Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 18-01-2011  |  DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
25533 lectures

Les «Pallamos Islands» de l'Orinoco

Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant el següent "fòssil català" que confirmi, una altra vegada el que ja sabem. Una paraula nativa, una gravat perdut, el nom d'una au, una edificació retrobada o, com la darrera descoberta d'En Francesc Garrido, un topònim revelador. Benvinguts a les Illes Palamós de l'Orinoco.

Palamós, el grau de Girona.

Un bon dia se' m va acudir llegir una obra literària de caràcter històric que vaig trobar digitalitzada a Internet. Es tractava del llibre The Discovery of the Large, Rich, and Beautiful Empire of Guiana, escrita per En Walter Raleigh al 1595, que descriu una expedició que va fer el mateix autor cercant el mític "Dorado".

palamos1
La versió que ens arriba digitalitzada (STANFORD-UNIVERSITY-LIBRARY) és una  reproducció d'en Robert Hermann de  l'edició del 1596, impresa al 1848, sense cap alteració en l'antiga ortografia, llevat d'algun error evident. La història oficial diu que En Walter Raleigh va ser governador, membre del parlament, navegant, pirata, escriptor, poeta, estava ben relacionat amb de la reina Isabel d'Anglaterra, va lluitar contra l'Armada Invencible i, finalment, va ser escapçat a Whitehall al 1618.Una de les coses que em va cridar l'atenció d'aquesta obra és que s'hi esmenten unes illes anomenades "Pallamos islands".S'esmenten d'aquesta manera:

palamos2
De seguida vaig entendre que "Pallamos" era "Palamós". Per tant, això volia dir que al delta de l'Orinoco hi havia hagut unes illes anomenades Palamós; o, si més no, un territori dit Palamós.Vaig pensar que fóra bo comprovar si els anglesos havien identificat alguna vegada el Palamós català de l'Empordà com a "Pallamos" (amb dues eles). Efectivament, cercant per la xarxa vaig topar amb una pàgina que porta per títol "British history on line" "A collection of the State Papers of John Thurloe, volume 4", que corroborava el fet de tot en totes.La col·lecció consisteix en una publicació d'antics secrets d'Estat. En aquest cas, secrets d'Estat del 1655. La carta parla d'un setge a Palamós. Diu:

palamos4palamos3
From: 'State Papers, 1655: October (1 of 5)', A collection of the State Papers of John Thurloe, volume 4: Sept 1655 - May 1656 (1742), pp. 64-78.URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=55409&strquery=pallamos Date accessed: 01 October 2009.

Val a dir que, actualment, al Regne Unit encara algú esmenta "Pallamos" per dir Palamós.Això són uns resultats de futbol de la pretemporada que va fer el Swansea a Catalunya: http://swansea.theoffside.com/page/2

August 1st, 2009
Spanish pre-season the feedback.

Sabadell 1-2 Swansea
Espanyol B 2-0 Swansea
Pallamos 0-2 Swansea
Gimnastic 0-0 Swansea (Gimnastic win 5-4 on pens)]

Per tant, ara ja sabia que pels anglesos "Pallamos" (amb dues eles) era igual al Palamós català, però pensava que si trobava un altra referència escrita d'unes illes o un territori anomenat "Pallamos" o "Palamós" al Delta de l'Orinoco, quedaria més tranquil. I, ves per on, vaig trobar dues noves referències escrites.Les dues referències eren holandeses:La primera era una edició del 1707 d'un llibre holandès escrit entre 1593 i 1599. Sembla un recull de diferents obres.

palamos5

L'edició holandesa diu directament PALAMÓS, amb les set lletres com ho coneixem nosaltres, però en aquest cas sembla que es refereixi a un grup de persones més que a unes illes.

palamos6

En Pere Baladron molt amablement ho va traduir. Diu :"Riu amunt hi viuen els Tivitivas, els dos senyors que els governen estan contínuament en guerra. Els de la dreta són Palamos i els de l'esquerra Horotomaka".La segona referència holandesa era una edició escrita per Jan Jacob Hartsinck i Jacobus Houbraken al 1770, on també hi diu clarament PALAMÓS. Aquí parla d'illes.

Beschryving van Guiana, of de Wilde Kust in Zuid-America... als Essequebo, Demerary, Berbice, Suriname, en derzelver rivieren... Waarby komt eene verhandeling over den Aart en de Gewoontes der Neger-Slaaven.Amsterdam, Gerrit Tielenburg, 1770. 2 volumes. Large 4to. With 2 title-pages printed in red and black with a woodcut device, 6 full-page and 8 double-page folding engraved plates, 1 engraving in the text, woodcut tailpieces, and cast fleurons. Contemporary half calf.

palamos7

Diu: 138 DESCRIPCIÓLa desembocadura del riu té 100 milles d'ample: Primer s'arriba a la cruïlla anomenada "'tropde Krois (cruïlla vermella); les illes a la dreta s'anomenen Palamós i les de l'esquerra Horotomaka. Des d' aquest indret el riu Macuri s'endinsa a terra des d'Amana fins Capuri.Al cap de quatre dies trobaren el riu Amana i el navegaren fins a cinc graus al nord de la línia; com que la gent estava molt cansada...Una altra vegada PALAMÓS amb les set lletres.Així, doncs, ara ja tenia clar que al delta de l'Orinoco hi havia unes illes o un territori que s'havia dit PALAMÓS.

També vaig trobar un "Pallamos" dins d'un context digital nord americà: www.monkproject.org. Encara que no citen ni el llibre ni l'edició, la pàgina és de tota solvència, ja que hi participa la Universitat d'Indiana, la de North Carolina i la de Virgínia.
"MONK is a digital environment designed to help humanities scholars discover and analyze patterns in the texts they study".
Aquest text trobat a MONK s'assembla al primer text holandès, però ara anomenen als de " Pallamos" com la "nació dels Tiuitiuans de Pallamos". El text fa:The decription of Guiana, and of the great Riuer Orenoco:     

palamos8

At the entrance of this Riuer are two great Lords Tiuitiuans, which hold warre one with other continually: The one Nation are called the Tiuitiuans of Pallamos, and the other of Hororotomaka. He that entreth the Riuer of Amana from Curiapa.

Només em quedava un obstacle per passar. El dubte que tenia ara era si PALAMÓS era un topònim warao, que és la llengua que es parla al Baix Orinoco. També vaig salvar aquesta prova (els topònims warao són del tipus wakarima, anaparima, hororotomaka…). A la Duke University Press vaig topar amb el treball d'uns antropòlegs americans que es preguntaven d'on venia el nom "PALLOMOS o PALLAMOS" que apareix en alguns mapes antics del delta de l'Orinoco i que veureu a continuació:   

palamos9

En Dieter Heinen i en García Castro toquen el tema de la següent manera.Diuen:En alguns mapes antics dels " southeastenrn Tivitives" apareix el nom de "Pallomos o Pallamos". Entenc que a en Dieter Heinen i a en García-Castro els crida l'atenció el fet que al bell mig d'una illa del Delta de l'Orinoco aparegui un nom identificatiu amb lletres grosses que no està escrit en llengua warao. Per trobar una explicació a aquest fet, en Dieter Heinen y en García-Castro busquen un nom castellà que s'ajusti al nom de "Pallomos o Pallamos", donant per suposat que els primers europeus que van arribar a l'àrea del Delta de l'Orinoco eren castellans.Hi ha una llegenda warao que sembla que pot ajustar-se al topònim "Pallomos o Pallamos" referit a "Paloma". És a dir, per ells "Pallamos" ha de ser "Paloma". " From the southest Haburrí flees with his mother and aunt to the land of Wauta in the soutwest, a land of horticulture and fishing. Wauta is a frog but also appears in the form of a bird or magic dove (in Spanish paloma)   A mi em sembla que la relació que ells han trobat no encaixa de cap manera.Si coneguessin la hipòtesi de la descoberta catalana de Amèrica, s'adonarien que la relació "Pallomos o Pallamos" amb Palamós té més sentit.  Aquí tenim les illes de l'Orinoco al mapa d'En Walter Raleigh:               

palamos10

Aquí tenim "Pallomos o Pallamos":   

palamos11




Sigui com sigui, ara ja ho tenia tot lligat: "Pallamos" pels anglesos és "Palamós". Els holandesos escriuen clarament "Palamós", i també sabia que "Pallamos" no era un topònim warao.  Tornant al llibre d'En Walter Raleigh, encara hi ha una altra referència digital a la xarxa al nom "Pallamos". En una de les versions del seu llibre The Discovery of the Large, Rich, and Beautiful Empire of Guiana, hi ha la correcció següent a un error tipogràfic:   

palamos12

El anglesos insisteixen que Walter Raleigh escriu "Pallamos" i així ho diu en Robert Hermann a l'edició del 1848: The original text has invariable been adherid, except where a typographical error was evident Per què en Dieter Heinen i García-Castro volien identificar "Pallamos" amb "Paloma"?Molt fàcil. Al Delta de l'Orinoco hi ha una localitat que porta el nom de "Paloma" i encaixa molt bé amb el "Pallamos" anglès o el "Palamós" holandès.Aquí teniu el mapa. Si faig una línia des de l'illa de Trinitat, tenim:

palamos13

(Als mapes que he pogut veure no queda clara la nomenclatura d'aquests indrets, ni la situació. De vegades es refereixen a la "boca de la sierpe", altres vegades al "estrecho de la sierpe"; de vegades li diuen "boca de dragón". Jo escric "boca de serpent" al lloc on a mi em sembla que té forma de boca de sepent. L'estret del serpent que jo assenyalo em sembla que actualment es diu "el estrecho de la serpiente") Aquí es pot veure la boca del serpent en verd, i la línia que uneix l'illa de la Trinitat amb l'àrea de "Pallamos" al mapa d'En Walter Raleigh

 

palamos14

Aquí teniu el mapa d'En Joan Cabot (otro genovés como Colon), on apareix la "boca de drago" i la seva continuació.

 

palamos15

 

palamos16

 

Era important Palamós? Importantissim. Molts camins portaven a Palamós

 

palamos17

PS. Quant vaig acabar la meva intervenció al novè simposi una persona que viu a Granollers i fa les vacances a Palamós em va dir que la gent de Palamós, quan pronuncia el nom de Palamós, fa una "ela geminada". Potser En Walter Raleigh havia escoltat aquesta "ela geminada".

 

Francesc Garrido Costa



Autor: Francesc Garrido Costa




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. FERRANF
    14-10-2019 22:52

    El mapa d'en Cabot s'equipara a l'actual de Palamós i Cala Margarida. Valdria la pena confirmar si Cala Margarida ja era coneguda com a tal aleshores.

  2. Joan2
    14-06-2016 11:25

    Us hi heu fixat que al costat de la boca de dragó del mapa d'en Joan Cabot hi ha encerclat el mot Margalida, en el que actualment és la isla Margarita?

  3. erasme
    07-04-2016 12:40

    Estic llegint per aquí BARCINO, un amic meu sempre em diu que era BARCANO , no barcino, m'agradaria saber-ne mes sobre aquest tema ¡¡¡ gràcies i molt bon article aquest de pals, és patètic l'estat actual que em recorda molt a sant Jeroni fins a santa coloma, tot abandonat....

  4. Francesquina
    15-02-2011 21:00

    Senyor Garrido, me sembla de gran interès el seu article. Si que fem una ela geminada si. Hi ha evidències fonètiques que ja expliquen moltes coses per si soles ! Per exemple, quan era petita i el mestre explicava la lliço de'n Colon , jo sempre pensava : Quin cognom és aquest, aixís no s'hi diu dingú ? Aixís és com diuen Colom els castellans .Ara de gran en Bilbeny m'ha donat la raó... A vegades s'ensumen les coses !

  5. Gabriel Martin Roig
    04-02-2011 17:36

    Per cert me n'havia oblidat de comentar-ho. No cal recòrrer a la llengua anglesa o holandesa. Si es revisen els llibres sacramentals de Santa Maria de Palamós o nombrosos documents dels segles XVI i XVII del Servei d'Arxiu Municipal de Palamós. No resulta estrany trobar escrit Pallamos enlloc de Palamós, tant en català com en llatí. salutacions. Gabriel Martin

  6. Gabriel Martin Roig
    01-02-2011 18:59

    Benvolgut Jordi, No et sàpiga greu contradir, el diàleg i la discussió son el complement perfecte de qualsevol estudi. És cert que els noms ibèrics donen molt sentit a una nombrosa toponímia catalana, però és massa agosarat afirmar que son l’única arrel. Amb tots els respectes, trobo que és una asserció massa categòrica. Evidentment, no es pot menysprear l’aportació prellatina dels topònims, que està present en molts indrets. De fet a l’Empordà en tenim molts exemples que evidencien clarament un origen ibero-basc, com son el cas de: Ullà, Ullastret, Vullpellàc, Castellbarrí, Cadaquers, Pals, Quermançó, Guíxols… A pesar d’això, sento contradir-te, però aquest no és el cas de Palamós. Hi ha molts historiadors que han elaborat diverses teories per explicar l’origen del topònim entre ells Josep Pella i Forgas, Carles Sapena o Eduard Erre, amb teories i arrels fonètiques molt enrevessades i de diferent procedència. Aquests estudis fonètics son molt interessants però els considero un mer exercici d’hermenèutica, i molts sense cap base documental. La prova la tens en que hi ha nombrosos autors que després de noves recerques documentals han tirat per terra alguns plantejaments fets per Joan Coromines (amb això no vull treure mèrit a la seva obra que és d’una vàlua incalculable). Només cal fer una voleiada per internet per trobar-los. Els darrers estudis realitzats per diferents historiadors i especialistes sostenen que hi ha raons sòlides per creure que el nom prové de dos mots, PALAU que fa referència a una casa forta situada vora de la rada del port i un apel•latiu que ha anat variant segons els documents i l’època: MAUR, MARWAN, MARUANO, MAURS, MAURO, MORS. Aquest palau és el mateix que a finals del segle XIII es va convertir en Palau Reial. Apareix denominat com a MAUR o MARWAN el 935, CASTELLUM MAUR el 1063, PALLATIO MAURORE el s XI, que derivà en PALLATIO MAURS, PALLAMORS al segle XIV, i PALAMÓS des de principis del segle XV. De PALLATIO-MAURS a PALA-MORS no crec que calgui evocar cap llei fonètica per entendre que és una derivació lògica de la contracció dels mots. El cas de Palamós no és aïllat al Baix Empordà, hi ha altres exemples de poblacions veïnes que van formar el seu topònim a partir de l’arrel PALAU acompanyada d’un apel•latiu: Palausator (Palatii Murorum) o Palafrugell (Pallatio Frugello). Segons alguns historiadors s’han pogut inventariar a prop de 60 “palaus” carolingis a l’Empordà i al Gironès. Per saber-ne més d’aquests “PALAUS” i de la petja que el mot PALAU ha deixat a la toponímia local et recomano llegir: “Les Uillae de Constantí a Carlemany: aportacions gironines a la qüestió de l’evolució i la transformació de les vil•les o termes rurals durant l’antiguitat tardana (segles IV-VIII)” de J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. SI vols documentació sobre l’origen del topònim “Palamós” et recomano llegir l’interessant estudi sobre toponímia empordanesa “Notícies d’un atac andalusí contra la Costa Brava i altres localitats” o “De nuevo sobre los topónimos catalanes escritos por Ibn Hayyan” de la catedràtica Dolors Bramón; “El castell de Sant Esteve de Mar i el litoral palamosí al segle XI” d’Elvis Mallorquí publicat als Estudis del Baix Empordà; o els treballs de l’historiador Pere Trijueque que ha dedicat més d’una dècada a l’estudi de la toponímia local palamosina. Per tant, com pots veure el que t’exposo no està fonamentat ni en conjetures, ni en jocs de fonètica, sinó únicament en fonts documentals, que en aquest cas (mentre no aparegui un document que ho desmenteixi o apunti alguna altra hipòtesi) el topònim “Palamós” no presenta cap relació aparent amb el substrat lingüístic ibèric. Aclarit això, vull compartir amb tú un altre topònim palamosí molt més imprecís i del qual es desconeix el seu significat. El poblat ibèric de Palamós se’l coneix amb el nom de Castell. És evident que aquest no és el seu nom ibèric sinó molt posterior en el temps, segurament, motivat per les restes d’aquelles ruïnes que recordaven “un castell del passat mític”. La qüestió és que aquell indret apareix batejat amb el nom “Contride” o “Contidra” en el capbreu de 1315, i aquest topònim sí que podria tenir relació amb algun antic de procedència ibèrica, possiblement l’antic nom del poblat de Castell??? Salutacions cordials i amigables. Gabriel Martín Roig

  7. Jordi Bilbeny
    31-01-2011 04:23

    Amic, Gabriel, Em sap greu contradir-te. Però no penso abandonar cap teoria ibèrica, sobretot quan la teoria ibèrica és l'única que dóna sentit a la nostra toponímia arreu del país. Al nostre país molt abans que els romans, hi avia els ibers i aquests ja avien donat nom a la totalitat de les seves poblacions: Barcino, Iluro, Tarraco, Gerunda, Ilerda, Ieso (per posar només uns breus exemples) són noms ibèrics, sobre els quals, amb influència del llatí o sense, s'han acabat de construir els topònims actuals. N'hi ha milers. En Coromines exposa com massa topònims que es consideraven llatins són prellatins. Fins ara es creia que Arenys venia d'Arenios i que alora Arenios provenia de l'arena o harena llatins. En Coromines demostra que és un topònim prellati, relacionat amb els iberobascos Aran i Àreu. Jo també ho crec. Perquè hi agi un document llatí en un poble que citi el nom d'aquest poble enllatí, hem necessàriament de creure que el topònim és llatí? I menystenir tota la informació prellatina que els topònims de l'entorn (rieres, turons, valls, estanys, fonts) i del mateix poble ens donen d'una manera inconfusible i clara? Jo no ho crec. Som molts els que no ho creiem. I no és que no ho vulguem creure per un pur despit antiromà o anticientífic, sinó perquè hi ha massa informació lingüística que hi porta a creure. A més a més, un topònim no és pot explicar sol, cop per art de màgia. La llengua ibèrica no era parlada només a Palamós i Palamós no és l'únic topònim ibèric. Per tant, auríem de poder trobar molts més altres topònims que continguen els mateixos morfemes: Un pala/bala i un mos/mors. I així ho trobem en moltíssimes ocasions. Per no fer-me pesat en diré que BALAguer té també el mateix morfema: PL/BL per a designar un un pla i el mateix mot "pla" també el conté. I és ben sabut que GR/KR és pedra, fins i tot en català actual. Pensa en quer o en carreu. Llavors si Bala-guer es pot interpretar com una pedra plana i efectivament Balaguer, és una immensa pedra plana, on hi ha restes arqueològiques, i sota la qual s'ha construït la ciutat actual, és que també podem interpretar el mateix per Pala-mos, que també es troba sobre una pedra plana. I anem al MOS/MORS. Aquest morfema ens indica quasi sempre una petita elevació, un turonet. Per això, Mur, Mura, Muret, Morella són topònims totalment identificables amb un turó. Te'n podria donar desenens d'exemples de cituats o fortaleses o castelles que són a sobre un turó i que contenen el morfema MR/MS. Llavors amb tot això en ment, no crec que el nom Palamós vingui ni pugui venir de Palau de Maure o de Palau de Maur, i que aquest sigui el nom del seu propietari. Primer auries de demostrar amb uns quants exemples que en totes aquelles poblacions que comencen per Pala- hi agués un palau; i segon, i més important, m'auries de poder explicar per quines lleis fonètiques Palau de Maur donaria Palamós. Mentre no trobis una llei fonètica que expliqui el que et comento i sigui universal per a totes les poblacions que comencen per Pal o Pala, jo miraria de no fer comentaris tan categòrics, fonamentats tan sols en conjectures i en ipòtesis lingüísticament indemostrables, documentalment dubtoses i tan allunyades del fons ibèric del país, autèntic fonament istòric, cultural i lingüístic de la nostra toponíma.

  8. Francesc Garrido Costa
    30-01-2011 10:12

    Hola. He estat llegint els comentaris i volia afegir un parell de consideracions . La primera. Aquests text porta per títol “Les Pallamos islands”, però podria portar per títol “Les illes de Palamós”” en funció de si el primer llibre llegit per mi hagués estat el text holandès. També podria portar per títol “Els Tivitives de Palamós” donant importància a la ètnia a la qual es refereixen els autors. Penso que el fet important és que hi havia un territori, unes illes o una ètnia a la qual li van encolomat el nom de Palamós al damunt. Qui podria ser? La segona. Casualment tinc parents a l ’Empordà. Hi tinc cosins. Ara tinc cinquanta dos anys, però quant en tenia vuit i nou havia anat algun estiu acompanyat per la meva avia a Colomers a veure els meus cosins. Jo sóc de Terrassa i recordo que el català que es parlava a l’ Empordà era molt diferent del català de Can fanga. Explico això per que quant en Lluís Tintó i Espelt em va fer el comentari de la “ela geminada” s ‘em va encendre la bombeta i vaig recordar la parla de la gent de l’ Empordà. Per exemple, la frase “El dilluns varem anar a Palamós” sonava així : “Varem anar aPàl.lamos”. Si es vol anomenar Palamós amb l’accent a la “ó” s’ha de fer una parada després de “a”, que no la fan. Sonaria així “Varem anar a (parada) Palamós”.

  9. Gabriel Martín
    26-01-2011 21:01

    Allà diem "Palafurgell" enlloc de Palafrugell, "Culonge" enlloc de Calonge, "Regincós" enlloc de Regencós...però respecte al "Pàlamos".... Tinc 40 anys, he nascut i he viscut sempre a Palamós i no he sentit mai que ningú enlloc de Palamós, amb l'accent a la "o", Pronunciés Pàlamos. ????? Gabriel Martin

  10. El teu nom
    26-01-2011 19:47

    Sento contradir-vos però, recentment totes les hipòtesi sobre l'etimologia de Palamós s'han modificat. Palaiopolis fa referencia a Palamós però és una ciutat llegendària i no real doncs Palamós no existia des de tant antic. Gràcies a cròniques àrabs se sab que en el segle IX la rada o port era coneguda amb el nom de Cala de Maruano, Maruan o Maur. Als s X-XI apareix con a Palatio Maruano. Abans del s XV com a Pala-mors. Es evident que Palamós és una contracció o derivació de Palau de Maure o Maur (nom llatí). Segurament el nom del propietari d'algun casalot o plaça fortificada carolingia (Palatio). Per tant s'ha d'abandonar qualsevol hipòtesi ibèrica al respecte. Gabriel Martín Roig (Historiador local de Palamós)

  11. Jordi Bilbeny
    26-01-2011 18:21

    Palamós, d'acord amb els meus estudis d'iberobasc, vol dir això: Pedra (os) petita (m) i plana (pala, bala). De fet, Palamós està situat sobre un istme que és una muntanyeta totalment plana.

  12. Quim
    26-01-2011 17:24

    Llegint per googlebooks he trobat una referència a la etimologia del Palamós Empordanés: (...) y hacerle resistencia y pararle cara de tal modo que tuvieron con él algunas batallas y bien ordenadas escaramuzas Y para poderse mejor valer se retiraron á la costa del mar á la parte meridional en una fortaleza á la cual por lo bien ordenados que de ella salían la llamaron Paleopolim según dice Strabon que significa ciudad de la guerra bien ordenada y era la misma que en el dia llamamos Palamós conforme escribe Francisco Gompte diciendo también que estuvieron en ella retirados... link al llibre (http://books.google.es/books?id=fghXAAAAMAAJ&dq=editions%3ALCCN44021998&lr&hl=ca&pg=PA52#v=snippet&q=palam%C3%B3s&f=false) escrit per Jeroni Pujades l'any 1609 al llibre Crónica Universal del Principado de Catalunya.

  13. Lluís Tintó i Espelt
    26-01-2011 14:28

    Per al·lusions, sóc el de Granollers que esmentes, i voldria aclarir que desconec si els de Palamós la consideren geminada la ela. El que puc dir és que tenen el costum de fer tònica la primera vocal "a": Pàlamos. Marcant molt aquesta primera síl·laba tònica i donant-hi, és cert, una aparença geminada.

  14. Marc
    21-01-2011 11:41

    GABRIEL !! No és curiós, és BRUTAL!!!

  15. Gabriel Martin
    19-01-2011 23:03

    És curiós lo de "boca de Drago". Sabies que el cap geogràfic o península que forma Palamós s'anomena Cap de Drago??? Salutacions Gabriel Martín Roig

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
36396 lectures
11a UNH - Presentació de la universitat
Abel Cutillas - Pensar la Història: de Nietzsche a Maquiavel
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La cançó d'El Noi de la mare es canta a l'Argentina en castellà, seguint una traducció de l'original...[+]
Magazín d'entreteniment i actualitat de les comarques gironines. El programa pretén acostar tots els temes que...[+]
Salvador Dalí va manifestar que el filòsof i estudiós de la ciència Giambattista della Porta era català....[+]
En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]