Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
ARTICLES » 27-08-2015  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
9715

Han trobat els ossos de Servent-Cervantes a Madrid

En Lluís Maria Mandado fa unes interessants reflexions a l'entorn de les suposades despulles d'en Miguel de Cervantes “descobertes” recentment a Madrid.

Investigadors amb els ossos (font: Diari Ara)

Ha calgut deixar passar un xic de temps. Ha estat necessari que les idees es paeixin, que les peces es posin a lloc. Parlo, és clar dels ossos d'en Servent-Cervantes. Vista la notícia des de la distància, hom té la sensació que els ultranacionalistes governs de Madrid (el municipal, l’autonòmic i l’estatal) trobaven a faltar un cert protagonisme de la capital espanyola en la biografia de l’escriptor insígnia de la castellanitat. A la fi, s’ha pogut corregir aquesta injustícia històrica: s’ha trobat al convent de les Trinitarias de Madrid una atrotinada caixa de fusta amb unes inicials M.C., fet que indica d'una forma científica i inequívoca (gairebé per decret) que els ossos que hi reposen són les despulles de l’autor immortal. Madrid respira tranquil·la, perquè ja té un lloc d’honor (i un motiu de pelegrinatge turístic!) en la vida d’En Servent: el seu punt i final.

Sense entrar a valorar la idoneïtat dels criteris amb què s’ha establert la identitat de les restes, donarem per bo que En Servent va ser enterrat a les Trinitarias de Madrid. Bé, això no li restaria ni un gram de catalanitat. Al meu llibre El Quixote va esborrar el Quixot segueixo la tesi d’En Bilbeny sobre la catalanitat d'en Cervantes i en parlo un xic, d'en Cervantes: el famós autor era de la família dels senyors Servent de Xixona i ell era funcionari reial, com molts de la seva nissaga. Per aquesta raó seria ben normal que seguís la cort. Que aquesta era a Madrid? Doncs en Servent podia haver viscut (i haver mort) a Madrid, oi?

La biografia del personatge ho diu clarament. Els Servent eren una família de funcionaris reials a València, Barcelona i Nàpols. ¿Que potser, tan bon punt instal.lats a Castella i amb el seu nom en castellà, no podien residir on ens diuen: fos a la cort de Madrid o a la de Vall-adolit? En “Cerv-antes” hi demanà i hi exercí els càrrecs que els avantpassats valencians havien tingut.

Les dues poblacions al·ludides tenen nom català: ho explicaré en el meu proper llibre “El Cid de València era català”. Ho podreu llegir aquesta tardor mercès a “Llibres de l’Índex”. Per En Pep Mayolas sabem que València era la residència reial de la monarquia hispànica, almenys des dels Reis Catòlics fins a la invenció de Madrid. Per aquesta raó, una gran part dels cortesans i sobretot funcionaris reials eren valencians. Quan es desplaça la residència reial a Madrid, molts d’aquests també s’hi han de traslladar. És per això que, en els primers temps, cal comptar que la nova capital seria una vila catalana, de llengua catalana. Només la Corona hi imposà el castellà.

Si ens hi fixem bé, com explico a El Quixote va esborrar el Quixot que hi ha una gran absència a la novel·la: on és la capital de la Manxa? On és el Madrid que alguns hi troben a faltar? Al llibre dono raó que Madrid és el Toboso de la Dulcinea. Una població tant insignificant que sembla que no té ni església (Madrid no tenia catedral i va trigar dècades a tenir-ne). Crec que no és gens fora de lloc demanar-se si una novel·la com el Quixot no formaria part de la reacció despitada d’un cortesà de València, un valencià al qual han fet abandonar el seu magnífic país i la seva brillant capital per fer-lo viure a les desolades Batuques, on la gent parla el senzill i aspre batuc o batueco. On, a més, li amanxeguen els seus llibres tant si vol com si no vol. Recordem que a València, “manxec” és un insult.

Què tindria d’estrany, aleshores, que aquest servidor de la cort es morís a Madrid i que allí, en el convent de les Trinitàries (les Trinitàries és un orde català, fundat per Joan de Mata, un sant de llinatge mataroní) l’enterressin, ben segur que enyorat de la seva terra i maleint els designis reials castellanitzants?

Qüestió castellana de banderes catalanes.

Aviat saltaran els qui em titllin d’“encegat pel nacionalisme”. Jo els preguntaria:

què diria en Servent-Cervantes de la bandera que ha presidit vistosament la recerca de les seves restes? Per començar, és de sentit comú afirmar que no l'hauria conegut, simplement perquè l’actual ensenya espanyola no existia com a tal. Tal vegada, després de pensar-s’ho, en Servent recordaria un tipus de senyera catalana dels segles XV o XVI amb un sol pal groc i preguntaria si aquesta era la de la casa de Barcelona. I li hauríem de respondre que no, que l’actual representa la dels supremacistes Països Castellans (formats a partir de l’aliança amb els francesos i per dret de conquesta).

Voldria acabar, però em vénen més preguntes:

D’on surt el sobtat interès dels castellans en temes d’aquesta mena després de segles d’indiferència? Potser dels estudis catalans sobre el Servent de veritat, que també ens parlen d’un Colom català i d’unes naus que salpen de Pals cap a la Descoberta? Es diria que la interpel·lació que els nostres treballs fan al relat oficial els obliga a moure fitxa.

I també es per això que es van afanyar a exhumar i a analitzar ells les preteses restes d’en Colom, per tal d’evitar que hom arribés a cap conclusió definitiva? ¿És per això que han començat a fer excavacions a Palos? ¿I també deu ser per això que busquen desesperadament un Cervantes enterrat a Madrid? Al cap i a la fi, potser també és per aquest motiu que, com que ja parlem d’un segle d’or en realitat català i traduït al castellà, cal embolcallar les presumptes restes de l’escriptor amb la bandera que també fan passar per seva.

Lluís M. Mandado i Rossell



Autor: Lluís M. Mandado i Rossell




versió per imprimir

  1. Enriqueta
    18-11-2015 19:30

    Cada cop em fa més fàstic tot el que fa pudor a ecspanyol!

  2. Sol
    18-09-2015 13:23

    Espere amb candeletes l'aparició del llibre sobre el Cid català de Mandado.

  3. Guerau
    05-09-2015 15:09

    No és cap secret i ho diuen a viva veu, La cort i la familia reial espanyola volia fer de Castella la seu base de poder, per tant diuen literalment que castellanitzaven tot, els viatgers a Amèrica colonial la cort castellanitzava el nom i els cognoms dels que hi anaven, això està escrit, la qual cosa vol dir que castella no era la única que participava en l'imperi, (cosa racional). allò irracional és identificar Espanya només amb Castella ja que aquesta només era una part. Els avisos que fa Carles I al seu fill: amb castella no tindràs problemes d'exercir el control però amb Catalunya i aragó has d'anar amb molta cura perquè tenen moltes lleis que limiten el teu poder. O quan Carles I acabava totes les seues reunions (cortes) a Castella dient "estas no son cortes".

  4. Eduard Baró
    04-09-2015 22:02

    I suposo que per a no tenir propi no tenen ni bandera, ni massa literatura, ni massa res que no hagi sigut manipulat, robat,...als catalans, conseqüentment, no deixa de ser lògic, que ens tinguin aquest ODI tant desmesurat i fora de tota lògica. Tot el que durant segles s'han ventat de tenir i de ser, ha estat robat bàsicament al poble català. Mama por! Primer tinguem la independència i un estat i un exèrcit com cal, NO? Ja que si avancem massa pel camí de l'INH, i es lliguen finalment tots els caps, no creieu que la reacció de castella/madrid, pot ser desmesurada??? Bé, sempre ho ha estat,no? S'entén que un poble tancat geograficament com el castellà, només pogués robar a una nació oberta al món des de feia segles, ja que el que segurament tenien era gent per fer exèrcits grans, i robar el poder i la evolució, que altres havien teixit. Ei? esperem que no desbarrin massa els orinals, mixetes i mixons. Que estiguin tranquils i que controlin la ira, que n'hi ha que aviat deixaran de treballar per valtros.

  5. super
    04-09-2015 17:44

    agor... però tu no deies que eres català?

  6. Lluís Mª. Mandado.
    04-09-2015 12:37

    Així que ja ho sabeu: els castellans han posat en les recerques la bandera que han robat als catalans. Bandera que no existia en aquells temps, Però desprès acusen els altres de Nacionalistes. no deixa de marcar que tot ho han usurpat als catalans, perquè tenen poca història, i literatura, i sants...

  7. Eduard Baró
    03-09-2015 12:27

    Han bordat? segur que si. M'ha semblat entreveure, que no llegir, els noms d'uns quants animalons, urinals i lluços. En fi, si em permeteu tanco la porta. Ei que si no és així ja em perdonareu. Potser valtros també passeu de mi. Qui sap? Bé, jo dedueixo que com a bons boicotejadors de treballs i projectes, alhora que bons animalons heu bordat segur. Adeu! Bé en el vostre idioma: Marrameu, esgargameu, bub- bub,....

  8. Eduard Baró
    02-09-2015 21:19

    ((repeteixo aquest missatge, que crec que és important per tots aquells que bonament treballeu i aneleu desmontar la censura i la manipulació que em patit. I que gracies a INH llegiu en aquest espai, proves, que ho demostren)).
    Lluços orinals i altres mixetes, us miraré de tenir una mica de pena. M'ho ha recomanat una persona en aquest espai, haha crec. Faré cas a una de les persones que participa en aquests debats. Jo no perdre ni un segon a llegir/escoltar com us esgargameu els animalons. Arribo us tiro carnassa, valtros la deboreu. Jo us tanco la porta i ja està. I les persones que intervingueu en aquest espai us recomanaria que ni tnt sols llegiu/escolteu a animals i animalons, són com zoombies, curts de gambals. Tenen molt poca autoestima, i per tant demotraven una prepotència i odi en els seus "escrits", que imagino que els que encara els llegiu em podrieu confirmar que no han canviat gens. Desmontar la censura i la manipulació executada duran segles a sang i foc, és una tasca dura, però ens hi acostem. Conseqüentement arriben en aquest INH, tota forma d'odi i despreci. A uns segur els paguen per fer aquesta feina, i a altres els mou l'odi més autodestructiu. Ja s'ho faran. Insisteixo tota aquesta purria, que no visita altres espais on es defensa per exemple que colom era gallec, volen boicotejar el debat, provocant, insultant i ben poques vegades intentant argumentar res del que cada article exposa. JO sóc del parer que no se'ls ha ni de llegir. Fer-los cas és fer-los els joc. Fer rodar les coses com ells volen. Ara, segur vindràn a bordar darrera meu. Un darrera l'altre. Tot plegat em fa recordar un fet semblant al que succeeix en les manifestacions per l'autodeterminació de la nostra catalunya. En el decurs del 9N, dels 11s,... sempre davant un avenç com el que estem vivint, històric, apareixen provocadors, molts dels quals s'ha demostrat que eren funcionaris, ja m'enteneu. Tots, sabeu que busquen aquestes actuacions. Doncs les intervencions d'urinals, mixetes i lluços fan exactament el mateix.

  9. Guerau
    02-09-2015 19:55

    La falsificació i la reescritura de la història es fa bàsicament al segle XVIII, el segle de les llums, el segle de la dominació cultural francesa, on l'estat absolut, i les monarquies absolutistes i personalistes eliminen corts i parlaments a tota Europa i qualsevol representació social, darrere el despotisme il.lustrat s'amagava la gran enganyifa dels supremacistes que manipularen la història i al regne d'espanya per excel.lència podien manipular tot el que volgueren, ja no hi havia cap parlament. Curiosament al segle XIV-XV hi van haver més corts i parlamentarisme que durant tot els segles XVI-XVII-XVIII.

  10. Justin Viver
    02-09-2015 18:05

    Tigre, Tigre, no t'embales eh, no t'embales...

  11. Francesc
    02-09-2015 16:41

    O bé, mirem-nos-ho com una qüestió privada entre tots dos, en paral.lel a l'Oda a la Pàtria citada més avall: el poema no vol ser sinó una composició de caràcter privat, de circumstàncies que el català Aribau, que viu "exiliat" a Castella dedica a una altre català, igualment allunyat de la seva terra catalana, el seu patró Gaspar de Remisa. I aleshores comença tot allò de "llemosí", "llengua llemosina" i "càntics llemosins", tal com Aribau concebia la llengua catalana. Aribau cita la llengua. I doncs el mateix que li esdevé a Albert: En unes semblants circumstàncies excepcionals té sentit que parli de "nostra llengua catalana a un altre". Sigui com se vulla que sigui, cal donar compte d'aquest "nostra llengua catalana". Quant a la frase en toscà, veig també que hi surt un "nostra lingua", del qual cal donar igualment compte..D'una banda, doncs, "nostra llengua catalana" d'Albert i, de l'altra, "in nostra lingua". Es tracta d'escatir com s'ha arribat a aquest cul de sac i de la manera més honesta possible.

  12. Francesc
    02-09-2015 15:59

    No és ridícul. És una de les possibilitats que jo plantejo. Això de "nostra llengua catalana" agafa ple sentit si un d'ells o tots dos eren uns catalanoparlants que no vivien en un context català. No sé, posem per cas, com les celebracions dels Jocs Florals a l'exili que tenien lloc als casals catalans a Amèrica abans i, sobretot, després de la Guerra Civil.

  13. Francesc
    02-09-2015 15:01

    Comento la frase d'Albert, que considero molt important: "causa tan desig de plaure a vós, que sens dilació sóc vingut amb les presents obres de trobar en.....NOSTRA llengua catalana". Albert ve a dir que s'estima tant el receptor del text --un noble o persona molt important, segons que reflcteix el tractament de "vós"-- que el vol fer feliç component ràpidament una obra en una llengua que tots dos tenen com a pròpia: el català. Pel que jo en dedueixo, Albert era un literat capaç d'escriure --i possiblement ho feia, i molt bé-- en una altra llengua que no fos la seva: el toscà. Ara bé, també sabia compondre obres artitzadament en el seu idioma de fons: el català. I aquesta, llengua era també la llengua del receptor (el "nostra"). I aquest receptor, segons que es desprèn del text, li plaïa llegir obres literàries en el seu idioma propi: el català. Aleshores, tots dos eren catalanoparlants. I si eren catalanoparlants és molt possible que haguessin nascut en algun lloc de la Nació Catalana. També podien haver nascut fora del domini lingüístic català, es clar, però tenint el català com a llengua materna i havent-lo après a cultivar literàriament, la qual cosa suggereix que, si no vivien a la Nacio Catalana, sí que hi tenien un intens tracte cultural. Les mateixes conclusions es poden treure en el cas que un fos nadiu de Catalunya i l'altre un oriünd. I les mateixes en el cas que tots dos fossin uns emigrats catalans en terres estrangeres. En resum, o eren catalans de naixement, o catalans emigrats, o bé catalans nascuts ja a l'estranger. En els dos darrers casos hi hauria una forta relació amb la pàtria d'origen. Aquest desig de llegir en català que reflecteix el receptor encaixaria força en una situació segons la qual no estan al propi país i senten enyorança d'escriure i llegir en llengua materna en un context aliè. A la manera del sentiment que es reflecteix a l'Oda a la Pàtria d'Aribau. Potser es tracta de dues persones catalanes que viuen a l'estranger i tenen "morrinha" del terrer català.

  14. Andreu
    02-09-2015 11:48

    Fantasma

  15. Lluís
    02-09-2015 00:18

    Mira, no ho havia mirat fins avui... Podria ser perquè la seva mare es deia Isabel i la seva àvia també. Hagués estat una errada massa bèstia, sí. Però vaja, no tinc ni mica de confiança en que la gramàtica d'en Nebrixa sigui del XV. Per altres raons, clar. Ja ho anirem explicant més.

  16. Lluís
    02-09-2015 00:09

    Reina o princesa? Princesa de què? Quines altres princeses Isabel hi havia?

  17. Francesc
    01-09-2015 20:52

    Diari Avui, 23 de juny del 2000

  18. Lluís
    01-09-2015 20:22

    A Isabel 3a de Castella? Molt bé, molt bé. T'ho has mirat molt bé. I Alberti genovès, com en Colom. I sense cobrar ho deus dir, a més de sense pensar.

  19. Lluís
    01-09-2015 19:19

    I què hi fa un català fent la gramàtica toscana 50 anys abans que la suposada d'en Nebrixa (dedicada a Isabel Tercera!)? O direu que l'Alberti és italià també? Per defensar a ultrança el que diuen les enciclopèdies no és que calgui saber coses. El que cal és no tenir ni idea de ben res.

  20. Raigambre ESP
    01-09-2015 17:33

    Los ossos, los ossos, que coño ossos, HUESOS, EN CRISTIANO JODER

  21. raigambre ESP
    01-09-2015 17:31

    Eso es Lucía, dales caña a los ignorantes estos. La de Nebrija, la gramática de Nebrija, miradlo en la wikipedia y echaros a llorar, 1492, cuando España empezó el Imperio. La de vuestro dialecto español es de hace dos días y hecha por un químico de farmacia, ni siquiera era un lingüista y así salió.

  22. Frede
    01-09-2015 13:47

    Tens raó Lluís. Demano disculpes.

  23. Frede
    01-09-2015 13:46

    Uff! M'he cansat de respondre bestieses. Fins la propera. Vaig a llegir articles de l'INH.

  24. Lluís
    01-09-2015 13:33

    No ens convertiu l'apartat de comentaris en un pati d'escola, si us plau.No cal respondre la fatxenderia ignorant amb més fatxenderia.

  25. Frede
    01-09-2015 12:50

    A les bestioletes de la web. "Lo dicho". Espero en candeletes els vostres llibres i investigacions referendades pels savis i erudits que sembla que coneixeu tant. Us accepto l'anonimat. Perquè, de moment, sense passar pel sedàs dels entesos, els únics que investiguen i publiquen són els de l'INH. Vosaltres només elaboreu bilis més o menys pudenta.

  26. Guerau
    31-08-2015 19:39

    La batalla de la Rochelle de 1372 que va ser dins la guerra dels cents anys on Anglaterra volia alliberar el regne d'aquitània de la tirania francesa, demostra l'aliança història de Castella i França per destruir l'estat catalano-occità o la cultura occitano-catalana que s'estava bastint als dos costats dels pirineus. Aquitània, o gascunya era una part important d'aquest nou estat, descendenst de bascons tant diferents dels altres bascons que van ajudar als enemics dels gascons i aquitans. Els bascos del sud sempre han tingut la veleta mal direccionada, sempre ajudant castella i així els ha anat.

  27. Arnau
    31-08-2015 19:37

    Cuanto FRIKI desinformado.

  28. Eduard Baró
    31-08-2015 18:35

    Molt bé silvia un parell de "clatellots", a mixetes mixons, urinals i lluços sempre va bé per tenir-los tranquils. Però no t'hi escarrassis massa, al final desistiràs, no tenen raons ni arguments, només ràbia.

  29. Guerau
    30-08-2015 19:27

    A Juan Rejón (és el seu nom castellanitzat i censurat per la inquisició castellana) ja li han canviat l'origen, abans en la wiki en castellà apareixia com aragonés, arar el fan del reino de León que rima amb "Aragón", no obstant la wiki en anglès encara el manté com aragonés, i la wiki catalana que segeuix la fidelitat castellana encara el manté també, prompte el canviaran.

    https://en.wikipedia.org/wiki/Juan_Rej%C3%B3n

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Rej%C3%B3n

  30. José Ignacio
    30-08-2015 18:10

    Guerao, pues se podían haber quedado en su casa, porque les dieron las del pulpo.

    Sin embargo no ocurrió así en la batalla de la Rochelle de 1372, entre una flota inglesa y una castellana. En esta ganaron los castellanos, parece que por goleada, a pesar de que según tú no tenían tradición naval alguna. E incluso dicen las crónicas que la victoria les supuso a los marineros vascos y cántabros, sin tradición marinera tampoco, por supuesto, hacerse con el control del comercio marítimo entre Flandes e Inglaterra.

    Y por cierto, Juán Rejón, conquistador de Canarias, ¿por qué dices que es catalán?. No consta en ningún sitio que lo fuera.

    ¿Y has dicho Armada Naval de Aragón?

    ¿Y cómo va la literatura castellana anterior al XVI?¿Sigues manteniendo que era también inexistente?

  31. Guerau
    30-08-2015 15:48

    Mireu els preparatius de l'armada naval castellana????? a la batalla naval de Guinea 1478, que era una de les operacions de la guerra de Ferran II per aconseguir la corona de castella, alhora era una de les operacions de conquesta de les canàries, El comandament de la flota era català i la majoria dels seus persinatges: Joanot Boscà, Francesc Bonaguisa. Berenguer Granell, i Juan Rejón (capità d'armada naval d'Aragó).

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_naval_de_Guinea

  32. Joan Padró
    30-08-2015 14:03

    He estat a la web que defensa el Colom gallec. Cap crítica despectiva, cap menyspreu, perquè serà. Molt els deu interessar el que podem dir aquí, molta pupa li fa a algú que tingui aquest interès desmesurat en contraatacar d'aquesta manera.

  33. valentí
    29-08-2015 21:53

    On deia això de si hi ha Roderics, volia dir si hi ha Roderics Dídac.

  34. valentí
    29-08-2015 19:43

    En la perifèria orient del comtat de Navarra, trobem Aibar, escrit Yvar en alguns textos. Si hi ha Roderics de Mendoça, no pot haver-hi d'Aibar (Ivar)? Doncs en comptes de sobrarbrés, navarrés. Seria un canvi subtil.

  35. valentí
    29-08-2015 18:30

    Si el Cid va estar tant de temps a Saragossa és que devia ser de Sobrarbe, i va entrar en el pack del Comtat de Castella inventat, com a bandoler de l'època, i d'aquí que tant li fera almoràvit que franc. I és que els personatges secundaris sempre són importants per a inventar-se una història.

    Roderic Didac de Bivar?

  36. Eduard Baró
    29-08-2015 13:07

    Bones les intervencions de Rateta,lluís i Sol. Endavant i ànims, amb els desvallestadors de la censura i la manipulació històrica que em patit i patim TOTS. Jo no puc aportar massa temps a les investigacions, però a la meva manera miro d'ajudar. L'altre dia un professor d'història, a casa es va interessar per un llibre que tinc d'en bilbeny. Li vaig donar. Per cert he de reconeixer que encara que sóc contrari a donar tanta carnassa a mixets i a orinalets, m'ho passo bé llegiint-vos. I per llegir em refereixo a les intervencions que feu la gent enraonada, Alguna cosa he llegit d'un tal 23 però. NOu? Semblava que argumentava prou bé, cosa que és d'agrair, però de seguida s'embranca en desqualificacions i insults, cosa que per a mi, passa a ser de la lliga de mixetes i mixons orinals lluços i altres especiments, que no busquen enraonar sinó reventar. Apuntaves maneres ...23, però adeu. NO us escarrasseu animalons que no us llegiré pas. Endavant animalons, podeu començar a ESGARRIFAR-VOS.

  37. Sol
    28-08-2015 23:34

    El Mixet no ho sap?

  38. Sol
    28-08-2015 22:40

    Mixet, si lleixes un cometari de més avall, respondràs que en penses de la bandera usada en les recerques dels ossos Sirventins.

  39. Sol
    28-08-2015 21:57

    23, així deus donar la raó a la tesi del Sirvent.Servent, Servant-és, sirventès, com diu Mandado a "El Quixote va esborrar el Quixot".

  40. Sol
    28-08-2015 20:21

    M'ho crec. Sirvantes... Sirvent. Ha, ha.

  41. Rateta
    28-08-2015 17:19

    1. Les revistes d'erudició, qui ho diu que ho són? No tenen interessos polítics? Si defenses això ja pots plegar.

    2. Les coses no depenen de la quantitat de "professionals" que diguin tal i tal cosa. I què vol dir professional? Que es tenen interessos de tercers a defensar? Un pagès analfabet de Kasagastan no és un professional?

  42. Sol
    28-08-2015 17:13

    Si un felí gros no sap contestar no quedarà com un gatet, ans com una rata de les lletges:
    què en pensa de la bandera no nacionalista que posaven els recercadors en l'ossari?

  43. Rateta
    28-08-2015 16:51

    1. La mateixa rigurositat que tu, que també en això ahs començat tu a dir coses buides.

    2. Continues atiant la xafarderia per tapar la qüestió "Quins són els seus "arguments" per a rebatre que aplicant les anàlisis acurades d'en Riquer al Tirant, a altres obres com la Celestina, el Quixot, etc. les tesis de traduccions del català són reforçades?"

    3. Ah! I per què hem de creure el teu criteri? Ets una mena de déu. Tens raó que no saps res en molts temes. Aleshores calla. Els de l'INH no crec que afirmin saber de tot, però en Bilbeny mateix et supera en tot allò del que mai t'he pogut veure a... grunyir. En Mandado a vegades diu coses que no són gaire o gota científiques, sí. I què? Es pot dir i ja està.

    4. Tu intentes escapolir-te de la qüestió central, però de fet tant és pq de fet tu no necessites respondre a res pq et creus una mena de déu.

  44. Sol
    28-08-2015 15:48

    Així que Madrid fou una població catalanoparlant.!! Ja no m'estranya pas

  45. Rateta
    28-08-2015 15:32

    Sóc una humil Rateta. No tinc res a veure amb cap Mandado.

    1. Vostè continua enclavat a la xafarderia. Jo no hi vull entrar, malgrat la seva insistència.

    2. Quins són els seus "arguments" per a rebatre que aplicant les anàlisis acurades d'en Riquer al Tirant, a altres obres com la Celestina, el Quixot, etc. les tesis de traduccions del català són reforçades? Dir que l'INH fa servir proves sense que ho siguin o s'ho valguin? Carai! D'això no se'n diu difamar? Que li fa ràbia que la metodologia Riquer porti a aquestes conclusions? Que no suporta el fet que un autor que vostè reivindica pugui avalar, des de la rigurositat, certes tesis de l'INH? Entesos, però reconéxi-ho.

    3. Sé fins a quin punt es procedeix en ciència que fins i tot cal presentar antítesis a les tesis. Cal tenir en compte tot el que apareix. Cosa que no fan MAI absolutament els qui des d'aquesta web es refereixen com a historiadors "oficials".

  46. Lluís
    28-08-2015 12:50

    Deia q la traducció russa és de la francesa Saint-Martin. Hi diu "sotxitanie Servanta", redacció de Servant. Servant podria ser la transcripció de la pronúncia francesa de Servent.

    He trobat un text revisat del d'en Saint-Martin. Volia veure com hi escrivien el nom de l'autor en francès. És una edició de 1845 però té la gràcia que en tot el llibre no diuen qui n'és l'autor. O jo no l'he sabut veure. http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5852414b.r=fille+saint+martin+quichote.langEN?

  47. Eduard Baró
    28-08-2015 12:17

    Rateta m'ha agradat llegir-te. Segueixes un raonament, l'exposes, mires de fer-lo entendible, i ho bases en fets i proves. M'imagino que les mixetes i els mixons, convenientment acompanyats per lluços i llucies, no els agrada els teus arguments i et contesten amb grans i profundes investigacions acompanyades de molt bona eduació , oi? O potser no? Clar que no. Doncs jo et recomanaria que no t'hi escarrassis massa, ja que a animalons tals no els valen les raons. Segurament ara s'esgargamellaran com a gats famolencs. Gràcies INH i a tots els col·laboradors pel seu treball. Van acostant-nos sense treva dia a dia, a tot allò que ens han furtat i amagat.

  48. Rateta
    27-08-2015 21:01

    Tothom veu que fuges d'estudi. Agor, canvia't el nom per: "Ridícul"

  49. Lluís
    27-08-2015 19:42

    Encara no va l'unicode? Quina misèria.

  50. Lluís
    27-08-2015 19:41

    Ah sí. 1769. ????????? ???????? vol dir "Redacció de Servant", en una d'imicis del XIX http://az.lib.ru/s/serwantessaawedra_m_d/text_1806_don-qishot-1-oldorfo.shtml

    Aquesta del XIX ja ho diu; ??????? ???????. Miquel Servant. A partir d'una traduxció francesa que hauríem de veure com ho escriu, clar.

  51. Lluís
    27-08-2015 19:24

    Elisenda: de quins anys són les traduccions? Em pensava quw la primera traducció del Quixot al rus era del XIX.

  52. Blas
    27-08-2015 13:13

    Això, això, Caceres sempre ha estat terreny de caceres.

  53. Elisenda Díaz Balanza
    27-08-2015 11:37

    I tant mestre Mandado!! A la primera traducció a rus del Quixot l'autor és Miquel Servant, no és fins al s XIX que ho canvien per Miguel de Cervantes ( en el primer cas apareix el nom traduït per Mijail Servanta, que és Miquel Servant, i en el segon, Miguelia Servantesa )
    En quan al Cid, he trobat que se l'anomena Roderic Didaç, pot ser fill de Dídac? Pot ser el cognom Díaz derivat d'aquest i no de Diego? I de Vivar ser de Viver? Tant el nom com el cognom ens porten cap a l'horta valenciana
    I per què els de la Meseta no es fan dir castillanos o castelanos? Per què castell-anos?

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34987
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta...[+]
Segons la història oficial, Isabel de Castella va rebre Elx i Crevillent com a dot pel seu casament amb Ferran...[+]
Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps...[+]
Els Borja i els Della Rovere eren junts a la Cort Pontifícia de Roma. Però abans que s'enfrontessin a mort...[+]