ls valorava com a esquiladors. Recorrien les fires de bestiar i es guanyaven la vida a la temporada que s'extreia la llana de les ovelles. I continuaven parlant en català.

Al segle XXI els seus descendents continuen a França. El cavall ha donat pas a la venda ambulant, i el seu idioma ha rebut influències. Ara ja passa que els joves parlen entre ells en francès, i amb els seus pares i avis en català, explica Casanova. Les seves comunitats han donat personalitats notables en el món de l'art. El nen de L'infant salvatge de Truffaut era Jean Pierre Cargol, i un altre gitano, Kendji Girac, va guanyar la tercera edició de la versió francesa de The Voice: la plus belle voix. Per no parlar dels Gypsy King o de Manitas de Plata, el gran guitarrista flamenc.

Ricard Valentí és el president de l’ Associació de Joves Gitanos de Gràcia i ell mateix té família a Perpinyà. Explica que les comunitats d’aquí i d'allà no tenen una estreta relació, però continuen reunint-se en casaments i funerals, i tenen costums comuns, com el respecte per la família i el culte a la gent gran. I, segons on siguis de França, si et poses a xerrar en català, et diran que parles gitano. “Ells tenen una altra mentalitat”, descriu, però mantenen les seves arrels, i sempre contracten orquestres de Barcelona per als actes que organitzen, perquè els apassiona el tanguillo per rumbes.

A banda i banda de la frontera, un col·lectiu té uns orígens comuns i comparteix identitat, i música; i manté una llengua que és la seva, la pròpia, el català. Són els Cargol, Malla i Pubill de l'altre costat de la frontera: els gitanos catalans de França.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20170122/413581070175/els-pubill-de-laltre-costat-de-la-frontera.html

, Barcelona 22/01/2017 02:10




versió per imprimir

  1. Joanet
    26-03-2017 12:14

    No és veritat, Joan.

    Els arguments de David / Tigre són massa bons, precisament....

  2. Joan Català
    26-03-2017 01:14

    Francesc, no insisteixis... el tigre mai et respondrà! De fet, no et podria respondre ni que ell vulgues, per que no ho sap... ni ho sabrà mai, la seva intel·ligència no dona per més, ell viu al seu mon inventat, com la història d'Espanya, esperant i desitjant que no s'arribin a descobrir mai totes les mentides dels darrers 500 anys.

    Donec Perficiam ·X·

  3. Francesc 2
    23-03-2017 19:23

    Molt amable.

  4. David Segarra
    23-03-2017 19:15

    Francesc, como dicen los ingleses, "You're as thick as shit in a bottle."

  5. Francesc 2
    23-03-2017 19:09

    Tigre, si et sembla, continuem aquesta discussió a l'entrada anterior. Hi és més escaient. En aquesta entrada es tracta de comentar una cosa que gairebé ningú sabia: que hi ha moltíssims gitanos a França, arreu de França, que parlen en català com a llengua familiar i de grup. I la discussió que mantenim, es tracta de si la quadribarrada és la bandera castellana i dels mapes del XV, XVI i XVII d'Amèrica on s'hi veuen barres i escuts quadribarrats i a quin poble simbolitzen. .

  6. David Segarra
    23-03-2017 18:36

    Pero Francesc, hay muchas pruebas. Documentos históricos de todas partes de Europa (o sea, que el estado no podía manipular). Lingüísticos. Realmente deberías hablar con un experto. Ya sé que la especialidad del INH es convencer a personas que no saben nada...pero no vale nada.

  7. Francesc 2
    23-03-2017 18:09

    Oi que no és la bandera de Castella? Però sempre se'ns ha dit que els castellans van ser, dels regnes hispànics, llevat de Portugal, els únics que van anar a i plantar bandera, i apoderar-se del territori americà....

  8. Francesc 2
    23-03-2017 18:05

    Això sí que m'ho pots contestar? Només amb un Sí o amb un no. Bandera de Castella? Sí? No?

  9. Francesc 2
    23-03-2017 18:04

    Són la bandera de Castella?

  10. Francesc 2
    23-03-2017 18:03

    Pensa que algú diu que jo no tinc el teu nivell intel.lectual. Així doncs, la teva explicació primera, plausible, a la vista dels fets, de les banderes en els mapes del segle XVI i XVII amb el litoral d'Amèrica barrat en vermell i en groc.... És potser la bandera rojigualda avant la lettre? Es la bandera de Castella?

  11. David Segarra
    23-03-2017 17:59

    Estoy esperando, Francesc. Veo que no has contestado. Has visto las pruebas? Qué piensas? Quién escribió Don Quixote?

  12. David Segarra
    23-03-2017 17:58

    Por qué voy a comprar un libro? Leo las tonterías del INH aquí, gratis.

    Gullot es experto en mapas?

    O sencillamente ha buscado mapas que SEGUN SU PARECER (sin tener estudios) ayudan su argumento?

    Es lo que hacéis. No vale nada.

  13. Francesc 2
    23-03-2017 17:55

    A més, escolta no és qüestió de sentar càtedra. No estem davant d'un tribunal... És senzillament, un intent d'explicació...

  14. Francesc 2
    23-03-2017 17:53

    Però si tens el llibre d'en Guillot?!!!

  15. David Segarra
    23-03-2017 17:44

    Albert, tienes el nivel intelectual de Francesc.

  16. David Segarra
    23-03-2017 17:43

    Francesc, no hablo sin pruebas.

    Tu sí lo haces, hablas sin saber nada, y al final haces el tonto, y nadie respeta tu intelecto.

    Yo no hablaré del tema sin ver todos los mapas, o como mínimo, todos los mapas disponibles.

    Hay que estudiarlos. Hay que LEER LIBROS.

    A ver si puedes adivinar quién escribió el Quixote. Te he dado unas pistas....

  17. Francesc 2
    23-03-2017 17:38

    Ah sí. veig que has contestat. No ho saps? No res, ni una explicació plausible? No tens ni una explicació plausible?

  18. Francesc 2
    23-03-2017 17:35

    XXXtttt.... No m'has contestat, Tigre. Per què hi ha cenetnars de banderes catalanes a Amèrica als segles XVI i XVII?

  19. Albert Fortuny
    23-03-2017 17:26

    Tigre, com tu, la Consuelo Varela del CSIC, "Consejo Superior de Investigaciones Científicas" deia en un debat la tele:
    "Si siempre se ha dicho que Colón era genovés, porqué lo vamos a cambiar?"
    Un nivell científic colossal, com el teu.
    A ella la tenen en nòmina i a tu et paga el teu amo d'amagatotis.
    Esteu al mateix nivell que el papa Pau V i els seus esbirros amb Galileu.
    Ost! sí! ... era d'origen català, que hi farem...
    Be, tigre, tu a lo teu ... "la voz de su amo" i relaxa't.

  20. David Segarra
    23-03-2017 17:00

    Y una pregunta para ti, Francesc.

    Todos los libros españoles que hablan de Don Quixote afirman que se escribió en castellano, y que Cervantes lo escribió.


    Todos los libros franceses que hablan de Don Quixote afirman que se escribió en castellano, y que Cervantes lo escribió.


    Todos los libros italianos que hablan de Don Quixote afirman que se escribió en castellano, y que Cervantes lo escribió.


    Todos los libros ingleses que hablan de Don Quixote afirman que se escribió en castellano, y que Cervantes lo escribió.


    Todos los libros alemanes que hablan de Don Quixote afirman que se escribió en castellano, y que Cervantes lo escribió.


    Todos los libros holandeses que hablan de Don Quixote afirman que se escribió en castellano, y que Cervantes lo escribió.


    Todos los libros de todos los otros idiomas de mundo que hablan de Don Quixote afirman que se escribió en castellano, y que Cervantes lo escribió.

    Y todos los documentos, y todas las cartas privadas.

    Las únicas personas que niegan los hechos son unos "investigadores" que nunca han publicado nada en foros serios, que no tienen estudios avanzados, que mienten habitualmente y que son incapaces de construir argumentos serios. Sus pruebas son ridículas, y ningún intelectual minimamente solvente les apoya.

    Para ti, qué significa todo eso?

    A ver si puedes encontrar la solución.

  21. David Segarra
    23-03-2017 16:54

    No, Francesc, no sé lo que significa.

    Y tú tampoco.

    Y Enric Gullot tampoco.

    Y Jordi Bilbeny tampoco.

    Hay que ser experto.

    Ser ignorante y mentiroso no es suficiente.

  22. Francesc 2
    23-03-2017 16:34

    No pots,eh? És superior a tu. Bufff.... I les banderes catalanes en els mapes d'Amèrica?

  23. David Segarra
    23-03-2017 16:06

    El libro se llamará: "Morons of the Moreneta: The New History Institute and Why Stupid People Believe in Pseudohistory".

  24. Francesc 2
    23-03-2017 16:00

    Uixxxx.... quin gran erudit de Harvard estàs fet. Ens podràs dir si us plau, quan tornis a aparèixer per aquí --apart de la teva explicació sobre les banderes catalanes a Amèrica-- de quin llibre es tracta? Segur que ha de ser molt interessant. I no ho sé: de passada sabrem, al final, qui ets tu. Com ets, en fi, això en part es reflecteix en tots els teus comentaris durant aquests cinc anys. Dic en part. Però serà bo saber, per fi el teu nom i cognoms vertaders.

  25. Francesc 2
    23-03-2017 15:53

    Ho veus? Pfpfpfpfpfpf. Com et contradeixes. Ja m'ho semblava. Ens explicaràs la teva versió sobre el fet que hi ha centenars de mapes dels segles XVI i XVII amb les banderes catalanes?

  26. David Segarra
    23-03-2017 15:47

    Ya sé que acabo de decir que no iba a continuar el diálogo contigo, pero tengo que contestar a este último comentario tuyo.

    No, Francesc, leer los libros y artículos de los pseudoinvestigadores pseudointelectuales del INH NO es una actividad intelectual.

    Hay cirujanos que, cuando tienen un momento entre una intervención y otra, juegan a Tetris o a Candy Crush. Es para distaerse, para no pensar, para aclarar la mente.

    Pues eso. Vengo aquí cuando no puedo concentrar más en cosas serias. Es fácil rebatir vuestros argumentos--son infundados, pueriles, ridículos, imbecílicos....

    Pero ya no tengo tiempo. Tengo que volver a cosas serias. Estoy escribiendo un artículo. Mi nuevo libro se edita en julio (y no, no tengo que ir mendigando para recaudar 3500 euros para publicarlo--la editorial ME PAGA A MI. Y es más--la edición costará unos 50.000 euros como mínimo.)

    Hasta pronto.

  27. Francesc 2
    23-03-2017 15:13

    `Gràcies per les teves paraules tan animoses. Ets tot un cavaller. Home.... és que abans de criticar fortament et podries haver llegit el llibre de l'Enric Guillot... Tu que fas coses intel·lectuals, doncs llegir i contemplar els mapes que l'Enric Guillot va aplegar.... és una feina intel.lectual, d'aquelles a què et dediques i que tan t'agraden. Però parlant humilment jo crec que una explicació sobre els mapes amb les barres catalanes a Amèrica alternativa a la que aquí es defensa la pots donar d'una manera polida, argumentada i amb simpatia. O respecte.

  28. David Segarra
    23-03-2017 14:57

    Francesc! ERES SUBNORMAL!

    NO HE VISTO NI HE ESTUDIADO TODOS LOS MAPAS DE AMERICA, Y NO SOY EXPERTO EN MAPAS.

    Si no entiendes, nunca vas a entender.

    Se nota que cuesta mucho al INH encontrar adherentes minimamente inteligentes.

  29. Francesc 2
    23-03-2017 14:41

    Ho veus,Tigre? No podia ser ningú més. Però has d''explicar perquè hi ha tantes banderes catalanes a Amèrica..... Oi que quan tornis a escriure --que estic segur que no passarà d'un dia-- ens oferiràs gentilment, amb bones maneres, sense dir mal de ningú, amb respecte i educació, d'una manera entenedora, clara i raonable i enraonada el teu parer sobre les banderes catalanes en els mapes d'Amèrica?

  30. CescT
    23-03-2017 13:13

    No

  31. David Segarra
    23-03-2017 13:10

    A ver si entiendo.

    Si unos gitanos dejan de hablar romaní, y hablan catalán, es bueno. Son catalanes.

    Si unos catalanes dejan de hablar catalán, y hablan castellano, es malo. Son traidores.

    Es así?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18953
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Recuperem aquest article d'En Jordi Bilbeny, aparegut al 1994, que identifica com a "llegua catalana" la "llegua...[+]
el poble català fou l’únic poble que perdé la Guerra de...[+]
Com cal dir-ne, dels reis catalans? Eren catalans els nostres reis? Va ser Catalunya un regne? Un apèndix del...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]