Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire

A poc a poc, les recerques de l’INH es van escampant i han ajudat a concretar alguns projectes, tal vegada d’altres. Per exemple, una novel·la de l’Imma Tubella sobre la princesa Xipaguatzín Moctezuma, sobre la qual l’Esteve Renom ja ens en va fer un article. Notícia apareguda a «Aldia.cat» aquest 11 de gener. També se'n fa ressò el diari digital «Vilaweb» a l'edició del 14 de gener d'enguany.


L'Imma Tubella presentant la seva novel·la «A cavall del vent»

Imma Tubella navega per la història d'una princesa asteca que va viure al Pirineu en una novel·la

La catedràtica i escriptora Imma Tubella navega per la història d'una princesa asteca, filla de l'emperador Moctezuma, que va viure "sempre trista i deprimida" al Pirineu català al segle XVI en la novel·la històrica 'A cavall del vent' (Columna), que ha presentat aquest divendres en roda de premsa, al costat de l'editora Glòria Gasch.

La història es basa en fets reals i explica l'arribada als 18 anys i l'estada de la princesa Xipahuatzin Moctezuma, juntament amb el seu seguici, després que Hernán Cortés la regalés al baró de Toloriu (Lleida), Joan de Grau, que l'havia acompanyat en la conquesta de Mèxic.

Per teixir la història, l'autora crea quatre personatges que li serveixen d'excusa per explicar els costums, creences, personalitat, imaginari, vida i estada de la princesa al castell de la localitat, d'uns 50 o 60 habitants.

"Se'n sap molt poc d'aquesta princesa", ha explicat Tubella, que s'ha documentat amb 70 llibres per recrear aquesta història que aspira a relatar amb tota mena de detalls la història a la qual va arribar per casualitat després que un lector seu s'acostés per dir-li que era descendent de Moctezuma.

L'anècdota protagonitzada pel lector, que era carnisser, la va deixar indiferent en un primer moment, i temps després va començar a estirar del fil de la princesa i es va interessar per la història d'aquesta jove, que sempre viatjava amb joies.

Tubella ha contrastat la situació precària en la qual va viure la princesa a Catalunya, respecte a l'avançada civilització mexicana del seu país, on l'escolarització estava estesa en els diferents estaments socials, tenien clavegueram i aigua corrent.

Quatre personatges de ficció

La princesa, que va tenir un fill, compta en la història amb una dama de companyia ―que probablement va tenir en la seva vida real― i està envoltada per un escrivà d'Índies, una curandera i un estudiant de teologia i filosofia ―occità―, per explicar el món espiritual tan complex dels mexicans, asteques i precisar com feien els sacrificis.

Tubella (la Bisbal de l'Empordà, Girona, 1953) és catedràtica de Comunicació i doctora en Ciències Socials i va ser professora de Teoria de la Comunicació a la UAB, la URL i la UOC, on va ser rectora durant set anys.

Actualment, treballa en una novel·la històrica ambientada en el Hawaii del segle XIX i que sota el títol de 'La rosa dels dos móns', explicarà la història d'una princesa filla d'una hawaiana i de Robert Luis Stevenson.

Publicat 11/1/2019 14:55:18CET

BARCELONA, 11 Ene. (EUROPA PRESS)    

Enllaços:

https://www.aldia.cat/gent/noticia-imma-tubella-navega-per-historia-duna-princesa-asteca-va-viure-pirineu-novella-20190111145518.html

També a Vilaweb:

https://www.vilaweb.cat/noticies/imma-tubella-historia-duna-princesa-mexica-al-cadi-al-segle-xvi/

I a continuació, l’enllaç a l’article de l’Esteve Renom:

https://www.inh.cat/articles/Xipaguazin-una-princesa-asteca-a-la-Cerdanya





versió per imprimir

  1. Francesc 2
    14-01-2019 15:59

    És clar, és clar.....

  2. Santo Job
    14-01-2019 14:46

    De esas 20 supuestas coincidencias, hay un buen número que son muy forzadas.
    Por ejemplo, el parecido de los escudos no es un argumento admisible. El escudo de Alvarado está acreditado, como mínimo, en el siglo XV, mientras que el de Guadassuar se creó en 2006.
    Lo de Bellpuig tampoco es aceptable. Pedro de Alvarado no hace nada en Bellpuig, esa carta de 1533 no está redactada por él, sino que es una real carta de provisión, o sea una carta emanada del rey. Además, ni siquiera la solicita él, sino los concejos de Guatemala.
    El Pedro Alvarado artillero en Xátiva y el agermanado sí son la misma persona, que es distinta al Pedro de Alvarado que conquista Guatemala. Además, el conquistador de Guatemala no era artillero. Ahí van descartadas otras dos coincidencias.
    El contador Zorrilla no fue pariente de Alvarado, y de hecho ni siquiera fue amigo, fue alguien puesto por la Corona para mantener a raya a Alvarado. Lo de Zorrilla/Corella también sale por la puerta.
    Con eso ya van 5 "coincidencias" descartadas.

  3. Francesc 2
    14-01-2019 13:33

    Tu mateix ho dius: això dels orígens d'Alvarado és, com per a d'altres orígens, impossible de provar, En canvi, el d'en Pere d'Albalat sí que es pot resseguir.

  4. Francesc 2
    14-01-2019 13:30

    Hi h vint coincidències entre Pere d'Albalat i Pedro Alvarado. Això és enormement significatiu.

  5. Santo Job
    14-01-2019 12:00

    Hay bastante de mito en lo relativo a los genearcas de casas nobles, y ocurre en todas partes. Los datos fiables más antiguos lo que dicen es que el primer Alvarado es Fernán Sánchez (o Sanz) de Alvarado, que tiene su nombre por el señorío y casa solar de Alvarado, en la montaña de Burgos. Este Fernán Sánchez era hijo de Pedro de Secadura, que fue quien se asentó en el solar de Alvarado.
    Lo del varado del puente sería una explicación mítica del origen del nombre Alvarado. Lo mismo vale para otros orígenes imposibles de probar, como el de la casa de Prado (de León), que se dice que toma este nombre porque el rey Fruela II se encaprichó de una bella moza a la que vio en un prado en la zona de Sahagún. Allí se acostó con ella y la dejó embarazada, y el hijo que tuvo con ella recibió el sobrenombre de "el del Prado". La realidad es que las noticias más antiguas que se tienen son de un Martín Díaz de Prado, magnate allá por el año 1115.
    Quizá quienes más pueblos se pasan con las genealogías míticas son los nobles italianos, que siempre retrotraen sus orígenes a " gentes" romanas. Los Colonna, por ejemplo, dicen descender de la gens Iulia. También afirman que el origen del nombre procede de que residían cerca de la Columna Trajana. El nombre, sin embargo, procede del feudo de Colonna, en el Lazio, precioso pueblo, por cierto, y la genealogía no se puede retrotraer más atrás del siglo XI.

  6. Francesc 2
    14-01-2019 11:10

    Aquesta és la qüestió: forçar les dades. Això de "el de las Varas, sí que és forçat..

  7. Santo Job
    14-01-2019 09:59

    Si se fuerzan las coincidencias y se omiten datos, es normal que acabe saliendo lo que uno quiere que salga. Por ejemplo, San Hipólito es el santo patrono de México y también el de Cocentaina. Lo que está mal es omitir que San Hipólito es el patrono de México por conmemorar la fecha en que se conquistó la ciudad, que fue a 13 de agosto día de San Hipólito.

    Albalat no sería apellido, sino título, y además no el principal. A los nobles siempre se les refiere por su título mayor, nunca por uno accesorio. Así, a los duques de Veragua se les llama así y no marqueses de Jamaica.
    El apellido Alvarado procede de la montaña, de Secadura. Lo que no está claro es que la etimología sea la anécdota del puente y el varado. No es imposible que "del Varado" dé "de Alvarado", la variación de " e" en "a" no sólo es posible sino que es conocida, como el caso de Elbires (pueblo de León) que hoy es Albires. En cuanto a orígenes anecdóticos de los apellidos, hay muchos, y variaciones por anécdota también. Por ejemplo, a Pedro López de San Pelayo se le conoció como Pedro López del Barco, como refiere García de Salazar.

    El Pedro Alvarado que es artillero en Xátiva no es el mismo Pedro de Alvarado que está en América. Para empezar, porque el conquistador no era artillero.

    Alvarado no escribe ninguna carta desde Bellpuig. Lo que hay es una real provisión otorgada en Bellpuig a los concejos y ciudades de la provincia de Guatemala. Si la provisión está dada en Bellpuig es porque el emperador estaba en Bellpuig en ese momento. El césar Carlos era un rey muy viajero, atendiendo asuntos allá donde fuere menester, y en no pocas ocasiones (la mayoría del reinado, de hecho) estaba fuera de España.

  8. Francesc 2
    13-01-2019 22:26

    Ja saps que sempre, sempre, s'ha dit que els catalans no van tenir res a veure en la cosa d'Amèrica. I no és evidentment així. Però s'ha anat repetint. Per què?

  9. Francesc 2
    13-01-2019 22:23

    Pedro d'Alvarado és en Pere d'Albalat. Està molt clar. En Joanjo Albinyana ho ha estudiat molt bé..

    https://www.inh.cat/articles/Pedro-Alvarado-amaga-Pere-d'Albalat,-comte-de-Cocentaina

  10. Santo Job
    13-01-2019 21:53

    Nadie dice que no tuvieran nada que ver, sino que proporcionalmente fueron pocos en comparación con gente de otras partes. Sirva de ejemplo Joan de Grau, de quien nadie ha negado nunca que fuera catalán, que participase en la conquista de México, ni que casase con la hija menor de Moctezuma.
    Comparativamente, eran pocos los catalanes. Cristóbal de Olid era de Linares; Pedro de Alvarado, de Badajoz; Pedro Gallego de Andrade, de Galicia; Alonso de Grado, de Alcántara; Gonzalo de Sandoval, de Medellín; Juan Cano de Saavedra, de Cáceres; Juan de Escalante, de Escalante, Martín Díaz de Aux, de Zaragoza...
    A las hijas de Moctezuma no parece que las tuvieran en tanta consideración. A Tecuichpoch (conocida como Isabel) la casaron primero con Alonso de Grado, al enviudar la casaron con Pedro Gallego de Andrade, y al volver a enviudar la casaron con Juan Cano de Saavedra. Sin olvidarnos de que además tuvo una hija con Hernán Cortés.
    Más consideración tenían con el hijo, que fundó un mayorazgo no precisamente pequeño.

  11. Francesc 2
    13-01-2019 20:27

    Ja hi tornem a ser. És pesat, però cal tornar-hi a insistir. Si els catalans no van tenir res a veure en la conquesta de Mèxic,aleshores què hi fa la filla de tot un Moctezuma a Toloriu i relacionada amb el lleidatà Joan Grau, company d'armes de l"extremeny" Cortés?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
24653
2018 S INH Josep Prats
2018 S INH Maria Badia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si comparem les portades de les dues primeres edicions del Quixot de 1605, ens adonem tot seguit que en una...[+]
Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el...[+]
Hi ha només una identiat de noms i ordinalitat entre Joan II de Castellà i Joan II de Catalunya? En aquest...[+]
Quins fets ens narren els vitralls d'aquesta catedral belga? Com s'hi ordenen els escuts d'armes i els símbols?...[+]