Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan llegeixis una biografia, tingues present que la veritat mai és publicable."
George Bernard Shaw
ARTICLES » 28-11-2021  |  PROJECTE LLEONARD
4101 lectures

La Joconde serait catalane

Na Camélia Belistrou s’ha fet ressò a Equinox, revista d’actualitat en francès a Barcelona, de les explicacions d’En José Civil Borque sobre La Mona Lisa. En José Civil creu que el paisatge evoca Montserrat, talment com defensa l'Institut Nova Història. Mantenim l’article en la llengua original francesa. Hi hem afegit també la corresponent traducció al català.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

L’œuvre mythique de Leonard de Vinci, la Joconde, représenterait un paysage catalan. Jusqu’à présent, de nombreux spécialistes sont convenus que le second plan du tableau était un lieu imaginaire. Toutefois, certains amateurs d’art, notamment José Civil Borque, estiment que le paysage évoquerait le Montserrat, en Catalogne. Explications.

Souvent qualifiée de tableau le plus connu du monde, La Joconde ne cesse d’alimenter les théories. En effet, plus de 500 ans après sa création, l’œuvre de Léonard de Vinci suscite encore de nombreuses controverses, notamment au sujet de l’identité de Mona Lisa. Qui était-elle pour l’illustre peintre ? Est-ce vraiment le portrait de Lisa Gherardini, épouse du marchand Francesco del Giocondo? Le mystère subsiste.

En parallèle, des spécialistes et amateurs d’art s’interrogent sur la localisation du paysage peint sur le tableau. Officiellement, l’arrière-plan de l’œuvre est toujours inconnu. Toutefois, le Catalan, José Luis Espejo situe, dans son livre intitulé Leonardo los años perdidos (Léonard, les années perdues, 2008), le paysage de l’œuvre à Montserrat. José Civil Borque a, lui aussi, mené une enquête pendant 8 ans, au cours de laquelle son constat corrobore celui d’Espejo. Interviewé par Equinox, Civil Borque a partagé ses théories et son investigation concernant la localisation catalane du tableau.

Superpositions de paysages

D’après le Catalan, l’arrière-plan de la Joconde serait un montage de quatre vues de la montagne Montserrat assemblées les unes aux autres par des éléments communs. Dans la partie gauche du tableau, deux lieux distincts seraient présents (voir photos ci-dessous). Dans la partie supérieure, se trouve un monastère où coulerait en contrebas la rivière Llobregat. Dans la partie inférieure, nous pouvons observer un chemin menant à un massif.

Selon Civil Borque, le lien entre les deux paysages s’établit avec un élément commun : le bleu du ciel et le bleu de la rivière. En effet, il y aurait une continuité entre la couleur du ciel du paysage de la partie inférieure et la couleur de la rivière sur la partie supérieure.

Autre élément laissant supposer la superposition de quatre paysages : la perspective. «Lorsque l’on observe avec attention la montagne en bas à gauche du portrait ainsi que la rivière et les arbres situés en haut à gauche du tableau, on remarque qu’il y a des lignes d’horizon différentes», explique José Civil Borque. «Comment est-il possible que des arbres situés plus loin que la montagne en premier plan paraissent plus grands que cette dernière ? » s’interroge-t-il. Au total, l’amateur d’art a dénombré quatre lignes d’horizon dans le tableau qui démontreraient le collage de quatre lieux distincts.

La Joconde : le pont serait-il catalan ?

En regardant avec attention le tableau du peintre italien, on aperçoit également un pont en arc en plein cintre. D’après la théorie d’Espejo, l’édifice situé à droite de Mona Lisa se localiserait aussi à Montserrat. Il s’agirait du pont Monistrol. Toutefois, l’historien catalan, Albert Fortuny[1], mise plutôt sur le pont de Castellbell. José Civil Borque donne plutôt son approbation à la théorie du premier. En effet, intrigué par ces deux hypothèses, le Catalan confie s’être rendu directement sur les lieux mentionnés au cours de son enquête. « D’après moi, il s’agit bien du Pont de Monistrol » affirme-t-il.

Les deux enquêteurs ont souligné la frappante ressemblance avec le pont du village de Monistrol de Montserrat ainsi que divers éléments topographiques. Parmi eux, Civil Borque évoque logiquement les arches de la construction mais aussi l’appendice rocheux (entouré en orange sur les photos ci-dessous) ainsi que les courbes des versants gauche (surlignées en rouge sur les images) et droit (en jaune) de Montserrat.

À ce jour, ces théories n’ont pas été vérifiées et les spécialistes affirmant que le paysage serait imaginaire ont encore le vent en poupe. Le mystère sur la localisation reste donc entier, mais une chose est sûre, la Joconde n’a pas fini de faire parler d’elle.

CULTUREFIL INFO BARCELONE
Par Camélia Balistrou
28 novembre 2021

____________________

La Mona Lisa seria catalana

La mítica obra de Leonardo da Vinci la Mona Lisa representaria un paisatge català. Fins ara, molts especialistes coincidien que el segon pla del quadre era un lloc imaginari. Tanmateix, alguns amants de l'art, en particular José Civil Borque, creuen que el paisatge evoca Montserrat, a Catalunya.

Sovint descrita com la pintura més famosa del món, La Mona Lisa continua alimentant teories. De fet, més de 500 anys després de la seva creació, l'obra de Leonardo da Vinci encara suscita moltes controvèrsies, en particular sobre la identitat de Mona Lisa. Qui era segons l'il·lustre pintor? És realment aquest el retrat de Lisa Gherardini, dona del mercader Francesco del Giocondo? El misteri encara roman.



Alhora, especialistes i amants de l'art es pregunten per la ubicació del paisatge pintat al quadre. Oficialment, encara es desconeixen els antecedents de l'obra. Tanmateix, el català José Luis Espejo situa, en el seu llibre titulat  Leonardo los años perdidos (2008), el paisatge de l'obra a Montserrat. José Civil Borque també ha dut a terme una investigació durant 8 anys i les seves troballes corroboren les de N'Espejo. Entrevistat per Equinox, Civil Borque va compartir les seves teories i la seva recerca sobre la ubicació catalana del quadre.

Superposicions de paisatge

Segons el català, el fons de la Mona Lisa és un muntatge de quatre vistes de la muntanya de Montserrat reunides per elements comuns. A la part esquerra de la taula hi hauria dos llocs diferents (vegeu fotos a continuació). A la part alta, hi ha un monestir on desemboca el riu Llobregat per sota. A la part baixa, hi podem observar un camí que porta a un massís.

Segons En Civil Borque, el vincle entre els dos paisatges s'estableix amb un element comú: el blau del cel i el blau del riu. En efecte, hi hauria una continuïtat entre el color del cel del paisatge de la part baixa i el color del riu a la part alta.

Un altre element que suggereix la superposició de quatre paisatges: la perspectiva. “Quan observem amb atenció la muntanya de la part inferior esquerra del retrat així com el riu i els arbres situats a la part superior esquerra del quadre, ens adonem que hi ha diferents línies d'horitzó”, explica En José Civil Borque. "Com és possible que els arbres més allunyats que la muntanya, que està en primer pla, semblin més alts que aquesta última?" es demana a si mateix. En total, l'amant de l'art ha comptat quatre línies d'horitzó a la pintura que demostrarien el collage de quatre llocs diferents.

La Mona Lisa: el pont seria català?

Si observeu bé el quadre del pintor italià, també podeu veure un pont d'arc de mig punt. Segons la teoria de N'Espejo, 'edifici de la dreta de la Mona Lisa també es troba a Montserrat. Seria el pont de Monistrol. Tanmateix, l'historiador català Albert Fortuny[1] es decanta més pel el pont de Castellbell. En José Civil Borque està més aviat d'acord amb la teoria del primer. Efectivament, intrigat per aquestes dues hipòtesis, el català va anar directament als llocs esmentats durant la seva investigació. "A parer meu, sí que és el Pont de Monistrol", diu.

Els dos investigadors han subratllat la sorprenent semblança amb el pont del poble de Monistrol de Montserrat així com diversos elements topogràfics. Entre ells, En Civil Borque evoca, lògicament, els arcs de la construcció, però també l'apèndix rocós (encerclat en taronja a les fotos de sota), així com les corbes del vessant esquerre (ressaltats en vermell a les imatges) i dreta (en groc) de Montserrat.


A dia d'avui, aquestes teories no 'han estat verificades i encara són majoria els especialistes que afirmen que el paisatge seria imaginari. Per tant, el misteri sobre la ubicació roman intacte. Però una cosa sí que és certa: la Mona Lisa encara no ha acabat de dir-ho tot sobre ella mateixa.

Camélia Balistrou
28 de novembre de 2021
CULTURABARCELONA INFO WIRE

Enllaços: 
[1]https://www.inh.cat/arxiu/vid/3a-Universitat-Nova-Historia-2016-/d2-09-30-Albert-Fortuny-El-pont-de-la-Mona-Lisa-i-el-pont-de-Castellbell
https://www.equinoxmagazine.fr/2021/11/28/la-joconde-serait-catalane/




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Franquinspain
    09-12-2021 12:05

    Exacte, jo tinc arguments cosa que tu abans que res, necessites dormir.

    Queraltó dorm

  2. Guillem Caralt
    03-12-2021 14:14

    QUINS BONS ARGUMENTS!

  3. Franquinspain
    03-12-2021 11:47

    Peró Queraltó de que parles, ja ningú no et segueix.

    No eren perfils i carenes?

    Jo de veritat, dubto que tinguis estudis.

    Si a aquestes alçades no ens centrem....


    Goita que només et cal, en aquest article fixar l'atenció en dibuixos i prou, resseguir-los.

    Podries intentar fer un dibuix?

    Tens llapis i colors a casa?

    Dorm Queraltonet. Dorm.

  4. Guillem Caralt
    02-12-2021 14:20

    COINCIDENCIES! N'HI HA MOLTES! COLOM I SERVENT I LLEONARDU CATALANS!

  5. Franquinspain
    01-12-2021 07:50

    En Queralt ja no respon, que "envia", els petitons a embrutar.

    Coincidències?

    La linea?

    Les carenes?

    Queraltó?

  6. Hola Pepsicola
    30-11-2021 21:30

    En el clavo jajajajjaja

  7. Alvaro Prim
    30-11-2021 19:52

    Vamos a usar el metodo INH.

    En el articulo aparece Joconde que es muy similar a ioconde e ioconde es muy similar a iocandi y si le ponemos delante animus q tenemos animus iocandi.por lo que llegamos a la conclusión que el articulo se ha escrito con animo de broma o intención jocosa.

    Quien lo diria, el mensaje estaba oculto para los censores pero claro para los iniciados en la tradición del caganer y las brujas

  8. Ramiro Romero
    30-11-2021 17:08

    Me han borrado los comentarios, seguid así,,,, con esos grandes estudios con papel de calca,,,, ja ja ja ja

  9. Mir de Tost
    30-11-2021 16:48

    El José Luis Espejo, n'Albert Fortuny, la Maike Vogt-Lüerssen al National Geographic, la Camélia Balistrou...........Estudis documentats, oposats a les suposicions de la història oficial.



    (Els de la FAES, com sempre, ignorants i incults...)

  10. Franquinspain
    30-11-2021 08:39

    M'agrada que admetis implicidament, qeuraltó, que la resta de linees són calcades.

    La groga?

    La groga s'hi assembla en un....90%?

    Ara m'agrades. Debatim-ho. El percentatge total, has d'admetre que és impressionant.


    No?


    Ets un boig queraltó

  11. Guillem Caralt
    29-11-2021 19:56

    Calcat, si.



    Les linies grogues son ben iguals....

  12. Xavi G.
    29-11-2021 19:06

    Calcat.

  13. Franquinspain
    29-11-2021 14:14

    A tot aquell qui li recordin altres muntanyes que tingui pebrots a presentar un estudi com aquest. I punt.

    A no que són gossets amorrats que oloren i caguen, és a dir fan vere que s'han mirat l'estudi, i busquen un raconet i...cagada.


    Però pebrots pebrots, ja et dic jo que aquesta gent, sense l'exercit i sense tant estat armat al darrera correrien a amagar-se.

    Les descripcions del Quixot encara serien valides per descriure com en són de covards, miserables, mentiders, aprofitats, ruins,... aquesta subcultura que ara en aquest espai patim de culs com en Queraltonet, coles, ramirs,...


  14. Franquinspain
    29-11-2021 08:15

    Collons Queraltet, l'Hola si cola, també es de Manhatan? Segur segur, sí, sí.


    Tú dius:


    1- "Molta imaginacio'."

    Però de veritat no hi veus les coincidències en el perfils de la muntanya?



    2. "Res a veure amb la suposada catalanitat de Lleonardu"

    Ja tornes a desviar-te del tema del article.

    Queraltó queraltó no tens vida no tens vida,

    Queraltó queraltó, que fas un peterró????

    AMORRATS DIA I NIT, fins a altes hores de la matinada en aquest espai.

    Insultant a Catedràtics i a qui faci falta.

    Embrutant-ho tot.

    Tots us demanem que feu el futut favor de dormir.

    Dorm Queraltonet si cola

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
28309 lectures
Sebastià Sardiné - Presenta la seva novel·la El Conde de Tlapancalco
Gustau Adzerias - Manipulant el territori. Com ajustar un territori al relat: el cas de Domremi le Pucelle
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En David Grau ens demostra que en Leonardo Da Vinci no era un pobre desgraciat que tenia bona mà amb el dibuix i...[+]
L'Andreu Mas publica a Presència un article sobre les entitats dedicades a recuperar la història de Catalunya,...[+]
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]