Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història s'assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa."
Lleó Tolstoi
ARTICLES » 29-03-2022  |  ALTRES FIGURES CATALANES
16745

Josep de Ribas (1749-1800), almirall de la flota imperial russa i fundador de la ciutat d'Odessa

Per la seva fervent actualitat tornem a reproduir en la pàgina principal del web un article de l'Oriol Ribas. Sabies que el fundador de la ciutat d'Odessa, tant tristament d'actualitat avui dia per la guerra entre Rússia i Ucraïna, va ser un català que va exercir d'Almirall de la flota imperial russa? Va ser En Josep de Ribas.

Josep de Ribas Plunkett.
Retrat fet per I.B. Lampi el 1796
i conservat al Museu de
la Ciutat d'Odessa. Font.

En aquest article volem aproximar-nos a un personatge d'origen català gairebé desconegut a casa nostra però que, no obstant, és molt conegut a la que fou la seva terra d'adopció, Rússia. En aquell país va aconseguir la fama gràcies al seu important paper durant les guerres russo-turques de la segona meitat del segle XVIII. A causa de la seva vida aventurera, entrà fins i tot en l'imaginari literari rus, on se li atribueixen uns orígens inversemblants com l'italià o l'espanyol i d'altres tan insòlits com el grec (DANILEVSKY [1970] 119).

Josep de Ribas va néixer a Nàpols el 6 de juny de 1749. El seu pare, Miquel de Ribas Boyons, fou un militar barceloní que s'havia traslladat a terres italianes, amb el grau de capità, el 1734 amb les tropes borbòniques que arrabassaren el regne de Nàpols a la casa d'Àustria i instauraren una nova dinastia amb Carles de Borbó (fill de Felip V que, posteriorment, regnaria aqui com Carles III). Ja establert a la ciutat del Vesuvi, Miquel de Ribas esdevingué oficial major de la Secretaria d'Estat i Guerra del Regne de Nàpols. La seva esposa, i mare del nostre personatge fou Margarita Plunkett, procedent de la noblesa anglo-irlandesa (DEL VAL [2008] 30).

Seguint les passes del pare, Josep de Ribas féu carrera militar, servint a l'exèrcit napolità. El 1769 conegué al comte Aleksei Orlov, que comandava la flota russa a la Mediterrània. La causa de la presència russa en aigües meridionals era deguda a la guerra que aquesta potència mantenia amb l'imperi otomà des d'un any abans. Ports com el de Nàpols o Liorna es convertiren en bases de proveïment de les naus russes. Josep de Ribas, degudament recomanat pel comte Orlov, aconseguí un lloc dins la flota i arribà a participar a la batalla naval de Txesme (7 de juliol de 1770), a les costes turques, on es va distingir en la preparació de brulots (vaixells incendiaris que hom llençava contra les naus enemigues)(GÜELL [2011]).

En retornar la flota russa a les seves bases italianes, Orlov li proposà d'anar a Rússia per acompanyar el fill il·legítim que l'emperadriu Caterina havia tingut amb el seu amant Grigori (germà del comte Orlov), fill que en aquell moment es trobava internat en una escola de Leipzig (Saxònia). En arribar a Sant Petersburg, Ribas serví dins l'exèrcit de Caterina la Gran on, el 1774 assolí el rang de capità. Hem de recordar que durant els segles XVII i XVIII Rússia es trobava en un període de modernització iniciat pel tsar Pere I, i molts militars, científics o arquitectes estrangers eren ben rebuts a les més altes esferes de l'administració imperial. De fet, quan Josep de Ribas arribà a Sant Petersburg, el país feia ben poques dècades que havia abandonat literalment l'Edat Mitjana.

A Rússia, el seu nom fou russificat com a Osip Mikhàilovitx Deribas. La forma Mikhàilovitx correspon al patronímic (nom del pare, en el seu cas Miquel) que es posa en segon terme desprès del nom i abans del cognom.

El 27 de maig de 1776 es casà amb Anastàsia Ivanovna Sokolovaya, dama de companyia de l'emperadriu Caterina (DEL VAL [2008] 175). Aquest matrimoni, no cal dir que li obrí moltes portes i que va influir directament en la projecció de la seva carrera. Ribas fou del grat del príncep Grigori Potemkin, amant de Caterina i governador dels territoris propers al Mar Negre, recentment conquerits als turcs. Quan novament el 1787 l'imperi rus tornà a entrar en guerra amb l'otomà, Josep de Ribas detenia el grau de brigadier de l'exèrcit rus, i participà plenament en el nou conflicte.

L'objectiu dels russos era foragitar els turcs de la costa nordoriental del Mar Negre, cosa per la qual calia conquerir la fortalesa d'Otxàkov, ben protegida per la flota de l'almirall turc Hassan Paixà. El juny de 1788, sota el comandament de Potemkin, les tropes russes encerclaren la ciutat per terra i per mar, on la flotilla naval dirigida pel príncep alemany Karl-Heinrich von Nassau-Siegen comptà amb la presència de Josep de Ribas. Aquest, que ja s'havia distingit (recordem-ho) a Txesme el 1770 participant als atacs amb brulots contra les naus turques, tornà a fer ús del seu enginy dirigint les llanxes canoneres que finalment feren caure la resistència turca de l'illa de Berezan, a l'entrada del port d'Otxàkov. Aquest fet possibilità la victòria russa el 17 de desembre de 1788. Ribas fou condecorat amb l'Orde de Sant Vladímir i a principis de 1789 fou ascendit a general major. Però no tot foren alegries. Durant aquesta campanya fou víctima d'unes febres palúdiques de les que mai no arribà a guarir-se, ressorgint-li en ocasions i acompanyant-lo fins al dia de la seva mort (DEL VAL [2008] 374).

El setembre de 1789 Ribas tingué un paper destacat en la presa de la plaça forta d'Hadzhibej. Per aquests fets, fou condecorat amb l'Orde de Sant Jordi de Tercera Classe. L'any següent participà en el fet d'armes més decisiu d'aquell conflicte, l'assalt a la ciutat-fortalesa d'Ismaïl, situada a les ribes del Danubi. Sota les ordres del general en cap (posteriorment mariscal) Aleksandr Suvorov, el 22 de desembre de 1790 Josep de Ribas aconseguí amb els seus granaders prendre a l'assalt un dels bastions de la fortalesa. Trencades les defenses turques, les tropes russes assaltaren la plaça, que caigué aquell mateix dia. Com a premi per la gesta de ser el primer en entrar a la ciutat (DEL VAL [2008] 279) Josep de Ribas rebé la felicitació personal de l'emperadriu Caterina, la qual el recompensà amb una gran propietat rural amb més de vuit-cents serfs a la regió de Mogilev (recordem que la servitud no es va abolir a Rússia fins al 1861).

Desprès de la pau de Iassi entre els imperis rus i otomà (1792), Josep de Ribas fou nomenat contraalmirall el 3 de desembre de 1792, passant definitivament a la Marina (tot i haver lluitat gairebé sempre dirigint flotilles, Ribas estava inclòs a l'exèrcit de terra).

L'emperadriu Caterina, conscient de que la costa conquerida al Mar Negre necessitava ports per a desenvolupar-se econòmicament i militar, ordenà la creació de comissions per estudiar els millors llocs d'emplaçament. Josep de Ribas fou un dels comissionats i proposà l'antiga fortalesa turca d'Hadzhibej com a un dels indrets més idonis. La construcció del port i de la ciutat començà el juliol de 1793 sota la supervisió de Ribas. Aquell mateix any, fou ascendit a vicealmirall. La nova ciutat prengué el nom d'Odessa, en honor de l'antiga colònia grega d'Odyssos, situada a prop. Fou poblada per gent de diferents nacionalitats, atreta pels privilegis que l'emperadriu atorgà: francesos, anglesos, búlgars, italians i, entre d'altres, mariners de la flota de Josep de Ribas (ZUCCHITELLO [2008] 141).

El 17 de novembre de 1796 moria l'emperadriu Caterina II i era succeïda pel seu fill Pau I. Aquest, a causa de la seva personalitat inestable i els seus deliris de grandesa, s'anà guanyant l'enemistat de l'estament militar i nobiliari de l'imperi. En un principi, el nou emperador desconfià de Ribas a causa de l'alt prestigi que havia aconseguit sota el regnat de la seva mare, i no menys pel fet de l'acusació de malversació de cinc-cents mil rubles destinats a la construcció d'Odessa (DEL VAL [2008] 316). Tanmateix, conscient de la tasca que havia efectuat amb la nova ciutat, i havent desestimat els càrrecs delictius la comissió d'investigació, el 18 de setembre de 1799 fou ascendit a almirall. Era la culminació d'una carrera destinada a donar la glòria a les armes russes.

Aquells anys, Ribas freqüentava un dels salons més refinats de Sant Petersburg, el d'Olga Zherebtsova (germana de l'últim favorit de Caterina II, Platon Zubov). Aquell saló era visitat assíduament per la baronessa Maria de Bode, la qual, pocs anys més tard, seria l'esposa d'un altre català a Rússia estant, Antoni Colombí Payet (1749-1811), fill de Tossa de Mar i primer cònsol general d'Espanya (ZUCCHITELLO [2008] 229). No es té constància que els dos catalans (l'un d'origen i l'altre de naixement) arribessin mai a conèixer-se.

S'ha afirmat (BRIAN-CHANINOV [1944] 303) que Josep de Ribas va participar, juntament amb el governador de Sant Petersburg von Pahlen, el comte Nikita Panin i l'ambaixador britànic lord Withworth, en un complot contra l'emperador Pau I per apartar-lo del poder i posar al seu fill Alexandre al tron. Aquesta es la versió que sembla prevaldre sobre la vida del nostre protagonista. Personalment, ens és difícil creure que una persona com Josep de Ribas, ascendida per l'emperador Pau a un alt rang militar, i havent netejat el seu nom de l'acusació de malversació, hagués pogut participar activament en dit complot, tot i reconeixent que podia estar-ne al corrent. Com fos, Pau I fou, efectivament, assassinat el 23 de març de 1801 a les seves estances privades i Alexandre fou proclamat nou tsar. Ribas havia sofert una crisi de febres palúdiques i sembla que (DEL VAL [2008] 376), el 2 de desembre de 1800 hauria estat emmetzinat per tal que, enmig dels seus deliris, no delatés la conxorxa del magnicidi. Josep de Ribas fou enterrat a Sant Petersburg. Deixà dues filles: Sofia i Anna.

Oriol Ribas i Mulet

BIBLIOGRAFIA:

BRIAN-CHANINOV [1944] BRIAN-CHANINOV, NIKOLAI. Historia de Rusia. Barcelona: Luis de Caralt, 1944.

DANILEVSKY [1970] DANILEVSKY, GRIGORI PETROVICH. La Princesa Tarakanova. En: Maestros rusos I. Barcelona: Ediciones Rodegar, 1970 [l'obra original fou escrita el 1883].

DEL VAL [2008] DEL VAL Y MEDINA, DIEGO MERRY. El súbdito de la Zarina. Barcelona: Roca Editorial, 2008.

GÜELL [2011] GÜELL, MANEL. “Brulots a la guerra dels Segadors”. A Carn! [en línia –pdf-], Gener de 2011, núm. 15, 4-8 [Consulta Gener de 2011]. Disponible a: http://www.acarn.cat.

ZUCCHITELLO [2008] ZUCCHITELLO, MARIO. Un català a la cort dels tsars: Antoni Colombí Payet, comerciant i primer Cònsol General d'Espanya a Rússia [Tossa 1749-Sant Petersburg 1811]. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural, Subdirecció General d'Arxius. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya, 2008.

 

Publicat originalment al número 17 de la revista A Carn

Per saber-ne més: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_de_Ribas



Autor: Oriol Ribas




versió per imprimir

  1. Edmund Cooke
    04-04-2022 20:14

    Quantes traïcions més s'han d'empassar els catalans per adonar-se'n de tot plegat??

    Desperta Ferro!!

  2. Edmund Cooke
    04-04-2022 20:07

    Des de llavors, Catalunya és un país ocupat militarment, civilment, judicialment i políticament....si es que la Generalitat no és la Generalitat, és la delegació de l'estat panyol a catalunya senyors!!!.....i cada cop que els catalans ens hem aixecat per reclamar la nostra llibertat, l'estat panyol a respost amb violència, guerra i repressió, a més a més de fer servir els seus espies i sistemes d'inteligència i informació quan ha convingut:

    - Abolició de la inquisició i pèrdua de les darreres possessions colonials. Renaixença catalana=> Guerra civil 1936

    - Mort d'en Franco. Alliberament nacional català=> Intervenció d'en Tarradelles, Sànchez i Riera, fent desaparèixer en Xirinachs, i posant la primera pedra per a la supervivència de l'estat panyol amb una falsa transició democràtica. Cap franquista ha pagat pels seus crims.

    - Crisis de leman brothers del 2007. Caiguda de caja Madrid, invent fallit de bankia, prima de risc del deute panyol a màxims històrics, expoli fiscal galopant en contra de Catalunya i l'economia panyola en caiguda lliure. Consultes populars per la independència. Full de ruta per la DUI liderat per la Muriel Casals=>Referèndum 1 d'octubre, guanyat però no executat...

  3. Edmund Cooke
    04-04-2022 20:02

    En conclusió senyors, la història de la nació catalana es resumeix molt fàcilment, ja que sempre ha estat la mateixa i es repeteix un cop i un altre. Amb cinc paraules es diu tot: LA TRAICIO DELS NOSTRES LIDERS

    El motiu de la traïció també ha estat sempre el mateix...construir i mantenir un estat pirineus aball i Gibraltar amunt...si es que està tan clar que no entenc com la gent no ho veu....

    Joan II: Va trair les corts i les constitucions catalanes, iniciant la guerra del 1462-1472 com a conseqüència, amb la finalitat de fer un estat ibèric....

    Ferran el catòlic: Va trair les corts catalanes, tal com va fer el seu pare. Va trair en Colom i les capitulacions de santa fe. Va dotar de recursos il·limitats a la inquisició com a mecanisme de control/eliminació de la dissidència, ja fos popular, nobiliària i inclús eclesiàstica.

    Felip II: La seva traïció va quedar palmàriament reflectida al Quixot. Només cal llegir-lo entre linees per adornar-se'n.

    Felip V: Va trair Catalunya amb l'ajut de catalans traïdors, és a dir, els castellans, amb l'ajut del francesos i la manipulació/negociació amb els anglesos i els austriacistes per tal que abandonessin els catalans.

  4. Edmund Cooke
    04-04-2022 19:57

    En Pujol, traïdor fins la medul·la....ma dreta d'en Tarradelles a la falsa transició panyola....algú es pot creure que una família de l'opus dei amb tentacles al règim franquista, tal com la seva, permetria la llibertat de Catalunya?....heu de tenir clar que la llibertat de Catalunya, automàticament suposarà la desaparició de l'estat vaticà...impensable per a un senyor de l'opus, que a més era amic de l'Aznar....

  5. Edmund Cooke
    04-04-2022 19:56

    D'en Tarradelles que t'he de dir....el millor espia espanyol que l'estat panyol a tingut mai a Catalunya...la llista de greuges no es pot quantificar:

    - Va impedir, un cop conclosa la 2 º guerra mundial, que prosperés inciativa d'ERC davant l'ONU al 1946 per fer un referèndum d'independència a Catalunya.

    - Amb posterioritat i mentre que els franquistes dominaven espanya, des de França es va fer amb el control d'innumerables arxius històrics de la generalitat, i a sobre fent veure que era un president català a l'exili ( com en puigdi a waterloo )...arxius perduts per sempre més d'incalculable valor històric.

    - Ja amb franco a l'infern, en tarradelles va permetre la subsistència del règim franquista a l'ombra, liderant una falsa transició democràtica, fent fora del camí amb l'ajut d'en Jordi Sanchez i d'en Carles Riera, en Xirinachs, defensor de la independència,...sí, sí....els mateixos Sanchez i Riera que després de 30 anys i juntament amb puigdi van dinamitar la nostra llibertat per segon cop.... i fins avui sanchez i Riera són líders de Junts i la CUP. Tots dos espies espanyols també....per cert, en xirinachs, com la Muriel, morí en extranyes circumstàncies....

  6. Edmund Cooke
    04-04-2022 19:55

    En Puigdemont no el va triar el poble català. Va ser possat a dit per la maquinaria i l'aparell de l'estat, incloent el sorprenen empat a l'assamblea de les CUP. Aquest merdòs triador i botifler d'en Puidemont és soci d'un tal Stephen Burgen, alemany anti-independentista públicament declarat....tots dos van constituir el diari digital en angles, Catalonia Today, per fer front als independentistes mitjançat la desinformació... van publicar, entre d'altres barrabassades, que el representant dels independentistes era ni més ni menys que el xenòfob subnormal d'en Albiol...a més, en Puigdemont va petonejar la bandera espanyola, va liderar un referèndum que no estava al full de ruta ideat per la Muriel Casals, brillant economista que van fer desaparèixer en extranyes circumstàncies....Ella, com tot independentista assenyat i coneixedor de la nostra història, defensava la DUI com a únic camí a la nostra llibertat..., i un cop fora de joc al Muriel, i fet i guanyat el referendum, en Puigdemont va deixar la seva execució en suspens....Algú pot creure's que aquest individu de Puigdemont és independentista?...és el personatge espanyol que més ha fet per espanya, ja que ha evitat la independència de Catalunya i per tant la desintegració de l'estat panyol....Medalla d'Or al mèrit nacional i patriòtic panyol, senyors!!!!!

  7. Edmund Cooke
    04-04-2022 19:53

    Puigdemont és un espia espanyol, tal com en Pujol i el propi Tarradelles. Tots anti-independentistes consumats...i home, està clar que tots els alcaldes franquistes, eren franquistes, per moltes sigles catalanes que possessin després als partits...¨mismo perro con diferente collar”...oi que m'entens??

    Anem a pams....

  8. Edmund Cooke
    04-04-2022 19:53

    Alvar, has possat el dit al rovell de l'ou....t'explico:

  9. Alvaro Prim
    04-04-2022 15:38

    Y de los padres y abuelos franquistas de tanto independentista actual como Puigdemont, etc..

  10. Alvaro Prim
    04-04-2022 15:37

    Que su padre estuviera a favor de los austrias no quita que su. hijo trabajara para los borbones. ¿Acaso nos olvidamos de todos los alcaldes franquistas que de la noche a la mañana se convirtieron en alcaldes de CDC?

  11. Edmund Cooke
    03-04-2022 20:44

    …Per conducte lacrimal, tros d'animal irracional !!

  12. Edmund Cooke
    03-04-2022 20:42

    Antoñete, te gusta mi respuesta?…. Si no te gusta, siempre puedes metertela por el ojete….

  13. Edmund Cooke
    03-04-2022 20:36

    era *

  14. Edmund Cooke
    03-04-2022 20:33

    Sí és clar, ja ho diu l'article això tros d'analfabet mental….també diu que en Ribas era català fill d'un austriacista…. Cap problema home!…. Ho paeixo molt be!…. Ningu ha dit que els catalans siguin angels…. En ramon folch de cardona, el gran capita, tambe català, ets pro juanista i pro trastamara…, tambe pait capsigrany!

  15. Antoni Abat
    03-04-2022 19:06

    Josep de Ribas era más borbónico que la corporación de Cervera. A ver cómo digieres eso.

  16. Edmund Cooke
    03-04-2022 18:18

    Llebrer Tonet!…. A aquesta pista no et fan còrrer els teus amos?….

  17. Ignacio Fernández de B
    30-09-2015 14:35


    En 2008, en el nº 102 de la "Revista de Historia Naval", publicada por el Instituto de Historia y Cultura Naval de la Armada, publiqué un artículo sobre el Almirante José de Ribas y Plunkett (Iosif Mijailovich Deribas). Si me proporcionan Vds. el e-mail del Sr. Oriol Ribas le enviaría gustosamente una copia del artículo para que pudiera compararlo con sus datos.
    Saludos

  18. Oriol Ribas
    27-03-2014 21:00

    Sóc l'autor de l'article, l' Oriol Ribas (res a veure amb el personatge, per cert). El novembre passat vaig tenir una correspondència amb el descendent d'en Josep de Ribas, el sr. Andrzej Slowicki que actualment resideix a Alemanya. El sr. Slowicki descendeix de Josep de Ribas a través de la família noble russa dels Dolgoruky (una de les filles de Josep de Ribas es va casar amb un membre d'aquesta nissaga). Segons Slowicki, que ha estat en arxius napolitans, s'ha trobat un tal Miquel de Ribas nascut a Barcelona el 1714 en una acta de defunció de la dècada de 1770 a Nàpols. Si fou el pare del nostre biografiat, s'hauria traslladat a Itàlia durant la Guerra de Succesió Polonesa que va enfrontar Espanya amb Àustria, entre d'altres estats entre el 1733 i el 1738, guerra que va causar el canvi de Nàpols cap a la casa borbònica. Segons ell, Miquel de Ribas consta efectivament com a Primer Oficial de la Secretaria de l'Estat i Guerra del Regne de Nàpols als arxius napolitans. De totes maneres, també consta a l'arxiu de Simancas un capità de Ribas, nascut a Barcelona el 1685 i que va lluitar a les files catalanes el 1714. Molt probablement hauria estat el pare de Miquel de Ribas. Per tant, possiblement l'avi, no pas el pare, hauria sigut l'austriacista..

  19. Manel
    27-03-2014 17:17

    Procedia de l'entorn borbònic, atès que el seu pare..Miquel de Ribas Boyons, fou un militar barceloní que s'havia traslladat a terres italianes, amb el grau de capità, el 1734 amb les tropes borbòniques que arrabassaren el regne de Nàpols a la casa d'Àustria i instauraren una nova dinastia amb Carles de Borbó (fill de Felip V que, posteriorment, regnaria aqui com Carles III). Ja establert a la ciutat del Vesuvi, Miquel de Ribas esdevingué oficial major de la Secretaria d'Estat i Guerra del Regne de Nàpols.

  20. Pere
    25-03-2014 22:35

    La primera vegada que vaig anar a Odessa vaig preguntar quin era el carrer més cèntric i comercial per mirar de trobar-hi allotjament ben a prop. El nom era rar per ser rus/ucraïnès (deribasevskaya) i de casa estant em van explicar que era el personatge més famós de la ciutat i un dels més famosos a Rússia/antiga URSS/Ucraïna. Vaig pensar que un "De Ribas" bé podia tenir ascendència catalana i...així va ser. La cerca a la versió anglesa ja parlava de fill de pare català i mare irlandesa, pare diplomàtic...La seva figura és a tot arreu a Odessa.

  21. Joan S.
    25-03-2014 15:45

    Molt interessant. El fet és que es tracta d'un personatge que m'era desconegut fins que una senyora russa m'ho va dir quan feia referència a Odessa on sembla que hi ha un carrer que duu el seu nom

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]
Tothom assegura que Jeronimus Bosch era un pintor flamenc, però en Pau Mora ha trobat una referència que ens fa...[+]
En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona...[+]