Crea el teu compte
Accedeix
"Vivim en un món fals i l’única forma de sortir-ne és admetre plenament allò que som i que constitueix la nostra realitat"
Manuel de Pedrolo
ARTICLES » PROJECTE LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
Data de publicació: 14-05-2018  4530 lectures

Jordi Llavoré

És hora d’aixecar les catifes

Jordi Llavoré: “Moltes de les obres mestres del Segle d’Or podrien ser traduccions d’obres originals en català.” Article a la revista digital «Zonasec». Petita ressenya del llibre «Sota l'estora del Segle d'Or» d'en Lluís Batlle.

«La història l’escriuen els vencedors i com digué l’enyorat Eduardo Galeano: “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant el caçador”. És per això que aquest mes us porto un llibre que parteix de la sospita que bona part de la literatura espanyola de vora 1600 seria feta a partir de traduccions d’originals en català. El llibre s’intitula Sota l’estora del Segle d’Or castellà. Empremtes catalanes als segles XVI i XVII, d’en Lluís Batlle i Rossell.

Probablement, molts estigueu pensant: I com pot ser que algú posi en dubte l’espanyolitat d’obres com la Celestina, el Quixot que, des de nens, ens han dit que eren puntals del Segle d’Or espanyol? Per respondre aquesta qüestió, podem veure què deia l’erudit Martí de Riquer, a finals del franquisme, quan va reeditar la traducció, plena de canvis, del Tirant lo Blanc a l’espanyol, la qual havia publicat a Valladolid en Diego de Gumiel (1511). En Riquer constata que la novel·la traduïda es publicà sense citar cap traductor i sense esmentar enlloc l’autor: Joanot Martorell i Martí Joan de Galba. Per tant, per als lectors espanyols, l’obra seria anònima. A més, Martí de Riquer afirma que, si no tinguéssim els tres exemplars conservats de l’edició valenciana (1490) i els dos de la barcelonina (1497),“fins i tot es podria arribar a sospitar que el text imprès en 1511 era l’original de la novel·la” com, de fet, hi fou considerat, fins que, malgrat la censura i la crema de llibres, aparegué la primera edició catalana.

Així que, per un moment, pregunteu-vos: si això va passar amb una obra tan popular a l’època com el Tirant, per què no podia passar amb d’altres obres? En Lluís Batlle ens desvela a la seva obra un bon munt d’indicis lingüístics i culturals, fruit de llargues hores de recerca, que ho recolzarien. Us atreviu a comprovar-ho?

Article
Febrer, 18 del 2018
Jordi Llavoré
http://zonasec.cat/es-hora-daixecar-les-catifes/




Autor: Jordi Llavoré




Descarregar PDF de l'article

Comentaris publicats

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 3300€
    de 5000€
    Queden 21 dies

    Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    38799 lectures
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    11a UNH - Presentació de la universitat
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    El Juan Palomo a qui es fa referència a "Los deshauciados del mundo y de la gloria", és en Joan...[+]
    Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de...[+]
    En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]
    Una troballa preciosa d’en Roger Mallola ens permet establir una relació entre el pintor urbinès Federico...[+]