Accediu  |  Registreu-vos-hi
"(...) la neutralitat aparentment objectiva i científica de l'historiador, que mira endarrere i sentencia què és el que realment va succeir, és producte de la seva identificació amb el vencedor"
Àlex Matas i Pons. «Els marges dels mapes: una geografia desplaçada.»
ARTICLES » 07-01-2019  |  MEMòRIA HISTòRICA
5167

Ferran el Catòlic duia el cognom «Cardona»?

En Felip Rodríguez ha trobat en diferents llibres que els avantpassats per línia materna del rei Ferran el Catòlic podrien haver-se anomenat «Cardona», i, consegüentment, ell també.

Na Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, mare de Ferran el Catòlic i segona esposa del rei Joan II de Navarra ―el qual, després, fou rei de Catalunya-Aragó―, va ser filla única de l’enllaç matrimonial entre l’almirall de Castella Fadric Enríquez i de la seva primera esposa: Na Marina Fernández de Córdoba i Ayala ―quarta senyora de Casarrubios del Monte―.

D’altra banda, aquesta Joana Enríquez havia emparentat amb la família «Cardona». Ara bé, aquest parentiu es limita, segons la història oficial, només al fet de ser cunyada d’En Joan Ramon Folch de Cardona. I això perquè En Joan Ramon Folch estava casat amb una germanastra d’ella, que es deia Aldonça Enríquez i Fernández de Quiñones, filla del dit almirall de Castella i de la seva segona esposa: Na Teresa Fernández de Quiñones.

Na Marina Fernández de Córdoba i Ayala, que, com hem dit, era la mare de Na Joana Enríquez i, per tant, àvia materna d’En Ferran II, va ser filla d’En Diego Fernández de Córdoba ―el primer senyor de Baena― i de Na Inés de Ayala i Toledo ―tercera senyora de Casarrubios del Monte―.

Al seu torn, l’esmentat Diego Fernández de Córdoba i Carrillo, avi de Na Joana Enríquez i besavi de Ferran el Catòlic, va ser el tercer fill de Gonzalo Fernández de Córdoba i Biedma ― primer senyor d’Aguilar i de Priego―, i de Na Maria Garcia i Carrillo.

Així, doncs, tot indica que la mare, l’àvia i el besavi d’En Ferran el Catòlic haurien de pertànyer a la família «Fernández de Córdoba». No obstant això, en diversos llibres s’insisteix a contradir aquesta versió. En lloc d'aital família, aquestes publicacions els fan pertànyer a la família «Cardona».

Així, per exemple, trobem referenciat En Diego Fernández de Córdoba i Carrillo de la següent manera a l’arbre genealògic de l’emperador Carles V que es pot veure en el llibre Historia Genealogica da casa real portuguesa de l’Antonio Caetano de Sousa1. Incloem tot seguit la branca familiar que ens interessa.


A la part inferior dreta, Marina d'Ayala, filla d'En Diego Fernandes de Cardona



Detall de la branca geneològica anterior

Pel que llegim, En Diego Fernández de Córdoba és conegut com Diego Fernandes de Cardona.

D’altra banda, Na Marina Fernández de Córdoba i Ayala, la veiem reiteradament en una sèrie de llibres d’autors sicilians. Tampoc no hi surt amb el cognom «Córdoba», sinó amb el mateix cognom anteriorment citat: «Cardona». Fins i tot, alguns d’aquests autors, com Francesco Aprile, li canvia el nom: «Maria» en lloc de «Marina».

Della cronologia universale della Sicilia de Francesco Aprile2


A meitat del text: «Maria Cardona d'Ajala»

En el llibre Sicilia sacra disquisitionibus, et notitiis illustrata de Roccho Pirro3 hi registrem, en canvi, «Marina Cardona de Ayala».


Marina Cardona de Ayala

També topem amb «Maria» —i no pas «Marina»— Cardona d’Ajala a l’obra intitulada Della Sicilia nobile, de Francesco Maria Emanuele 4:


«Maria Cardona d'Ajala»: a finals de la línia sisena i començaments de la setena

I així mateix llegim «Marina de Cardona de Ayala» a l’Opuscoli di autori siciliani 5



Finalment, la Joana Enríquez, al llibre El Fenix, periódico universal, literario y pintoresco, ilustrado con litografías y grabados en madera de l’autor espanyol Luís Miguel y Roca6, és cognomenada novament com a «Cardona», a la manera de la seva mare Marina i el seu avi Diego.


Na Joana Enríquez amb el cognom «Cardona»

Conclusió
La conclusió que en traiem és que els autors d’aquests llibres ens estan dient que el besavi matern, l’àvia materna i la mare de Ferran el Catòlic pertanyien a la família «Cardona» i que, consegüentment, aquest rei també havia de pertànyer a aquesta família de nissaga catalana: els Cardona.

Felip Rodríguez

Bibliografia:

1 Historia Genealogica da casa real portuguesa, Antonio Caetano de Sousa, tom III, ed. Lisboa, imp. de l’Acadèmia Real Joseph Antonio da Sylva, 1737, pàg. 291, arbre genealògic de l’emperador Carles V.

2 Della cronologia universale della Sicilia, Francesco Aprile, ed. Palermo, imp. Gaspare Bayona, 1725, pàg. 246.

3 Sicilia sacra disquisitionibus, et notitiis illustrata, Roccho Pirro, tom I, ed. Panormi, 1733, pàg. LX.

4 Della Sicilia nobile, Francesco Maria Emanuele e Gaetani, part I, ed. Palermo, imp. Pietro Bentivenga 1754, pàg. 149.

5 Opuscoli di autori siciliani, tom V, ed. Palermo, imp. Pietro Bentivenga 1761, pàg. 314.

6 El Fenix, periódico universal, literario y pintoresco, ilustrado con litografías y grabados en madera, Luís Miguel y Roca, tom IV, ed. València,     imp. José Rius, 1848, pàg. 443.

 




Autor: Felip Rodríguez




versió per imprimir

  1. Santo Job
    12-01-2019 10:05

    Montse, no se dice que la familia Fernández de Cŕodoba fuera de la Casa de Aguilar, sino que Gonzalo Fernández de Córdoba y algunos otros eran de la Casa de Aguilar. Esa referencia siempre ha sido necesaria porque la Casa de Córdoba dio origen a varias ramas: la Casa de Aguilar y Priego, la Casa de Comares, y la Casa de Cabra.
    Lo de "múltiples escudos que llevan los cuatro palos" no es verdad. De hecho son muy pocos, normalmente por el linaje Varillas o por Ponce de León. Pero claro, Lluís Mª Mandado cuenta como escudos catalanes todos los que tienen gules y oro. Le vale lo mismo jaquelados, burelados, palados, barrados, jirones, ya sean de oro en gules o de gules en oro.

  2. Montse
    12-01-2019 00:45

    Felip, de mica en mica i document a document estàs traient a la llum tota aquesta intrincada troca en què s'ha convertit la història dels Cardona, nissaga barrejada i fagocitada pels Fernández de Córdova, malauradament. Però no s'ha d'oblidar que aquesta família cordovesa eren "de la casa de Aguilar", com ens informen molts llibres d'història i era el seu tronc principal, el qual es fa procedir de Castella. No ho negaré d'entrada, però hem de tenir en compte la colonització feta per catalans, senyors i vassalls de la casa d'Urgell, duta a terme en terres castellanes en èpoques molt reculades, com ho pregonen múltiples escuts heràldics que duen els quatre pals, tant a Castella com a Andalusia occidental. (Lluís Mª Mandado)
    A Catalunya tenim molts topònims amb el nom d'Aguilar, justament en terres de l'Urgell i també en territoris del comtat dels Cardona. Noms de localitats, de castells, de senyorius, de palaus, d'esglésies, de cases pairals...
    Pobles com:
    Aguilar de Segarra, territori dels Cardona.
    Sunyer d'Aguilar, casal (ídem) que compta amb edificis titulats: Santa Maria d'Aguilar, església romànica, cal Planes d'Aguilar, el castell d'Aguilar (1183)
    Castell d'Aguilar de Bassella, territori dels Urgell, prop del poble d'Aguilar. (un altre)
    A la vila de Cardona hi ha un edifici històric de l'època gòtica, anomenat Palau Aguilar, llar d'aquesta família durant molt de temps.
    També a Barcelona, al C/ Montcada hi ha un palau Aguilar, gòtic, que ara és seu del Museu Picasso.
    Repeteixo que tots aquests llocs tenen a veure amb la família Cardona per la seva ubicació i per la seva història. Història traspassada als senyors que van anar a establi-se a Castella des del nord-oest de Catalunya per afany expansiu, ja que tenien barrat el pas pel sud, ocupat pel Comtat de Barcelona. I que des de Castella van anar a colonitzar les terres andaluses de Córdova, Cadis...acompanyant els seus reis en les conquestes. Tampoc s'ha d'oblidar que els comtes-reis catalans van participar en aquestes conquestes en suport dels reis de Castella. I que en totes les guerres es reparteix un botí i territoris entre qui les ha guanyades.
    Els Cardona van ser una nissaga molt potent i molt estesa, de gran influència a la cort. (Pep Mayolas) No és estrany que Ferran el Catòlic portés sang d'aquesta família.



  3. Santo Job
    11-01-2019 12:09

    No por usar los esmaltes gules y oro es catalán un linaje. Hay varias casas nobles que usan armas parecidas porque los blasones más antiguos son siempre los más simples. Comparten el uso de fajas de gules linajes tan dispares como los Córdoba, los FitzAlan de Bedale, los Dompierre, los Le Moyne, y muchas más, todas ellas sin parentesco conocido entre sí.

  4. Rafel M.
    11-01-2019 10:58

    Gràcies Felip per tornar a posar llum sobre aquests afers, sobre la història deliberadament mendosa. Certament és preocupant la facilitat amb què els caixistes van marrar i transformaren el cognom Cardona en Cordova/Cordoba. Però no solament això sinó que aquestes ànimes descurades van ser capaces d'introduir l'heràldica catalana en el llinatge Cordova/Cordoba.

    http://www.fernandezdecordoba.org/
    http://www.alemondo.it/joomla/index.php?option=com_jumi&fileid=9&Itemid=58

    En fi, ja deia Erasme/Ferran Colom que s'acusava amb massa alegria els caixistes de "defectes” a les edicions que no els pertocaven. Però què n'havia de saber l'humanista, d'aquestes coses?

    Salut!

  5. Santo Job
    10-01-2019 20:57

    Es un error tipográfico relativamente corriente el poner una ene en el lugar de una u. Incluso también es corriente el confundirse y cambiar una vocal poniendo 2 aes en vez de 2 oes o viceversa.
    Por ejemplo, en Della Cronologia... tienes en la página 247 la errata Cordona para algo que debería ser Cardona. Cito: "5. Don Giovanni Cardona conte di Cordona, e Prades nel 1477 e 1478 (30)." En ese libro aparece "Cordova" 8 veces frente a 27 que aparece "Cardona". Una errata Cordona es más probable que el componedor la enmiende en Cardona que en Cordova porque ha visto más veces la primera que la segunda.

    Esa nota 30 remite a un texto de Rocco Pirri, el autor del Sicilia sacra, concretamente remite a Chronologia Regum, que es de donde sale verbatim lo que pone en el Sicilia Sacra porque el Sicilia Sacra en sus ediciones post-1644 incorpora el texto de la Chronologia. Por cierto, Rocco Pirri fue inquisidor.
    Aquí tienes la edición de 1643 de la Chronologia (ve a la página 95)
    https://books.google.es/books?id=7H8ZnQEACAAJ

    Repasando los textos que aquí se ponen, lo que entiendo es que los otros tres textos sicilianos beben directamente de Pirri, con lo que ni siquiera serían erratas independientes sino errores transmitidos

  6. Francesc 2
    10-01-2019 19:33

    Home, hi ha moltes poques probabilitats que en cada obra facin exactament el mateix error.

  7. Santo Job
    10-01-2019 18:22

    No es particularmente improbable. Son unos poquitos casos de una errata donde se enmienda "Cordona" por "Cardona" en vez de por el correcto "Cordoua". Una ene en el lugar de una u es un suceso relativamente frecuente en la composición de textos por el simple hecho de poner el tipo al revés, igual que las erratas donde una "d" sustituye a una "p" y viceversa.

    De ahí, el corrector puede interpretar una cosa o la otra y no tiene más misterio. Son sucesos independientes esas erratas en las imprentas italianas y la portuguesa. Por otra parte, es lógico que en Italia se dé más la enmienda incorrecta "Cardona", ya que ese apellido es más conocido en Italia que en Portugal. Particularmente es fácil de entender esta errata en Sicilia (de donde proceden los tres textos italianos que se citan), donde tuvieron 7 virreyes Cardona frente a 1 virrey Córdoba.

  8. Francesc 2
    10-01-2019 17:38

    D'acord, Santo, però deixant de banda la història d'En Sousa, tenim els altres exemples que ens addueix l'autor de l'article. En tots ells, ¿"Cardona" és una mala transcripció de "Córdova"? Sembla molt i molt improbable.

  9. Santo Job
    08-01-2019 18:31

    No es un cambio de dos letras, es una corrección a partir de una errata. La errata "Cordona" se puede corregir de dos maneras: Cordoua, asumiendo que el error está en una ene mal puesta; Cardona, pensando que el error está en la la segunda letra.Son errores que se pueden dar de manera independiente en distintos sitios porque corresponden a algo muy corriente en la composición de la caja.

    He visto cambios más raros por correcciones de cajista o componedor, créeme. El ejemplo más claro que me viene a la cabeza es la lectio incorrecta "corneta" en las ediciones de Medina y Burgos de 1554 del Lazarillo de Tormes, cuando la correcta es "concheta". ¿Cómo se pasa de "concheta" a "corneta"? Con un único error de cajista o componedor en una edición hecha en letra gótica.

    "Corneta" en la edición de Medina del Campo es la última palabra de su línea, lo cual es relevantísimo. Cuando se va agotando el espacio de una línea, mayor es la frecuencia de uso de abreviaturas como el símbolo nasal. Así, en la edición de la que procede Medina, se puede conjeturar sin equivocarse que ponía "côcneta". La "n" es una errata, pues tenía que poner "côcheta", pero un componedor descuidado usó una "n" en vez de una "h".
    El componedor de Medina, que copia a plana y renglón, ve "côcneta" e interpreta que el error es que hay una "c" donde tendría que haber una "r". La "c" y la "r" son fáciles de confundir en letra gótica, por eso este error aparece en dos ediciones hechas en gótica mientras que no está en las ediciones en romana.
    Así, con un solo error ("côcneta") en una edición en gótica tenemos el paso de "concheta" a "corneta": concheta -> côcheta -> côcneta -> corneta.
    El error en gótica, naturalmente, se da en una edición hecha en la Península Ibérica, ya que en Flandes se imprimía en romana, mientras que en España no se empieza a imprimir en romana hasta 1560. Como Salzedo no tiene el error, ha de encontrarse en otra parte, probablemente en la "princeps española", que López-Vázquez (en su estudio de 1989) estima que tiene que haber salido de las prensas de Juan de Brocar.

  10. Johan Padró
    08-01-2019 18:05

    Em descuidaba els Villalonga actuals que provenen dels antics Vilallonga de Castellbell mireu a la Vikipèdia.

  11. Johan Padró
    08-01-2019 18:01

    Les sospites que s'ha canviat Córdova per Cardona en les genealogies són tant evidents que no hi ha espai per simples errors dels copistes. Simplement calia esborrar els nobles catalans de la història espanyola especialment aquells que havien tingut uns fets destacats, només ens han quedat quatre barons insignificants, sense cap importancia històrica. Totes les grans famílies nobles catalanes han estat esborrades o emparentades amb dinasties castellanes. Els Cardona, els Requesens, els Moncada, els Foix etc.

  12. Johan Padró
    08-01-2019 17:47

    Quería decir Córdova por Cardona

  13. Johan Padró
    08-01-2019 17:45

    Job, son demasiados errores para salvar la cuestión.
    No solo varia la "u" con la "n", también varía la "a" por la "o" y esta no esta sujeta a poner el tipo de letra al revés en la caja.
    La explicación más simple suele ser la correcta. El inquisidor o censor imponía cambiar Cardona por Córdova y los impresores lo cambiaron en aquellos lugares más relevantes o visibles del libro, dejando Cardona en las páginas interiores o más ocultas.

  14. Santo Job
    08-01-2019 17:07

    Hay letras que son extraordinariamente fáciles de confundir y cometer una errata: la "u" con la "n", la "d" con la "p" (por poner el tipo al revés en la caja), la "h" con la "b" o con la "n" dependiendo del tipo de letra empleado, la "t" con la "r" por lo mismo, leer "m" en donde pone "rn" o viceversa, etc.
    Un lector que vea "Cordona" puede interpretar la errata de dos maneras: Cordoua, asumiendo que alguien ha cometido el error de poner del revés la "u"; o Cardona entendiendo que la errata está en la primera de las oes.
    Un ejemplo es aquello de "patria cardonese", que en la segunda edición queda corregido en "patria cordouese". El "cardonese" es enmienda de cajista a partir de un "cordonese". La errata "cordonese" la podemos ver por ejemplo aquí:

    https://books.google.es/books?id=I_5dAyH-nXIC (página 261).

    Y en la edición de 1756, que no fue enmendada
    https://books.google.es/books?id=5qJZAAAAcAAJ (página 165).

  15. Francesc 2
    08-01-2019 15:18

    El problema és perquè passa això.

  16. Santo Job
    08-01-2019 08:40

    En la Historia Genealógica escrita por Sousa consta Cardona en el árbol genealógico de la página 291, pero consta Cordova dos veces en la 245. Tenemos, pues, lecturas discrepantes, con 2 que dan Cordova y una que da Cardona. ¿Por qué no lo menciona el autor?

  17. Francesc 2
    08-01-2019 01:50

    Si no vaig errat, En Ferran II seria nebot d'En Joan Ramon Folch de Cardona.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quan “Cervantes” glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que és “el millor llibre del món”, ens...[+]
Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]
L'Albert Ferrer descobreix en un viatge a l'illa Aitutaki de Nova Zelanda que els seus habitants condimenten les...[+]