Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
HO SABIES? » 01-05-2010
8460 lectures

L'edició barcelonina desapareguda d'«El Quixot»

A la segona part d'El Quixot (1615), En Servent escriu: "En el dia d'avui hi ha impresos més de dotze mil llibres de la tal història: si no, que ho digui Portugal, Barcelona i València, on s'han imprès" (El Quixot, Crítica, edició de F. Rico, 2a part, cap. III, p. 647).

És evident que parla del primer volum de l'obra, editat a Lisboa (1605), València (1605) i Barcelona (en data desconeguda).

A l'actualitat es coneixen les impressions de Lisboa, València i la prefabricada de Madrid, de 1605, però la de Barcelona és l'única edició impresa dins dels regnes peninsulars d'Espanya que ha desaparegut.

Els entesos creuen que En Servent es va equivocar en parlar de Barcelona. Tanmateix, ¿com podia equivocar-se un autor tan meticulós com En Servent, en recordar les seves llavors tres primeres edicions, quan al llarg dels seus escrits connota que té a mà una gran documentació i una memòria prodigiosa?. Jo sóc del parer que l'edició de Barcelona va existir. I que es va estampar abans del 1604 o, com a molt tard, al 1603.

En aquest sentit, En González Porto-Bompiani ens diu, al seu Diccionario Literario, que "l'edició més antiga de les conegudes fou impresa a Madrid i pel mateix Juan de la Cuesta al 1605. Se suposa, no obstant això, una edició anterior, de 1604".

Efectivament: hi va haver una edició anterior, perquè hi ha tres referències al Quixot al llarg d'aquest any de 1604. La primera, a la novel·la de La pícara Justina, que té el privilegi d'impressió datat al 23 d'agost de 1604. La segona, en una carta d'En Lope de Vega, signada a Toledo el 4 d'agost de 1604, on manifesta: "De poetas, no digo: buen siglo es este. Muchos en cierne para el año que viene; pero ninguno hay tan malo como Cervantes, ni tan necio que alabe el Quijote". I finalment, la tercera referència es troba al llibre d'un Juan Pérez, intitulat Contradicción de los catorze artículos de la fe cristiana, de 1627, on explica que al 1604, era en una llibreria i va sentir un estudiant que contestava a un altre client, en referència als llibres de cavalleries: "Ya nos remanesce otro don Quijote.

Per aquesta raó, En Porto-Bompiani conclou: "Tot això fa presumir que al 1604 ja es coneixia la primera part del Quixot, que es va poder publicar per primera vegada aquell any en una edició que no ha deixat rastre".

Ara bé: per tal com l'única edició coneguda que no ha deixat rastre és la de Barcelona, donat que es conserven les de València i Lisboa i la pseudoedició de Madrid, cal deduir que totes aquestes citacions feien referència forçosa a l'edició de Barcelona. Llavors, si aquesta impressió deia el mateix que les altres, per què va desaparèixer? Com que no fa sentit una resposta en aquesta direcció, crec que cal fer la pregunta d'una altra manera: No serà, que potser deia el mateix, però en una llengua diferent?.

Jo crec que va ser això. Que l'edició de Barcelona de 1604 o d'abans, es va fer recollir per la censura oficial, com tantes i tantes altres obres del segle XVI, perquè era en català.

Jordi Bilbeny




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Joan-Carles Llorca
    09-08-2012 12:14

    Segur que al 1604 corria una edició del Quixot, perquè aquestes 3 referències que dóna l'article són clares.... però dubto molt que fos en català. Crec que l'edició de Barcelona era també en castellà. Per què? Doncs perquè Lope de Vega (que com Quevedo) sentia un odi visceral cap als catalans, no hauria desaproftat l'ocasió de menystenir el Quixot i Cervantes si aquesta obra s'hagués escrit en català i després traduït al castellà. Lope de Vega n'hauria fet esment com a crítica, i no ho fa. Per tant, crec molt pluaisble que el Quixot que conegué Lope de Vega el 1604 era en castellà, com els posteriors. I si no se n'ha trobat rastre, de l'edició de 1604, no podem especular. Pot ser per moltes raons....

  2. El teu nom
    19-04-2012 23:20

    *****La segona, en una carta d'En Lope de Vega, signada a Toledo el 4 d'agost de 1604, on manifesta: "De poetas, no digo: buen siglo es este. Muchos en cierne para el año que viene; pero ninguno hay tan malo como Cervantes, ni tan necio que alabe el Quijote".***** Vaya tontería. Lope habla del QUIJOTE de CERVANTES. Si había leído el QUIXOT de SERVENT en 1604, ¿Cómo podía saber que el título se traduciría como QUIJOTE y el nombre del autor como CERVANTES? Todo eso es muy, pero MUY RIDICULO.

  3. Brauli
    19-01-2012 00:55

    En els comentaris d'aquesta pàgina s'ha esmentat que el Quixot o Quijot és una obra que ha estat molt estudiada i molt comentada, massa com per que algú se li hagi passat per alt, en tot aquest temps, que podria ser una traducció d'un original en català... És el moment oportú per recordar, aquí i ara, que hi ha moltes persones d'arreu del Món que consideren inqüestionable l'origen de cada mot, i fidedigna a l'original, l'obra literària més estudiada i comentada de tots els temps. Aquesta obra no és altra que la Bíblia, amb els seus diferents documents, tant els de l'Antic com els del Nou Testament. Malgrat que molta gent basa la seva fe en la fidelitat de la Bíblia a l'obra original, resulta que, al llarg dels darrers temps, molts estudiosos n'han fet la crítica de la forma el més acurada possible, destriant el gra de la palla de quin és l'origen de tots i cadascun dels mots que ens han arribat a nosaltres. Ens sorprendríem molt de les manipulacions que ha patit aquesta obra. En el seu moment, l'ex-sacerdot, filòsof i polític ètic Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) va impartir uns cursets bíblics en els quals informa als seus alumnes de molts d'aquests elements de manipulació dins aquest llibre. Si voleu saber més coses sobre aquest darrer tema, consulteu la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

  4. Manel
    09-10-2011 10:20
  5. Manel
    09-10-2011 09:41

    Il·lustrat "Miguel", no poso "Miquel" perquè algú que diu "(EN 1607 ja hi va aparèixer una)" en lloc de "(el 1607 ja en va aparèixer una)" o "una i altre vegada" (una y otra vez) en lloc d'"una vegada i una altra", per més que intenti escriure un català "amb mots escaients".. millors que el meus..=> "no va mamar en català"... Amb el teu substrat castellà ja queda palesa la teva "imparcialitat" (el meu català és d'estar per casa.. però no m'enganxaràs ni un "anem a veure".. ni un "en" o "hi" fora de lloc..). No discutirè si el Quixot va ser escrit en català (que jo crec, per altres articles, que té prou base) atès que en Jordi aquí no n'exposa cap argument. En Jordi amb una intuició i una lògiga dignes d'un mestre demostra que l'edició desapareguda de 1604 ha de ser l'edició de Barcelona. Aquests són els meus punts: 1.- Aporta una sola referència "que es pugui tocar" d'un d'aquests manuscrits del Quixot que diuen que corrien per MadriTTT el 1604 (nomès trobaràs suposicions). Des de la invenció de la impremta nomès corrien manuscrits de les obres que la censura no deixava imprimir (P.E. Cristòfor Despuig: Col·loquis de la insigne Ciutat de Tortosa.. El trobat per el Pare Fita el segle XIX). Quan en Lope de Vega diu "que alabe el Quijote", només es pot referir a un llibre imprès. Després de 150 de Gutemberg, si un llibre no estava imprès.. "no existia". Durant 300 anys el "Tirant lo blanc" no va existir, va existir "Tirante el blanco" que era l'únic del que hi havien còpies impresses (com la que va obtenir el Comte de Caylus, i diu al seu llibre que va ser difícil d'obtenir per raó de la censura... aquella que segons alguns.. no existia!) 2.- El teu cinisme o demagògia arriba al límit al dir que l'esment de les tres edicions (de Lisboa, València i Barcelona), "és una mena de queixa per un acte de pirateria editorial"... Però si fins i tot un nen pot veure que ho diu donant importància al fet, vanagloriant-se de les tres impressions, (compara-ho amb la sequència en que parla de l'Avellaneda que nomès li va copiar el nom!). Com pots dir que això és una queixa?: —Es tan verdad, señor —dijo Sansón—, que tengo para mí que el día de hoy están impresos más de doce mil libros de la tal historia: si no, dígalo Portugal, Barcelona y Valencia, donde se han impreso, y aun hay fama que se está imprimiendo en Amberes; y a mí se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzga . —Una de las cosas —dijo a esta sazón don Quijote— que más debe de dar contento a un hombre virtuoso y eminente es verse, viviendo, andar con buen nombre por las lenguas de las gentes, impreso y en estampa. 3.- A més a més tens un desconeixement total de les lleis, o es que penses que una llicència de Madrid feia il·legal imprimir a València, Barcelona o Portugal que es regien per altres lleis? cada un d'ells donava les seves llicències i eren perfectament legals (això que dius era amb l'"una grande y libre".. després de Felip IV el borbó...) 4.-Quan en Jordi diu que l'edició de Madrid és una pseudoedició no responguis amb l'argument de que tenia una llicència.. L'argument lògic i irrevocable: si no esmenta Madrid a la segona part del Quixot el 1615, és que no existia una edició de Madrid prèvia al 1614 (1 any pel treball d'impressió) 5.- En la llicència de l'edició de Barcelona del Quixot es pot llegir clarament "se le puede permitir que de nuevo se imprima y publique en la diocesi de Barcelona" fet que deixa palès que ja s'havia imprès a Barcelona previament. 6.- Aplicant la llei de Chapman-Kolmogorov, la probabilitat que les dues edicions desaparegudes sense deixar rastre “no siguin la mateixa” (la pre-1604 i la de Barcelona pre-1614), és infinitament petita (com el cas dels incendis amb dos focus o més)… Recopio un article meu. Edició perduda del Quixot (Barcelona pre-1604!) “..De poetas, no digo: buen siglo es éste. Muchos en cierne para el año que viene; pero ninguno hay tan malo como Cervantes, ni tan necio que alabe el Quijote...” Novel•la “La pícara Justina” (1604) Fa referència al Quixot i té privilegi d’impressió del 23 d’agost de 1604. Contradicción de los catorze artículos de la fe cristiana (Juan Pérez 1627 ) Explica que el 1604, a una llibreria va sentir un estudiant que contestava a un altre client, en referència als llibres de cavalleries: “Ya nos remanesce otro don Quixote“. Don Quixot: 2a part, 3er cap., 7è paràgraf (1615) “..que tengo para mí, que el dia de hoy están impresos mas de doce mil libros de la tal historia; si no, dígalo Portugal, Barcelona y Valencia, donde se han impreso, y aun hay fama que se está imprimiendo en Amberes, y a mi se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzga...” No esmenta Madrid!... fet del qual s’infereix que l’edició de Madrid de Juan de la Cuesta de 1605, és apòcrifa… D’altra banda, la 1ª edició coneguda de Barcelona, és la de 1617, per això i aplicant la llei de Chapman-Kolmogorov, la probabilitat que les dues edicions desaparegudes sense deixar rastre “no siguin la mateixa” (la pre-1604 i la de Barcelona pre-1614), és infinitament petita (com el cas dels incendis amb dos focus o més)… La llicència de l’edició de Barcelona (1617) recolza el text de Cervantes: “se le puede permitir que de nuevo se imprima y publique en la diocesi de Barcelona” Bilbeny afegeix: “l’únic motiu amb prou força per fer desaparèixer tota l’edició, és que estava escrita en català” (com el cas de la Biblia catalana, de la que nomès n’ha quedat un full) El Quixot d’Avellaneda té la llicència de Tarragona (1614), però Francisco Vindel assegura que els tipus són de la impremta d’En Sebastià Cormelles de Barcelona. Per què un autor de “Zaragoza” (segons Cervantes) no la va fer imprimir a Madrid, prop d’En Lope de Vega “enemic” del Quixot? La 2ª del quixot part té un missatge: fa llegir a “Dom Quixot”, l’obra d’Avellaneda, a una llibreria de Barcelona.

  6. Miquel
    02-10-2011 02:57

    Crec que de vegades patineu més del compte. Cervantes menciona les edicions de Lisboa, València i Barcelona, com a una mena de queixa per un acte de "pirateria editorial". En l'edició de madrit (de pseudoedició res de res) hi figura clarament el privilegi real (d'impressió) concedit únicament per al regne de Castella i per deu anys, quedant fora els regnes d'Aragó i Portugal, és clar. Aquest fet sovintejava per aquells temps, impremtes especialitzades en edicions destinades als "països veïns" que se saltaven les lleis. Els escriptors perdien tots els ingressos ja que al poc temps el mercat s'inundava d'aquelles edicions. En aquest sentit a la península feien molt de mal les impremtes holandeses, per exemple (en 1607 ja hi va aparèixer una). Que no aparegui l'edició de Barcelona no vol dir necessàriament que algú hagi aconseguit fer desaparèixer tots els exemplars. Només vol dir, si es que n'hi va haver una edició, que no ha arribat fins a nosaltres cap exemplar. Això és una cosa ben normal. En aquells anys les "tirades" eren ben minses, llegia poca gent. Si com es diu a l'article, entre Portugal, València i Barcelona havien imprès més de 12000 llibres, quants tocaven a Barcelona? 4.000? 5.000? Quant a les mencions del Quixot en 1604 no és gens estrany, ja que els tràmits administratius en el madrit d'aquell temps eren terribles. Probablement el manuscrit es presentaria com a mínim en 1603 (se sap que cap el 1590 ja tenia força capítols escrits). El privilegi real atorgat té data de setembre de 1604, i després encara es va trigar gairebé un any sencer a ser publicat. Ves a saber si no en correrien "edicions" barates en forma de plecs, o si certes persones amb "influències", i de ben segur que en Lope de Vega n'era una, tenien accés a les obres en "llista d'espera", etc... És coneguda també l'agra enemistat entre Lope i Cervantes i com era seguida en els àmbits literaris del moment. Està bé denunciar i esbrinar sobre la història nostra i els seus protagonistes, perquè s'han fet moltes malifetes. Però comte amb caure en el ridícul. El Quixot ni és un llibre traduït ni guarda cap misteri. És probablement una de les obres literàries més estudiades del món (i no precisament per espanyols), se l'ha mirada de dalt a baix i de dreta a esquerra, una i altre vegada, i us puc ben assegurar que una traducció d'aquesta magnitud lluiria, amb les ulleres de la lingüística, com un far en la nit.

  7. El teu nom
    26-03-2011 13:32

    No sóc historiador, però em sembla molt verosímil la opinió de que el Quijot (l'anomeno així) va existir en llengua catalana... Per a la meva opinió, les proves són suficients.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
17392 lectures
2018 S INH Josep Maria Mandado
Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'escut de la US Navy amb els colors de la...[+]
Durant un parell d'anys, En Lleonard va estar al servei d'En Cèsar Borja, en tant que enginyer militar. Gairebé...[+]
Un altre argument més per ajudar-nos a entendre que la conquesta de Mèxic va ser duta a terme per...[+]