Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan llegeixis una biografia, tingues present que la veritat mai és publicable."
George Bernard Shaw
ARTICLES » 27-06-2014  |  ALTRES FIGURES CATALANES
11960

L'escut de la portada de la primera publicació d'Erasme en castellà

Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i portugueses?

Molts de vosaltres ja haureu llegit l’últim llibre d’en Pep Mayolas, Erasme i la construcció Catalana d’Espanya, recentment publicat. Tot just al primer paràgraf del primer capítol diu:

Diu la llegenda que fou la Teresa Baqué, investigadora per compte propi de la catalanitat d’en Cristòfor Colom, la primera que badà els ulls com taronges en veure l’escut que figurava a la portada del “Sermón del Niño Jesús”, una de les primeres traduccions castellanes d’una obra d’Erasme de Rotterdam. La Teresa coneixia bé aquells senyals heràldics. Els havia vist sovint al llarg de les seves perquisicions sobre el rei Pere IV dels catalans (1464-1466) en temps de la guerra civil al Principat (1462-1472); sobre els seus pares, Pere d’Avis, duc de Coïmbra, i Isabel d’Aragó, filla gran de l’últim comte d’Urgell, Jaume el Dissortat; i sobre la germana de Pere IV, Felipa d’Avis i d’Urgell. Què hi feien les armes reials de Portugal i les d’Isabel d’Urgell en el frontispici d’un llibre d’Erasme? Quina relació podia tenir l’humanista holandès amb els prínceps de la Casa de Coïmbra?.

Aquest començament del llibre deixa palesa la importància d’aquest escut d’armes a la portada de la primera obra d’Erasme traduïda al castellà, i són ben lògiques les preguntes que es feien la Teresa Baqué i en Pep Mayolas.

Després de llegir el llibre, la pregunta me la vaig fer jo. On és aquesta imatge de l’escut d’armes de l’obra d’Erasme entre les imatges del llibre? Perquè jo no la sabia veure.

Tot intrigat, vaig trucar en Pep Mayolas que em va contestar: “Sí noi, sabia que calia posar-la, ho vaig deixar per última hora, i al final me’n vaig descuidar”.

No sabia si creure-m’ho. El cas és que em vaig posar a buscar tant l’obra El Sermón del niño Jesús com la portada i vet aquí que la vaig trobar. És aquesta:

Es tracta de la primera impressió coneguda d’una traducció d’Erasme, segons diuen impresa per Joan Cronberger a Sevilla al 1516, però altres fonts diuen que en realitat fou a Saragossa, o als dos llocs al mateix temps.

A la nota al peu núm. 1 de la pàgina 26 del seu llibre, en Pep fa referència a una sàvia observació d'en Rafel Mompó sobre els escuts nobiliaris amb què il·lustrava aquest impressor Cronberger les portades dels seus llibres, i que eren una composició d’elements que no reflectien un escut real, sinó mes aviat una combinació de senyals heràldics, que en no ser aleatòria ni capriciosa, adquirien una significació que el lector era instat a desxifrar.

Ràpidament em vaig posar en contacte amb en Pep disculpant-me per la meva incredulitat, i ell em va fer veure que els escuts del llibre d’Erasme coincideixen amb els de la tomba d'en Pere d'Avis, duc de Coïmbra, al monestir de Batalha a Portugal i que podeu veure aquí:

http://www.360portugal.com/Distritos.QTVR/Leiria.VR/Patrimonio/Batalha/

i també a les imatges del final de l’article.

Tanmateix, em va fer veure que, comparant els senyals heràldics amb els de la tomba de Pere de Coïmbra,

“Tenim diversos elements que coincideixen: els castells de 3 torres al voltant de l'escut de la dreta, a la tomba, que coincideixen amb el castells del primer quartó de l'escut de la portada.

Els elements de la casa reial de Portugal, presents al tercer quartó del llibre i a bastament a la tomba. També hi veiem la rosa dels Lancaster, que s'alterna aquí amb els quartons de la Casa Reial portuguesa, força pertinent si tenim en compte que en Pere de Coïmbra era fill de Felipa de Lancaster, de la Casa Reial anglesa.

Les inqüestionables barres catalanes, iguals en excés (més enllà de les 4 barres canòniques) en la mateixa banda, tant al llibre com a la tomba.

I per acabar, la ben llegible divisa "Désir", repetida al llarg de tota la tomba, que donà lloc al nom Desiderius que prengué Erasme en homenatge al qui fou el seu avi, el duc de Coïmbra, primer humanista de Portugal”.

Amb totes aquestes explicacions, vaig veure que en Pep no s’ho havia oblidat, sinó que ho va fer expressament perquè algú ho busqués i ho verifiqués. En aquest cas he estat jo el qui ha caigut en la seva intel·ligent manipulació i he acabat fent aquest article.

Si en volguéssim treure una conclusió, jo us diria que no us empasseu les coses, que el que es diu als articles de l’INH no ha de ser un acte de fe. Cerqueu, comproveu i verifiqueu. Segur que, fins i tot, encara trobareu noves pistes i noves proves... I és que quan grates una mica, els catalans surten de sota les pedres, on la censura i els manipuladors de la història els han tingut amagats durant molts anys.

Albert Fortuny

Maig del 2014



Autor: Albert Fortuny




versió per imprimir

  1. Lluís
    20-08-2015 18:58

    Collonut, PAolo. Collonut! Merci per compartir-ho!

  2. PAolo
    20-08-2015 09:03

    aquí algunes de les notes introductòries del editor de la reproducció moderna del Sermó (p38-39), sobre el fet que el traductor del segle XV del llatí al castellà, Alcocer, emprava un llenguatge molt estrany, massa lluny del castellà de l'època, per tal que molt poc després sortiria una edició toledana on el castellà tornava al seu estat de normalitat:

    Alcocer, acaso para levantar el tono, paga tributo al arcaísmo y al neologismo latino. En su breve traducción menudean los cultismos, algunos de los quales ? si aceptamos las tentativas tan prematuras como necessarias del Diccionario de Corominas para fechar la primera aparición de un vocablo ? anticipan las menciones tempranas allí registradas. Unos pocos ejemplos: infantil, puericia, argucias, reverenciar, prepóstero, fecundo. En quanto a los arcaísmos, si tomamos como guía, además de la experiencia o impresión de lector, las enmiendas del refundidor o segundo traductor, son copiosos. Usa los imperfectos en -ié y los condicionales en -rié: tenié, parecié, satisfazién, recibirié, farié. Emplea un léxico que, si ya no era trasnochado, caía en desuso: aquexarsa, broznos, enfingir, sediente, húmil.

    Bastantes vocablos que olían a rancio fueron reemplazados por el refundidor de la versión de Alcocer. La más vieja impresión que del texto refundido nos ha llegado, es la hecha por Miguel de Eguía en Toledo, 1526, acaso la princepr. El único ejemplar entrado en la circulación es el que perteneció al mejicano García Pimentel.....

    Serían Alcocer y su retocador hombres de generaciones diferentes, o se trataria ante todo de divergencias de gusto literario? Admitamos, sin optar, la doble hipótesis que explicaría el marcado contraste de vocabulario e ideales estilístico de los dos. Estaba el castellano en trance de rápida mutaciones, però ocho años de distancia no bastan a justificar el apartamiento entre la versión de Alcocer y la de su corrector.

  3. Lluís
    09-07-2014 23:57

    Tot això és el tema de l'escut de Salamanca amb les quatre barres, no? Ja n'hem parlat en un altre post d'això. És un català de Girona (Ponç? Cabrera?) que lidera tropes castellanes per reconquerir Salamanca als moros, o una cosa per l'estil. Bé, parlo d'oida; no hi entenc pas res. És per si us sona.

  4. Xavier
    09-07-2014 22:11

    La veritat, tot açò dels "Varillas" resulta molt confús. Aquí fins i tot diuen que venen de la casa reial d'Aragó....................http://www.albakits.com/VARILLAS.html

  5. Alfonso
  6. Alfonso
    09-07-2014 20:14

    Lo que creo que ha quedado claro es que el escudo de la portada del libro es un escudo verdadero, no inventado por el impresor, y que además se corresponde con el escudo de la familia de la dedicataria de la traducción y del marido de esta. Y en relación con las dos familias mentadas, independientemente de que estén emparentadas o no con Hernán Cortés, lo que no es dudable es que existieron y dejaron suficientes testimonios históricos, materiales y literarios, como para poder dudarse de su existencia. Y sólo hay que leerse la bibliografía pertinente, de castellanos o no castellanos

  7. Xavier
    09-07-2014 18:56

    Certament, els escuts d'aquesta façana són molt similars al del llibre. Em pregunto per què no hi ha informació d'aquest edifici, més enllà de que sigui un bar. Sembla que Castella-Lleó ha parit tants edificis antics, com manca d'erudits que els documenten, cronistes que els esmenten i historiadors que els estudien: més val que no l'hagueren parit!!! I això que ens trobem a SALAMANCA!!! Respecte als Monroy i als Rodríguez de las Varillas, NO FOTEM, HOME!, aquests ja surten com a avantpassats del Ferran Cortés alhora de justificar les "varilles" del seu escut! A més, estant a Salamanca, aquests Rodríguez no serien de "las Varillas" sinó, de "los barillos".

  8. Lluís
    09-07-2014 15:25

    Merci Alfonso. El segon quarter de la foto, per cert, és invertit comparat amb el del llibre.

  9. Alfonso
  10. Alfonso
    08-07-2014 22:24

    La primera edición de esta obra está dedicada por su traductor a la señora Juana de Sosa, esposa de Rodrigo de Monroy. Esta señora salmantina era hija de Gonzalo Vázquez Coronado (cuyo escudo es el del cuartel inferior derecho) y de Doña Catalina de Sosa (cuartel superior derecho). Su marido, también salmantino, pertenecía al linaje de los Monroy (cuartel superior izquierdo) emparentado desde antiguo con el linaje de los Rodríguez de las Varillas (cuartel inferior izquierdo). Les sugiero que busquen los escudos de las familias que he mencionado y verán que Salamanca está llena de ellos.


    http://books.google.es/books?ei=dEm8U-37JIas0QXCzYCwDA&hl=es&id=cU3lAAAAMAAJ&dq=Rodrigo+monroy+y+Sosa&focus=searchwithinvolume&q=Sosa

  11. Pep
    08-07-2014 02:29

    Ah, respecte a Geert Groote, jo també ho he llegit alguna vegada, que era el seu pare. És curiós, però, que es digués igual que Geert Groote, el fundador dels Germans de la Vida Comuna, al segle XIV, i figura considerada clau en el moviment de la Devotio Moderna. Geert Groote va morir el 1384, i només podia ser el pare "espiritual" d'Erasme (que va néixer entre 1466 i 1469), perquè l'obra del nostre humanista presenta trets característics de la Devotio. Bo i així, certa historiografia ha insistit que Erasme era el fill il·legítim d'un clergue que s'anomenava Geert, o Gerhard, i d'una amistançada que es deia Margarida. Curiós. Perquè el germà gran d'en Ferran Colom, en Jaume d'Alòs-Colom, fou fill de Margarida d'Alòs, però la història ens dirà que el Diego Colón que el suplanta fou fill de Felipa Moniz. I en canvi, la mare d'en Ferran Colom, que seria Felipa d'Aviz, ens diuen que fou fill d'una altra -iz: Beatriz (Enríquez de Arana), mentre l'alter ego de Ferran, Erasme, el fan fill d'una Margarida. Un bonic intercanvi de mares entre germanastres, al cap i a la fi.

  12. Pep
    08-07-2014 02:14

    Bona nit, D Jose A Martínez. Estic amb vostè que en Zweig i en Huizinga devien ser dues persones intel·lectualment honrades, però si la figura d'Erasme apareix completament desvinculada de Catalunya, i Catalunya està més aviat esborrada de la història (fins i tot, de la història d'Espanya), és difícil que algú pugui pensar en cap Erasme català. Igualment, si com defenso al llibre, Erasme era un pseudònim per amagar-se de la Santa Inquisició espanyola i per poder escriure amb llibertat sobre allò que hom volia proposar, els rastres durant la vida d'Erasme havien de ser esborrats pels amics de l'humanista i per ell mateix per tal de no caure a les urpes de l'òrgan de terror d'Estat. Bo i així, la major influència d'Erasme, "l'erasmisme" (com es coneix), serà eminentment espanyol per sobre de cap altra nació europea. I Erasme no vingué mai a Espanya. Com s'explica? Jo no tinc cap interès que Erasme sigui català. Ho dic de debò. Però quan sóc la 3a persona que percep senyals d'identitat entre Erasme i en Ferran Colom, crec que no és sobrera la investigació per defensar la hipòtesi que l'un era la identitat secreta de l'altre. Si Desiderius Erasmus Roterodamus (no Roterdamensis, que seria la forma llatina correcta per significar "de Rotterdam") era un pseudònim, és que aquest escriptor necessitava ocultar-se per alguna raó. I si el país de més impacte dels seus escrits i la seva filosofia fou Espanya, i els erasmistes més significats eren els funcionaris catalans de la cancelleria reial (el vicecanceller Miquel Mai, els escrivans Rafel Joan -marmessor del canceller Gattinara- i Joan Morell, el canonge, jurista i bibliotecari Vicenç Navarra...) i els seus enemics més acèrrims les ordes monàstiques en general i els dominics del Sant Ofici en particular, tinc raons per situar el fill del Colom català a Catalunya (i el seu alter ego ocult, també, és clar), i entenc com un indici d'aquesta influència el fet que a la universitat de Barcelona es fessin servir textos d'Erasme -encara que fossin censurats- fins a ben entrat el segle XVII com a bases d'estudi per a la gramàtica llatina -i de passada, com a forma encoberta de mantenir viva la transmissió de les seves idees. Hi ha moltes més coses a dir, però em permetreu que les deixi per al següent llibre sobre el tema.

  13. Xavier
    07-07-2014 20:57

    Jo no dubto que aquests dos autors siguin honrats, del que dubto es que coneguessin alguna cosa de Catalunya, per tal de tenir-la en compte en els seus estudis.

  14. Jose A Martinez
    07-07-2014 19:39

    Buenas tardes:
    Si mal no recuerdo el padre se llamaba algo así como Geert Groote, de ahí lo de impronunciable.
    Por lo demás, tanto Huizinga como Zweig eran dos personas intelectualmente honradas, y si hubiesen tenido alguna duda, sospecha o intuición de que Erasmo era catalán lo habrían puesto de relieve.
    No voy yo a dudar de la honradez de Uds., pero lo cierto es que sus investigaciones tienen una mancha, un pecado original: que van dirigidas a la construcción nacional de Cataluña.
    Y eso puede viciar sus conclusiones.
    Lo siento, pero es una tacha que puede invocarse contra Uds.

  15. Xavier
    07-07-2014 11:59

    Jo he penjat el treball, perquè queda palesa la obscuritat de la seva infantesa i joventut, on s'arriba a dir que ni ell mateix sap ben bé la seva cronologia i que amaga conscientment els seus origens(diu que per raons de vergonya). També s'hi diu que els que havien de ser familiars, cosins etc., no reconeixen la seva consanguinitat amb el que havia de ser el més cèlebre de la família. Observo també dates coincidents; agafa el nom de "Desiderius", el mateix any que mor la portuguesa "Felipa Moniz Perestrello" (1496) i adopta el seu nom definitiu, "D.E.R.", "trobant-se a si mateix", quan mor En Colom (1506). No sé a què et refereixes amb allò de "l'impronunciable nom del pare".

  16. Pep
    05-07-2014 20:08

    Ja he fet servir en Johan Huizinga, D José A. A les notes del meu llibre consta. Però no hi ha partida de naixement d'Erasme. Així, com sabem que era de Rotterdam? Perquè es deia "de Rotterdam"? I si el seu nom és un pseudònim, com diu en Zweig? És un personatge sense infantesa. Ni en sabem res, ni ell mai se'n mostra nostàlgic. No recordo si és el mateix Huizinga o un altre dels seus biògrafs que diu que Erasme en té prou amb ser adult. No hi ha documents que testimoniïn res de la seva vida ni a Rotterdam, ni a Deventer, on se'ns diu que va estudiar. Tot surt de teoritzacions en un intent de construir-li una biografia i de dades que ell mateix va deixant caure a les seves cartes. Dades que conforme les repeteix a mesura que es fa gran, varien d'allò que havia dit en cartes primerenques. I se sap que els seus amics tenien el seu permís per "retocar" aquelles cartes que s'havien de publicar. Així... on és la fiabilitat científica de les dades de la vida d'Erasme? "Erasme, Proteu de cent rostres", l'anomena Lucien Fevre. Per què? Quantes cares tenia Erasme? I Proteu és una divinitat grega filla de l'Oceà, per bé que també se la fa filla de Posseidó, el rei del mar. Qui podia ostentar el títol de "rei del mar" en aquella època? "Anguila esmunyedissa", l'insulta Luter. Perquè Erasme és inaprehensible. El busques i no el trobes. El convides i no ve. Li ofereixen plaça de professor o dignitats eclesiàstiques i no les vol. El conviden a recepcions cortesanes i sempre s'excusa: està de viatge o està malalt i no hi pot anar. Tu tens clar que era de Rotterdam? Jo aposto que era un pseudònim.

  17. Jose A Martinez
    05-07-2014 17:50

    Oportuno enlace D Xavier.
    Ahora, si D Pep sabe traducir del ingles se enterara con cierta sorpresa de que Erasmo de Rotterdam nació EN ROTTERDAM!
    Y que era hijo ilegitimo de un señor de nombre impronunciable.

  18. Xavier
  19. Jose A Martinez
    04-07-2014 22:34

    Creo que Huizinga debe estar revolviendose en su tumba.

  20. Pep
    04-07-2014 11:39

    Martí, l'explicació és senzilla. La traducció castellana de la "Querella de la paz" és feta, diu la portada, per l'ardiaca de Sevilla Diego López, i aquest la dedica al duque de Arcos Don Rodrigo Ponce de León, que té com a senyals heràldics el lleó i les barres catalanes. Els Ponce de León baixen, segons uns companys de l'INH -en Mandado i en Capdevila- dels Ponç de Cabrera que estaven entroncats amb la casa reial catalana, i per això tenien dret a fer servir els senyals heràldics reials. No tindria res a veure amb la portada del sermó del Nen Jesús que presentem.

  21. Juajuajauja
    04-07-2014 10:33

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  22. Martí
    03-07-2014 19:24

    Jo el que veig és que l'escut que apareix a la querella d'Erasme és el mateix que els dels Ponce de León. Vaja, és que són clavats. Ningú en té una explicació?

    http://www.spanisharts.com/books/literature/ampliaciones/lcqpg.htm

    http://3.bp.blogspot.com/-WrVk4oMDA-4/T1uMbObOWMI/AAAAAAAAHPM/Gi7lZTAKfzo/s1600/POnce+de+Le%C3%B3n.JPG

  23. Pep
    03-07-2014 18:43

    Guillem, els pals que hi ha en l'escut d'aquesta portada podria ser que no fossin els catalans, però són idèntics als que hi ha al túmul mortuori del duc de Coïmbra, que estava casat amb Isabel d'Urgell. Potser sí que són el símbol d'una altra cosa no relacionada amb Catalunya, però la relació amb la tomba del duc és immediata i literal. Si a més tenim les armes de Portugal (que també té el duc com a infant reial portuguès que fou) i les dels Lancaster (per Felipa de Lancaster, mare del duc)... no sé pas què hi fan en un escut d'una portada d'una traducció d'un llibre d'Erasme. En aquesta adreça http://www.360portugal.com/Distritos.QTVR/Leiria.VR/Patrimonio/Batalha/ si et poses a la visita virtual, a la pantalla n. 5 de les 18 que hi ha, pots, girant a mà esquerra, veure la tomba de Pere de Coïmbra. La coneixeràs perquè és la que du aquest escut barrat. No es veu prou bé per llegir-hi la divisa, que es va repetint sobre els escuts, "désir, désir, désir", que en Ferran Colom hauria pres com a inspiració per a batejar-se "Desiderius" com ja es diu a l'article.

  24. Guerau
    03-07-2014 18:15

    Per cert el vertader fundador dels jesuites arreu del món és Francesc de Borja i Aragó, és el que va poder estendre els tentacles de l'organització arreu a través dels seus feus a Roma i a la corona Catalana, sent Loyola un persontage instrumental més que no pas el vertader fundador.

  25. Guillem
    03-07-2014 01:36

    La majoria de referències heràldiques estan malament. Els castells són una càrrega ben corrent i la seva coincidència no demostra res, especialment en el cas de la tomba de l'infant de Portugal, ja que la casa de Portugal va començar a lluir bordura de gules amb castells d'or per parentiu amb la casa de Castella. Les càrregues entre les armes de Portugal no són roses, i a més els Lancaster mai van dur roses a l'escut, per molt que fos un dels seus emblemes.

    En Heràldica tot té un sentit. Que hi hagi castells no vol dir automàticament relació amb Castella, i que hi hagi pals no vol dir que hi hagi relació amb Aragó, pot voler dir moltes altres coses. Els pals són molt comuns a tota la zona de la costa mediterrània des d'Occitània fins a Llombardia des de molt abans que Catalunya dominés el Mediterrani occidental. Pastoreau ho demostra en la seva tesi sobre heràldica europea, on analitza estadísticament la presència, correlació i provinença de milers d'escuts d'armes d'època medieval.

    La configuració dels pals a l'escut em fa pensat que no són pals, sinó un palat, que no és el mateix. O bé no són els pals d'Aragó, o bé l'impressor no va posar-hi massa cura; en tal cas no és una prova massa fefaent. Si de cas, un indici.

    En la resta de l'article no m'hi fico, però sisplau, no cal traduir "pals = Catalunya" perquè llavors us recordo que en el mateix escut penjat aquí a l'article hi ha castells i lleons, cosa que ens fa pensar també en Castella. No? Per què heu fet la relació pals = Catalunya i no la de lleons i castells = Castella i Lleó?

    Dit això, trobo molt interessants la línia erasmista que heu estrenat. Crec que fa falta buscar documentació de base als Països Baixos que puguin verificar o no si Erasme va viure i pagar lloguers, deixar diners o tenir plets a Rotterdam o algun altre lloc on se suposa que va estar, però sempre és bo espolsar la roba.

  26. Xavier
    01-07-2014 22:03

    No, no, està bé. La portada que mostres és del llibre que inclou La Miseria de Silvio i La Querella d'Erasme.

  27. Martí
    01-07-2014 21:49

    Sembla que la portada que he posat es del Tratado de la miseria de los cortesanos de Eneas Silvio i el títol a la pàgina web està equivocat? El que diuen en aquesta pàgina és que:
    Diego López de Cortegana, inquisidor sevillano, tradujo El asno de oro (1525) y compuso una Crónica de Fernando III (1516). Adaptó el Tratado de la miseria de los cortesanos de Eneas Silvio, y la Querella de la paz de Erasmo (ambas de 1520).

  28. Martí
    01-07-2014 20:56

    De fet és com l'escut de Ponce de León, no???

  29. Martí
    01-07-2014 20:44

    Segons el que he trobat Diego López de Cortegana, inquisidor sevillano, va adaptar Adaptar la Querella de la paz d'Erasmo del 1520. Aquí s'hi pot veure els mateixos quarters inferiors de l'escut de l'article, això és les barres i el lleó.

    http://www.spanisharts.com/books/literature/erasmismo.htm
    http://www.spanisharts.com/books/literature/ampliaciones/lcqpg.htm

  30. Quim
    01-07-2014 00:00

    I algú no s'ha preguntat d'on venia la gran relació entre Caterina d'Aragó, infanta de castella, princesa d'Aragó i reina d'Anglaterra amb Erasme de Rotterdam...

  31. Eduard
    30-06-2014 19:25

    Totalment d´acord amb els tres darrers comentaris

  32. Pedrito
    30-06-2014 16:43

    Jo ja vaig proposar que tots els cometaris que no tinguessin relació amb l'article no fossin ni tan sols publicats.

  33. Jordi
    30-06-2014 15:15

    D'acord amb la Rosa. Faríem bé de no respondre'ls, aquesta gent. Que el que pretenen és justament fer-nos jugar al seu joc, el del menyspreu, el del parlar malament de les coses i dels altres, el del pensar malament. Amb això aconsegueixen que ens embrutim, que ens tornem com ells. I que el lector novell, en trobar-se amb aquest ambient, acabi considerant la web com una web per a energúmens, davant la quantitat d'estultícia i brutalitat que s'hi arriba a acumular. Crec que, si continuem permetent aquesta degradació de l'intercanvi civilitzat d'opinions, hem perdut. Donem mal exemple, permetent que aquesta gent ho empastifin tot i, a sobre, sovint, responent també malament nosaltres. ¿És possible que, amb aquest esperit, la Catalunya independent a què esperem d'arribar sigui un país mínimament ordenat, on tothom se senti respectat? Potser que els qui s'encarreguen de la web intentin de trobar un mètode de discriminació dels comentaris acceptables, per tal que els que no ho siguin, tant si provenen de gent favorable a les tesis de l'INH com si no, s'esborrin. Ja fa massa que dura, aquest joc.

  34. Xavier
  35. Xavier
    28-06-2014 13:43

    Aquí he trobat un altra portada dels Cromberger, d'Alfonso de la Veracruz (Gutierrez), que també té els castells de tres torres, els lleons i les ondulacions. No sé si us dirà alguna cosa. Es diu d'Alfonso, que no va voler instruir als indis en el castellà, malgrat les ordres de la monarquia (sospitós). I que va tenir com a deixeble al Francisco Cervantes de Salazar...

  36. Xavier
    28-06-2014 12:27

    He estat mirant portades dels Cromberger i totes tenen alguna cosa a veure amb el tema o autor que tracten. Tigre, has de reconèixer que aquesta portada és, com a mínim, curiosa i que cada vegada, els del l'INH, van fent més petit el cercle. Sembla que Erasme, de Rotterdam, del mateix Rotterdam, no era. I és clar que hi ha que profunditzar molt més, com ja ho diuen els mateixos autors dels articles, i consultar a, com molt bé ha dit Sargantana, Norton, Kaspersky, etc, etc. EN AIXÒ TENS TOTA LA RAÓ.

  37. Lluís
    28-06-2014 12:00

    Mandado, Fortuny: no oblideu el misteriós Moner, a tocar de Pals, a més de Begur.

  38. Almogàver
    28-06-2014 02:54

    Les armes reials principals dels reis d'Aragó després de la unió Catalunya-Aragó eren les armes catalanes (4 pals), que provenien dels comtes de Barcelona.
    Si bé el nom principal era el de rei d'Aragó, el sobirà podia lluir qualsevol altre títol, encara que el títol de rei d'Aragó era una simplificació diplomàtica de la sobirania sobre tots els estats. El títol de rei d'Aragó pertanyia al comtes de Barcelona, que eren propietaris del regne d'Aragó i el va adquirir per donació. La coronació dels reis es feia a Saragossa en català, segons l'ordinació feta per Pere III (el Cerimoniós) en català, que no es va traduir al castellà fins Felip I de Catalunya (II de Castella). Des de la unió, els reis d'Aragó eren catalans, residien a Barcelona (excepte el Magnànim) i Catalunya era el poder.

  39. almugabar
    27-06-2014 21:14

    "armes reials catalanes"....... cada diya soz mas barfulaires....... son as armas d'os Reis d'Aragón...... mare de deu cuantismo analfabestismo...

  40. Lluís M. Mandado
    27-06-2014 13:14

    Alber. Pals de Begur en lloc de Palos de Moguer o Beguer.

  41. albert fortuny
    27-06-2014 13:05

    LLuis, jo el que que faig es reproduir la nota al peu de página 26 del llibre d'en pep Mayolas, i que em sembla interessant ja que pot ser que els escuts no siguin EXACTAMENT iguals als oficials de les cases reials corresponents, i abans que un erudit heraldista ho faci notar doncs ho faig notar jo.
    També t'he de dir que hi ha escuts a catalunya, principalment a l'empordà, que son com el que esmentes dels cabrera. El de Begur, per exemple. Ho vaig estar investgant però no ho vaig incloure per no marejar la perdiu. S'ha d'investigar mes.
    Lo important es veure el lligam ente Erasme i la casa reial de Portugal. Tu ho veus i jo també i "quien tenga ojos para ver que vea..."
    Salut!

  42. Lluís M. Mandado
    27-06-2014 12:04

    Albert, dius que no és un escut d'algú, sinó per a ser llegit i entés el seu missatge. Jo hi veig, (no sóc pas heraldista) en el primer quarter l'escut dels descedents o successors dels Urgell a Castella, que són els Cabrera de Girona (les ondulacions), amb gran poder a Castella (Valladolid, Palència: el castell); en el segon com dius els Portugal -Lancaster; en el tercer els Barcelona (els drets de Pere IV) i en el quart el regne de Lleó on tanbé eren molt poderosos (Samora-Galícia). entenc indica que els Colom són successors dels Urgell-Cabrera a Castella, i que, es port llegir així, són reis de Catalunya i Llión. Coses que apareixeran en el meu proper llibre, que va d'aquests temes.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34994
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Contundent intervenció de la portaveu de la Chunta Aragonesista a les Corts d'Aragó contra la llei de...[+]
En Leandre Martí ens aporta una prova més de la reelaboració del passat, aquesta vegada centrada en...[+]
Hi ha només una identiat de noms i ordinalitat entre Joan II de Castellà i Joan II de Catalunya? En aquest...[+]