Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 10-06-2020  |  DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
2351

L’ermita montserratina dels catalans a l’Havana

Als afores de la capital de Cuba hi ha una ermita amb un marcat caràcter mediterrani. Es tracta de l’Església de Nostra Senyora de Montserrat a l’Havana i està inspirada en l’església de la localitat empordanesa de S’Agaró. Article de la Marta Faixedas al blog 'petjada catalana'.

Façana exterior de l'Ermita dels catalans a l'Havana

L'ERMITA DELS CATALANS DEDICADA A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT A L'HAVANA

Als afores de l’Havana hi ha una ermita amb un marcat caràcter mediterrani. Es tracta de l’Església de Nostra Senyora de Montserrat a l’Havana i està inspirada en l’església de la localitat empordanesa de S’Agaró.

Coneguda com a ‘Ermita de los catalanes’, va ser inaugurada el 12 de desembre de 1954 i, de fet, es tractava de la segona ermita dedicada a Montserrat que impulsava la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a la ciutat. L’emplaçament de la primera havia estat en el punt que es va conèixer popularment com a ‘Loma de los catalanes’, i on actualment s’ubica el monument a José Martí, a la Plaza de la Revolución (veure article de ‘Loma de los catalanes a Plaza de la Revolución’).



La idea de l’estil que havia de tenir l’edificació havia estat de l’empresari Dionís Civil, directiu de la Societat. Els arquitectes, encarregats d’adaptar els plànols del temple empordanès, foren Vicenç J. Sallés Buïgas i Francisco G. Padilla i el mestre d’obres, Andreu Cuscó Sunyol.

Des de la Societat es va organitzar un comitè de dames encapçalat per Maria Pons i Encarna Conangla, per aconseguir els fons per a la construcció del temple. Les aportacions van venir de part de particulars o d’altres institucions catalanes a l’illa, com és el cas d’un faristol amb l’estelada, regalada pel Centre Català, entitat de caràcter independentista.


Marbre recuperat de la primera església

El temple consta d’alguns elements que es van poder recuperar de la primera ermita, com són alguns marbres, l’altar i el vitrall amb la imatge de Sant Jordi de darrere l’altar major. Igualment foren recuperats altres elements exteriors com el guerrer de la façana, que representa també el patró català, obra de l’escultor Joan Rebull i obsequi de l’empresari i mecenes, Josep Rovira i Rovira, o bé els escuts que representen les quatre províncies catalanes i que es troben a la propietat on hi ha l’ermita.

L’església està situada molt a prop de l’Aeroport Internacional José Martí, a Rancho Boyeros, a uns 8,5 km del centre de l’Havana. L’avinguda per la qual s’accedeix al temple es diu rambla de Tous, en honor a Josep Tous Amill, president de la Societat mentre es va construir el temple.

Josep Pla, que visità l’ermita durant la seva construcció, l’estiu del 1954, en el seu article ‘Viaje a Amèrica: carta de Cuba’, publicat a la revista ‘Destino’, demanava a totes les persones del país que ‘ajudin a l’acabament d’aquesta obra de tan alt llinatge sentimental i espiritual’. A l’article, Pla també parlava dels elogis que havia fet Sert referint-se a l’elegància del temple.




Altar i vitrall dedicat a Sant Jordi que es va poder recuperar
del primer temple



Faristol amb l'estelada, regal del Centre Català,
de caràcter independentista

Marta Faixedas

24/05/2017 
Amèrica
Centre Amèrica

Fotografies: 
Jaume Piquer

Saber-ne més*:

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.
Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran
http://www.petjadacatalana.com/ermita_catalans_montserrat_havana/



Autor: Marta Faixedas/blog Petjada Catalana




versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    35165

    Aconseguits 150€
    de 8000€
    Queden 22 dies

    Més informació
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Primera part: La destrucció i adulteració de les fonts...[+]
    En Leandre Martí ens aporta una prova més de la reelaboració del passat, aquesta vegada centrada en...[+]
    La història i la seva coneixença, enforteixen els principis i valors en un món quotidianament ennegrit per la...[+]
    Per què el canvi de Toledo per Madrid? No era una ciutat prou castellana, Toledo? No hi havia ja l'estructura del...[+]