Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Fins i tot el passat es pot modificar; els historiadors no paren de demostrar-ho."
Jean Paul Sartre (1905-1980) Filòsof i escriptor francès
ARTICLES » 17-07-2018  |  COLOM, CATALà
6735

En Joaquim Ullan defensa en un congrés les teories d'En Jordi Bilbeny i de l'Institut Nova Història sobre En Colom

La teoria que En Colom era català s’escola en el gran congrés d’història d’Amèrica. Una associació que defensa que "Colón" era català i que va sortir rumb a Amèrica del Baix Empordà farà dues xerrades a Salamanca i asseguren que la història ha estat manipulada. Noticia a El Confidencial d'avui dimarts, 17 de juliol del 2018.

A Salamanca, davant de 5.000 experts


Fotomuntatge: EC.

Cristóbal Colón es deia en realitat Cristòfor Colom i no era genovès, sinó català. Les seves caravel·les tampoc no van sortir a descobrir América des de Palos de la Frontera, com es creu des del segle XV, sinó des de Pals, una petita vila del Baix Empordà, a Catalunya.

¿Sona a disbarat? És el que defensen des del Cercle Català d'Història, una associació fundada al 2008 que s’encarrega de difondre i mirar de demostrar l’origen català del conqueridor i de la seva missió. Asseguren, en contra de tota la comunitat d’historiadors, que amb el pas dels segles, el rastre històric ha estat sistemàticament esborrat per a ocultar “la realitat del seu origen” per motius polítics.

El Congrés d’Americanistes se celebra cada tres anys en alguna part del món, i aplega milers d’experts de diferents països
Fins ara han passat desapercebuts fora de Catalunya, però aquest centre —i  les seves teories— és present aquesta setmana en el 56è Congrés Internacional d’Americanistes, la trobada més important a nivell mundial d’investigadors centrats en la història d’Amèrica, que es remunta al 1875 i que en aquesta ocasió se celebra a la Universitat de Salamanca. En cinc dies, 5.000 experts de 58 països diferents aporten els seus progressos en recerques relacionades amb la història americana.

Els membres del Cercle faran dues ponències a la jornada de divendres. Es la segona vegada que s’atansen a aquest congrés, després de passar-hi a Viena al 2012, i reconeixen que les seves teories són rebudes amb certa sorpresa i que són titllats de “polítics” per les seves argumentacions. “Hi ha un enorme desconeixement i, com és normal en qualsevol país, els estats solen controlar les línies de pensament. És una manera de defensar-se”, assegura En Joaquim Ullan, president de l’associació i un dels ponents que vénen a Salamanca. “Tothom és conscient que la qüestió colombina és bàsicament d’Estat, que s’escapa de la història en si, i que cadascú ha explicat el que vol o l’interessa”.

Germà d’un 'president'
“Sabem per la història oficial que [En Colom] era un fill d’un treballador de la llana, inculte, plebeu... Que va reeixir a arribar fins als Reis Catòlics i d’altres corts europees, i va demanar de conquerir unes terres i arribar, així, a virrei, almirall i governador d’aquestes terres. Això és un xic impensable, però ho presenten així en els llibres del col·legi. [...] Pensem que els textos que tenim d’aquella època són còpies de còpies, que no són els originals, els originals s’han perdut gairebé tots. Es molt estrany, però és així”.

Amb aquesta introducció presenten la base de les seves teories sobre l’origen català del descobriment en la seva pàgina web, on anuncien també 'tours' per la Barcelona paranormal. Es fonamenten sobretot en dues qüestions. La primera, que Cristòfor Colom pertanyia a la família burgesa Colom, originària de Barcelona i a la qual pertanyia, per exemple, el president de la Generalitat entre 1464 i 1467, Francesc Colom, que seria germà del descobridor. “No provenia d’una familia qualsevol, ni era un plebeu com ens han contat, sinó que era una família molt important de Barcelona”, explica l’Ullan. Això no obstant, aquesta tesi va ser rebutjada al 2006 pel Centre d’ Estudis Colombins, car el germà d’En Francesc a qui hom li atribuïa la identitat d’en Colom va morir al 1484, una dècada abans que l’almirall creués l’Oceà.

Des del Cercle asseguren que els documents que han arribat fins adia d’avui són "còpies adulterades i manipulades"
Però no n’és l’única 'prova' que segons ells avala la teoria sobre la família. L’Eva Sans, l’altra ponent que es presenta a la cita internacional, firma un estudi que assegura demostrar com el cognom Colom va ser falsificat pel de Coloma en un llibre d’escuts heràldics que data del segle XVIII. Suposadament, a l’escut  amb un ocell que duu la llegenda 'Colom' se li afegí posteriorment una 'a' que no es reflecteix a l índèx del llibre historic, per la qual cosa l’Eva Sans dedueix que “deixa clara la intencionalitat de l’autor-falsificador d’esborrar i eliminar l’origen noble dels Colom, per a desvincular-los dels altres lllinatges nobles catalans i fer-los desaparèixer de la nostra pròpia història”. Aquesta setmana també defensarà que el maltracte als indis no comencà amb l’arribada —segons la seva versió, dels catalans— a Amèrica, sinó unes dècades després. "Es una mica lamentable que passin els segles i no s’estudïi correctament la realitat d’allò que s’esdevingué en el primer moment", assegura.


A l’esquerra, l’escut suposadamene falsificat. (Eva Sans)

L’origen d’aquest “buit documental” sobre la procedència d’En Colom, defensen, es remunta ni més ni menys que a Felip II. “La cort castellana se les heu amb el control per primer cop de tots els estats peninsulars. I a Castella ningú no li posa entrebancs, al sobirà, però les corts catalanes sí, i aquí s’enceta el problema”, afageix l’Ullan. Sí que es refien, tanmateix, d’un altre document manuscrit per Colón —o Colom— que ha servit com a base per a suposadament demostrar que la llengua materna de l’almirall era el català i no pas l’italià.

Pals i no pas Palos
Però el llinatge Colom no es pas l’única prova que sostenen des del centre El Cercle per a estintolar les seves teories. Defensen també que el lloc de partida de les caravel·les rumb a Amèrica no va ser Pals de la Frontera, a Huelva, sinó Pals, al Baix Empordà, i que la ciutat de Huelva va suposar simplement una escala.

“La història oficial sempre ha suposat que surt de Palos, però la descripció que es fa en els documents d’aleshores no té res a veure amb el Palos que coneixem: no era una ciutat reial ni estava fortificada, però Pals sí”, afageix l’Ullan. Endemés, asseguren que aquesta setmana en el congrés aportaran com a prova un document “conegut però que no ha tingut rellevància” fins ara: la carta d’un ambaixador italià des de Granada al duc de Venècia, en què comenta haver encarregat una carta nàutica a l’escola de navegació de Palos. “Li diu que li costarà fer-la-hi arribar perquè hi ha 700 milles de distància, i entre Granada i Palos de la Frontera no hi ha aquesta distància, però sí amb Pals. Cadascú que en tregui les seves conclusions”, diu l’Ullan. El fet que fins fa pocs anys hom pensés que Pals no tenia port, quan no era així, també consideren que sosté les seves teories com a lloc triat per a posar rumb a América.

Sobre l’origen d’en Colom hi ha ha hagut molt de debat i polèmica, però fa temps que està totalment assentat que era genovès
Entre els historiadors, el Cercle és un vell conegut per les "forassenyades" teories que defensa i que, expliquen, estan mancades de fonament. “Es un disbarat absolut. Sobre els orígens d’En Colom h hi ha hagut molt de debat i polèmica, però fa molt de temps que està totalment assentat i acceptat que va ser genovès. Qualsevol altra cosa no té sinó cabuda en programes com el d’Iker Jiménez”, explica En Luís Otero, catedràtic d’Història de la Universitat Complutense, qui assegura haver sentit abans totes dues teories: “Això cau dins de les bestieses que se senten per part de tots els nacionalismes, que cerquen antecedents i orígens de les seves respectives nacions fins a Adam i Eva i si cal més enllà. I això que en Colom enceta el seu viatge des de qualsevol lloc que no sigui Huelva es completar el 'delirium tremens', està tan comprovat, talment com que el sol surt per llevant”.

Però per al Cercle Català d'Història tot el que se sap fins ara es basa en una manipulació històrica, com segueix narrant el videu que podeu veure més amunt: “El que ha arribat fins avui són còpies adulterades i manipulades. ¿Què ha passat? ¿Qui escrivia aquestes cròniques? Els cronistes que estaven sota les ordres d’un rei que marcava i censurava tots els seus escrits, influenciats per les polítiques del sobirà. Així veiem com es controlava la informació d’ aquella època, que no es diferent  de com es fa avui dia”.

Aquest videu serveix a més a més de promoció per a les visites turístiques per Pals, que, a banda de les de Barcelona, els serveixen per finançar les seves investigacions, juntament  amb  el mecenatge i els socis. “No tenim subvencions de ningú. A Palos sí que s’ha fet finançament de l’Estat per a fer excavacions arqueològiques, però aquí res de res, ho fem tot nosaltres”, es queixa el president. Ni sisquera la Generalitat els ha aportat recursos per a continuar amb les recerques, tot i haver-les demanat. A més, la seva activitat està molt vinculada als cercles de l’independentisme i, per exemple, el passat  mes de desembre van participar en una taula rodona per a abordar les estratègies del procés d’independència després del 21-D.

En aquesta ocasió presentaran les seves conclusions a Salamanca davant de milers de visitants. El coordinador del congrés, En Francisco Sánchez, reconeix que no coneix encara les teories que defensen. “Són dos ponents més dels 5.000 que hi haurà, no té especial rellevància. La gent valorarà la seva posició i si és poc seriosa, caurà pel seu propi pes”. La participació en aquestes jornades, que duren tota la setmana, és oberta, cosa que per a L’Otero suposa un problema per l’escàs control que hi ha per a la difusió d’arguments com els que defensa el Cercle: “Si no hi ha un procés de depuració, pot ocórrer que es faci servir el congrés perquè teories del disbarat guanyin credibilitat i sembli que se situen en el debat, que tenen un suport. Cal tenir un xic de cura, igual que s’esdevé entre els científics”.


María Zuil
https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2018-07-17/independentistas-teoria-colon-catalan-congreso-historia-america_1593532/
https://www.youtube.com/watch?v=Ch5tVT1-kwA



Autor: El Confidencial/María Zuil




versió per imprimir

  1. Santo Job
    29-08-2018 08:27

    Me pasa por andar conjeturando. Angelo Trevisan estaba en Écija porque su jefe el embajador también estaba en Écija, porque esos días la Corte de los Reyes Católicos estaba en Écija.
    En 1501, la Corte estuvo en los siguientes lugares:

    Granada, hasta el 15 de octubre.
    Castro del Río, hasta el 31 de octubre.
    Montemayor, hasta el 4 de noviembre.
    La Rambla, 5 y 6 de noviembre.
    Écija, hasta el 9 de diciembre.
    Palma del Río, 12 de diciembre.
    Sevilla, hasta el 15 de febrero (aprox.)

  2. Santo Job
    28-08-2018 20:22

    La carta no es "una copia de las que circulaban por toda Europa" sino la copia personal en su libro copiador personal de correspondencia recibida del señor Malipiero. Nadie tuvo conocimiento de la existencia de esas cartas hasta que el erudito y bibliófilo Foscarini las mencionó en 1752 en su "Delle letterature veneziane".
    En Écija estaba Trevisan porque es un lugar de espera bastante cómodo cuando no sabes si las instrucciones que te van a dar son de permanecer en Andalucía o subir hasta Castilla. En la carta menciona que probablemente tengan que subir a Castilla por la llegada en breve del archiduque Felipe. Écija está en la ruta de Córdoba a Sevilla, pero también está de camino de Granada a Sevilla.
    No hay ninguna conspiración, todo señala a Palos. Testimonios, documentos de cancillería, cartas de embajadores, el arraigo de los Pinzón, documentos de pago, cronistas, procesos judiciales...

  3. Johan Padró
    28-08-2018 19:25

    Job,
    ¿Porqué està en Écija i no en Palos de la Frontera?
    Apunto una hipótesis, si hubiera llegado a Palos de la Frontera... se hubiera dado cuenta que allí no havia nadie relacionado directamente con Colón y las Indias.

  4. Johan Padró
    28-08-2018 19:16

    No he llegit tota la carta, però sospito que és una còpia de les que ja circulaven per tot Europa. Per tant no aportaria res de nou del que era la redacció oficial dels reis de les espanyes. Colom portava dos diaris, el real i el retocat, el retocat era per amagar la autèntica ruta de les índies.

  5. Johan Padró
    28-08-2018 19:06

    He arribat a la conclusió que el Palos esmentat per la Carta és Palos de la Frontera, per dues raons.
    Primer per les proves que aporta Santos Job que són molt coherents.
    Però especialment pel origen del senyor Angelo Trevisan, funcionari Venecià.
    Venècia era una potencia competidora de la corona, gran rival en la mediterrània, seria un gran error donar-li pistes del lloc de la descoberta. Amagar el verdader lloc de sortida de Colom era una operació d'estat, ordenada molt probablement pel mateix Ferran el Católic. Els mateixos mariners i Colom estaven involucrats al canviar-se noms i lloc d'origen.
    Calia que ni Portugal ni Génova ni Venecia tinguessin accés al port de sortida a on hi havien els mariners i la informació del primer viatge al Nou Món. Era una operació d'estat destinada a protegir les terres descobertes de la resta de potencies navals.
    Lamento contradir al meu amic i colega Joaquim Ullam.


  6. Santo Job
    28-08-2018 18:51

    La data de la tercera carta (pág. 32 del pdf) también está vinculada con Andalucía, y pone "ex Exigia", que no es otra cosa que Écija, si bien otros autores escriben "Ecigia", pero ya sabemos que cada lengua translitera los nombres extranjeros como puede.

  7. Johan Padró
    28-08-2018 17:26

    Transcripció i comentaris de la Carta de Angelo Trevisan:

    https://www.academia.edu/5698512/Angelo_Trevisan._Lettere_sul_Nuovo_Mondo._Granada_1501

  8. Johan Padró
    28-08-2018 17:11

    La traducció seria:
    "Finalitzat a la gran ciutat de Granada, on aquest any, el dia 2 de gener, vaig veure les banderes reals de la vostra altesa a les torres de l'Alhambra per força d'armes."

  9. Johan Padró
    28-08-2018 17:06

    Bien parece que no se trata de la Granada de Cataluña, en la Carta habla de la Alambra.

    fine alla guerranella molto grande città di Granada,dove in questo presente anno, al giorno 2 del mese di gennaio, vidi issare per forza di armi le bandiere reali delle Vostre altezze sulle torri dell'Alhambra.

  10. Johan Padró
    28-08-2018 16:31

    Santos Job, grácias por tu traducción del italiano
    Me preocupa el tema de Granada,
    ¿De qué Granada se trata?
    En Cataluña tenemos otra Granada, la del Penedés.
    No és por rizar el rizo... pero de nuestra Granada del Penedés a Pals hay aprox. 200 km.
    Esto saldría relación de 1 milla a un 1 km.
    Resulta que en otra parte de esta carta que nos ocupa nos dice que del Estrecho de Gibraltar a las islas Canarias hay 1200 millas, esto seria relación 1 milla a 1 km. pues la distancia en km. del estrecho a las islas és de aprox. 1200 km.
    Si tomamos esta relación de 1 milla / 1 km. cuadra perfectamente con la distancia de Granada del Penedés a Pals que és de 200 km. Vamos si el google maps no falla.


  11. Santo Job
    27-08-2018 19:26

    Te hago yo mismo la transcripción y traducción del párrafo, que hablo italiano perfectamente y desde hace muchos años leo en dialecto véneto. El origen granadino de la carta va indicado en la rúbrica "ex Granata". Añado puntos y comas para mejorar la legibilidad:

    "Per suo mezo ho mandato a far far a Palos, che é uno loco dove non havitan saluo che marinari et homi pratichi di quel viazo del Columbo, una carta ad istantia della Magnificentia Vostra la qual serà benissimo facta, et copiosa, et particular de quanto paese é stato scoperto. Qui non cene salvo una de dicto Columbo, ne é homo cehe ne sapia far. Bisognerà tardar qualche zorno ad hauer questa perché Palos, doue la se fa, é lutano de qua 200 milia.Et poi come la serà facta non so como la potró mandar perché lo facta far dal compasso grande perché la sia più bella. Dubito chel bisognerá la M.V. aspeti la nostra uenuta, che de rasone non doueria tardar molto, chel sará presto uno ano che siamo fora"

    Traducción: "Por medio de él he mandado hacer en Palos, que es un lugar donde no hay sino marineros y hombres experimentados de aquel viaje de Colón, una carta a instancia de Vuestra Magnificencia, que estará muy bien hecha, y será copiosa, y particular de cuanto lugar ha sido descubierto. Aquí no hay sino una del mencionado Colón, ni hay persona que la sepa hacer. Habrá que esperar algún día para tener ésta porque Palos, donde la hacen, dista de aquí 200 millas. En cuanto esté hecha, no sé cómo podré mandarla, porque la hecho hacer de compás grande para que sea más bella. Dudo que V.M tenga que esperar a nuestra venida, que por lógica no debería tardar mucho, ya que pronto hará un año que estamos fuera."

    En cuanto a la data de la carta, pone: "Ex Granata, die 21 augusti 1501."

  12. Johan Padró
    27-08-2018 18:42

    Santos, tienes razón, en el texto que tu señalas pueden ser 200 millas. Faltaria traducir todo el párrafo para estar seguros de lo que dice. Yo no domino el italiano.
    Tampoco he podido localizar el lugar de origen Granada.

  13. Santo Job
    27-08-2018 17:32

    Johan: En el manuscrito original de Angelo Trevisan no pone "700 milia" sino "200 milia". "700" es la transcripción que hace Jacopo Morelli en 1808, al que luego copian todos los demás, sin ir a mirar la fuente original, cuya digitalización añado aquí abajo.
    https://cdn.loc.gov/service/rbc/rbc0001/2012/2012medren18598/2012medren18598.pdf
    Lo de "200 milia" está en la página 6 del pdf. Se puede comparar ese 2 con otros ejemplos, como en la página 16 del pdf, donde en la octava línea pone "23 de marzo" y en la novena línea pone "12 de questi nauili".
    La milla de Venecia son 1640 metros, con lo que 200 millas nos arroja un total de 328 kilómetros, y resulta que por tierra la distancia de Granada a Palos es más o menos eso, unos 330-340 kilómetros, según por dónde se vaya.

  14. Johan Padró
    26-08-2018 20:22

    Repeteixo, les comes estaven mal posades...
    Si multipliquem 700 milles per 1,735 km cada milla ens dona uns 1.214 km, per tant clavat a la distància de Pals a Granada.

  15. Johan Padró
    26-08-2018 20:15

    La distancia de Pals a Granada segons el Google maps és de 1.010 km. per via terrestre, per mar calculo que serien de 1.100 a 1.200 km.
    La distància de Palos a Granada per via terrestre segons el Google maps és de 366 km. per via terrestre, per via marina serien més, per que s'ha de passar per l'estret de Gibraltar posem de 450 a 500 km.
    És evident que el viatge el farien per mar, per tant una milla nàutica són 1.852 metres, però colom contava les milles de 1.735 metres (segons la Vikipèdia catalana).
    Si multipliquem 700 milles per 1,735 ens dona uns 1,214 km, per tant clavat a la distància de Pals a Granada.

  16. Francesc 2
    29-07-2018 22:34

    Ah, aquest és el famós congrés d'americanistes que en l'edició de l'any 1934 a Hamburg en Luís Ulloa va defensar la catalanitat d'en C. Colom i tothom se li va llançar a damunt. El van escarnir i en feien befa. Li van arribar a dir despectivament "el indio", amb una fortor de racisme que et tomba.

  17. Santo Job
    28-07-2018 17:25

    Por lo que se refiere a la boda de Juana la Beltraneja con el rey Alfonso V de Portugal, se ofició sin problemas con la habitual dispensa papal pues eran tío y sobrina los contrayentes. Como ocurre con estas dispensas, cuando las circunstancias políticas requieren disolver una unión, se solicita al papa que la anule, cosa que normalmente hace. En este caso el argumento fue la nulidad por la consanguinidad.
    Esta nulidad matrimonial era necesaria para poder llevar a cabo una eventual boda entre Juana la Beltraneja y el príncipe Juan, pero Juana prefirió retirarse a un monasterio.

  18. Santo Job
    28-07-2018 13:54

    Isabel de Portugal (reina consorte de Portugal) nunca fue princesa, fue directamente reina.
    El trinchante que toma posesión de la villa de Palos y su fortaleza era un fulano con nombre y apellidos, Juan de Cepeda (o Vázquez de Cepeda), que ejerció durante bastantes años el corregimiento/alcaidía de Palos. Lo de mencionarle como "trinchante de la princesa Isabel" no es porque tomase esa villa en nombre de ella, sino porque ese cargo era un oficio de honor, con lo que es de rigor mencionarlo.

    Ejemplos:

    AGS, RGS,LEG,149207,63. Corregimiento de la villa de Palos a Juan de Cepeda, trinchante de los Reyes, para que ejerza y use la jurisdicción civil y criminal de la mitad de esa villa, que fue comprada al conde de Cifuentes y a sus hermanos.

    AGS, RGS,LEG,149405,431. Comisión al lugarteniente de asistente de Sevilla, a petición de Pedro Pinto, vecino de Palos, que reclaman a Juan Vázquez de Cepeda, alcaide de dicha villa, unos bienes que le tomó mientras estaba él en Flandes.

    AGS, RGS,LEG,149410,76. Comisión a Juan de Cepeda, alcaide de Palos, a petición de Diego de Oyon [encabezamiento: 'Rodrigo de Oyon'], vecino de Sevilla, sobre que no ha podido cobrar unas rentas en las tierras y lugares comarcanos con la villa de Niebla, en especial en la villa de Moguer por impedírselo don Pedro Portocarrero, señor de la citada villa de Moguer.

    AGS, RGS,LEG,149505,408. Al corregidor de Palos, Juan de Cepeda, sobre la demanda presentada por Alonso Franco, vecino de esa villa, contra Diego Rodríguez Prieto, primo de Alvar Alonso Rascón, porque no le reparte parte de la presa, que le corresponde, tomada a una carabela de Sanlúcar de Barrameda, perteneciente a Francisco Cado (¿Cando?, ¿Candón?), cuando iba a pescar al cabo de "Aguardis"

    AGS, RGS,LEG,150001,230. A Juan de Cepeda, corregidor de la villa de Palos, para que haga justicia a Juan González de Villarreal, vecino de Almagro, en el pago de una deuda, por parte de Juan Prieto, vecino de Palos.

  19. Johan Padró
    28-07-2018 13:03

    La vida de Isabel de Coïmbra o Isabel de Portugal ( 1432 - Évora 1455 ) és realment fascinant.
    El seu pare la casa amb Alfons que serà el seu rival polític, mort suposadament assassinada el 1455 deixant orfes a una filla de tres anys i al seu fill Joan recent nascut.
    Suposadament assassinada per l'entorn del seu marit, deixa orfe a Joan l'hereu al tron de Portugal.
    És molt estrany que el rei Alfons permetés l'assassinat de la mare del futur rei de Portugal.
    Jo penso que a Isabel no va tenir una mort física si no una mort social.
    Con que feia nosa per ser la filla del duc Pere, calia apartar-la de la societat i tancar-la en un convent consolidant la seva mort social.
    El que referma aquesta hipòtesis és que la Santa Seu no legalitzés el seu matrimoni posterior amb Joana la Beltraneja. La raó era molt evident, Isabel Coïmbra encara era viva.
    Per tant si Isabel encara era viva el 1477 quan Alfons abdicar del tron i passar a ser príncep de Portugal, Isabel passava a ser també princesa de Portugal pels seus familiars i amics.
    Conseqüentment el personatge que ens ocupa (trinxant de la Princesa de Portugal) era un noble portuguès al servei de Isabel de Coïmbra i que els censor li cabien el nom peró conserven el seu càrrec de trinxant.

  20. Johan Padró
    28-07-2018 12:33

    Alfons V el 1448 es casà amb Isabel de Coïmbra, filla de Pere de Portugal, duc de Coïmbra, i néta per tant de Joan I de Portugal. D'aquesta unió nasqueren:

    l'infant Joan de Portugal (1451-1455)
    la infanta Joana de Portugal (1452-1490), beatificada el 1693
    l'infant Joan II de Portugal (1455-1495), rei de Portugal
    Es casà, en segones núpcies, el 30 de maig de 1475 amb la seva neboda Joana la Beltraneja, filla d'Enric IV de Castella i Joana de Portugal. D'aquesta unió, no legalitzada per la Santa Seu, no hi hagué descendència. El matrimoni es dissolgué el 1479.

  21. Santo Job
    27-07-2018 21:36

    Me he hecho un lío con las fechas y los nombres.
    A Isabel de Aragón se la conocía como princesa de Portugal porque estuvo casada con Alfonso, príncipe de Portugal (fallecido el 13/7/1491). Aunque ella deja de ser princesa consorte de Portugal, el trato protocolario se le sigue dando, de la misma manera que en su día se hablaba de "Madama Leonor reina de Francia", incluso después de enviudar de Francisco I de Francia.

    En cuanto al uso totalmente inadecuado de títulos, el hijo de Pedro Madruga se intitulaba conde de Camiña, aunque tal título no podía legítimamente usarlo, pero no pasaba nada por ello.

    AHN, FRIAS,C.1250,D.7. Autos en el pleito entre Fernando de Monroy, señor de Belvís, y Álvaro de Sotomayor, conde de Camiña, sobre la dote de Inés de Monroy, mujer de Álvaro.

    AGS, RGS, LEG,149407,295. A las justicias, para que si don Álvaro Paez de Sotomayor, conde de Camiña, no pagase en cierto término a Fernand Álvarez 10.000 maravedís por los cinco meses que estuvo éste en la fortaleza de Fornelos, se ejecuten los bienes de aquél y se le pague a éste.

  22. Santo Job
    27-07-2018 21:16

    Manuel de Portugal, esposo de Isabel de Aragón, más conocido como Manuel el Afortunado, era príncipe heredero desde el 13 de julio de 1491, con lo que es perfectamente correcto que a Isabel se la llame "princesa de Portugal" en 1492. No fue jurado oficialmente heredero hasta 1493, pero en 1491 ya todos llamaban príncipe a Manuel.

    ¿Qué documentos llaman princesa a esa Isabel que nunca fue princesa sino reina?

    En cuanto al uso de títulos, había más de uno y más de dos nobles que usaban títulos que consideraban suyos, aunque fuera otro quien tuviera el señorío efectivo. Era una forma de mostrar una reivindicación, fuera legítima o no.

  23. Johan Padró
    27-07-2018 17:54

    Isabel d'Aragó filla dels reis Católics no podia ser princesa perqué el seu espós no va ser nomenat hereu a la corona fin a l'any 1493 data posterior al document que ens ocupe.

    Referent al títol de Conde de Miranda que utilitzava l'infant Fortuna els reis es poden otorgar els títols que els vingui en gana perqué no tenen a ningú per sobre. Però un noble té de obeir a un superior que és el rei i per tant Ferran no li podia permetra utilitzar un títul que era propietat d'un altre noble. Podia ser que tinguesin dos títuls de Conde de Miranda, un a Castella i l'altre a Aragó. És una posibilitat.

  24. Johan Padró
    27-07-2018 17:39

    El 1448 Isabel de Coïmbra, filla de Pere de Portugal, duc de Coïmbra, es casà amb Alfons V de Portugal que ja era rei i per tant ella pasar a ser esposa consor. Alfons V abdicar el 1477 a favor del seu fill Joan II i Alfons passar a tenir el títol príncep. Encara que Isabel havia mort uns anys abans, els documents li otorgan el títol de princesa.

    Títols de Alfons V de Portugal segons la Wiki portuguesa.
    15 de janeiro de 1432 – 9 de setembro de 1438: "Sua Alteza, o Príncipe Herdeiro de Portugal
    9 de setembro de 1438 – 10 de Novembro de 1477: "Sua Alteza Real, o Rei"
    10 de novembro de 1477 – 16 de novembro de 1477: "Sua Alteza, o príncipe D. Afonso"
    16 de novembro de 1477 – 28 de agosto de 1481: "Sua Alteza Real, o Rei"

  25. Antón Martín
    24-07-2018 23:20

    Joan, revisa tus fuentes. La costa del antiguo Reino de Sevilla lleva conectada y en medio de la 'civilización' desde antes de que los fenicios fundaran Cádiz, la más vieja ciudad de Occidente ininterrumpidamente habitada. Te recuerdo que por el estuario del Odiel salió cobre para toda Europa ya en era prehistórica, y en Roma hay un cerro (el Testaccio) formado enteramente por las ánforas del aceite bético. Se puede comprobar la procedencia de las mismas con un sencillo análisis del barro empleado en su elaboración comparándolo con los correspondientes en toda la ribera del Guadalquivir desde Andújar a Sanlúcar. Ese dinamismo e importancia estratégicas no cesaron ni durante el periodo visigodo, cobrando especial vigor en los siglos andalusíes. Y hasta hoy. Negar esa evidencia es imposible. O estar dispuesto a creer cualquier cosa, aunque las pruebas se empeñen obstinadamente en demostrar su falsedad.

  26. Santo Job
    24-07-2018 20:26

    La partición y venta de partes de villas era normalísima, los nobles podían hacer con sus feudos lo que les venía en gana, y de hecho lo hacían. Aquí unos ejemplos:

    AHN, OSUNA,C.489,D.41. De 1451. Compraventa de la mitad de la villa de la Puebla de Sanabria, la mitad de la tierra de Carballeda, y otros lugares de Sanabria.

    AHN, OSUNA,CP.106,D.9. De 1465. Provisión Real de Alfonso XII, [Rey de Castilla], a favor de Rodrigo Alfonso Pimentel, [I Conde-Duque de Benavente], por la que hace merced del señorío de la mitad de la villa y fortaleza de la Puebla de Sanabria (Zamora) con todos sus términos y otros bienes que fueron de Diego de Losada.

    AHN, OSUNA,CP.140,D.16. De 1372. Carta de compraventa realizada por Ramón de Riusech, señor de Ribarroya, a favor de Ramón de Castilla, señor de Picasent y Llombay, de la mitad de la villa de Catadau (Valencia).

    AHN, OSUNA,CP.227,D.11. De 1500. Traslado del acta de toma de posesión de la mitad del castillo y de la villa de Ayora (Valencia), junto con sus derechos jurisdiccionales, otorgada, el 27 de abril de 1488, por los oficiales municipales de la misma a favor de Baltasar Ladrón, barón de Castalla.

    AHN, OSUNA,C.374,D.46. De 1425. Compraventa otorgada por Alfonso de Guzmán a favor de Pedro [López] de Zúñiga, [II señor de Béjar], de la mitad de la villa de Guzmán (Burgos).

    AHN, FRIAS,C.1314,D.8. De 1472. Acta de toma de posesión de Diego López de Ayala, IV Señor de Cebolla, de la villa de Cebolla y su señorío y de la mitad del lugar de Portillo, por fallecimiento de su madre Guiomar Barroso.

    AHN, OSUNA,C.277,D.60. De 1454. Escritura de cesión de bienes de un tercio de la villa de Olvera (Cádiz) a favor de Diego de Zúñiga [I] conde de Miranda, en compensación por la dote que su hermano Álvaro de Zúñiga [I] duque de Plasencia, recibe como dote de la herencia de sus padres Pedro de Zúñiga [II] señor de Béjar e Isabel [de Guzmán Ayala, III] señora de Gibraleón. Dada en Valladolid a 23 de septiembre de 1458.

  27. Santo Job
    24-07-2018 20:09

    No falla, lo que pasa es que tú has buscado la persona que no es. El nombre Isabel de Portugal se refiere a isabeles de la familia real de Portugal (que se apellidarían "de Portugal" por así decir) y no es un nombre particularmente raro.

    La Isabel princesa de Portugal en 1492 es Isabel, la hija de los Reyes Católicos. No era princesa de Portugal por derecho propio, sino que era princesa consorte de Portugal por estar casada con el príncipe Manuel de Portugal, luego conocido como Manuel I el Afortunado. A ésta nadie la llama Isabel de Portugal, sino Isabel de Aragón.

    También hay otra Isabel de Portugal viva en aquel momento, concretamente la madre de Isabel la Católica. Naturalmente no es ésta la Isabel cuyo trinchante toma posesión de la villa de Palos en nombre de los Reyes Católicos, puesto que nadie la llamaba princesa, pues había sido reina (consorte) de Castilla.

    Isabel, la hija del duque de Coimbra, nunca fue princesa de Portugal, pues casó con Alfonso cuando Alfonso era ya rey, siendo ella reina consorte durante una década.

  28. Johan Padró
    24-07-2018 19:54

    Por cierto, el caso de Palos de la Frontera debe ser único en la história de España. Tres condes se reparten la posesión de un pequeño pueblo de Mar alejado de la civilización y en los confines de la Frontera. ¿Tan importante era para que se lo disputaran los nobles castellanos?

  29. Johan Padró
    24-07-2018 19:48

    Aclaro que la contradicción está al comparar el artículo de Fernando el Católico con el de Isabel de Portugal.

  30. Johan Padró
    24-07-2018 19:24

    Job, con el tema de la princesa o reina Isabel esposa de Alfonso V hay conflicto flagante entre las vikipèdias. En la española pone que era la hija de los Reyes Católicos y en las vikis inglesa y portuguesa afirma que era hija de Don Pedro Duque de Coïmbra. Cuando los datos dependen de terceros paises la história oficial falla.

  31. Santo Job
    22-07-2018 18:59

    Pals tenía murallas y castillo, y yo que me alegro por ellos, pero eso es irrelevante.

    El conde de Ampurias, más conocido como "infante Fortuna" no era señor de Miranda por más que él así se intitulase. Su padre el infante Enrique fue desposeído de un montón de señoríos, como consta en la Crónica de la Orden de Santiago, de la que Enrique fue maestre. El infante Enrique seguía usando esos títulos porque entendía que la confiscación de los feudos fue una arbitrariedad ilegítima, y probablemente estuviese en lo cierto. De la misma manera, los reyes de Inglaterra firmaban como reyes de Francia con frecuencia, por más que Francia no fuese suya en manera alguna.

    La villa de Palos no pertenecía al conde de Niebla. Antes de la venta a la Corona de la mitad de la villa, su posesión y pertenencia era: 6/12 pertenecían al conde de Cifuentes, 5/12 al conde de Miranda, y 1/12 al duque de Medina Sidonia. Tras la venta la cosa quedó 6/12 a la Corona, 5/12 al conde de Miranda, 1/12 al duque de Medina Sidonia. Un poco después, el conde de Miranda compró al duque de Medina su parte.

    La Isabel princesa de Portugal que pones ahí no es la hermana de Felipa de Coimbra sino Isabel, hija mayor de los Reyes Católicos y princesa de Portugal por matrimonio. Te lo tendría que haber dejado claro la signatura, que empieza por 149206, o sea, que el documento es de junio de 1492. La hermana de Felipa de Coimbra llevaba muerta desde 1455.

  32. Johan Padró
    22-07-2018 18:37

    El castillo de Pals fué tomado por las fuerzas reales precisamente durante la Guerra Civil Catalana. Después de la guerra se mandó su destrucción y las piedras se utilizaron para la construcción de la iglesia de Sant Pere. Del castillo solo ha quedado la torre del homenaje o torre de les hores.

  33. Johan Padró
    22-07-2018 18:31

    Cosas curiosas de los documentos de Simancas.

    AGS, RGS,LEG,149206,370. Mandamiento a don Juan de Silva, conde de Cifuentes, asistente de Sevilla, y del Consejo, y a sus hermanos don Alonso, don Pedro y don Lope de Silva, para que entreguen a Juan de Cepeda, trinchante de doña Isabel, princesa de Portugal, la mitad de la villa de Palos con su fortaleza y lo demás vendido por ellos a SS. AA.

    Esta "doña Isabel, princesa de Portugal" era la hermana de Felipa de Coimbra y de Pedro IV Conestable rey de Cataluña durante la Guerra Civil Catalana 1462-1472.
    Vuelven a aparecer bestigios de Portugal, de los Coimbra y de Cataluña. Los censores no lo pudieron tapar todo.


  34. Johan Padró
    22-07-2018 18:16

    Job, Pals tenía murallas y Castillo, las dos cosas.
    El Conde de Miranda era de Ampúrias.
    Palos de Huelva era del Conde de Niebla.

  35. Santo Job
    21-07-2018 21:27

    Pero bueno, con esto de Palos, y la locución "villa y fortaleza" podemos pasar de lo abstracto a lo concreto. Cito de la escritura de venta de la mitad de la villa de Palos a la Corona, documento presente en el AGS, sección Patronato, legajo 35, documento 5. Cito en concreto del poder extendido por uno de los hermanos del conde de Cifuentes a ese conde (fol. IV vuelto):

    "Que por mí y en mi nombre podades vender e vendades la parte que me pertenesce de la mitad de la villa de Palos, que es en el Arçobispado de Seuilla, con su fortaleza et con la juridición ceuil et criminal, et con todos sus términos et heredamientos, et moliendas, et prados, et pastos, et abreuaderos, et aguas estantes, manantes, et corrientes, et montes, et exidos. E con todos sus uasallos et rentas, et pechos, et derechos pertenescientes a la dicha mitad de la villa et fortaleza, et con todo lo otro assí de moliendas, como de salinas, et olivares, et censos, et quentos, et heredamientos, et huertos, et otras qualesquier rentas et cosas que yo he, et tengo, et poseo, et me pertenescen, et pertenescer pueden en qualquier manera en la dicha mitad de la villa de Palos, et en su juridición et términos por razón de la legítima parte que en la dicha villa et en sus términos me pertenescen auer et heredar de Don Alonso de Silva, conde de Cifuentes [...]"

  36. Santo Job
    21-07-2018 19:29

    En el grabado de la portada de la obra de Antonio de Herrera y Tordesillas no pone "villa y fortaleza", Antón. Lo que pone es "El Almirante sala [sic] de Palos villa del conde de Miranda a descubrir".
    No es la única errata de la portada lo de "sala". En una viñeta de la derecha pone "La gran batalla que tubo el Almirante con el rey Guarinoex [sic] y cien mil yndios en la Vega Real".

  37. Antón Martín
    21-07-2018 17:45

    Si mal no recuerdo, todo esto viene a cuenta de un vulgar grabado de los que usaban los impresores indiscriminadamente, una de las innúmeras 'pruebas' de peso (pluma) que se aportan para el disoarate de Pals. Muy serio y científico todo.

  38. Santo Job
    21-07-2018 14:50

    En el folio CVr. tiene lo siguiente:
    "Villa cercada. Castrum, i. Castellum, i."
    De ahí tenemos una distinción entre una villa cercada y una fortaleza: "arx, arcis" frente a "castellum" o "castrum".

  39. Santo Job
    21-07-2018 14:09

    Antonio de Nebrija tiene esto en su "Vocabulario español-latino", fol. LVr:
    "Fortaleza de varon. Fortitudo, uirtus.
    Fortaleza edificio. Arx arcis".

    Si nos vamos al "Universal vocabulario" de Alfonso de Palencia, en el folio XXVIIIv, encontramos esto:
    "Arces se dizen las fortalezas guarnidas por natura y por obras de lauor, para que los contrarios se arriedren en ellas".
    De "arcere" señala esto:
    "Arcere es arredrar. [...] Et por el verbo arcere que es contener se dize en los edificios arcus, que el mesmo se contiene. [...] Assi mesmo, segund Festo Pompeio, la significaçion del razonamiento arcano o secreto viene de arce, que es la parte mas segura de la çibdad, o de un linaje de sacrifiçio que los augures fazian en la fortaleça o castillo [...]

    La parte más segura de una ciudad es, naturalmente, su fortaleza o castillo, pues es una defensa suplementaria a la muralla ordinaria.

  40. Antón Martín
    21-07-2018 12:18

    Francesc, los documentos aportados por el Santo en los que se habla de 'villa y fortaleza' están en castellano, y tú esgrimes la definición del Alcover-Moll, un diccionario -estupendo- de catalán editado en el siglo XX. No sé si lo pescas.

  41. Santo Job
    20-07-2018 13:51

    Fortaleza no adquiere el significado de población amurallada hasta el siglo XVII. El hecho de que una población estuviese amurallada era lo ordinario, la fortaleza era un castillo, palenque, barbacana u otra edificación, que eran medios complementarios a la ordinaria muralla.
    Puedes ver esto en diccionarios de la época, que fortaleza siempre se traduce por el latino "arx, arcis", o por "castellum". Para una población murada se usa "oppidum", especialmente cuando tiene una defensa natural.

  42. Francesc 2
    20-07-2018 11:58

    És que fortalesa és una construcció militar fortificada. Aleshores pot ser una ciutadella,,un castell o una vila o,poble amb muralles. Alcover/Moll. Fortalesa

    2. Edifici o conjunt d'edificis fortificats per a la guerra. Lliuraren-li la ciutat e lo castell e totes les fortalees, Desclot Cròn., c. 118. Com hagueren acabat de fer los dits castells, establiren bé les fortaleses de gents, Tomic Hist. 59. Lluytant los valents cauen y cau la fortalesa, Collell Flor. 39.

  43. Joan Català
    19-07-2018 11:27

    Poc a poc, però sense pausa, la veritat s'anirà obrint camí, tot i els esforços en impedir-ho per part dels trolls que pululen per aquesta casa.

    Donec Perficiam

    ·X·

  44. Santo Job
    19-07-2018 07:38

    Francesc, estás poniendo acepciones actuales cuando en 1500 no eran usadas. La palabra fortaleza para definir una plaza fuerte en vez de un castillo se empieza a usar mucho después de 1500.

  45. Francesc 2
    19-07-2018 00:52

    Alcover/Moll Plaça 3. Ciutat com a centre de defensa o d'altres operacions de guerra.Plaça forta: ciutat fortificada

  46. Francesc 2
    19-07-2018 00:40

    No si tens en compte que fortalesa pot ser una "plaça fortificada". "Fortalesa" a la Gran Enciclopèdia Catalana

    f constr i org mil
    Plaça o lloc fortificat, organitzat per a la defensa.

    Vista de la ciutat fortificada de Carcassona

  47. Santo Job
    18-07-2018 23:18

    El caso queda resuelto con el hecho de que fortaleza es como se llamaba a un castillo, una torre, una barbacana, un palenque, o un baluarte. A una villa amurallada no se le llamaba fortaleza sino villa fuerte, fortificada, murada, etc.
    Cito del Covarrubias, aunque es algo tardío:

    FORTALEZA, casa, o castillo fuerte. Fortalecer, fortificar, y hazer fuerte algun sitio o castillo. Fortaleza, en otra sinificación vale ánimo, valor, constancia, firmeza, tolerancia, vigor, y fuerça. Demanera que fortaleza se entiende así del valor del ánimo como de las fuerzas corporales.

    Como se ve, no figura ahí el uso de fortaleza con el valor que le damos hoy de ciudad amurallada o ciudadela.

  48. Francesc 2
    18-07-2018 22:55

    És que és això... la vila i la "seva" fortalesa. Així si que és inclusiu i la construcció sumativa més normal i la més corrent.. Però a "vila i fortalesa" és més probable que la "i"sigui una un enllaç sumatiu: una vila que és alhora una fortalesa. Però ara ja entrem en el bizantinisme... Que sí, que no...bufff....

  49. Santo Job
    18-07-2018 22:14

    Es más corriente, pero no es ése el caso que nos ocupa. Insisto, para hablar de una villa con murallas no se le llama "villa y fortaleza" sino "villa fuerte" u otras locuciones distintas.
    Es como lo de "ciudad y puerto" que te mencionaba. Para algo que afecte tanto a la ciudad como al puerto sería normal decir "la ciudad y puerto", " la ciudad y su puerto", "el puerto y ciudad", etc.

  50. Francesc 2
    18-07-2018 21:59

    No és més corrent en la llengua la funció sumativa de la conjunció "i" que la inclusiva?

  51. Santo Job
    18-07-2018 21:57

    La mayoría de las poblaciones de la época tenían cinta muraria, pero una fortaleza era otra cosa (castillo, baluarte, barbacana...). "Villa y fortaleza" no significa villa murada sino villa con una edificación defensiva, tal como puede ser un castillo.
    Para hablar de un lugar amurallado se decía "villa fuerte", "murada", "torreada", " fortificada", según mejor le parezca al escritor. Pero "villa y fortaleza" quiere decir "villa con una edificación defensiva".

  52. Francesc 2
    18-07-2018 21:30

    Pot ser aquesta accepció, però és molt més corrent l'altra. O no t'ho sembla?

  53. Santo Job
    18-07-2018 21:18

    Francesc, es más bien como lo de "ciudad y puerto" que te indicaba. Con el tema de "villa y fortaleza", no todas las que aparecen así mencionadas tenían cinta muraria, pero sí tenían todas algún tipo de edificación como un castillo.

  54. Antón Martín
    18-07-2018 20:49

    No, Francesc, no es como Valencia ciudad, provincia y reino. La fortaleza de Palos era una especie de castillo, un edificio dentro del término municipal, y existían ordenanzas especiales para este tipo de recintos.

    Gracias, Guerau, por recordarme que soy una entelequia sin identidad. ¿Me podrías pasar el número de tu camello?

  55. Francesc 2
    18-07-2018 20:26

    Va veure ciutats i pobles, viles i llogarrets i fortaleses i castells.

  56. Francesc 2
    18-07-2018 20:17

    treballar i estudiar, arribar i moldre, El comisari va observar l'habitació i va rumiar una bona estona...

  57. Francesc 2
    18-07-2018 20:11

    D'acord. Com "València ciutat i província i regne". Pot ser. Però francament em sembla molt més comuna en la llengua l'accepció sumativa de la conjunció "i" entre dos sintagmes, siguin endocèntrics,, exocèntrics o verbals, que no pas la inclusiva. La conjunció "i" sobretot afegeix un element a un altre, més que no pas inclou, Els elements sumats pertanyen a un mateix camps semàntic. És la seva funció més estesa. El pare i la mare, amb cotxe i amb tren, per la ciutat i el camp, d'ací i d'allà....a través de la pintura i de l'arquitectura, les teves i les meves, aquest senyor i aquesta senyora,la vida i la mort, justíci i pau....

  58. Santo Job
    18-07-2018 19:35

    Sería más bien como hablar, por poner un ejemplo, de la ciudad y puerto de Barcelona. Estaríamos hablando de una ciudad con puerto, pero no es lo mismo el puerto que la ciudad. O lo que es lo mismo, una cosa contiene la otra.

  59. Guerau
    18-07-2018 19:31

    El relat de desig inconfessable castellà el sabem ja tots, presentar una nació impracticable i impossible com la millor de les opcions per aferrar el poder total i absolut. La castellana o espanyola és una nació nascuda del desig de poder absolut i no contestat. Més enllà d'això no hi ha nació castellana o espanyola, i ací s'acaba l'imperi, que només se suporta per la vanitat buida i la ceguesa estratègica de la burgesia catalana.

  60. Francesc 2
    18-07-2018 19:16

    O Montblanc, vila ducal i capital de la Conca de Barberà. O Madrid, villa y corte.

  61. Francesc 2
    18-07-2018 19:06

    O Barcelona, ciutat comtal i cap i casal de Catalunya

  62. Francesc 2
    18-07-2018 19:03

    O Tarragona, ciutat imperial i seu episcopal

  63. Francesc 2
    18-07-2018 18:58

    Alguna cosa així com ciutat i cap de partit. O bé ciutat i cap de comarca.

  64. Santo Job
    18-07-2018 18:57

    Siendo más breves, que la fortaleza y la villa son dos cosas distintas aunque se puedan nombrar juntas, pudiendo haber un alcaide que administre ambas.

    AGS, RGS,LEG,147508,607. Ordenando a Diego García de Hinestrosa que tenga en secuestro la mitad de la villa y fortaleza de Palos, sobre cuya posesión debaten el conde de Cifuentes y Gonzalo de Estúñiga (o Zúñiga)

    AGS, RGS,LEG,147711,348. Carta al alcaide de la fortaleza y villa de Palos ordenándole que haga pesquisa acerca de los robos hechos por Juan Gente y otros vecinos de dicha villa.

    AGS, RGS,LEG,147811,78. Requerimiento al conde de Cifuentes a petición de D. Diego López de Zuñiga, conde de Miranda, para que cumpla la capitulación concertada entre ellos sobre la fortaleza de la villa de Palos.

    AGS, RGS,LEG,149206,136. Poder al sobredicho Francisco Pinelo y a Juan de Cepeda, trinchante, para que en nombre de SS. AA. se hagan cargo de la mitad de la villa de Palos con su fortaleza y otras cosas compradas por los Reyes al conde de Cifuentes y a sus hermanos 'don Alonso de Silva, e don Pedro, e don Lope, e donna María, e donna Leonor de Sylva'.

    AGS, RGS,LEG,149206,370. Mandamiento a don Juan de Silva, conde de Cifuentes, asistente de Sevilla, y del Consejo, y a sus hermanos don Alonso, don Pedro y don Lope de Silva, para que entreguen a Juan de Cepeda, trinchante de doña Isabel, princesa de Portugal, la mitad de la villa de Palos con su fortaleza y lo demás vendido por ellos a SS. AA.

    ARChV, REGISTRO DE EJECUTORIAS,CAJA 52,5. Ejecutoria del pleito litigado por el conde de Cifuentes con Gonzalo de Zúñiga, vecino de Sevilla, sobre posesión de la mitad de la villa de Palos y su fortaleza.

    Como ves, son dos cosas distintas, aunque a veces aparezcan juntas:"Villa y fortaleza", "fortaleza y villa", "villa y su fortaleza", "villa con su fortaleza".

  65. Francesc 2
    18-07-2018 18:55

    Això que tu descrius s'adiu més a "villa con fortaleza" més que "villa y fortaleza". En la primera opció s'entén que la vila posseix, també, i dins seu, una fortalesa. La segona expressió hi ha una identificació: una vila que a la vegada és una fortalesa. Una vila emmurallada.

  66. Santo Job
    18-07-2018 18:24

    "Villa y fortaleza" no significa necesariamente un núcleo de población con una cinta muraria alrededor, sino también un núcleo que posee una fortificación (como un castillo).

  67. Francesc 2
    18-07-2018 17:42

    santo, ho pots tornar a repetir, si us plau, amb unes altres paraules? No entenc què vols dir.

  68. Francesc 2
    18-07-2018 17:41

    Sí, Guerau. Això que dius és ben cert. Però sempre hi ha l'esperança de poder acostar-nos a uns fets amb el mínim de prejudicis possibles. En tot cas, cal ser honest i fer explícit a partir de quins pressupòsits es parteix quan es fa recerca. Sobretot, en un camp que pot ser tan visceral com ho pot arribar a ser la recerca en història i cultura. Parlant d'una manera grollera: nosaltres els catalans tenim com a punt de partença uns segles XII, XIII,XIV i XV collonuts, amb tots els ingredients de la realitat que satisfan d'allò més la nostra pulsió identitària, el nostre ego col·lectiu. I aleshores ve que ens adonem que s'estronca de cop i volta la continuïtat d'aquests ingredients, segons els textos que ens han arribat, als segles XVI, XVII i XVIII, una continuítat, que per lògica caldria esperar. I és això el que Nova Història investiga. Què va passar?, Perquè hi ha un tall tan abrupte al XVI i al XVII respecte dels segles immediatament anteriors?

  69. Santo Job
    18-07-2018 17:29

    Era una villa ya que tenía título de tal. Cuando se habla de "villa y fortaleza" se refiere al hecho de que es una villa que posee una fortaleza, o a que lo mencionado se aplica tanto a la villa como a la fortaleza. En otras palabras, que "villa y fortaleza" quiere decir "la villa con su fortaleza" o "la villa y su fortaleza".

  70. Guerau
    18-07-2018 16:48

    La història és un relat de desig inconfessable personal i col.lectiu que té al darrere un exèrcit i un estat.

  71. Francesc 2
    18-07-2018 14:52

    Només una cosa. "Palos era villa y fortaleza, pues era una villa con fortaleza en su término de jurisdicción". Què vol dir això?.

  72. Francesc 2
    18-07-2018 14:35

    Santo, de tot això ja n'hem enraonat molt. No cal repetir i repetir i repetir.

  73. Santo Job
    18-07-2018 12:52

    "La història oficial sempre ha suposat que surt de Pals, però la descripció que es fa en els documents d'aleshores no té res a veure amb el Palos que coneixem: no era una ciutat reial ni estava fortificada, però Pals sí”, afageix l'Ullan. Endemés, asseguren que aquesta setmana en el congrés aportaran com a prova un document "conegut però que no ha tingut rellevància” fins ara: la carta d'un ambaixador italià des de Granada al duc de Venècia, en què comenta haver encarregat una carta nàutica a l'escola de navegació de Palos. "Li diu que li costarà fer-la-hi arribar perquè hi ha 700 milles de distància, i entre Granada i Palos de la Frontera no hi ha aquesta distància"

    Palos (el apellido sólo aparece alrededor de 1650) era villa de realengo en 1492, concretamente la mitad de la jurisdicción incluyendo el puerto eran realengos desde que la Corona la compra al conde de Cifuentes. Esa escritura de compra, muy farragosa de leer, pues está llena de cláusulas, estipulaciones de derechos, tasaciones, etc se conserva en el AGS y está digitalizada.

    Palos era villa y fortaleza, pues era una villa con fortaleza en su término de jurisdicción. Aún se conserva, aunque muy hecho polvo, el castillo de Palos en un cerrito que domina la villa.

    En cuanto la carta al dux de Venecia, no hemos visto el texto original, sólo se conoce una transcripción del siglo XIX que puede contener errores. Me explico.

    Palos no está a 700 millas de Granada, sino a 70 leguas (350 Km)
    Pals no está a 700 millas de Granada, sino a 190 leguas (970 Km)

  74. Antón Martín
    18-07-2018 12:45

    Vamos a hacer una apuesta. Cada vez que uso yo las palabras 'delirium tremens' mi comentario es automáticamente censurado (este también, seguro). ¿Qué te juegas a que el tuyo va a seguir aquí por los siglos de los siglos?

  75. Francesc 2
    18-07-2018 12:03

    El senyor Otero, catedràtic, ens endinya floretes com "depuració", de "nacionalismes --sense mirar-se a si mateix--", de "delirium tremens".... I això ho fa tot un catedràtic. Poc científic, per dir-ho suaument.

  76. Santo Job
    18-07-2018 08:35

    Te explico, Francesc: un congreso normalmente tiene un comité científico que revisa las propuestas de comunicaciones y las acepta o rechaza. En este caso, siendo un congreso abierto, decidieron prescindir del comité porque no iban a dar abasto con tanta propuesta, así que con hacer el registro y pagar la inscripción ya estaba aceptada la propuesta.
    A eso se refiere Otero con depuración. A mí me han rechazado comunicaciones en más de un congreso por considerar que eran algo tangenciales al tema principal del congreso. También es verdad que yo he rechazado algún artículo por las mismas razones. Incluso he rechazado uno por ser basura posmoderna.

  77. Francesc 2
    18-07-2018 04:17

    Per als senyors de El Confidencial que estic segur que llegiran la versió catalana del seu article i per al senyor Luís Otero, catedràtic d'història de la Complutense de Madrid que també ho farà i que demana una depuració per als qui pensen diferent (la Inquisició no ha mort, oi que no senyor Otero?). En Colom torna a ser declarat viu en 1488. La tesi de l'Institut d'Estudis Colombins està refutada.
    https://www.inh.cat/articles/Per-que-en-Joan-Colom-i-Bertran-es-declarat-mort-al-1484-i-per-que-apareix-viu-a-partir-del-1488.
    I es clar, el llibre "L'any de naixement d'En Colom".
    I evidentment, la genovesitat d'en Colom no està gens clara.Al contrari: és impossible.I això abans d'Adam i Eva. I encara que des del 1875 tingueu un estat -o més- darrere que us subvencioni les muntanyes i muntanyes de falsedats que són el resultat de prendre com a premisses textos retocats. Subvencionats! Nacionalistes! Nacionalistes espanyols!

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34932
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+]
En Cesc Garrido, conscient que En Lleonard estaria vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, identifica "La...[+]
En Pep Mayolas ens dóna notícia del mercader, cònsol i ambaixador montpellerí Ramon de Conques a les mateixes...[+]