Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ARTICLES » 11-04-2018  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
4431

Els comtes-reis i la Bíblia

Els comtes/reis del Casal de Barcelona eren persones cultes i amb gran afany de saber. Coneixien molt bé la Bíblia, tant en llatí com en català (és a dir, que hi havia bíblies en català), i la citaven contínuament. Escrit d’en Joan González Pastor al seu blog "Braços oberts".

Jaume I

El Conqueridor comentarista
Jaume I
coneixia el contingut de la sagrada escriptura. Segons el cronista Pere Miquel i Carbonell, l'havia estudiat sense l’ajut de cap mestre i anà fins l’exageració en escriure: “I encara aquest excel·lentíssim rei En Jaume hagué un altre do de nostre Senyor Déu, així com els seus apòstols, car ell entengué e sabé per si mateix, sens mestre instructor, les divinals escriptures per gràcia de l’Esperit Sant”. En les festes de l’any, a qualsevol indret que es trobava, acostumava predicar al poble seguint un text bíblic.

En el Libre dels Feyts hi ha algunes frases llatines extretes de la Bíblia. Comença partint de les paraules que llegim a l’epístola de sant Jaume: “que la fe sense les obres morta és” i unes altres de l’Antic Testament: “qui estalvia al seu fill les vergues de la correcció el perjudica, i no sembla pas que el vulgui bé”. Segueix dient, Omnia pretereunt praeter amare Deum, i donà aquesta explicació: “que equival a dir que totes les coses del món són moridores i es perden, sinó solament l’amor de Déu. I nós, coneixent que aquesta es la veritat, i les altres coses mentida, volguérem donar, girar i adreçar als manaments del Nostre Salvador el nostre pensament i les nostres obres, i deixàrem les vanes glòries d’aquest món per aconseguir el seu regne.”

El 6 d’agost de 1276, a la ciutat de València moria el rei Jaume. En plena agonia demanà que li fossin llegits els salms i ell mateix recitava en català: “Jo, senyor Déus meu, entraré a la teva casa e adoraré al temple sant teu, e em confessaré al teu nom, Senyor. En les teves mans, Senyor, coman lo meu espereit, car tu, Senyor, m’has remut, qui ests Déus de veritat ” (Pere Miquel i Carbonell, Op. cit.)

Si bé sembla que el Conqueridor era illetrat, res no s’oposa a l’atribució dels versicles i els comentaris esmentats. Pot explicar-ho la seva freqüentació a les cerimònies religioses i, també, la manera com el rei es lliurava de bon grat a escoltar les sentències dels savis i com les encomanava a la seva tenaç memòria.

1

Desig de versions catalanes
Les lletres catalanes començaren llur volada l’any 1285, quan  Alfons el Liberal, inicià el seu regnat als vint-i-tres anys. Si per un cantó manifestà les afeccions pròpies de l’edat jovenívola, d’altra banda sorprèn l’extrema cura que atengué la bona administració pública i privada, les relacions diplomàtiques amb els regnes de l’Orient i les seves inclinacions per la literatura.

El 1235 hom traduí la Bíblia al francès. Cinquanta anys després, el seu pare, Pere II el Gran, en posseïa una. A causa d’angúnies econòmiques als darrers anys de la seva vida, hagué d’empenyorar-la. El preciós manuscrit retornà al rei Alfons, el 1290.

L’anomenada que gaudien les versions bíbliques en les llengües romàniques, i singularment la francesa, mogué Alfons a voler una versió catalana. Des de la Çuda de Lleida expedí dues ordres el Nadal de 1287.

La primera l’adreçà a Pere Marqués, dient-li com enviava Berenguer Fullit a Barcelona, un calígraf expert perquè passés en net el text de l’esdevenidora Bíblia catalana i deixés els espais destinats a les miniatures.

La segona disposició la dirigí al seu conseller Jaume Montjuïc, jurisconsult barceloní de gran competència, el qual fou designat per traduir la Bíblia al català, seguint preferentment la versió francesa. Durant tot el 1290, Monjuïc i els sus dos col·laboradors seguiren treballant, però abans de finir l’any, Monjuïc morí. Segons Carreras Candi, és versemblant que restà enllestida el 1291, just a l’any de la mort del Liberal. (Primera traducció catalana de la Bíblia, segle XIII) a Revista de Bibliografia catalana (IV), 1904, p. 54.

L’erudició de Pere III
Pere III de Catalunya (IV d’Aragó),
es distinguí en l’oratòria, en la poesia, en la literatura, en la història i en l’astronomia. Fou un dels reis més parlamentaris i que més contacte tingué amb la seva gent. Ell mateix pensava i escrivia lentament els seus discursos, que després esmenava, col·leccionava i feia arxivar curosament. Lector infatigable com era, tenia sempre a punt la frase més oportuna, recollida amb constància, de la Bíblia o dels llibres històrics. Però la riquesa de citacions que feia de l’Escriptura demostrava que la coneixia molt bé i que era el llibre que llegia i consultava més sovint.

La primera vegada que la demanà consta que fou als vint anys, i la volgué en catalá: cum nos bibliam vestram in romancio scriptram necessariam habeamus.

No ha d’estranyar-nos pas la copiosa erudició sagrada de la qual estan repletes les seves proposicions, sempre encapçalades per uns versicles adequats a l’assumpte que volia anunciar. En la proposició a les corts de Vilafranca del Penedés (1387) pronuncià un elegant i ben raonat discurs ple d’erudició sagrada i secular, el qual captà la benvolença de l’auditori amb el versicle següent:

Inclinate aurem vestra verba oris mei ("que pugi a Déu el meu clam") Salm 77:1.

El 1370, Pere III convocà corts a Tarragona notificant a la nació que consultava sobre la defensa, ja que gents estranyes es preparaven per envair al seu territori. El versicle que encapçalà la patriòtica proposició no podia ser més escaient:

Hoc autem scitote, quoniam si sciret pater familias qua hora fur veniret, vigiilaret utique et non sineret perfodi domum suam. Ideo et vos estote parati (Lluc 12:39).

El rei plantejà la seva proposició amb la precisió d’un matemàtic, Al final, satisfet d’haver-la demostrat, tornà a repetir l’enunciat del problema:

“Les quals paraules volen dir: sapiats açò que si lo Senyor de la casa sabia la hora que lo ladre vingués vetlaria e no lexaria foradar aquella. E donchs sciats apparellats. E aquestes paraules dreçant-nos a vosaltres vos dehiem que vetlets en tal manera que los enemichs e ladres no us troben durment mes…vetlats en guisa que puxam dir les paraules que dix Jhesu Chirst a sos deixebles: Luc XII, Benauirats són los servents quan los vetlan lur senyor”.

La tradició d’aquesta forma d’oratòria derivada de l’Església, no sols es manifestà en l’exordi de les proposicions regularment recolzades en fragments bíblics sinó àdhuc el final del discurs era semblant a un sermó. N’és un exemple l’acabament d’aquesta proposició: “perquè plàcia a nostre Senyor que nos siam axí vetlants en les obres que havem a fer de nostre regiment, e vosaltres en ço que havets a obtenir mitjençant la sua misericordia obtengam deçà la sua gràcia e finalment dellà a la sua glòria, Amén”.

Entusiasme per la lectura
Joan I, l’Amador de la Gentilesa
, fou un fervent enamorat del saber clàssic i es mostrà entusiasmat per la lectura. Quan tenia vint anys, el seu pare Pere III pagava per compte de l’infant hereu, un llibre que contenia, “los salms penitencials, los credos e altres oracions”. Era capaç de llegir-se tota la Bíblia cada any i cobejà posseir-la en català, en francès i fins i tot, en hebreu. S’ adelitava a dissertar sobre temes transcendentals com el de la immortalitat de l’ànima amb homes tan il·lustrats com Bernat Metge.

Guillem de Copons, cavallerís de Pere III i de Joan I, traductor del Tresor escrit per Bruneto Latini, dugué al rei Joan, el 1383, una versió francesa de l’obra de sant Agustí: De civitate Dei i una Bíblia, com a present del duc de Berry. La primera d’aquestes obres fou traduïda de seguida al català. A la seva biblioteca, al costat de les bíblies i de l’Exposició dels salms d’Innocent III, traduïda al català per Joan Romeu, hi havien llibres d’astrologia, d’història, literatura, novel·la, moral i d’altres.



Martí l’Humà i les escriptures
Feia pocs mesos que Martí l’Humà, cridat a la corona d’Aragó, per la substitució testamentària del Cerimoniós, havia entrat a Barcelona, i deixant la Sicília pacificada, tot seguit se’n va anar a Saragossa per ser coronat solemnement d’acord amb la tradició. Allí convocà corts generals per la primavera de l’any següent, les quals s’obriren a l’antiga Seu del Salvador. Assegut en el soli, amb pompa majestàtica pronuncià un discurs partint d’uns versicles de la primera carta de sant Joan: Haec est victoria quae vincit mundum, fides nostra ("La victòria que ha vençut el nón és la nostra fe") (5:4); en el qual es referí al valor i les proeses dels seus antecessors i a la fidelitat, constància i gestes dels seus vassalls, fent particular memòria de la seva campanya a Sicília. També pronuncià una oració a les corts de Perpinyà (1406), la qual és el monument més famós i brillant de l’eloqüència política catalana; tot l’esperit de llibertat, totes les glòries de Catalunya se sentiren en aquesta proposició. Martí I, és l’únic sobirà del casal d’Aragó que ha dedicat tot un homenatge parlamentari a la glòria del Principat, posant-li davant, Gloria dicta sunt de te (Salm 87:3), que ja predisposa a l’entusiasme. Les citacions de l’Antic i del Nou Testament es barregen amb les dels autors clàssics, molts d’ells portats per primera vegada pel corrent renaixentista clàssic incorporat ja a les lletres catalanes. La darrera proposició del rei Humà és la clau d’or que tanca l’apogeu de la nostra oratòria parlamentària.

Blog Braços Oberts
Entrada de l'11 d'agost del 2017
Joan González i Pastor
https://bracosoberts.wordpress.com/2017/08/11/



Autor: Joan González i Pastor




versió per imprimir

  1. Santo Job
    12-04-2018 15:21

    Correcto, Joan. Se pueden citar pasajes bíblicos sin tener acceso directo a una Biblia. Especialmente notable es el caso de los salmos, pues eran un elemento corriente, y citados de manera reiterada, de tal forma que las citas de los salmos o de otros pasajes pueden ser de segunda o tercera mano.

  2. Joan soldevila
    12-04-2018 09:18

    En aquesta ocasió, completament d'acord amb Santo Job. A més, sempre hi havia el llibre de les hores o com es digui el devocionari adequat: El fet d'usar frases extretes de la Bíblia només vol dir que era un model. El rei en Jaume va ser a Montsó amb els cavallers templers que li podien haver transmès quelcom de la Bíblia i igualment els altres comtes reis tenien assessors que podrien fer possible una millora en el coneixement

  3. Santo Job
    12-04-2018 08:21

    Almogáver: en la Edad Media había alguna que otra traducción de la Biblia o de partes de la misma a lenguas vernáculas. Normalmente la iglesia hacía la vista gorda ante este hecho ya que quienes las poseían eran de la realeza o de la más alta nobleza.
    En catalán sabemos que hubo al menos una versión de la Biblia en el siglo XIV y otra en el siglo XV, así como traducciones parciales y fragmentos sueltos. En castellano también había alguna que otra Biblia en la Edad Media, tanto entera como a a trozos.
    http://cbcat.abcat.cat/pla-general-de-lobra/
    Eso para lo que atañe a las biblias en catalán. Aquí algo de información sobre las biblias en castellano.
    http://www.bibliamedieval.es/index.php/indice-manuscritos

    La cuestión de la Biblia en lengua vernácula cuando realmente surge y crea escándalo es a partir de Martín Lutero, pero es que ahí ya había imprenta y mayor capacidad de difusión. Las pocas biblias en lengua vernácula que había antes no eran un gran problema: eran una cantidad muy reducida y estaban en manos de buenos cristianos.

    Un ejemplo del problema que supone a partir de Martín Lutero lo podemos ver en el caso del burgalés Francisco de Enzinas, que tradujo el Nuevo Testamento al castellano en 1543, hecho que le valió una estancia de varios meses en la cárcel.

  4. Almogàver.cat
    12-04-2018 03:52

    Perdo per la intromissió, però és prou difícil d'imaginar una bíblia escrita en Català, com en Francès u Occità. Recordo (segons en digueres els Pares escolapis) les barbaritats i malediccions d'en Tomàs Moro al qual va publicar en angles la bíblia (per cert el van torrar viu) No dic que no sigui cert ans al contrari m'impressiona i molt, la quantitat d'exemples i retòrica emprada. Però es pot aportar una prova d'una bíblia en Català o Francesa o Occitana al segle XII?
    Per suposat; salteris i paràboles i uns quants dits de Jesús i d'Abraham, David i Salomó; és molt més que plausible. Però la Bíblia en sa globalitat... Potser serà difícil de trobar.
    La prova més faent, fou que l'Església volia el control total de les ensenyances de la religió i volia en Llati, les escriptures de la Bíblia (parlo de l'església Romana d'Occident) escriure la Bíblia en llengua vulgata equivalia i va equivaldre, a la perduda d'aquest control de difusió i d'i-n-t-e-r-p-r-e-t-a-c-i-o. perque desseguit van aparfeixer Luterinistes Calvins Puritanism Hugonots etc...
    No nego la major, sols trobo personalment, difícil d'acceptar sense una evidència clara, una bíblia francesa occitana i/o Catalana al segle XI o XII. Perdo per la meva intromissió en un treball tan encoratjador.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34932
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Ponència d'En Manel Capdevila al 8è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica a Arenys de Munt...[+]
Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]
Fa uns mesos en Cesc Garrido ens feia saber que el terme anglès marines podia ser el mateix mot català mariners,...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]