El Mètode de la Nova Història La Corona Catalano-aragonesa Descoberta Catalana d'Amèrica Colom Carles I Contra la censura i la manipulació Cervantes fou Miquel de Servent Lletres Catalanes (Segle d'or) Lleonard Marco Polo La Malta catalana Erasme Santa Teresa Sant Francesc Altres Figures catalanes Orígen i identitat de la nació catalana Mitologia catalana Memòria Històrica Llengüa nacional Ciència catalana universal

La recerca contemporània sobre la Corona catalanoaragonesa està recuperant el pes històric real que tingué Catalunya en la configuració d’aquest poderós estat medieval. Lluny de la visió esbiaixada que ha imposat el terme “Corona d’Aragó”, múltiples fonts antigues, cròniques i documents demostren que Catalunya era el motor polític, cultural i institucional de la corona. Amb constitucions pròpies, una llengua comuna i un sistema jurídic avançat, Catalunya exercí un lideratge clar en l’expansió per la Mediterrània, impulsant conquestes, comerç i diplomàcia. Els reis, tot i portar el títol formal de "reis d'Aragó", eren coneguts internacionalment com a catalans, així com també ho eren els seus súbdits a València, Mallorca o Sicília. L’ús de la llengua catalana com a vehicle administratiu i literari, la difusió de la senyera, i l’organització institucional dels territoris mostren un estat confederat d’arrels i hegemonia catalanes, que molts autors qualificaren sense embuts com a “Imperi Català”. Davant d’això, es fa necessari revisar la terminologia oficial i superar la narrativa centralista que ha menystingut la centralitat històrica de Catalunya. És hora de reivindicar, amb criteri acadèmic i rigor documental, una denominació justa que reflecteixi la realitat política i nacional d’aquella confederació, com ara “Corona Catalana” o, senzillament, el nom que li donaven molts coetanis: Catalunya.