Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 20-06-2019  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
727 lectures

Investigar?

Unes curioses reflexions del professor Jordi Llovet al diari 'Ara' del 5 de maig d’enguany. La investigació ”no acaba de tenir sentit en el camp de les humanitats”. És així? No hi ha punts foscos? De debò que no “se sap exactament què més queda per investigar i escorcollar en aquest terreny concret”? Els investigadors en lletres no fan cap bé a la societat? Nova Història demana que llegiu l'article i opineu.


Erasme
Fa pocs dies, la premsa publicava una notícia emanada del departament d’Universitats de l’Estat en què s’instava els professors universitaris de tot el país a investigar. És sabut que el desenvolupament d’una economia nacional o estatal, tant se val, depèn en bona mesura de la capacitat dels seus quadres més preparats de desenvolupar el coneixement de les seves disciplines i d’investigar tant com es pugui per ser prou competents en un mercat i en un món globalitzats, com és el nostre cas.

Els professors que no investiguin no seran premiats amb cap privilegi, cap prebenda, cap benefici d’aquells que a les universitats s’atorguen cada tres, cinc o sis anys, i que en certs casos assenyalen la frontera entre encendre la calefacció o posar-se un, dos o tres jerseis a casa. La mesura és escassament discutible en el cas dels professors de totes les àrees tècniques i científiques, i potser unes quantes més. Però aquest terme, investigacióno acaba de tenir sentit en el camp de les humanitats. Com que aquestes normes ministerials sempre neixen amb el pensament posat en les àrees que acabem de dir, s’estenen fins al camp de les lletres, sense més ni més, sense que ningú s’aturi a pensar què vol dir exactament això d’ investigar en el camp de les lletres.

Un professor de lletres farà manuals per als estudiants, estudiarà a fons un període històric, un autor o una obra dels terrenys de la història, la filosofia i la filologia. Però això no vol dir investigar; més aviat vol dir llegir molt, estudiar i postular una sèrie de tesis que no tenen res a veure ni amb la teoria de la relativitat ni amb la teoria gravitatòria ni amb el càncer, aspectes que sí que van necessitar o necessiten un esforç d’investigació per part dels professionals corresponents.

La contaminació de la metodologia de la ciència en el camp de les humanitats ha portat, però, a aquest disbarat que acabem de comentar. Després que els humanistes, de Petrarca a Valla i Erasme, van descobrir quasi tot el llegat mig oblidat de les lletres d’Israel, de Grècia i Roma, un ja no sap exactament què més queda per investigar i escorcollar en aquest terreny concret. Un professor que agafa la poesia d’Ausiàs March, o el Quijote, o la Metafísica d’Aristòtil, no actua segons la metodologia de la investigació científica, sinó d’acord amb l’anàlisi, les hipòtesis, la intel·ligència i un resultat final. Tot això haurà estat fruit de l’estudi, la paciència i la vocació que escau als humanistes.

Per això convindria convèncer els ministeris i departaments que s’ocupen d’aquesta qüestió del fet que a un professor de lletres no se li pot demanar que investigui: només se li pot demanar, i ja és molt, que sigui un bon professor, que llegeixi i que estudiï. I si, de passada, vol escriure un llibre, que l’escrigui, encara que el més probable és que no interessi a gairebé ningú ni faci cap bé a la societat, com sí que ho fan les investigacions en moltes altres àrees.

MINÚCIES
11/05/2019
JORDI LLOVET
https://llegim.ara.cat/opinio/Investigar_0_2231776822.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Alvaro Prim
    25-06-2019 20:12

    Joancc, Con todos mis respetos, creo por su comentario que el contacto que ha tenido usted con las ciencias exactas no ha pasado mas allá del uso de una calculadora científica.

  2. Santo Job
    21-06-2019 13:01

    Los conocimientos históricos y literarios no son algo estático, se van corrigiendo, ampliando, detallando, conforme van apareciendo fuentes que no se conocían. Esto se puede apreciar bastante en lo concerniente a literatura del Siglo de Oro, donde hay mucha atribución ddosa, particularmente a Lope de Vega y a Tirso de Molina, pues los impresores no tenían especiales escrúpulos a la hora de liquidar stock, así que hacían primeras páginas nuevas cambiando el nombre y poniendo el del autor de moda esa temporada.
    Hay autores que no dan problemas, como Calderón, porque cuidaron las ediciones de sus obras en volúmenes recopilatorios, y además con Calderón está la carta al duque de Veragua.

    O en el tema de la historia, ahora ha sido hallado un par de cartas del rey de Portugal anunciando la llegada de Colón al puerto de Lisboa. Adjunto imagen de una de las cartas. Están ambas accesibles a través de PArEs, y corresponden al Archivo Histórico de la Nobleza, sección Archivo de los Condes de Villagonzalo.

    https://imgur.com/a/UF53Owp

  3. JoanCC
    20-06-2019 23:37

    Les lleis de la física, per exemple, tenen el seu propi caràcter i el pa de cada dia dels físics teòrics és com fer avançar una investigació: quina teoria o suposició cal triar. Perquè un cop triada es contrasta. La ciència que es pot recolzar en la matemàtica té aquesta contrastació més fàcil, que no vol dir menys complicada, que la que no pot fer-ho.
    Les anomenades ciències socials se'n diuen així perquè també tenen camp d'investigació. En el cas de la història, encara que de moment el temps sembla lineal i no té marxa enrrere, és evident que una teoria es pot contrastar en la realitat, fins i tot també els números poden ser útils. En això tenen l'avantatge sobre les altres de que es poden ajudar entre elles: per exemple, l'economia pot validar una teoria històrica.
    Però jo crec que tant unes com les altres requereixen aptituds especials de l'investigador. Perquè sinó, posem per cas, fins i tot en el cas de les ciències exactes, ara que hi ha aquests potents ordinadors, només caldria molestar-se de ficar-hi a dins totes les preguntes imaginables i totes les equacions disponibles i ja tindríem totes les respostes.
    La qüestió és posar-ho tot sempre en qüestió, sinó, a jeure a la palla, i fer com deia sempre un al bar del meu poble d'adopció: "no cal que ens hi amoïnem més, que ja està tot inventat"

  4. Gracienc
    20-06-2019 20:34

    Si es considera que la història és veritable tal com l'acadèmia l'accepta i que, un cop escrita, adquireix la patent de certa i versemblant, es clar que no cal investigar, que és el que sosté l'autor. Ni li passa pel cap que aquesta disciplina pugi estar manipulada o falsejada o amagada. Això només demostra que no coneix què ha passat a la història per donar.li l'aparent forma d'incontestable; potser com les matemàtiques o la física que, un cop establerts principis bàsics, gairebé mai no es canvien.

  5. Francesc 2
    20-06-2019 16:28

    Exactament, Cesc. Jo també ho veig així. A hores d'ara s'han aportat o han sortit a la llum moltes dades en el camp de les lletres que abans,pel que sigui no es coneixien. S'ha investigat. I es clar, totes aquetes dades noves forcen una interpretació nova. En el cas Colom, com tu dius o en el cas Leonardo, Cortès, i tants i tants d'altres. .

  6. CescT
    20-06-2019 12:31

    S'hauria d'establir una diferència entre investigar i interpretar

    Jo entenc que podem investigar a quina família pertanyia en Colom i la seva nacionalitat, perquè és evident que en Colom tenia un pare i una mare i que aquest personatge va néixer en algun lloc.
    Podem investigar qui era l'esposa d ‘en Colom, el lloc on van néixer els seus fills. Es poden investigar dades. Un Humanista pot investigar dades.
    Investigar significa també separar el blat de la palla. Saber quines dades són certes i quines dades són falses. Llavors, quan es tenen moltes dades, es poden fer interpretacions. Això és el que fa en Jordi Bilbeny (per exemple). Quant es tenen moltes dades llavors fem una interpretació. A més dades millor interpretació

    La enginyeria es demostrable. Si el cotxe xoca contra una paret s'aixafa o no , la estructura cau o no. El dipòsit explota o resisteix. Si un enginyer diu: " si aquest cotxe si pica contra una paret a 100 Km/h no s'aixafa " , això es demostrable.

    Les humanitats necessiten moltes dades certes i interpretació d'aquestes dades.
    Ara hem descobert que els historiadors oficials autoritzats a interpretar la història basaven el seu relat en dades que no lligaven i en males interpretacions.

  7. Joan soldevila
    20-06-2019 09:36

    Article que no té en compte que la paraula investigació no és només jugar amb provetes i productes químics tal com fa entendre el senyor Llovet. Què diria de l'enginyeria o de l'arquitectura? Què diria de la comptabilitat o de l'economia? I del dret? Que no són ciències perquè fan servir tècniques ja descobertes? Tot està interconnectat i podem considerar la paraula ciència com a tot allò que permet d'augmentar el coneixement i no només aquelles branques del saber que no són memorístiques

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
16529 lectures
2018 S INH Josep Maria Mandado
Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única...[+]
En Jordi Bilbeny porta anys afirmant que En Colom va morir als 92 anys. Els seus detractors ho neguen, sense cap...[+]
Segons la història oficial, Isabel de Castella va rebre Elx i Crevillent com a dot pel seu casament amb Ferran...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]