Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
NOTICIES » 01-05-2010
5034

Esclat occità a Carcassona

Prop de 30.000 manifestants occitans han recorregut els carrers de Carcassona. Els carrers han estat bloquejats durant 3 hores per una gernació impressionant de manifestants, acolorida per milers de banderes occitanes i catalanes.

S’han complert totes les previsions amb escreix a Carcassona.

Dissabte 24 d’octubre 2009. La manifestació ha xuclat occitans de pertot, des de les valls occitanes d’Itàlia fins a la Val d’Aran. Prop de 30.000 occitans han recorregut el trajecte entre la ciutat nova i la ciutat històrica. Durant tres hores els carrers de Carcassona han estat bloquejats per una gernació impressionant de manifestants, acolorida per milers de banderes occitanes (i catalanes) i musicada en cada grup. Al matí i al vespre s’han fet diversos actes acompanyats de cants col·lectius occitans.

Acabada la manifestació s’ha fet una missa a la catedral de Sant Nazari, plena de gom a gom, presidida per Mn. Joan Larzac, un històric combatent occitanista, que ha fet de la celebració una valenta reivindicació occitana. Tot el públic ha cantat els himnes occitans /La Copa Santa/ i /Se Canta/ amb el voleiar de les banderes occitanes i catalanes. S’ha acabat la missa amb un fort aplaudiment dels assistents.

El CAOC ha registrat més de 160 noms de catalans, un centenar dels quals són del CAOC. Però cal fer esment, a més, d'altres grups de catalans com  l'esperantista (16) i els de la CUP i Miquelets.

La majoria dels vinguts de lluny han marxat al vespre però molts (entre ells 20 joves del CAOC i 60 joves més de Barcelona i Girona) s’han traslladat a Vilagalhenc, a 9 Km de Carcassona, per gaudir de la vetllada musical amb cinc grups occitans, que s’ha acabat a les 3 de la matinada de diumenge.

El CAOC ha portat també 6 grallers del grup Bufacanyes de Barcelona que no han parat de tocar durant tota la manifestació.

La marxa ascendent de l’occitanisme queda reflectida amb aquestes manifestacions.

2005   CARCASSONA  10.000 PERSONES
2007   BESIERS            20.000 PERSONES
2009   CARCASSONA   30.000 PERSONES

Aquesta és una fita històrica d’Occitània que coincideix el mateix dia amb una altra fita històrica catalana: A Arenys de Munt 140 entitats promotores de consultes independentistes han preparat 100 referèndums a diferents poblacions el 13 de desembre de 2009.

Tot això ho ha proclamat públicament Enric Garriga, president del CAOC, a Carcassona, el matí del 24 d'octubre 2009 a l’entarimat de la plaça Chenièr:

"Los pòbles se bolegan perqué las personas n’an un sadol de las messorgas dels estats colonizaires que nos volon far desaparéisser coma pòble e coma nació. En Catalonha e tanben en Occitania lo monde vòl prendre en man sa destinada e son futur. Sèm adultes per caminar sols. Seguir aquesta dralha nos farà liures e capables de salvar la nòstra lenga, la nòstra cultura e lo nòstre biais de viure. Volèm gerir lo fruch del trabalh dels òmes de la nòstra terra per arribar a viure amb dignitat e libertat en Catalonha e Occitania. Volèm daissar d’éstre colonias. Los catalans sèm arribats a Carcassona perqué lo vòstre combat tanben es lo nòstre combat.


Visca Occitània !
Visca Catalonha !"





versió per imprimir

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
    23811
    Presentació de la Universitat
    Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava...[+]
    Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en...[+]
    La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment...[+]
    L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]