Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 11-03-2019  |  LA CIèNCIA CATALANA
508 lectures

La marina catalana, aportacions científiques a la nàutica

Conversa amb En Manel Capdevila a la 'Clau de la Nostra Història' del dia 6 de març del 2019 sobre nàutica catalana. "Els treballs a les drassanes continuaren amb una activitat incessant i els seus dipòsits el 1390 foren insuficients per a guarir, sota les immenses arcades, que encara avui es conserven, una esquadra de vint-i-cinc a trenta galeres”

Sinopsi

L’anterior paràgraf està extret del llibre Antiga Marina Catalana de Francesc de Bofarull. La Nació Catalana ha estat capdavantera en l’Art Nàutic. Durant els segles XIII, XIV i XV les naus, caravel·les i galeres van navegar en els mars de gairebé totes les parts del món. El model de les nostres lleis marítimes fou imitat pels altres països, els quals observaren com les normes i les lleis marítimes catalanes eren les millors del món per ser les millors redactades i les més avançades jurídicament.

A la Baixa Edat Mitjana, la Nació Catalana disposava d’una de les marines més fermes i dúctils de la Mediterrània, d’una eficàcia gairebé equiparable a la de les flotes genovesa i veneciana i per davant de les de Marsella, Pisa o Nàpols. Una embarcació, en paraules de Michel Mollat, no es mai un fi en si mateix, sinó la resposta d’una tecnologia naval a unes necessitats econòmiques o estratègiques; constitueix sempre un instrument de transport o de guerra. Els vaixells, doncs, s’adapten als nous temps i a les noves necessitats. Així, a principis del segle XV, l’experiència acumulada pels mestres d’aixa, els fusters de ribera, els calafats, l’expansió de la metal·lurgia i l’accentuació del control de les matèries primeres i del treball de tots els menestrals que intervenien en la construcció naval, per part dels Cònsols de Mar, van permetre que el creixement del tonatge dels vaixells no es fes a costa de la seguretat; de les mestrances baix-medievals en sortiren embarcacions cada cop més grosses, però més fermes i estanques.

A la CLAU de la nostra història d’avui parlarem de la marina catalana i de les aportacions tecnològiques que va fer a la nàutica.

Ho farem amb el Sr. Manel Capdevila. Ha treballat a Bull coma enginyer de sistemes, i com a consultor del transport de la Generalitat de Catalunya en el projecte Sirocco. És membre de l’Institut Nova Història. Està especialitzat en ciències medievals, particularment en tot allò relacionat amb les ciències nàutiques, l’astronomia i l’alquímia, amb clau catalana i aplicada a la navegació i a la història de la Marina catalana i aplicada a la pólvora catalana, etc.). Ha escrit un llibre sobre la carta alemanya a de Colom, imparteix conferències i és col·laborador en diverses revistes catalanes.



Manel Capdevila

La clau de la nostra història

http://etv.alacarta.cat/la-clau-de-la-nostra-historia/capitol/la-marina-catalana-aportacions-cientifiques-a-la-nautica

 

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


    Aconseguits 3150€
    de 4000€
    Queden -27 dies

    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    15919 lectures
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    En Joan Calsapeu ens ofereix una ressenya del llibre d'En Pep Mayolas, La princesa a l’exili. Felipa de Coïmbra...[+]
    Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el...[+]
    En Xavier Martínez Gil fa un repàs a la significació del dia 12 d'octubre i conclou que hauria de ser la Diada...[+]
    Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+]