Crea el teu compte
Accedeix
"La història és una combinació de realitat i mentides. La realitat de la història arriba a ser una mentida. La irrealitat de la faula arriba a ser la veritat. "
Jean Cocteau
ARTICLES » PROJECTE LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
Data de publicació: 14-05-2018  4566 lectures

Jordi Llavoré

És hora d’aixecar les catifes

Jordi Llavoré: “Moltes de les obres mestres del Segle d’Or podrien ser traduccions d’obres originals en català.” Article a la revista digital «Zonasec». Petita ressenya del llibre «Sota l'estora del Segle d'Or» d'en Lluís Batlle.

«La història l’escriuen els vencedors i com digué l’enyorat Eduardo Galeano: “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant el caçador”. És per això que aquest mes us porto un llibre que parteix de la sospita que bona part de la literatura espanyola de vora 1600 seria feta a partir de traduccions d’originals en català. El llibre s’intitula Sota l’estora del Segle d’Or castellà. Empremtes catalanes als segles XVI i XVII, d’en Lluís Batlle i Rossell.

Probablement, molts estigueu pensant: I com pot ser que algú posi en dubte l’espanyolitat d’obres com la Celestina, el Quixot que, des de nens, ens han dit que eren puntals del Segle d’Or espanyol? Per respondre aquesta qüestió, podem veure què deia l’erudit Martí de Riquer, a finals del franquisme, quan va reeditar la traducció, plena de canvis, del Tirant lo Blanc a l’espanyol, la qual havia publicat a Valladolid en Diego de Gumiel (1511). En Riquer constata que la novel·la traduïda es publicà sense citar cap traductor i sense esmentar enlloc l’autor: Joanot Martorell i Martí Joan de Galba. Per tant, per als lectors espanyols, l’obra seria anònima. A més, Martí de Riquer afirma que, si no tinguéssim els tres exemplars conservats de l’edició valenciana (1490) i els dos de la barcelonina (1497),“fins i tot es podria arribar a sospitar que el text imprès en 1511 era l’original de la novel·la” com, de fet, hi fou considerat, fins que, malgrat la censura i la crema de llibres, aparegué la primera edició catalana.

Així que, per un moment, pregunteu-vos: si això va passar amb una obra tan popular a l’època com el Tirant, per què no podia passar amb d’altres obres? En Lluís Batlle ens desvela a la seva obra un bon munt d’indicis lingüístics i culturals, fruit de llargues hores de recerca, que ho recolzarien. Us atreviu a comprovar-ho?

Article
Febrer, 18 del 2018
Jordi Llavoré
http://zonasec.cat/es-hora-daixecar-les-catifes/




Autor: Jordi Llavoré




Descarregar PDF de l'article

Comentaris publicats

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 1725€
    de 8000€
    Queden 31 dies

    Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    39007 lectures
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    Llista de reproducció de tots els videus de la 12a UNH
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]
    La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i...[+]
    Recuperem aquest article d'En Jordi Bilbeny, aparegut al 1994, que identifica com a "llegua catalana" la "llegua...[+]
    El Juan Palomo a qui es fa referència a "Los deshauciados del mundo y de la gloria", és en Joan...[+]