Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història s'assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa."
Lleó Tolstoi
ARTICLES » 26-02-2017  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
2506

L'agnotologia explica la postveritat

Dolors Marín parla de l'estratègia espanyola de fer que els catalans ignorem la nostra pròpia història.

Dolors Marín

L'agnotologia estudia la construcció cultural d'ignorància (a-gnot-ology / des-coneixement-logos). Va ser introduïda el 1999 per Robert Proctor, professor d'història de la ciència i la tecnologia de la Universitat de Stanford. El 2008 publica Agnotology, un model per analitzar els efectes polítics i pràctics de la producció d'ignorància i des de llavors nombroses disciplines l'apliquen i s'està creant un ampli corpus de literatura agnotològicament orientada que està canviant el paradigma i la recerca sobre les dinàmiques històriques de la relació entre coneixement i la construcció deliberada d'ignorància. S'ha fet sobre l'esclavatge als Estats Units, sobre l'ideari racial nazi que va fomentar el genocidi en la dècada del 1930, sobre els esforços de les empreses tabaqueres mitjançant informes continuats a fi de crear dubte sobre el perill de fumar, sobre el descrèdit de la ciència del canvi climàtic i del medi ambient, entre d'altres.

Sense saber-se agnotòleg, el lingüista arenyenc Jordi Bilbeny, també en la dècada del 1990 detecta catalanades i expressions no genuïnes del castellà, excessives per ser considerades espúries, en textos suposadament de matriu castellana, mentre es documentava per escriure una novel·la històrica. Des de llavors estableix una nova manera de mirar el passat, que no deixa de ser una nova manera de mirar-nos a nosaltres mateixos i de mirar el futur. D'una manera clarament agnotològica diu: «La història no és ni un examen, ni una carrera, ni un llibre d'història. Tots som història, tots la construïm, a tots ens pertoca recuperar-la i restaurar-la».

Psicològicament i socialment, funcionem entre allò que som i allò que fem. I ens cal una imatge del món per moure'ns en el món, uns jocs o models de mapes mentals. Formen la baralla mites, història, política, aspiracions nacionals, mitjans, supervivència, hermenèutica, nacionalisme, imperialisme i globalització. I és en aquest joc que la construcció i divulgació d'ignorància vol fer a tots, aparellant, tant com pot, mites i lleis.

A què juga Espanya des del 2010, fent que tots els arxius històrics i documents des del segle XV siguin inaccessibles? Per què aquest joc brut global? Què poden revelar aquests documents recollits durant més de cinc segles que pugui arriscar la seguretat i la defensa de l'Espanya actual?

L'agnotologia explica la postveritat. Post vol dir «després». La veritat no pot ser ni abans/després ni una mica/molt. És o no és. Si deixa de ser veritat, és mentida: construcció mental enganyosa. Inocula por, dubte, confronta, desacorda, deprimeix i desapodera la gent.

Si entenem la democràcia com a deliberació pública haurem d'assumir arguments inèdits exposats a la llum pública, perquè donen joc a la reflexió pública, fan créixer la democràcia i fan iniciar la democràcia global.

Dolors Marín Tuyà

Article publicat a El Punt/Avui+ el 26 de febrer del 2017




versió per imprimir

  1. Batallador Fernando
    27-12-2017 12:56

    Que es la posverdad, que invento para esta gente que se disimulan detrás la mentira que se re-inventan la historia a su antojo y se cubren de ridículo

  2. Batallador Fernando
    27-12-2017 12:56

    Que es la posverdad, que invento para esta gente que se disimulan detrás la mentira que se re-inventan la historia a su antojo y se cubren de ridículo

  3. Chiqui
    13-03-2017 20:00

    Molt bon article Dolors.

  4. CescT
  5. CescT
    13-03-2017 09:31

    La post-veritat

    http://www.lavanguardia.com/opinion/20170313/42838855824/afrontar-la-postveritat-i-el-complotisme.html


    Diu: ...Perquè el principal artifici del mal, per als qui viuen en les teories del complot i de la postveritat, consisteix a revestir l'aspecte del veritable: quan més es demostra que una idea és falsa, més s'aporta la prova que es troba un en la posició més forta, que la seva malignitat és diabòlica...

  6. MontserratC
    04-03-2017 17:48

    Que només hi escriuen tigres, aquí?

  7. CescT
  8. Francesc 2
    28-02-2017 12:21

    Tigre, el Curial!!! Sembla que no és d'en Milà i Fontanals!

  9. Guerau
    28-02-2017 01:04

    http://www.laveupv.com/noticia/25144/%20curial-e-guelfa-ix-de-lanonimat-lautor-de-la-novella-fou-el-camarlenc-del-magnanim

  10. CescT
    27-02-2017 15:00

    Ja veig que t'ha agradat això de la veritat objectivable. Bilbeny és un expert analista per molt que et destorbi.
    Mira aquí discutint amb Consuelo Varela sobre En Colom

    https://www.youtube.com/watch?v=mEisLRaotd0

    Jo parlo de veritats objectivables, no de fets objectivables

  11. Joan3
    27-02-2017 14:25

    "el Archivo de la Corona de Aragón"

    Hahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahhahahahahahahahahaha...

    (i així durant un segle)

  12. CescT
    27-02-2017 12:48

    Sorry. Per exemple, algú posa l'objectiu en conèixer l'origen d'En Colom (si era català o genovès) i troba que el Colom genovès era llaner, no era navegant, no va escriure mai res, però s'ha dit i escrit per activa i per passiva que en Colom era aquell llaner genovès. Ho diu tothom, especialment aquells que ostenten el poder i per tant s'ho ha de creure, tot i que és impossible d'enfocar l'objectiu. Ni obrin el diafragma, ni fent una variació de la distancia focal hi ha manera de veure navegant el Colombo genovès. No és un fet objectivable.

    Aquest és un bonic exemple de postveritat i sabem que l'agnotologia estudia la construcció cultural de la ignorància

    Qui ha redactat històricament la postveritat? allò que quedarà escrit? – el poder establert - per exemple - el Conde Duque de Olivares -
    Afortunadament l'accés majoritari a la cultura de les classes populars a final del segle XX ha fet que tothom tingui criteris

    El diccionari Oxford que a final d'any passat la va escollir com a paraula de l'any, descriu la postveritat com aquell context en què els prejudicis, els sentiments i les opinions tenen més pes que els fets objectivables.

  13. Antón Martín
    27-02-2017 11:26

    Afirmar sin despeinarse que España no permite el acceso a ningún archivo ni documento 'desde el siglo XV', ¿qué sería entonces? ¿post-delirium tremens?

  14. CescT
    27-02-2017 11:00

    El diccionari Oxford que a final d'any passat la va escollir com a paraula de l'any, descriu la postveritat com aquell context en què els prejudicis, els sentiments i les opinions tenen més pes que els fets objectivables.

    Per exemple, jo poso l'objectiu en conèixer l'origen d'En Colom (si era català o genovès) i em trobo que el Colom genovès era llaner, no era navegant, no va escriure mai res, però s'ha dit i escrit per activa i per passiva que en Colom era aquell llaner genovès. Ho diu tothom, especialment aquells que ostenten el poder i per tant he de creure-m'ho, tot i que és impossible d'enfocar l'objectiu. Ni obrin el diafragma, ni fent una variació de la distancia focal hi ha manera de veure navegant el Colombo genovès. No és un fet objectivable.

    Aquest és un bonic exemple de postveritat i sabem que l'agnotologia estudia la construcció cultural de la ignorància

    Qui ha redactat històricament la postveritat? allò que quedarà escrit? – el poder establert - per exemple - el Conde Duque de Olivares -
    Afortunadament l'accés majoritari a la cultura de les classes populars a final del segle XX ha fet que tothom tingui criteris

  15. Albert Fortuny
    27-02-2017 08:20

    "Archivo de la corona de Aragón? Voldreu dir arxiu reial del compte de Barcelona, no?

  16. Arturo Rodriguez
    27-02-2017 00:58

    Lluís: Tienes razón. El Archivo General de Indias es accesible, el Archivo General de Simancas es accesible,el Archivo de la Corona de Aragón también lo es, lo mismo vale para el Archivo Histórico Nacional, para los archivos provinciales o municipales, etc.

  17. Lluís
    26-02-2017 23:46

    Els arxius inaccessibles (del s.XV en endavant) són, que recordi, només els arxius històrics dels Ministeris d'Exteriors i de Defensa.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23265
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L’estiu passat En Pep Comajuncosa se’n va anar a Roma i va fer un cop d’ull a l’església de San Pietro in...[+]
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]
Us presentem una novetat per aquest Sant Jordi. Es tracta "Del Ter al Túria", un llibre escrit conjuntament per...[+]
Nombrosos errors a la grafia dels topònims delaten la intervenció d'un copista poc atent o atent només a...[+]