Projecte de recerca sobre:
La Corona Catalano-aragonesa
La recerca contemporània sobre la Corona catalanoaragonesa està recuperant el pes històric real que tingué Catalunya en la configuració d’aquest poderós estat medieval. Lluny de la visió esbiaixada que ha imposat el terme “Corona d’Aragó”, múltiples fonts antigues, cròniques i documents demostren que Catalunya era el motor polític, cultural i institucional de la corona. Amb constitucions pròpies, una llengua comuna i un sistema jurídic avançat, Catalunya exercí un lideratge clar en l’expansió per la Mediterrània, impulsant conquestes, comerç i diplomàcia. Els reis, tot i portar el títol formal de "reis d'Aragó", eren coneguts internacionalment com a catalans, així com també ho eren els seus súbdits a València, Mallorca o Sicília. L’ús de la llengua catalana com a vehicle administratiu i literari, la difusió de la senyera, i l’organització institucional dels territoris mostren un estat confederat d’arrels i hegemonia catalanes, que molts autors qualificaren sense embuts com a “Imperi Català”. Davant d’això, es fa necessari revisar la terminologia oficial i superar la narrativa centralista que ha menystingut la centralitat històrica de Catalunya. És hora de reivindicar, amb criteri acadèmic i rigor documental, una denominació justa que reflecteixi la realitat política i nacional d’aquella confederació, com ara “Corona Catalana” o, senzillament, el nom que li donaven molts coetanis: Catalunya.
Articles
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
![]() | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
|
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] A començament de febrer es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el resultat de la restauració de la...[+] Els historiadors oficials espanyols ens asseguren que Catalunya no era un regne i que ni tan sols no existia: que...[+] Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+] Davant les múltiples catalanades i catalanismes que l'Alfonso de Valdés deixa als seus llibres, en Raimon...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
| La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna |
EL MÉS LLEGIT
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.
|
SECCIONS |
RECERCA |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)






