La derrota del regiment català Royal-Roussillon que marcà l'annexió del Quebec sota domini britànic

El 13 de setembre de l'any 1759, als afores de Quebec, es va lliurar la Batalla de les Planúries d'Abraham: 3.500 efectius de l'exèrcit colonial francès, comandats pel general Louis de Montcalm (Nimes, Llenguadoc, 1712), contra els 5.000 homes de l'exèrcit colonial britànic del general James Wolfe. Del costat francès, 2.000 soldats venien de la metròpoli i 1.500 eren milicians de la colònia.

Entre les tropes europees hi havia el Regiment Royal-Roussillon, un miler d'homes de la Catalunya Nord, destinats al Quebec des de l'inici del conflicte (1754) i decisius a Ticonderoga (1756), a l'actual estat de Nova York. Aquella victòria havia obert als francesos el camí cap a les ciutats de Massachusetts, Connecticut i Rhode Island; tres anys més tard, la derrota davant Quebec decantava la Guerra franco-índia (1754-1756) del costat britànic.

El regiment havia nascut el 1657, en la darrera fase de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), amb el Principat ocupat pels hispànics: el cardenal Mazzarino, ministre plenipotenciari de Lluís XIV, va reorganitzar les forces francocatalanes i va crear el Royal-Catalan, rebatejat Royal-Roussillon després de la Pau dels Pirineus (1659). La ruïna econòmica dels comtats annexats a França explica la pervivència del cos: allistar-s'hi era la sortida laboral de molts nois enmig de la misèria.

Redacció INH