Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 05-12-2015  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
5281

La filla «catalana» de l’emperador Moctezuma que va portar el seu tresor a l’Alt Urgell

El diari ABC de Madrid es fa ressò —amb alguna dada que no ha contrastat prou— de l’estada de la filla de Moctezuma a Catalunya i de la llegenda del tresor asteca que hi ha amagat entre nosaltres.

Placa commemorativa a Toloriu (font: viquipèdia)

L’Assemblea Nacional Catalana fa servir les seves conferències, suposadament de contingut cultural, per proclamar que personatges històrics considerats d’origen castellà són, en realitat, nascuts a Catalunya. Així s’ha esdevingut amb en Cervantes, en Colom i Santa Teresa de Jesús...i fins i tot amb personatges estrangers com n’Americo Vespucci i en Leonardo Da Vinci. Entre les darreres «descobertes» de l’ANC hi ha el fet que Hernán Cortés no va néixer a Medellín, Badajoz, sinó a Catalunya i amb el nom de Ferràn Cortès.

No debades, malgrat l’esforç herculi per apropiar-se del més gran nombre de personatges històrics, sembla que una princesa asteca amb ferms vincles amb Catalunya ha passat inadvertida als voraços ulls dels independentistes. En efecte, la princesa Xipaguazin Moctezuma, una de les filles de l’emperador asteca, va viure fins a la mort a Toloriu, a l’actual terme municipal del Pont de Bar (Lleida).

Com és que una princesa asteca va acabar vivint a la vora dels Pirineus catalans? El 1519, en Joan de Grau va participar en la conquesta de Mèxic sota el comanament d’Hernán Cortés. Conforme a allò que era freqüent entre els conqueridors de l’època, en Joan es mullerà –alguns historiadors han assenyalat que potser només es va tractar d’un simple amistançament– amb Xipahuazin Moctezuma, filla de l’emperador, la qual, en fer-se cristiana, va triar el nom de Maria. Arribats en aquest punt, cal mencionar que Moctezuma va tenir 19 fills amb dones diferents.

En acabada la seva epopeia al Nou Continent, Joan de Grau i Maria Moctezuma van viatjar a Toloriu, on el català hi exercia de baró. Després de passar alguns anys plegats, la princesa va tenir un fill poc abans de finar. Batejat com a Joan Pere de Grau i Moctezuma, el fill de la parella va esdevenir baró de Toloriu i emperador legítim de Mèxic. Com que les terres i béns de l’extingit Imperi aleshores asteca es trobaven a mans dels reis castellans, en Joan Pere de Grau i Moctezuma va reclamar durant mitja vida els títols, terres i béns del seu avi. El castell de la família a Toloriu va servir de refugi fins a la mort del pretendent, el qual hi va viure gelosament, però sense renunciar als seus títols i envoltat dels seus pocs partidaris i d’algun indi que havia acompanyat la mare de Joan Pere a la nova vida de Catalunya.

D’aquella data ençà, les distintes branques dels hereus de Moctezuma no han fet sinó reclamar els seus drets, adés amb arguments reals, adés amb arguments que es fonamenten en fantasioses cessions de títols. D’altra banda, quatre-cents anys després de la mort de Maria Moctezuma, concretament el 1936, és a dir durant la Guerra Civil, la tomba de la princesa, a l’església de la zona, va ser saquejada i destruïda per un escamot de militars. Aquests militars perseguien una llegenda segons la qual la princesa asteca i el seu marit s’havien endut a Espanya un mastodòntic tresor que havia pertanyut a Moctezuma.

La llegenda del tresor de Moctezuma

Durant l’anomenada Nit Trista, en la qual Hernan Cortés i els seus homes van haver de fugir del cap i casal asteca, part del tresor de Moctezuma es va perdre durant el desplaçament. No pas en va una llegenda molt estesa assegura que el tresor va anar a parar a mans d’en Joan de Grau, que se l’endugué a Espanya, concretament a Can Vima, una residència de camp propera de l’antic camí del Quer Foradat a Martinet (Lleida) passant per Béixec.

Segons que relata aquesta llegenda, un tresor compost de 132.000 pesos en or i joies de l’època encara es troba amagat en algun recòndit indret d’aquesta zona del Pirineu català. El 1934, seguint el rastre del suposat tresor ocult, uns aventurers alemanys compraren per 3.000 pessetes totes les terres que hi havia al voltant de l’esmentat Can Vima, però mai no ha transcendit que reeixissin a trobar ni una sola peça d’or asteca.

A l’església on va ser squejada la tomba de Maria Moctezuma, hi ha penjada actualment una placa escrita en francés. És el darrer record del fet que la filla del cèlebre emperador asteca va morir en un menut municipi de l’Alt Urgell.

César Cervera

Article publicat al diari ABC el 28 d’agost del 2014.




versió per imprimir

  1. Luigi
    27-12-2015 23:56

    Perdona, eBay, pero veo que no entiendes.

    No "escandaliza" a nadie que Santa Teresa pudiera ser catalana. Lo que me asombra es que alguien pudiera ser tan, tan estupido como para creerse las "pruebas" del INH.

  2. AliBay
    27-12-2015 16:06

    Què coi s'empatollen que hagi passat inadvertida? A més em fot molta gràcia que aquest ramat de boinapitecus, comentaristes d'aquestes pàgines inclosos, prefereixin que en Colom o en Leonardo siguin estrangers abans que catalans i, segons ens insisteixen cada dia, escanyols per tant.

    Vaja, o que els escandalitzaria que Teresa de Jesús hagi pogut néixer a Barcelona en comptes d'Àvila. Que no diuen que tan escanyola és Barcelona com Àvila? A què ve aleshores tant atac de banyes?

  3. Antonio66
    09-12-2015 10:23

    Precisament, el que intento recalcar és que l'únic a qui se li pot estudiar l'ascendència és un català noble... Tampoc crec que qualsevol plebeu pugui arribar a capità sense més dificultat, sobretot si no ha demostrat una carrera militar anterior a la mateixa conquesta de Mèxic.
    No crec haver faltat al respecte de ningú ni fer més el tonto que el qui ho diu.

  4. Antonio66
    08-12-2015 20:45

    També és prou trist que de tots els capitans de Cortés, i d'en Cortés mateix, no se'n tingui historiografia dels avantpassats... tots acompleixen els principis de fè del Quixot: Patria, nom dels pares i algun parent, fets a recordar...
    Es curiós que l'únic de qui es pot resseguir la nissaga sigui un català per una llegenda i poc més.
    Per cert, a la wikipèdia, fa un temps sortia com a capitán de Cortés un tal Alonso de Grado, que no tenia entrada a la wiki... ara ja no surt. Però hi ha documents que relacionen el tal Alonso de Grado amb el casament d'Isabel de Monteczuma...

  5. Joaquim
    06-12-2015 04:50

    Ja m'agradaria poder rebatre i analitzar tot el que diu el Sr.Cervera. Però no puc, ja que l'article és pèssim!! No dona referencies, ni d'autors ni de llibres ni de rés. La llegenda que ha escoltat (o googlejat) diu tot això? De qui i en quin any la ha escoltat Sr.Cervera?
    Copy paste i tan tranquil. M'esperava més qualitat de l'ABC, però no han arribat a la D encara i per tant, se'ls excusa.

    Uns pocs historiadors han/hem estudiat aquest cas i es nega algunes parts com s'afirmen d'altres. No em vull avançar i donar titulars, tot al seu temps, per això segueixo estudiant-ho.
    Jo em centro en els capitans d'en Cortés i Toloriu. Els altres milions de personatges que han viscut en aquesta terra no els he estudiat, no puc opinar.

  6. Joaquim
    05-12-2015 08:47

    T'ho he deixat fàcil, eh felí...

    Si coneixes el poble, els seus habitants, n'estudies les nissagues locals, t'expliquen la llegenda, compares amb les històries oficials (en plural), vas a visitar Extremadura (per comparar)....
    Aleshores, com un poble tan petit, rural i aïllat, s'inventa una història tan precisa i detallada en el s.XVIII-XIX que no "lliga" amb la V.O.?? Amb quina finalitat?
    Ja coneixien el màrqueting i la publicitat per portar turisme i riquesa en aquelles dates??
    Perquè hi ha algú que s'apropia de la llegenda i l'aplica, amb més i menys èxit, a la seva família a principis del s.XX i se'l creuen a Madrid?
    D'on treu la documentació per sustentar la llegenda??

    No sé fins on has arribat en les teves investigacions. Estaria bé compartir-les. Pots contestar aquestes preguntes? Jo diria que no, sinó comprendries que la llegenda faci miques la VO.
    En vem parlar abastament al Simposi, llàstima!

  7. Joaquim
    05-12-2015 02:15

    Properament anirà sortint documentació relativa als capitans d'en Cortés, que l'ajudaren en la conquesta mexicana. Alvarado, Narvaez, Grado, Olid...
    Relatiu a Toloriu;
    El sol fet d'existència de la llegenda popular fa a miques l'història oficial.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23223
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La història oficial ens diu que les Capitulacions que van pactar els Reis i En Colom per anar a descobrir les...[+]
Si els catalans van ser els primers descobridors d'Amèrica, els primers colonitzadors i pobladors, havien de...[+]
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]
Ignorar les fallades és condemnar-se a repetir-les. Elna no hauria estat assetjada ni massacrada si en Jaume...[+]