Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 17-05-2012  |  PROJECTE COLOM
6049

En Colom contra el rei Ferran el Catòlic

Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar l'armada franco-lusitana dirigida per En Colom, ens evidencia que el futur descobridor lluitava en contra del rei i dels genovesos i que, en conseqüència, no podia ser genovès.

Colom i Ferran el Catòlic

L'estudi que estic realitzant sobre els germans Valdés m'ha portat a indagar en la biografia d'un altre il·lustre ciutadà de Cuenca anomenat Mossèn Diego de Valera, ambaixador de Castella, escriptor i mestre-sala de Ferran el Catòlic. El primer document que vaig examinar d'en Valera va ser el seu epistolari1, per veure si el que s'hi deia lligava amb la història oficial i per comprovar si a la seva llengua s'hi podien detectar catalanismes o catalanades. I va ser llegint-lo que, casualment, vaig trobar dues cartes escrites per Ferran el Catòlic que feien referència a En Cristòfor Colom i a la famosa batalla naval davant la costa de Portugal, esdevinguda el 13 d'agost del 1476.

La primera d'aquestes cartes, datada a Vitòria el 5 de setembre del 1476, té un gran valor, perquè referma l'afirmació que En Jordi Bilbeny2 fa a la seva obra Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, segons la qual En Cristòfor Colom participà en aquesta contesa militar en qualitat de capità de l'armada franco-lusitana i no com a simple tripulant d'una nau genovesa. El testimoni de primera mà del mateix rei Ferran no deixa lloc a cap mena de dubte:



I la segona d'aquestes missives, datada dos dies després també a Vitòria, el 7 de setembre del 1476, no fa sinó confirmar el que ens diu la primera: que el rei Ferran tenia clar que En Colom i els portuguesos eren al mateix bàndol.

 

Tenint en compte la transcendència de la troballa, vaig enviar les cartes a En Jordi Bilbeny perquè me'n donés el seu parer. És el que us transcric tot seguit: "Atès que un Colom genovès mai no atacaria un estol de naus genoveses plenes de compatriotes seus; i com que no podem posar en dubte aquest testimoni documental del rei Ferran, que és autèntic de tot en totes, llavors és que En Colom no podia ser genovès –el Colom genovès analfabet que ens han volgut fer creure que era–, sinó que som davant del Colom barceloní, antitrastàmara i emparentat amb la casa reial portuguesa. És a dir, que les dues cartes de Ferran el Catòlic ens corroboren que En Colom, el Colom navegant i corsari, era català".


Raimon Balagué

 

1 LUCAS DE TORRE Y FRANCO-ROMERO, "Mosén Diego de Valera: Su vida y obra"; Boletín de la Real Academia de la Historia, 64 (1914), p. 369-370.

2 JORDI BILBENY, Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya; Edicions Proa, Barcelona, 2006, p. 353-358.

 




versió per imprimir

  1. Cèsar
    04-11-2014 11:16

    Estes cartes també podrien aval·lar la teoria del Colón gallec. El que si està clar que genovés no era.

  2. Joan Padró
    25-09-2014 13:17

    Estic flipant, els censors eran ignorants a tope. El títul de Mosén era català i no de Cuenca. Els sensor clarament van canviar els noms i les ciutats d'origen però es van oblidar de modificar el títul noviliari català de ''Mosén''.

  3. Cèsar
    24-02-2014 22:36

    Perdoneu, m'he equivocat d'article. El comentari anterior era per a l'article sobre l'origen de la bandera dels Estats Units.

  4. Cèsar
    24-02-2014 22:33

    Ací us presente un altra alternativa: http://es.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_los_Estados_Unidos

  5. Carles
    31-05-2012 13:02

    Crec que aquestes cartes posen sobre la taula un detall molt important. Colom arriba a Castella l'any 1485 però pel que veiem el Rei ja coneixia a Colom l'any 1476, Si fos el Colom genovés nascut l'any 1451 tot just tenia 25 anys però ja era prou conegut com a Capità corsari. Si era genovès mai havia estat a Castella, Ferran sols el podia conèixer de la seva participació a la Guerra Civil Catalana entre els anys 1462 i 1472, per altre costat sabem que Colom va entrar a la mar amb 14 anys això seria segons les tesis genovesa cap a l'any 1465 i en només 7 anys ja era un Capità conegut que algú m'expliqui com ho va fer. El fill d'una tavernera i un llaner. Que s'havia dedicat la major part del temps a fer viatges de negocis.

  6. Ramon
    26-05-2012 20:38

    Era un dels episodis més coneguts, però alhora no resolts del tot, com tants dels que envolten el descobridor. Quina gran troballa, fantàstic Raimon !!

  7. Pedrito
    20-05-2012 21:17

    En el document Assereto, una acta notarial datada a Gènova el 1479, en Colon genovès declara que te 27 anys. Per tant si era a Gènova el 79 no pot ser el mateix Colon que el descobridor.

  8. Guerau
    18-05-2012 18:21

    En aquesta carta el fill de Diego de Valera l'anomenen, Charles de Valera, així en català antic.

  9. Pep
    18-05-2012 13:54

    Maria, en Colom, amb el seu parent Guillem Casanova-Colom, estava al servei del rei de França Lluís XI fins aquest 1476, en què haven d'abandonar el setge de Fuenterrabia, al País Basc, pel juliol de 1476, arriba amb 11 naus franceses a Portugal i recull Alfons V de Portugal, la seva esposa de 14 anys Joana la Beltraneja i els du a Cotlliure, perquè viatgin a la Cort del rei de França per tancar una aliança contra Isabel i Ferran, usurpadors del tron de Castella. En el curs d'aquest viatge hi ha el famós combat naval entre franco-portuguesos i genovesos del 13 d'agost davant del cap de Sant Vicenç, en què la Ha. oficial fa naufragar el genovès Colom i el fa arribar a Portugal... nedant!! NO: el Colom de debò era l'almirall de l'armada franco-portuguesa, que continua camí cap a Cotlliure. I aquestes cartes d'en Valera (possible súbdit català afincat a Cadis, a on van tornar les dues galeres genoveses supervivents del combat) testimonien que Colom anava amb l'armada dels enemics d'Isabel i Ferran. James, tens raó, però la disputa, en aquest cas, és pel tron de Castella. Albert GG: Oviedo també ha de ser un personatge de l'òrbita catalana. Però no el tenim identificat, encara.

  10. Albert GG
    18-05-2012 12:15

    dí. en l'últim paràgraf s'hi veuen moltes catalanades i frases que només tenen sentit si es fa una traducció de tornada al català. Oviedo podria ser Agut? Oviedo és qui serà governador de l'illa espanyola durant principis del segle XVI.

  11. James Hetfield
    18-05-2012 09:25

    Al 1976 no era encara rei en Joan II?

  12. maria
    18-05-2012 07:57

    El texte sembla una mala traducció del català. A més, quan diu francesos i portoguesos, no hauria de dir catalans i portoguesos, no? És un altre cas de traducció de l'original, manipulada per ocultar la catalanitat de colom i la visió de catalans com a estat pleni-potenciari (versus la visió de l'Espanya unida sota els Reis Catòlics)?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18544
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]
Recuperem aquest article d'En Jordi Bilbeny, aparegut al 1994, que identifica com a "llegua catalana" la "llegua...[+]
Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
En David Grau ens demostra que en Leonardo Da Vinci no era un pobre desgraciat que tenia bona mà amb el dibuix i...[+]