Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 11-04-2021  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
2612 lectures

Goya no era Goya

Polèmica. Segons un historiador, era un fill bastard d’un Borbó. La resposta a qui era realment "es troba a l’armari número 38 de l’Arxiu Vaticà". Això sosté l’autor d’un llibre sobre el pintor, al qual atribueix 170 noves obres que no havien estat considerades seves. El seu nom, diu, el va adoptar perquè era maçó. Article de la Irene Hernández per a 'El Mundo' de l'1 de juny del 2019.

'Crist crucificat de tres claus, mort' i 'Un gegant: al•legoria de la Il•lustració' són algunes de les pintures que l’historiador de l’art Daniel Carrasco de Jaime atribueix al pintor –qui signa 'G.O.Y.A, que vol dir Gnòstic Oriental i [y] Arquitec

Francisco José de Goya i Lucientes no va existir mai
Hi va haver un artista que responia a aquest nom, sí. Però aquest pintor conegut mundialment per inaugurar la modernitat no va ser batejat amb aquests llinatges, sinó que els va adoptar posteriorment. I els va triar per un motiu molt concret: era membre de la maçoneria i les lletres de Goya componen l’acrònim de« Gnòstic Oriental i [y] Arquitectei [ y] el de Gran Orient  i [y] Aragó», mentre que el cognom Lucientes faria referència a Lucen[m] Mentis.

Si més no aquest és el parer d’En Daniel José Carrasco de Jaime, granadí, de 40 anys, historiador de l’art i magister en museologia per la Universitat de Granada, especialista en pintura antiga i expert en Goya, a qui estudia des de fa més de 10 anys. Fruit d’aquesta passió pel personatge i la seva obra, En Carrasco ha escrit un llibre de 469 pàgines (d’alguns quilograms de pes) en el qual prova de demostrar la seves teories sobre el pintor de Fuendetodos. El llibre s’intitula G.O.Y.A, Gnóstico Oriental y Arquitecto, Gran Oriente y Aragón. Ha estat publicat per l’editorial Edaf i es només el primer de diferents volums que l’autor té previst  de consagrar a l’estudi d’En Goya.

S’esdevé que el cognom Goya «mai no va existir» abans que el pintor l’adoptés, segons que hom pot llegir en el llibre d’En Carrasco de Jaime. «Ni a Saragossa, ni a Madrid, ni a Fuendetodos i encara menys a Bilbao», afegeix en al·lusió al seu suposat origen basc. A més a més, En Carrasco de Jaime destaca que qui cerqui alguna referència històrica documental sobre l’esmentat cognom, no trobarà absolutament res de res. I a més, «molt ens temem que el cognom Lucientes tampoc no va existir».

Partida de naixement
Però, endemés, per estintolar la teoria d’En Carrasco segons la qual En Goya no era Goya, hi ha la partida de naixement del pintor, desapareguda durant la Guerra Civil i de la qual només se’n conserva una fotografia. Un document que, segons En Carrasco de Jaime, és palesament fals. El certificat de naixement d’En Francisco José de Goya i Lucientes està datat al 31 de març del 1746, partida que l’acredita com a fill d’En José Goya, mestre daurador, i de Gracia Lucientes. Allò que ha desfermat les sospites d’En Carrasco és que, al marge dret d’aquest document, hi apareix una nota marginal escrita segons tots els indicis per la mateixa mà que va redactar la resta de la partida de naixement, per tal com la grafia es molt semblant. I en aquesta nota s’hi fa constar: «Pintor de su majestad en la Corte». «Y, és clar, no fa cap mena de sentit que al dia mateix que es deixa constància del seu bateig es digui que és pintor del rei. Això només pot demostrar que tractem un document fals».


Certificat de naixement d'En Francisco José de Goya y Lucientes.

La pregunta que llavors sorgeix és: ¿Qui era en realitat Francisco de Goya, qui s’ocultava rere aqueix nom? Carrasco opina, basant-se tothora en els estudis que ha dut a cap, que En Goya era el fill bastard d’un noble d’alta nissaga. «La resposta es troba a l’armari número 38 de l’Arxiu del Vaticà, on s’hi custodien uns documents que menen a una comprensió diferent de la casa reial espanyola», assegura l’historiador de l’art a Crónica.

-¿I què hi ha en aquell armari, ho sap?
-Sí, que ho sé. Però no li ho puc dir. Estic obligat a no fer-ho.

Goya seria, d’aquesta manera, un fill il·legítim d’un membre de la casa Borbó-Lavedan, una rama extinta dels Borbons. «El seu pare era algú amb prou poder per legitimar tot el que s’esdevingué en relació a Goya», manté En Carrasco.


'Crist crucificat de tres claus, mort' (Circa 1765 Col·lecció particular).

Aquesta a obra, d’una particular modernitat, que ja invita a pensar que hauria pogut sortit de la mà de qui molts han qualificat com el primer pintor modern de la història, no només mostraria les grafies característiques d’En Goya. Segons el parer de l’historiador Daniel José Carrasco de Jaime, estaria també farcida de simbolisme maçònic. "El llenç, cal tenir-lo en consideració pel fet de ser un dels exemples més preclars de sincretisme cultural i coneixement maçònic", afirma.

Cercant son pare
L’historiador també sosté que si En Goya va viatjar, al seu dia, a Sevilla, va ser per descobrir qui era son pare. Va reeixir en el seu objectiu i, des de llavors, tots dos van mantenir una relació molt estreta. Son pare era maçó i va ser a Sevilla, a través dels cercles il·lustrats andalusos, on el pintor hauria adquirit la seva primera formació com a maçó.

Segons En Carrasco, En Francisco de Goya va traslladar a la seva pintura la simbologia maçònica. «Va ser el seu un art amb un llenguatges intern tan sols comprensible per als maçons, fos quin fos el seu grau», explica. «El germà maçó podia entendre la pintura codificada d’En Goya i arribar així al coneixement, perquè la seva és una pintura contenidora de coneixement». Si el personatge retratat té, posem per cas, una mà ficada a la casaca, és a dir, amagada, vol dir, segons la simbologia maçònica, que pertany al moviment, que també ell es un maçó. Si porta un document o un llibre, aquest encarna la llei.

I això si no parlem de les famoses grafies o microsignatures que apareixen en nombroses obres d’En Goya i Lucientes, semiocultes i repetides arreu de la superfície del llenç, gravat, dibuix o litografia. Per a En Carrasco són «gramatures», símbols que revelen el coneixement oriental i d’arquitecte en estructures que tenia En Goya com a maçó.


'Un Gegant. Al·legoria de la I·lustració'. (Circa 1785. Colecció Ventura, Oporto).

Aquesta pintura és atribuïda a En Goya tant pel tema que representa (el nou ordre il·lustrat maçó) com pels conceptes estètics i plàstics que oculta. "La manera d’empastar i arrossegar, la confecció dels volums a través de matisacions de color i la manera de mesclar-los excepcionalment a través de la inflexió de llum i la tècnica al fum és", en mots d’En Carrasco, “allò que apuntaria devers En Goya com el seu autor”.

«No es cap disbarat de pensar que En Francisco de Goya emprés una planxa  ―metàl·lica― concreta, amb les síl·labes o grammes «G O Y A» incises,i que aquestes tinguessin una angulació correcta en funció dels graus de coneixement que va anar adquirint dins del cercle maçònic de l’obediència oriental. I l’enriquia segons anualitats, amb gravats incisos i adoptant una  nova angulació», sentencia en referència a l’ordenació dels maçons per graus. En opinió d’aquest historiador, En Goya hauria assolit el grau major dins de la maçoneria. «I això fins al punt que va ser decapitat », asegura.

El pintor va finar a Burdeus a les dues de la matinada del 16 d’abril del 1828 i va ser sebollit al cementiri bordeuenc de «La Chartreuse». En concret, al mausoleu que era propietat de la familia Muguiro de Iribarren. Bo i així, quan al 16 de novembre del 1888 s’exhuma el cadàver per traslladar-lo a Espanya, hom descobreix que li manca el cap.

«Per a un Gran Orient que abandona geogràficament la seva zona d’influència, el fet que se l’escapci constitueix la distinció més gran. Que algú altre conservi el teu crani és un gest de gran honorabilitat, car això significa que aquest cap contenia il·luminació», afirma En Carrasco.


‘La duquessa d’Alba després del part, assistida pel seu metge' (Circa 1796).Colección Feito Martínez
de Madrid..

"L’obra és de Goya perquè per tot arreu, segons es mira, l’estructura prototípica maçona respon a l’arquitectura, i és innegable que, el llenç es, per la contada de fils, una pintura del segle XVIII", subratlla  En Daniel José Carrasco de Jaime. Aquest historiador sosté, d’altra banda, que l’obra hauria estat pintada sobre un llenç en el qual prèviament havia estat retratada la seva mateixa mare.

―Vostè és maçò?
―No. Però he estudiat a fons la maçoneria. Per capir En Goya i esdevenir-ne expert, es fa del tot necessari.

Així mateix, En Daniel José Carrasco de Jaime no es limita a analitzar la figura de l’home que ha passat a la història  amb el nom de Goya, el genial sord de Fuendetodos. També atribueix al pintor al voltant de 170 obres que fins a dia d’avui passaven per ser d’autor inconegut o bé d’uns altres artistes, i que l’historiador considera clar que van sortir de la seva mà.

Agustina d’Aragó
D’entre les obres que En Carrasco certifica ara com a realitzades per En Goya [algunes les reproduïm durant aquest reportatge] s’hi troben  diferents llenços que pertanyen a la col·lecció Mansour. Hi  Inclou, per exemple, Agustina de Aragó a la defensa de Saragossa, un quadre atribuït fins ara al pintor Eugenio Lucas Velázquez, per bé que, per a En Carrasco, es obra indiscutible d’En Francisco de Goya  Amb ell il·lustra la portada del seu llibre. Un llibre que, per cert, ha degut costar un dineral i que ha estat finançat  mercès sobretot a la generositat del senyor


'La duquessa d’Osuna'. (Circa 1798). Col·lecció particular.

La duquessa d’Osuna Ja havia estat atribuït a En Goya per l’historiador José Luis Morales y Marín, i ara En Daniel José Carrasco de Jaime certifica que ho és. "Ho confirmen els estudis de pigmentació", destaca. Altrament, dins del plomatge del barret amb que està cofada la duquessa d’Osuna hi hauria, sempre segons aquest especialista, una numerologia maçònica, que remetria a una data en particular.

En Mansour és un magnat brasiler amb arrels libaneses, amo de nombroses empreses i gran col·leccionista d’art, adés contemporani adés antic. Té obres, d’entre d’altres, d’En Botero, En Basquiat i En Brancusi, així com importants peces d’art contemporani brasiler. «El lilbre ha estat pagat per moltes persones. Pero en particular pel senyor Mansour,  propietari d’una gran col·lecció d’art», admet En Carrasco.


«De la luz y de las sombras: 'G.O.Y.A.'» (Ed. Edaf), de Daniel José Carrasco de Jaime, ja a les llibreries.

Irene Hernández Velasco
Actualitzat dissabte 1 de juny del 2019 - 02:19

https://www.elmundo.es/cronica/2019/06/01/5ce7b88921efa0d5488b46fe.html





versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Francesc 2
    15-04-2021 18:39

    ???????

  2. Bernal Francés
    15-04-2021 16:37

    Ànim, Francesc. Segur que també guarden allà alguns cossos d'alienígenes i la prova definitiva de la planitud terràqüia, així que no cejes en l'intent. En fi, per això vam fer una Revolució Francesa ...

  3. Francesc 2
    15-04-2021 15:49

    Es veu que el Sant Grial està o estava en un lloc de València, ciutat.. El que en pugués quedar de l'arca de l'Aliança caldria anar a la muntanya Ararat, que és l'indret on la Bíblia diu que el vaixell de Noè hi va restar encallat. No seria l'ogic trobar la partida de naixement o de bateig d''En Sirvent al Vaticà. Cal anar a Xixona, que és on va néixer. La d'en Lleonard sa Rovira --i la del pintor Rafel Sanç- els indicis apunten que caldria tinvestigar per Morella. La d'en Joan Cristòfor Colom i Bertran hauriía d'haver estat a Barcelona, probablement a la parròquia de Santa Maria del Mar. El que fóra bo és cercar a l'Arxiu del Vaticà és a veure si trobenm correspondència entre CalixtII, el primer papa Borja,i en Lleonard sa Rovira o da Vinci . O bé la d'aquest amb l'altre papa català dels Borja: Alexandre VI. I també la correspond'encia d'En Colom amb aquest papa. O bé el veritable exemplar de la Butlla inter cetera. Quant a la pedra filosofal, no sabria què dir-te.

    A mi personalment m'agradaria saber què hi ha al Vaticà sobre l'Alta Edat Mitjana, que pugui explicar la davallada, en tants sentits ,de la civilització europea entre el segle V i el segle X. O bé les relacions entre la inquisició vaticana i la castellana.

  4. Bernal Francés
    14-04-2021 12:10

    Imagina't, Francesc. Segur que tenen allà amagats el Sant Grial, l'Arca de l'Aliança, l'Arca de Noè, les partides de naixement de Sirvent, Lleonard i Colón i fins a la mateixa pedra Filisofal, que tot ho converteix en or. Tot català, és clar.

  5. Francesc 2
    14-04-2021 09:34

    Guerau, aqauest arxiu ha de ser una cosa fascinant. Com qui diu al Vaticà hi ha la història del món. Em. té fascinat. Sí, hi ha d'haver la història del planeta.... segurament amb milions de documents també alterats, retocats o tergversats. Tot i això, ens poden donar la clau -- o ajudar-hi-- de moltissims misteris de de la humanitat sencera., sobretot la dels darrers dos mil anys.

  6. Guerau
    13-04-2021 21:49

    Bé, s'acaba de descobrir que sota el vaticà amagat en túnels hi ha 50 km de documents de totes les èpoques que han estat secrets i amagats als investigadors i a tothom.

  7. Franquinspain
    13-04-2021 10:44

    N'hi ha un que no aporta proves del que afirma com a veritat, i són els altres els que ho basem tot en cabales. Interessant. No se centra en el tema, i pretén donar lliçons. Patètic. Hi ha tant esbravat, institucions incloses, que creu que la història la reescriuen(inventen), els vencedors a tot el món, menys a l'estat hispànic, i que ens en podem i hem d'enrefiar-nos de tot el "llegat" documental qeu ens ha "deixat", ben preparadet, la Censura, la inquisició i el poder Real, i que ens ho hem d'empassar tot com a verídic. Patètic i infaltil. No hi ha cap intencionalitat ni es busca legitimar res, amb el poder del rei, i tots els seus tentacles. Nosaltres posem en dubte els fets relatats de Jaume I, per exemple, publicitat, legitimitat i blanquejament real, i en canvi hi han esvertats esbravats i cegs que amb la mateixa boca ben grossa s'ho empassen tot i s'ho creuen tot, per a gloria pròpia. Són a voltes Quixots que han perdut el cap per creure les mentides dels llibres falsificats i a voltes Panxons, que sense fer cap esforç més que agafar quilos de greix i de "poder", ignorants de tot i només enduts per la seva gana. Vet aquí la sintesi de la mentida espanya. A dalt de tot, les elits s'enriqueixen, i es protegeixen amb una gran base de quixots i panxons com a "ciutadants".

  8. Bernal Francés
    13-04-2021 09:50

    Bé, és evident que no has acudit mai a un arxiu parroquial, que és on hi ha les proves que demanes. Goya va néixer al segle XVIII, quan la documentació de particulars era ja cosa ben assentada, i per tant posseïm dades no només d'ell, sinó dels seus ascendents materns i paterns amb els seus cognoms. Si l'autor parteix d'una fal·làcia com afirmar que abans de l'naixement de l'pintor no existien ni el cognom Goya ni el cognom Lucientes, ja podem imaginar el crèdit que podem concedir als seus hipòtesis. Jo no puc posar-te aquí una fotografia culaquiera de qualsevol partida baptismal de segle XVIII, de manera que la teva demanda de proves no deixa de ser una altra forma de marejar la perdiu per no acceptar l'evidència, en la línia habitual de l'INH i els seus acòlits. En realitat, no hi ha res a debatre amb qui concedeix credibilitat a la càbala, el poder màgic-simbòlic de les paraules o la matemàtica de la història. És un tipus de pensament precientífic contra el qual no hi caben arguments sòlids. La fe cega és el que té.

  9. Francesc 2
    13-04-2021 09:18

    No, dispensa, l'afirmació segons la qual les partides de bateig també s'hi escrivien d'altres coses, això és afirmació teva. Teva. I, per tant ets tu qui has d'aportar la prova. El que tu dius es veu que ja no és una hipòtesi, ans un fet constatable i evident. Aleshores, caldria que palesessis aquesta, segons tu, evidència.

  10. Bernal Francés
    13-04-2021 08:10

    Francesc, no sé si vols que et porti de la mà a visitar un arxiu parroquial. Normalment, és qui sosté la nova hipòtesi que ha d'aportar les proves que li donen suport, no a l'inrevés. Insisteixo que, si desconeixes les característiques d'una partida de baptisme antiga, potser és una cosa aventurat entrar a discutir. D'altra banda, ¿és l'autor un expert palógrafo com per determinar, a partir d'una fotografia dels anys 30, que tot el que es veu a la partida és obra de la mateixa mà? La veritat és que, des de la publicació de el llibre, absolutament ningú al món acadèmic s'ha fet ressò de tan peregrina conjectura, i mira que entre experts res hi ha més esperat i desitjat que les troballes revolucionaris, però aquest fa aigua per tot arreu.

  11. Guerau
    13-04-2021 00:58

    I això només és la punta de l'iceberg.

  12. Guerau
    13-04-2021 00:54

    Efectivament, una pràctica habitual entre les elits cabalistes, des de fa centenars d'anys, avui dia passa exactament el mateix. Els fills bords de les elits els hi posen (encoberts) altres identitats i són promoguts en diferents àmbits culturals, científics, polítics, militars, etc. Tal com va passar a totes les nissagues dels descobridors i navegants del segle XV-XVI.

  13. Francesc 2
    12-04-2021 21:13

    Francament, hauries d'aportar exemples del que dius. Almenys un. En podries aportar un exemple, si us plau? I a més hi ha la qüestió de l'escrivà que fa la mateixa feina ininterrompudament durant 43 anys. Registra ell mateix el bateig d'En Goya i és ell mateix qui 43 anys després el cita com a pintor de cambra de la casa reial a la partida de bateig, cosa que no és creïble..

  14. Bernal Francés
    12-04-2021 20:28

    Qui hauria d'aportar les proves és l'autor de el llibre, la teoria és més aviat pintoresca. Respecte a la teva estranyesa per les anotacions marginals en les partides de baptisme, el teu recel es dissiparà quant vagis a un arxiu parroquial i consultis un manat d'elles. Entre experts no causen cap dubte. L'autor d'aquest llibre no ha qüestionat res sobre Goya, és una boutade interessada.

  15. Francesc 2
    12-04-2021 19:40

    Deixo estar els cognoms, `potser és cert el que tu dius que hi ha més gent cognomenada Goya. Però erl que tu dius no té lògica. Un document oficial conté el que se li demani que tingui i no cap altra cosa. Hauries d'aportar exemples del la teva asseveració. Però a més a més, que en quaranta tres anys no hagi canviat l'escrivà fa encara més difícil creure que aquest document sigui autèntic.

  16. Bernal Francés
    12-04-2021 19:15

    És una cosa molt habitual en les antigues partides de baptisme. No té res d'estrany. I l'autor s'inventa directament el que els cognoms Goya i Lucientes no existien abans de pintor. Això és una mentida com una casa de pagès.

  17. Francesc 2
    12-04-2021 19:04

    I és que a més a més l'autora de l'article parla que el tipus de lletra del cos de l'escrit i la del marge ha sortit de la mateixa persona. La nota de l'escrit al marge diu que va ser pintor de la cambra reial, que sabem que es va produir al 1789. I això vol dir que des del seu naixement al 1746 fins al 1789 van passar 43 anys. Si traslladem aquest lapse de temps a la partida de bateig, vol dir que durant 43 anys només hi va haver a Fuendetodos un únic escrivà que confegia partides de bateig. 43 anys! La cosa és fa difícil d'explicar.

  18. Francesc 2
    12-04-2021 18:42

    A la,partida de bateig d'En Jovellanos, per parlar d'algú conegut del segle XVIII, això s'hi esdevé?

  19. Francesc 2
    12-04-2021 18:39

    Ah sí? En un document custodiat per l'església i tancat a panya i forrellat? Quins exemples hi ha d'això?

  20. Bernal Francés
    12-04-2021 18:32

    La partida de baptisme no "encerta" res. Era costum continuar anotant esdeveniments de la vida de l'feligrès, i aquest era d'especial rellevància. Era així en totes les partides baptismals

  21. Francesc 2
    12-04-2021 18:18

    Però una partida de bateig està desada en una església i, potser després a l'arxiu del bisbat..Vull dir que que no hi ha ocasió ni és de cap manera lògic escriure-hi el que un serà de gran.

  22. Bernal Francés
    12-04-2021 17:49

    Ja ho he dit, Francesc. Al segle XVIII no hi havia partides de naixement, només de baptisme. Les de naixement arriben amb Codi Civil a principis de l'XIX.

  23. Francesc 2
    12-04-2021 17:48

    Molt bé, una partida de bateig. Però una partida de bateig en la qual ja l'encerta sobre el que una persona serà de gran. Això no té ni cap ni peus. Això no es posa en una partida de bateig, que està desada en l'església on el nadó ha estat batejat.

  24. Bernal Francés
    12-04-2021 14:59

    El cognom Goya està perfectament documentat al País Basc des del segle XVI, ia Osca des del XVII com a mínim. A partir d'aquí, ja s'entén que l'autor de el llibre, finançat per un col·leccionista d'art, només pretén donar validesa a les obres falses del seu mecenes.

    Tampoc existien les partides de naixement al segle XVIII, sinó les de baustismo, i era habitual anotar en els marges qualsevol esdeveniment de la vida de la persona interessada, com matrimonis o, en aquest cas, la seva condició de pintor real.

    L'INH donant difusió a una altra fal·làcia fàcilment desmuntable.

  25. Francesc 2
    12-04-2021 14:11

    El mateix cas que el d'En Cervantes Saavedra /Sirvent. Una partida de naixement falsa, i cognoms aïllats, de manera que no se'n pot trobar la línia ascendent.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
30334 lectures

9a-UNH

Víctor Cucurull - Gelmir, el misteriós bisbe fundador de Santiago de Compostel·la
Montse Camps - La primera carta d’En Colom demostra que era català
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No...[+]
No cal remuntar-nos al segle XV per trobar indicis de manipulació de la història. La Vikipèdia espanyola n'és...[+]
Va escriure Bernal Díaz del Castillo la Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España o ho va fer el...[+]
Si En Colom a Castella va ser considerat sempre estranger, això volia dir que mai no hi va tenir casa. El fiscal...[+]