Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No tot el que se'ns presenta com la hist貌ria realment ha passat,
i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Goethe
ARTICLES » 01-05-2010  |  PROJECTE COLOM
7562

Colom i la p贸lvora catalana

Catalunya 茅s un dels pa茂sos 贸n s鈥檋an cremat o expoliat m茅s arxius-biblioteques, dels importants coneguts: Montserrat, Poblet i Ripoll

XINA A MITJAN S.X (GRANADA I LLAN脟A DE FOC)

Catalunya 茅s un dels pa茂sos 贸n s'han cremat o expoliat m茅s arxius-biblioteques, dels importants coneguts: Montserrat, Poblet i Ripoll

Es vergony贸s haver de "rec貌rrer a la arqueologia" (per falta de documents) al barri de ribera del Born, fet derruir per Felipe V el 1714. O al estudiar les armes de Ripoll (segons diuen James Lavin i Keith Neil). O haver de cercar senyeres a mapes o gravats "no retocats" de museus extrangers.

Es pot probar que s'han retocat documents per esborrar el protagonisme que va tenir Catalunya .. (veure anex Juan de Austria-Lluis de Requesens)

"Whoever writes the present, writes the past, and鈥 whoever writes the past, writes the future." (George Orwell , pseud. d'Eric Blair)

("Qui escriu el present, escriu el pasat i...聽qui escriu el pasat, escriur脿 el futur.")

"La hist貌ria l'escriu el que guanya, d'aqu铆 l'aforisme de George Santayana:

"El poble que no coneix la seva historia.., es veur脿 obligat a repetirla鈥"

"Balmes deia que abans de llegir un llibre d'historia, calia llegir la biograf铆a del seu autor. Aqu铆 es podr脿 notar la procatalanitat del texte, per貌, SCRIPTA MANENT鈥"

COLOM I LES ESPINGARDES

脡s del tot segur que Colom va portar algunes armes de p贸lvora en el primer viatge. En el segon amb 1000 homes, encara m茅s, d'aquest coneixem que es va organitzar a Barcelona, per貌 no queden registres on s'esmentin les armes, ni de qui les va subministrar,

En els documents dels viatges de Colom s'esmenten tres tipus d'arma de foc: "espingardas" , "falconetes" i "bombardas"

Per sort, 聽ens ha quedat el memorial que Colom va enviar als reis el 30 de gener 1494 per ma d'Antoni de Torres on podem llegir:

"铆tem dir茅is a Sus Altesas c贸mo aqu铆 han venido m谩s de dos-sientas personas sin sueldo, e ay algunos d'ellos que sirven bien e aun a los otros por semejante se mandan que lo fagan as铆, e por颅que para estos primeros tres a帽os ser谩 gran bien que aqu铆 est茅n mil ombres para asentar e poner en muy gran seguridad esta isla e r铆os de oro, e aunque oviese ciento de cavallo, no se perder铆a nada, antes parece necesario, aunque en estos de cavallo, fasta que oro se enb铆e鈥"

"D'estas doscientas personas que aqu铆 dise que fueron sin sueldo, mandan Sus Altesas que entren en logar de los que han faltado y faltaren de los que iban a sueldo鈥."

"路鈥uando se dexaron los que se mostraron armados e to颅maron otros que daban algo a quien las trocava, paresce que ser铆a bien que se mandasen traer doszientas corassas e聽cient espin颅gardas e cient ballestas e mucho almaz茅n, que es la cosa que m谩s menester abemos, e de todas estas armas se podr谩n dar a los des颅armados en descuento de su sueldo."

Del text es despr猫n que vol armar els 200 homes que (per no complir els requisits) no havia armat abans de sortir de Barcelona, i els altres 1000?, 茅s evident que anaven armats per貌 s'ha perdut el registre de compra de les seves espingardes

Durant els viatges de Colom i la reconquesta del sud d'It脿lia, 脠ibar (Guipuscoa)鈥 que ensems amb tota la vall del Deba, ha estat parafrasejada per part dels historiadors castellans com l'armeria de les Espanyes-, encara que depenia del senyor de Viscaia (s煤bdit de Castella), era part del bisbat de Pamplona i el regne de Navarra no 茅s anexat fins el 1512, per tant l'any 1492 dif铆cilment podia ser-ne l'origen.

.."los dem谩s territorios de Guip煤zcoa estaban adscritos a la sede episcopal de Pamplona, salvo las tierras delimitadas por los r铆os Bidasoa y Oyarzun que depend铆an de la di贸cesis francesa de Bayona"..

Per貌 no cal dubtar-ho, les armes i la p贸lvora d'en Colom aix铆 com les de la conquesta de Granada i d'It脿lia eren catalanes. Aix铆 com les del setge de M脿laga (1487), aquest darrer documentat per Andr茅s Bern谩ldez

LA P脫LVORA CATALANA

"e falt贸 p贸lvora en el real, mand贸 el rei una galera por p贸lvora a Valencia i prestamente fue venida con ella.." Andr茅s Bern谩ldez聽hist貌ria dels Reis Cat貌lics D. Fernando i Do帽a. Isabel (Impr. que fu茅 de J. M. Geofrin. Sevilla 1869. Tom I. Cap. 813).

Es important el detall, diu el rei, no la reina...聽Estaven assetjant M脿laga (1487), nom茅s cal mirar el mapa, Cadis i fins i tot Sevilla estaven molt m茅s aprop que no pas Val猫ncia, el motiu 茅s irrefutable, aquest fet vol dir que cinc anys abans del descobriment d'Am猫rica, en plena conquesta de Granada, la p贸lvora encara la feien a Val猫ncia i no a Castella (nom茅s Arag贸 disposava de salnitre), i per extensi贸 tamb茅 les armes de foc (en una relaci贸 al menys de 100 贸聽1000 a聽1)聽ja que aquestes no serveixen de res i no tenen cap sentit sense aquella...

De fet Jaume I ja disposava 200 anys abans, per a fabricar la seva p贸lvora, de l'煤nic subministre de salnitre de tota聽la Europa聽cristiana (segons "De Alquimia" en 3 manuscrits de Michael Scot, 1180-1236): el salnitre de聽la COVA DEL聽RAT PENAT de Collbat贸

El nom聽"p贸lvora" en castell脿聽(origen lluny脿: del llat铆 "pulver") 茅s una paraula聽catalana que en castell脿 significa "polvo" (obtingut amb la m脿 de morter), com catal脿 茅s tamb茅 el nom del seu component m茅s cr铆tic:聽el "salitre" (del catal脿 "salnitre" -veure DRAE- diu proven莽al per貌 a聽la Proven莽a聽no hi havia salnitre ).

Curiosament en quasi totes les altres lleng眉es ve茂nes, passa el mateix, la p贸lvora son els "polvos" per excel路l猫ncia o la seva traducci贸 a aquesta llengua. La paraula "p贸lvores" est脿 documentada en catal脿 (amb el significat de "polvos" obtinguts a un morter), 200 anys abans que en castell脿 o portugu猫s, a m茅s a m茅s quan apareix en aquestes dues lleng眉es (a partir del s. XV) tan sols t茅 el significat de "p贸lvores explosives", per al "polvo" gen猫ric o "pols" dipositat de l'aire existeix una altra paraula (polvo - pou).Vegem la seg眉ent taula:

IDIOMA

(dust)

(powder)

(Explosiv)

CATAL脕

POLS

P脪LVORA

P脫LVORA

CASTELL脌

POLVO

POLVOS

P脫LVORA

PORTUGU脡S

P脫

P脫S

P脫LVORA

FRANC脡S

POUSSI脠RE

POUDRE

POUDRE

ANGL脡S

DUST

POWDER

GUN-POWDER

ITALI脌

POLVERE

POLVERI

POLVERE

ALEMANY

PULVER

PULVER

PULVER

Segons l'entrada en el DRAE "salitre" en castell脿 ve del catal脿-provenzal "salnitre" i a聽la Proven莽a聽no n'hi havia.

Segons聽Coromines la menci贸 de la p贸lvora explosiva 茅s anterior en documents catalans (document de Cahors 1345: "canos fondus, balestas flagelades, carbo per aseiar los canos, trenta sieys liures et meja de salpetra, vint cinq de solphre viu, que feren comprar a Tolosa per far polveryas et traire los canos",1378: "costaren les p贸lvores de la balesta del tro, 19 diners"), que en documents castellans (1456: "p贸lvora para el trueno"). S'esmenta a la cr貌nica de l'infant Alfons durant el setge de Tarifa (1340) i al setge d'Algecires (13xx) - per貌 utilitzada pels sarra茂ns -.encara que en M. Fdez: de Navarrete malinterpretant (amb molta mala fe) una frase d'en聽Capmany ("la pudieron experimentar los castellanos"), diu que l'empraven els castellans, quan en realitat la van patir en carn pr貌pia.

D'aquests indicis podem inferir que la p贸lvora va ser introdu茂da a la part cristiana de la pen铆nsula ib猫rica a trav茅s d'un pa铆s de parla Catalana. D'aqu铆 que la paraula que la defineix s'agaf茅s del catal脿鈥

脡s evident que la p贸lvora ens va venir de Xina 鈥"Partington: A History of greek fire and gunpowder" 鈥"Needham: Science in traditional China"鈥 (igual que la seda, la br煤ixola, el paper 鈥搃ncloent l'higi猫nic鈥, els naips, la impremta, el paper moneda, "l'umbrella", el vano, l'arada, els lents correctors, l'arr貌s, la pasta, la porcel路lana), els artesans europeus van necessitar 400 anys per a trobar que el secret d'aquesta era el "caol铆", el qual durant molt de temps, nom茅s eraconegut a聽la Xina. M茅s聽endavant veurem la relaci贸 Xina-Catalunya...

Quins altres pobles del m贸n celebren amb m茅s profusi贸 de p贸lvora les seves festes populars, que聽la Xina聽i el Pa铆s Valenci脿?

Est脿 documentat que el "Liber Ignium" de Marcus Graecus es una traducci贸 feta a Espanya d'un llibre 脿rab, i de la mateixa manera als dos monjos a qui s'atribueix per separat, la invenci贸 de la p贸lvora (Berthold Scwarttz -si 茅s que va existir- i Francis Bacon), no els va poder arribar la f贸rmula per generaci贸 espont脿nia a tots dos, (encara que 茅s probable que experimentessin en les proporcions dels seus components), els va haver d'arribar seguint la ruta de l'alqu铆mia cap Europa, la ruta catalana.

Amb el seu origen remot fixat (Xina), alguns mantenen que la p贸lvora va arribar a trav茅s d'It脿lia, per貌 aplicant el principi causa/efecte, si la p贸lvora hagu茅s vingut d'algun pa铆s itali脿, hauria estat aquest el que hauria conquerit els territoris de聽la Corona聽d'Arag贸 (N脿pols, Sardenya, Sic铆lia) i no al rev茅s com va passar en realitat!. Al menys, segur que no la tenien els genovesos ja que van acabar cedint-nos Sardenya (C脿ller 1324)

TEN脥EM ELS ELEMENTS: SALNITRE, SOFRE, ALQU脥MIA, LES FARGUES

"Nom猫s pod铆a fabricar p贸lvora el que dispos猫s dels seus elements...

Jaume I disposava del salnitre de聽la COVA DEL聽RAT PENAT de Collbat贸..

  • 1234, Jaume I disposava del salnitre de聽la COVA DEL聽RAT PENAT de Collbat贸 per a fabricar p贸lvora i atacar amb coets el castell de Museros 路
  • 1289, Jaume II al conquistar Murcia va deixar als sarra茂ns sense prove茂ment de salnitre a l'apoderar-se de les "coves del salitre" de M煤rcia. Granada va seguir rebent per mar salnitre de Barbaria. 路
  • 1487, Ferr脿n el Cat貌lic al tallar la sortida al mar de Granada (conquesta de M脿laga), la va deixar sense el prove茂ment per mar del salnitre de Barbaria per a fabricar p贸lvora. 路
  • 1525, Francisco I a l'entrar en guerra amb Carlos I es va quedar sense el salnitre de Catalunya per a fabricar p贸lvora, aix铆 li va anar en Pav铆a: 3000 arcabucers espanyols van massacrar a 8000 cavallers francesos amb llan莽a i armadura 路
  • 1561, Isabel I Tudor a l'entrar en guerra amb Felip II, es va quedar sense poder importar el salnitre de Catalunya, i va haver de pagar "300 lliures or" al capit脿 alemany Gerrard Honrik per les "Instructions for making salpetre to growe" (el secret del "Feuerwerkbuch" -les nitraries-)

SALNITRE

"Et in Hispania invenitur versus Aragoniam in quodam monte juxta mari"..鈥 Michael Scott

鈥揳questa muntanya de l'Arag贸 al costat del mar nom茅s pot ser Montserrat-

Segons doncs Michael Scot (a De Alquimia, 1180?-1236?, s'en conserven tres manuscrits) l'煤nic lloc de聽la Europa聽cristiana 贸n es podia trobar el salnitre 鈥揺l component m茅s important de la p贸lvora鈥 era Catalunya (a les coves de Collbat贸 conegudes des de el Neoc猫 鈥揷ova del Rat penat鈥, el guano( excrements de rat penat) dipositat al llarg de milers d'anys es va convertir en salnitre per聽lixiviaci贸 per aigua mete贸rica.

De fet el m猫tode de les "nitraries" descrit al "Feuerwerkbuch" (manuscrit de Friburg) que es va fer servir a Alemanya el s.xv, imita exactament el que la naturalesa ha fet tota sola durant aquests milers d'anys.

M茅s tard es van trobar coves de salnitre a M煤rcia, que era d'on treia el salnitre el rey de Granada.

SOFRE

Es troba a les regions volc脿niques i a聽la Garrotxa聽tenim molts volcans.. De fet Sic铆lia va ser el principal subministradora dels pa茂sos europeus, fins que els suecs varen trobar el sistema a partir de les pirites (aquestes son m茅s abundants a Espanya), per貌 Sicilia va ser catalana des de 1324.


ALQU脥MIA

El proc茅s de purificaci贸 del "salnitre" com la seva posterior barreja amb sofre i carb贸 en les proporcions precises, vol coneixements d'alqu铆mia, per tant l'escola d'alquimistes de parla catalana: Ramon Llull (1212-1316), Arnau de Vilanova (1240-1311), etc.., va haver de tenir una relaci贸 molt directe en aquest tema鈥

脡s de tots conegut que l'alqu铆mia com altres ci猫ncies: l'脿lgebra, els (al-)guarismes, l'astronomia鈥, van ser introdu茂des pels 脿rabs a Europa durant l'edat mitjana, a trav茅s de聽la Pen铆nsula Ib猫rica, amalgamades per ells de cultures properes: Gr猫cia, o llunyanes: Xina/脥ndia.., dipositant-se el saber en els manuscrits "en llat铆" dels nostres monestirs, i passant des d'aquests, de copista a copista, als monestirs europeus.

Hi ha un tractat d'alqu铆mia del S.XI amb di脿legs mestre/deixeble, i els mestres del di脿leg s贸n: Platonus, Lulius, i Arnaldus. L'expert que n'ha fet un estudi (publicant-ne un facs铆mil) diu que no el van escriure ni Ramon Llull ni Arnau de Vilanova, per貌 que posaven els seus noms per donar-li m茅s categoria 鈥搈茅s a favor nostre! vol dir que tenien renom鈥

Cal no deixar de costat tampoc a Enric de Villena (1384-1434), pare d'Isabel de Villena. Castella ens va donar el marquesat de Villena com a "torna", en el canvi de M煤rcia i ara els Castellans volen que Enric d'Arag贸 (del que es coneix una trobada amb alquimistes sarra茂ns a C贸rdoba) sigui castell脿, com tamb茅 diuen que Arnau de Vilanova va escriure les seves obres en llat铆 i en "Valenci脿"!.

LES FARGUES

El "martinet" (gran mall de forja amb motor hidr脿ulic) va ser la base de聽la Farga Catalana.聽"Martinete" segons el DRAE ve del franc猫s "martinet", per貌 aqu铆 Coromines documenta el seu 煤s en documents catalans el 1364, nom茅s 40 anys m茅s tard que a Fran莽a, amb un origen com煤 del llat铆 "martellus",聽occit脿 "marteret" i una mica de "martirologi" amb el "capsanmart铆" de "triscar" la muller. La proximitat geogr脿fica amb el castell脿, la t茅 el catal脿. La influ猫ncia del franc猫s sobre el castell脿 va venir uns anys mes tard鈥

ARMES D'EN JACME I: COETS,聽ARC DE TRO DE MA I FINS I TOT CANONS?

"..Pero este hecho no significaba en modo alguno que los chinos conocieran los ca帽ones sino que usaban flechas que ten铆an un cohete en su extremidad, an谩logamente a las llamadas falaricas, que estaban en uso en Espa帽a en el a帽o 1234, siendo empleadas por el ej茅rcito de don Jaime I el Conquistador contra el castillo de Museros..." 鈥 Enciclopedia Espasa 1934

Perqu猫 tenint els sarra茂ns la p贸lvora, els v脿rem v猫ncer a Val猫ncia, M煤rcia, M脿laga i Granada

De fet els sarra茂ns tenien canons que eren molt pr脿ctics per a derruir, tirant pedres, els murs de les ciutats assetjades per貌 d'un 煤s pr脿cticament nul en defensa, a m茅s聽l'煤s d'armes lleugeres per part dels cristians podria complementar aquest factor.

Ian Hogg en el seu llibre "The Weapons that Changed the World" explica com molts聽del canvis a la historia han estat marcats per algun tipus d'arma revolucion脿ria (estrat猫gies pol铆tiques a part, com va ser el cas del nostre 11 de setembre de 1714).

L'arma dels mongols va ser l'estrep, que van agafar dels xinesos en conquerir聽la Xina, i els va servir per a conquerir despr猫s tot el nord de la 脥ndia, fins P猫rsia (quan admirem el Taj Majal els fem homenatje, ja que l'emperador聽Shah Jahanencara que musulm脿, era mongol), lluitaven drets sobre l'estrep vencent f脿cilment als qui anaven asseguts sobre les cuixes.

Els fusells prussians d'agulla de rera-c脿rrega amb "cartridge" van ser els art铆fexs de la vict貌ria de Prusia sobre Austria i la conseq眉ent unificaci贸 d'Alemanya.

Els oficials americans que van conquerir Nou M猫xic i Texas, atribueixen la seva vict貌ria, al rev貌lvers de Samuel Colt. Aquest explica que va "somniar" el seu primer rev貌lver tornant d'un viatge a Londres. Curiosament els rev貌lvers primitius m茅s antics que existeixen, i que es conserven a la torre de Londres, son fets per catalans (amb clau de pedrenyal) Jaumandreu Manresa/Ripoll el 1702, cent vint any abans que Colt els "somni茅s". Aquests armers van fugir de Catalunya el 1714 passant la seva obra a mans del anglesos (Londres), tot aix貌 que va perdre Felip V, (i els borbons que el van seguir).

Els arcabussos recolzats per les piques van ser els art铆fexs de les vict貌ries聽de Ferran el Cat貌lic a Seminara 1495, Garellano 149x i Cerignola 1503;聽de Carles I a Pavia i a la conquesta de Tun铆sia , per acabar amb Felip II a la batalla de Llepant. Vull deixar ben clar que a totes aquestes campanyes es va sortir de Barcelona (tapis de l'Escorial amb les tropes embarcant a Barcelona per anar a Tun铆sia 鈥 Muntanya de Montjuich al fons. Carta de Joan d'Austria revisant les tropes te貌ricament escrita des de Cartagena que a l'annex es demostra que nom茅s podia estar a Barcelona)

LES FALARIQUES (COETS) DEL REI EN JACME

驴Quines armes podien canviar la hist貌ria a partir de la conquesta de Val猫ncia (1238)?聽Van ser les armes de p贸lvora.Degut a la manca de documents ha costat arribar-hi, ens hem de basar en petits indicis que han passat per alt els que han volgut suprimir la nostra hist貌ria.聽Catalunya 茅s un dels pa茂sos on s'han cremat o expoliat m茅s arxius-biblioteques, dels importants coneguts: Poblet, Ripoll.. Els documents que s'han salvat ha sigut gr脿cies a particulars. Tamb茅 s'han retocat documents per a demostrar que no 茅rem res (es pot provar, vegeu l'annex)

Encara que els sarra茂ns van poder con猫ixer i obtenir la p贸lvora a trav茅s d'Orient mitja, tenim evid猫ncies del seu 煤s per part del rei en Jacme a la conquesta de Val猫ncia -聽que 茅s, amb difer猫ncia, el primer 煤s documentat de la p贸lvora a Europa.

Gerald Messadi茅 a "Les grandes inventions de l'humanit猫" documenta l'煤s de la p贸lvora en forma de coets per part del rei en Jacme durant la conquesta de Val猫ncia

La paraula castellana "cohete" vindria del catal脿 coet que a la vegada vindria de cua/coa 鈥搎ue 茅s la que estabilitza el coet鈥, si fos castellana es diria "colete" derivat de "cola"

La Enciclop猫dia Espasa聽(1934) a l'entrada "cohete" diu:

"..Pero este hecho no significaba en modo alguno que los chinos conocieran los ca帽ones sino que usaban flechas que ten铆an un cohete en su extremidad, an谩logamente a las llamadas falaricas, que estaban en uso en Espa帽a en el a帽o 1234, siendo empleadas por el ej茅rcito de don Jaime I el Conquistador contra el castillo de Museros".

V脿rem aconseguir-les en una relaci贸 directe amb聽la Xina聽(amb la que ten铆em intercanvis comercials i d'ambaixadors)


Llibre dels feits del rei en Jacme 鈥 Cap铆tol 481

E n贸s que 茅rem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Gr猫cia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d'ajudar-nos, e que vengu茅ssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a n贸s, e per sa terra trobar铆em 莽o que mester aur铆em e aix铆 por铆em ab ells ensems conquerir lo Sepulcre. E de茂a que ell nos bastaria de"genys", e ens bastaria de conduit. E dix-nos l'altre missatge de Palialogo, emperador dels grechs, que ell nos enviaria per mar conduit

Genys - en catal脿 modern: enginys - franc猫s: engines 鈥 angl猫s: (war) engines -: 脡s molt poc el que tenim - ja que aquesta paraula s'utilitzava tamb茅 per a descriure les m脿quines de torsi贸 o contrap猫s, per貌 els Polo ens expliquen com de sorpr猫s va quedar el Gran Khan amb una "m脿quina de torsi贸" que van construir per a ell, aix铆 que ha de tractar-se per for莽a de les llances-coet (falaricas 鈥損ropulsadas a coet鈥 no explosives, inventades i utilitzades a Xina des de tres segles abans) i que va utilitzar el rei en Jacme durant la conquesta de Val猫ncia. Va poder obtenir aquests "genys" mitjan莽ant el comer莽 existent amb聽la Xina聽o d'una ambaixada anterior al Gran Khan (no sabem si pre-constru茂des o en "forma de kit" per a ser muntades en el camp), en el mateix "llibre dels feits" hi ha documentada una altra ambaixada a Perpiny脿.

D'altra banda, la gent de llinatge de tartres no era estranya a Val猫ncia:

[1400] Carta dels Jurats de Val猫ncia a les autoritats de la vila fronterera castellana de Moia (vora Adem煤s) tramesa l'1 de setembre de 1400. (Arxiu Municipal de Val猫ncia, Lletres missives, g鲁-7, s.f. [28 r i v])

"Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, veh铆 nostre e d'aquesta ciutat, fug铆, dos mesos poch m茅s o menys s贸n passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emper貌 batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch m茅s o meyns, e palad铆 en lebguatge catal脿, com de poquea a en莽a se nodr铆s en esta terra [...]"

LES ARMES DE M脌 DEL REI EN JACME

Juan Crooke i Navarrot director de聽la R.A.M: K1-ca帽贸n de mano y K2-arcabuz primitivo "fueron enviadas desde Mallorca,聽diciendo que pertenecieron al rey Jaime I (1208-1276),聽cosa que no puede ser.."

La farga catalana del Pirineu podria ser la causa remota de la conquesta per part del regne d'Arag贸 de: Sevilla, Val猫ncia, M煤rcia i fins i tot Granada, ja que va permetre fer les "balestes de tr贸" i els "arcs de tr贸" port谩tils. Els sarra茂ns tenien "m脿quines de tr贸" que tiraven "pedres" grosses, bones per atacar fortaleses enderrocant els murs, per貌 eren in煤tils en la lluita contra la gent a cavall. En canvi les armes de m脿 podien perforar l'armadura d'un genet a cent metres (en el cas dels arcabussos/espingardes del s.XV).

A聽la Real Armeria聽de Madrid, creada per Felip II, hi tenim al menys dues proves que reforcen聽aquesta primac铆a catalana: Hi ha dues "armes de m脿" molt primitives. Una 茅s com un canonet de ma i l'altra es pot considerar un arcab煤s primitiu 鈥 n潞 de cat脿leg K1 i K2 de聽la R.A.M - que Juan Crooke i Navarrot (vidu de聽la Comtessa聽de Valencia de San Juan, s.XIX) en fer el cat脿leg de聽la R.A.M de la que n'era el director, diu: "fueron enviadas desde Mallorca,聽diciendo que pertenecieron al rey Jaime I (1208-1276),聽cosa que no puede ser..", juntament amb elles hi havia l'Elm amb el cap de drac, que si va acceptar com aut猫ntic. L'Elm 茅s doncs a聽la RAM. Per聽qu猫 havien d'atribuir d'una forma gratu茂ta, els encarregats del Museu de Palma al rei en Jacme, uns objectes que havien guardat durant 600 anys els seus antecessors, tenint en compte que sobre l'Elm no hi havia cap dubte, i que els tipus d'armes (sobre tot聽la K1!!) podrien ser d'aquella 猫poca.

Potser el que s'equivocava era ell, com hem citat a l'apartat anterior, l'Enciclop猫dia Espasa (1934) i Gerald Messadi茅 a "Les grandes inventions de l'humanit猫", documenten l'煤s de la p贸lvora en forma de coets per part del rei en Jacme durant la conquesta de Val猫ncia (1238), i aquestes dues armes refor莽arien aquest fet, el rei Jacme聽podria ser "l'eslab贸 perdut" en agafar la t猫cnica dels xinesos i perfeccionar-la, despr猫s de la conquesta de Val猫ncia (Caldr脿 anar a investigar les fonts franceses =>聽la BNP-BNF, per a documentar l'asseveraci贸 de Messadi茅).

ELS CANONS DEL REI EN JACME???

Diuen que una imatge val m茅s que mil paraules. La d'aqu铆 sota 茅s d'un llibre impr猫s el 1516 i mostra la presa de Boatella per part del rei en Jacme. Molts han volgut聽tractar el can贸 com un simple anacronisme, per貌 avui sabem que el rei en Jacme va fer servir p贸lvora a la conquesta de Val猫ncia per tant l'anacronisme ja es va fent m茅s petit...

De fet de ser-hi, els canons haurien de ser al menys del tipus bombarda del s.XIV amb una curenya sense rodes o amb quatre rodes m茅s petites, per貌 el missatge que hem d'agafar 茅s que 200 anys (escaig) despr猫s de la mort del rei, els seus s煤bdits sabien b茅 per la tradici贸 o b茅 per documents que van ser destru茂ts (Felip V?), que a la conquesta de Val猫ncia es va fer servir p贸lvora i per a ells p贸lvora implicava canons.

El rey en Jacme atacant Boatella

LA BOMBARDA CATALANA

鈥 e la nostra nau despar脿 una bombarda e fer铆 en el castell de la dita nau de Castella鈥

(Cr貌nica de Pere el Cerimoni贸s)

Casariego en el seu "Tratado hist贸rico de las armas", en explicar el fet abans esmentat de que el Gran Capit脿 havia demanat als seus armers que fessin un arcab煤s de rera-c脿rrega, pasa a descriure una bombarda amb la transcripci贸 d'un text del segle XV (les primeres bombardes eran de rera-c脿rrega):

"..del tubo de la bombarda, llamada聽tomba o ca帽a, otro tubo que encajaba en 茅l, llamado "mascle" o servidor".

Veiem aqu铆 noms arcaics d'origen catal脿, "tomba" podria ser tamb茅 itali脿, per貌 "mascle" 茅s pur catal脿.

Dins del l猫xic d'armes i armers, hi ha altres paraules del castell脿 del s.XV, tamb茅 de molt clar origen catal脿:聽martinet, artilleria, fog贸, can贸, cantonera, ca莽oleta, baqueta, bombeta, caxeta, portavis, pedre帽al (agafada directament del catal脿, dons 茅s derivada de pedreny i pedrenyera. Va ser utilitzada per Cervantes: "Le fall贸 el pedrenyal"). (veure Lav铆n Spanish Guns and Pistols - Keith Neil: Spanish firearms: "se llaman ahora ca帽贸n i fog贸n pero antes se les llamaba can贸 i fog贸鈥")

Coromines amb "espingarda" diu que ve del franc猫s "springale" (petita catapulta), aqu铆 penso que t茅 ra贸, per貌 amb mati莽os: Espingarda en catal脿 pot venir del franc猫s en el sentit "petita catapulta" 茅s a dir mentre es va fer servir per a llen莽ar pedres abans de que el nom pass茅s a l'arma de foc. Si no fem aquest aclariment seria donar peu a que es va agafar el nom franc猫s per qu猫 l'arma de foc era francesa, fet que convertiria l'efecte en causa. Fixat aquest punt, 茅s ben conegut que aix铆 com els projectils s'anomenaven "pedres": ("s'encarregaren 50 pedres de ferro e 100 pedres de pedra鈥"), els noms de certes "m脿quines de tro" es van agafar del "cl脿ssic" que tenien altres m脿quines "llan莽adores".

Aix铆 tenim els noms: "arc de tro", "balista de tr贸", "espingarda", "trabuc", "passavolant ", "sanmiquel", etc.., derivats de m脿quines de torsi贸 o de contrap猫s. Hi ha molts textos medievals en els que, si no s'esmenta la paraula "tro", es fa dif铆cil saber si les m脿quines eren de p贸lvora o no, ja que es fan servir els noms "cl脿ssics". Podem afegir que la paraula "artilleria" no existia聽en castell脿 a mitjans del segle XV, (aqu铆 tenim tema d'investigaci贸 per a un altre llibre).

Coromines falla amb l'etimologia de "bombarda" dons la defineix com derivada de "llombarda", d'acord amb altres fil貌legs europeus. Haurien d'haver llegit tots ells, la "History of England" recopilada per Polydore Vergil (principis del s.XVI), 贸n queda pal猫s que n'茅s la veu original dons diu: "Et haec omnia ad hominum perniciem invenda sunt.. quod bombardam vocant.. annus salutis humanae MCCCLXXX. Haec bombarda vocatur, 脿 bombo, id est sonitu, qui "βόμβoσ" Graec猫 dicitur鈥"聽"鈥 la cosa m茅s perniciosa inventada per l'home.. que li diuen bombarda鈥 any de la salut humana de 1380, i aix铆 es apel路lada pel seu s贸 que en grec es diu "bomb贸s.."

Al dir que ve de Llombarda ha refor莽at la teoria de que la p贸lvora ve del nord d'Italia-Europa com sostenen "altri" poc documentats i sense sentit com煤 (d'aquests en tinc una vintena de llibres), contra la teoria de la ruta perfectament documentada - Xina-Regne d'Arag贸/Catalunya) 鈥(MacLean "History of Chinese Technology (25 volums) i Partington "History greek fire and powder"- Per cert, pels defensors de la tesi genovesa de Colom que diuen que l'origen de les paraules no t茅 import脿ncia, la tesi del nord d'It脿lia l'han tret del fet de que "llombarda" 茅s derivada de Llombardia.

Als historiadors castellans els ha interessat fer costat a aquesta desviaci贸 hist貌rica.

Durant la guerra amb G猫nova (1323-26) a Sardenya, el fet de disposar de bombardes explicaria la supremacia de聽la Corona聽d'Arag贸 durant la mateixa. En Petrarca esmenta el "tro" com una cosa m脿gica i del diable. En canvi a la cr貌nica de Pere el Cerimoni贸s (1359) s'esmenta "bombarda" amb tota naturalitat i fent mofa dels castellans que no les tenien, la qual cosa vol dir que eren d'煤s com煤 a Catalunya (i que 茅s perfectament factible que les tingu茅ssim fins i tot 30? anys abans).

Segons聽Jean Froissart, durant la guerra dels 100 anys, a Cr猫cy (1346) Eduard III derrot脿 a Philip VI i聽als seus aliats genovesos perqu茅 disposava del que anomena "kannons" (en cr貌niques posteriors "gun" de "Gunilda"). La pr貌pia paraula "kannon" en angl猫s nom茅s t茅 el sentit de "can贸 de tro". En canvi en el sentit de "tub" (que evidentment 茅s el que va donar origen al nom) nom茅s pot venir del llat铆 a trav茅s del catal脿-franc猫s 鈥揷an贸/canon鈥 o de l'itali脿 鈥揷anone鈥 ,per貌 a Crecy ni francesos ni genovesos tenien "kannons".

El Pr铆ncep Negre senyor de聽la Guyenne聽(Aquitania, Burdeus, Landas..) que va lluitar a Espanya, primer aliat de Pere el Cruel i m茅s tard de Pere el Cerimoni贸s, fins aconseguir, despr猫s de la mort del primer a Montiel, la coronaci贸 d'Enric de Trast脿mara a Castella, podria haver portat la p贸lvora a Anglaterra, de fet consta que la va fer servir a N脿jera (1367).

A la cr貌nica de Pere el Cerimoni贸s (escrita per ell mateix) narra que durant la seva guerra amb Pere el Cruel (guerra dels dos Peres) les galeres Castellanes que estaven assetjant Barcelona (1359), tan sols tenien unes "brigoles" a popa amb les que llen莽aven algunes pedres que produ茂en la mofa dels assetjats en caure a la platja sense fer cap mal, en canvi les catalanes ja tenien bombardes: "鈥 e la nostra nau despar脿 una bombarda e fer铆 en el castell de la dita nau de Castella鈥", i aix铆 la flota del Cruel va haver de marxar cap a Palma....El fet de que les naus del cerimoni贸s tinguessin bombardes explica el triomf sobre G猫nova

L'ARCAB脷S CATAL脌

British Encyclopaedia (1771) edici贸 primig猫nia, entrada arcab煤s: "Inventat a Espanya a mitjans del segle XV".

Aquesta definici贸 茅s molt important per que encara vivien els que havien fet la guerra聽a la pen铆nsula contra Felip V, per tant tenien la informaci贸 directa m茅s a m脿 que per exemple Ysidro Soler que es a qui es t茅 com la mes gran autoritat en temes d'armes espanyoles i aquest聽el s.XV, senzillament, l'ignora.

En Coromines amb arcab煤s tanca files amb els fil貌legs europeus dient que ve de l'alemany "hakenbush" 鈥搄o no hi estic d'acord, si es va inventar a Espanya a mitjans del segle XV la paraula tamb茅 ha de ser d'aqu铆鈥. Hi havia dues armes diferents: existeix un document de 1527 de Francesc I en el que s'esmenta que el sou dels "haquebusiers" era m茅s alt que el dels "arquebusiers", deixant ben clar doncs que es tractava de dos tipus diferents d'arma, demostrant d'aquesta manera, que no poden derivar l'una de l'altre.

Si no ve de l'脿rab (en alguns textos se l'anomena "alcab煤s"), cosa dubtosa per a un invent del s.XV (ja estaven en decad猫ncia), podria venir del catal脿 "arc-a-burs", com a continuaci贸 dels noms anteriors donats a armes de foc en catal脿 (arc de tro i balesta de tro). "Burs" en catal脿 vol dir: sacsejada, salva, com "burst" en angl猫s. Encara avui els ca莽adors catalans fan servir l'expressi贸 "tirar de bursada" quan tiren sense recolzar l'arma a l'espatlla (des de sota el bras, que 茅s com es feia amb els arcabussos al comen莽ament)

Casariego en el seu "Tratado hist贸rico de las armas", esmenta que en acabar la campa帽a d'Italia, el Gran Capit脿 va demanar que li fessin un arcab煤s de rera-c脿rrega, i aqu铆 ho demana? ni m茅s ni meys que a un armer catal脿聽XXXXXX (ni alamay, ni basc, ni itali脿)

Hi ha un vuit hist貌ric d'uns 160 anys (1359-1520), referent a la fabricaci贸 d'arcabussos, espingardes i bombardes a Catalunya 驴on es van fabricar les bombardes de Pere el Cerimoni贸s? 驴i els milers d'arcabussos amb els que el Gran Capit脿 va guanyar la campanya d'It脿lia (Seminara el 1494 i Cerignola el 1503)?.

驴I els 3000 arcabussos que es van fer servir a Pavia? 驴I les espingardes i falconets que Colom va portar a Am猫rica?. 驴I els聽arcabussos d'Hern脿n Cort猫s?

La campa帽a d'It脿lia 茅s el desllorigador ja que va ser un fet de Ferran i les armes eren de聽la Corona聽d'Arag贸 ( fabricades a les fargues del Pirineu)

L'Imperi de Maximili脿 tenia p贸lvora abans de l'arribada de Carles I a Espanya el 1519, per貌 utilitzada en bombardes, no en arcabussos. Maximili脿 va ser derrotat per les piques su茂sses a la batalla de "Dornach" (1499), (茅s a dir no disposava de l'arma que les va superar, l'arcab煤s, al menys no en la quantitat adient).

Per貌 30 anys m茅s tard, en temps del seu net, tots els historiadors francesos donen la culpa de la derrota de Pavia (1525) i la conseq眉ent p猫rdua de聽la Llombardia, al fet que els espanyols tenien "arcabussos" (fabricats a Ripoll?), mentre ells anaven amb cavallers amb llan莽a ballestes i bombardes, 3000 arcabussos van fer 8000 v铆ctimes entre els cavallers francesos, acabant amb la supremacia a Europa dels cavallers amb armadura.

Hem d'afegir que les tropes espanyoles van anar a Pavia des de Barcelona, i a ella van tornar amb Francesc I fet presoner, signant el tractat de Barcelona (1526?), pel que Francesc I va evacuar el Franc Comtat i es va comprometre a tornar el ducat de Borgonya, per a que el llibertessin, comprom铆s que quan va haver atravessat la frontera amb Fran莽a s'en va desdir. Aquest tractat tots el historiadors espanyols l'amaguen, dient que el tractat despr猫s de Pavia va ser el de Cateau-Cambresis de 1559, es pot pretendre que el van deixar anar sense signar res, i que van esperar 30 anys per a signar un tractat?.

Quatre anys abans de Dornach, el Gran Capit脿 havia revolucionat la t脿ctica de la guerra, derrotant a francesos, italians i su茂ssos, primer a Seminara (1495), i finalment a Cerignola (1503), amb els "arcabussers" recolzats per les piques, que van passar聽a ser la clau (40 arcabussos per cada 100 soldats) dels "tercis" de les Espanyes (tercera part d'un ex猫rcit) . El seu segon era Ramon Folch de Cardona, m茅s tard virrei de N脿pols, enterrat a Bellpuig sota un mausoleu renaixentista, que eclipsa als dels M猫dici. Cal tenir present que sota la seva 猫gida (el 1505) es va fundar l'Acad猫mia de Ci猫ncies de N脿pols (la segona del m贸n, la primera va ser la de Roma el 1450).

Carles I va tenir la seva cort anant i venint d'Espanya als seus estats alemanys. Si els arxius del Milanesat s贸n a Simancas en lloc d'estar a Alemanya, 茅s que es va considerar que la conquesta d'It脿lia era m茅s de la "pen铆nsula" que de l'Alemanya continental, que 茅s una forma velada de dir que l'art铆fex de la vict貌ria "els arcabussos" tamb茅 ho eren.

Casariego curiosament, dins del seu "Tratado de armas de fuego" a part d'esmentar "tomba i mascle", fa tamb茅 una enumeraci贸 de les marques (aqu铆 nomenades punxons) dels armers espanyols dels segles XV-XVIII, i com no! La majoria t茅 noms catalans, hi ha fins 1500 armers catalans duran el transcurs d'aquesta 猫poca

Alguns d'ells:聽Prat, Armanguer, Coma, Mas, Esteva, Gabiola, Rovira i Pere Carbonell (rev貌lver amb clau de Miquelet de 1702), Soler, Eudald Pous, Eudald Molas, Llorens i Josep Deop, Josep Giu, Vila, Miguel de Segarra, Soler -possible avantpasat聽de Ysidro Soler-, Eduard Pons (creador el 1704 d'un arma de rerac脿rrega i 煤s de fulminant)鈥 Seria i Jacint Jaumandreu (rev貌lver amb clau de Miquelet de 1739), Lucas de Ros ajudant聽de Sim貌 Marquart

El cognom de Ysidro Soler, el gran armer de Carles III, denuncia clarament el seu origen (nascut a Altarriva arribat a Madrid de segona o tercera generaci贸),聽els armers passaven els secrets de pares a fills.

EL "PEDRE脩AL" CATAL脌 (Cervantes)

Quixot (descripci贸 Roc Guinart): "llevaba cuatro pistoletes a la cintura que en esa tierra llaman pedre帽ales".

Amb la paraula "pedernal" Coromines deixa ben clar que ve del catal脿 "pedrenyal" havent-se fet servir al principi a Castella, tal com raja, sense castellanitzar: "pedre帽al", donant el seu nom a la "llave de rastrillo o de pedre帽al"

A meitat del s XVI Carles I va portar els Marquart a Madrid, als qui els historiadors de les armes espanyols Mart铆nez del Espinar e Ysidro Soler atribueixen la invenci贸 de la clau de "rastrillo o patilla", per贸 en canvi els anglesos la defineixen: "clau de Miquelet inventada als Pirineus a mitjans del segle XVI",

A part d'aix贸 hi ha un fet molt important: popularment a Espanya, des de finals del segle XVI, a aquestes armes en el seu format de cintura, se les anomen脿 "pedre帽ales", arribant fins el punt de dir-li al pany聽"llave de pedre帽al", agafant el nom d'all脿 on s'havia inventat鈥,

Aquest fet demostra el clar origen catal脿 de l'arma i de la clau que portava 鈥 com en el cas de la p贸lvora 鈥 ja que la paraula es catalana. Els que ho dubtin 茅s que no han llegit el Quixot, on Serventes en descriure el bandoler Roc Guinart diu: "llevaba cuatro pistoletes a la cintura que en esa tierra llaman pedre帽ales".

Avui els historiadors espanyols pretenen que el nom de "clau de Miquelet" no 茅s apropiat i que s'ha de dir "llave espa帽ola", els anglesos al segle XVII, nom茅s van voler deixar pal猫s聽el seu origen catal脿, substituint el popular "clau de pedrenyal" per "clau de Miquelet".

D'altre banda els armers reials, feien armes d'enc脿rrec per als monarques i alguns nobles, no milers d'armes per a una guerra, a m茅s a m茅s les armes pels soldats eren de baix cost, el 1640 encara que hi havia claus de roda i de Miquelet, els soldats de la guerra dels segadors feien servir encara claus de metxa degut al seu baix cost (veure gravat). La relaci贸 de preu d'un arma feta a Madrid i d'una feta a Ripoll era de聽100 a聽1. A聽Ripoll uns armers nom茅s feien canons, els altres panys i n'hi havia que feien las culates, va ser l'inici de la fabricaci贸 en s猫rie.

Hi ha documentades les fargues del Freser a comen莽ament del S.XV, en canvi els armers bascos que s'han mantingut, arribant fins els nostres dies, apareixen m茅s tard (finals del XV principi del XVI: Zuloaga s.XVIII, etc..).

La fabricaci贸 d'armes va ser la "primera revoluci贸 industrial" i durant la mateixa va destacar Catalunya, per m茅s que s'hagi volgut amagar, tal com es tornaria a repetir amb la "revoluci贸 industrial" del segle XIX.

ARCABUSSOS D'IT脌LIA

A on es van poder fabricar els arcabussos amb els que va guanyar It脿lia el Gran Capit脿, les espingardes que va portar Colom a Am猫rica, els que es van emprar a la batalla de Pavia, i els de la conquesta de M猫xic?

Alemanya

No hi ha producci贸 massiva d'arcabussos alemanys amb data anterior a 1495, 1503, 1525. No es van fabricar els milers d'arcabussos que es van fer servir per a conquistar It脿lia. (en aquells moments erem un altre pa铆s) Els que es conserven fets a Alemanya son pura artesania no aptes per a la producci贸 en s猫rie com es feia a Ripoll, la clau de roda (complexa i cara) t铆pica d'Alemania, n'es una prova

It脿lia (N脿pols - Brescia)

Cal no oblidar que la primera va ser conquistada pel Gran Capit脿 i la segona est脿 a聽la Llombardia聽guanyada a Pavia. Si qualsevol d'ambdues hagu茅s tingut ind煤stria arcabussera abans de l'arribada dels espanyols l'haurien tingut tamb茅 per a defensar-se dels francesos i aquests tamb茅 haurien tingut arcabussos a Pavia, ja que les havien ocupat durant alguns anys.

A partir de la seva incorporaci贸 a Espanya aquestes armeries guarden una estreta relaci贸 d'estil i t猫cnica amb Ripoll igual que les armes fabricades a Turquia i la resta "d'orient mitj脿" fins finals del segle XIX, on ha quedat palesa la inspiraci贸 en les claus de Ripoll, les claus de Ripoll han estat les m茅s copiades al m贸n musulm脿 (veure James Lavin i Keith Neil)

No oblidem tampoc que la ruta "normal" cap a聽la Lombardia聽(G猫nova) o N脿pols era des de Barcelona (veure Cervantes :La Galatea, el Quixot, trabajos de Persiles i Segismunda).

Fran莽a

Els francesos no els tenien el 1525 (al menys fabricats en gran quantitat com arma t谩ctica) i el Gran Capit脿 ja els havia utilitzat聽el聽1495 a聽It脿lia.

Francesc I es va emportar a Leonardo da Vinci a Cloux (on est脿 enterrat, +1919), per貌 de poc li va servir que dibuix茅s una clau de roda en el seu "Codicus atlanticus" si a Pavia encara es va enfrontar a聽les tropes de Carles I amb cavallers amb armadura i ballesters (Veure "armes a feu" - Graham) 鈥 3000 arcabussers espanyols van acabar amb 8000 cavallers francesos amb armadura鈥

Eibar (Placencia i la vall del Deba)

Existeixen molts documents聽i en cap es fa menci贸 als milers d'arcabussos utilitzats a It脿lia, per貌 cal remarcar que el que tenia drets a It脿lia era Ferr脿n (nebot del magn脿nim) i va ser doncs una conquesta seva (regne d'Arag贸) no de Isabel (regne de Castella), encara que alguns diguin el contrari, per tant les armes i la p贸lvora provenien del regne d'Arag贸.

Segles m茅s tard s'ha de deixar ben clar que durant la guerra de successi贸, Eibar estava de part de Felip V, 茅s a dir que ha estat hist貌ricament castellana i borb貌nica des del s.XVIII. El Pa铆s Basc primer i m茅s tard Ast煤ries han estat la f脿brica d'armes de Castella des de comen莽ament del XVI, i encara que les seves armeries van ser destru茂des una primera vegada pels Francesos, reconstru茂des i tornades a incendiar en guanyar els liberals, per haver estat el subministre d'armes de les tropes Carlistes (que te貌ricament van perdre), el Govern lliberal les va tornar a reconstruir fins el punt de que segueixen fabricant armes avui dia. Quina difer猫ncia de la decisi贸 presa per Madrid respecte a Ripoll!.

Ripoll

Segons聽els autors anglesos James Lavin i Keith Neil, s'ha de fer arqueologia de la hist貌ria per a saber alguna cosa sobre les armes de Ripoll, ja que no ha quedat ni un sol document, amb l'excepci贸 d'alguns dels notaris Pont, que documenten les fargues del Freser a comen莽ament del S.XV.

En acabar la guerra de successi贸, Felip V despr猫s d'haver despullat a Catalunya de tots els seus privilegis, va trobar interessant聽que el armers fidels de Ripoll seguissin fabricant armes, de fet 茅s d'aquesta 猫poca de la que es conserven la majoria d'armes de Ripoll, es va limitar a emportar-se cap a Madrid a alguns d'aquests armers fidels (Soler, Pous), per貌 se li van escapar els que en 1702 havien fabricat el primer rev貌lver amb clau de miquelet (Jaumandreu, etc..) es t茅 coneixement de que, durant la guerra de聽la Independ猫ncia, es fabricaven a Ripoll 300 fusells a la setmana.

El 1835, el comte d'Espanya Charles d'Espagnac (capit脿 general de Catalunya i llavors comandant de les tropes carlistes) va fer volar totes les cases del poble, incendiant el monestir amb la seva preuada Biblioteca, tan sols es va salvar la famosa B铆blia de Ripoll que estava a Barcelona per a ser copiada... (curiosament va ser el mateix Spagnac qui va cremar el monestir de Poblet)

Ripoll estava amb el b脿ndol liberal (el que va guanyar), per貌 al govern de Madrid (fos liberal o no), no el va interessar que es tornessin a fabricar armes a Ripoll (si els catalans un dia volien rebel路lar-se, al menys no tindrien armes), deixant la industria armera que tant havia ajudat a expandir les fronteres de les Espanyes, dins d'aquesta tomba cavada pel nefast Espagnac.

El motiu de la crema 茅s complexe ja que els Carlins no van cremar mai esgl猫sies, sin贸 que "hi anaven a resar". Jo hi veig la venjan莽a d'un franc猫s (Spagnac), contra les f脿briques d'armes que van expulsar als francesos cap a Fran莽a. Eudald Graells (a qui respecto), va atribu茂r el fet de que no es torn茅s a reconstru茂r l'entorn d'armeries de Ripoll, a la proximitat amb Fran莽a (despr猫s de la p猫rdua del Rossell贸,聽la Cerdanya聽i el Conflent), per貌 cal recordar que l'猫poca de m脿xim esplendor de Ripoll va ser despr猫s de 1640 quan ja s'havien perdut. Penso que s'acosta m茅s a la realitat, l'esmentat centralisme de Madrid

Per cert, Espagnac va tenir el final que es mereixia, alguns dels seus (els propis carlins) per a venjar-se de les seves crueltats, el van matar al "Pont del diable" d'Organy脿 i el seu cos arrossegat pel riu Segre va apar猫ixer a Coll de Narg贸. Un cop enterrat, el seu crani va ser robat i portat per al seu estudi a Filipines pel fren貌leg Dr. XXXX (colega de Mari脿 Cub铆), i reclamat per la fam铆lia posteriorment.

Fins aquesta primera guerra carlista es van fabricar a Ripoll, armes equipades, des de mitjans del XVI, amb la clau que tots els experts europeus han batejat com "clau de Miquelet", datant la seva primera fabricaci贸 prop de 1550, fabricant-se durant 250 anys, ja que existeix un arcab煤s amb clau de roda datat el 1549 que porta les armes de Montserrat que ben podria ser fet a Ripoll, apart porta les inicials JHS (Jhesus).

Per acabar

"Els miquelets" no eren cap banda de "contra la llei" amagats a les muntanyes de Catalunya com han fet creure els pro borbons a fora d'Espanya (es clar, si anaven contra ells anaven contra la llei), res d'aix貌, eren les tropes catalanes que van lluitar en la guerra dels segadors i m茅s tard en la desgraciada guerra de successi贸, arribant a entrar dues vegades a Madrid durant aquesta 煤ltima.

El pedre帽al 猫s clarament catal脿. El s.XVII va passar fins i tot a definir la "llave de rastrillo" o "llave de pedre帽al". Per貌聽des de el segle XIX els historiadors de fora li diuen "pany de miquelet" encara que聽alg煤 vulgui que sigui la "llave espa帽ola".

Es conserven a Simancas els llibres de comptes de Carles I, Felip II ("100 escudos para Peter Pech por 8 arcabuces"), Juan d'Austria, el pr铆ncep Carles, etc鈥, i en canvi no es conserva la contaduria dels milers d'arcabussos que es van fabricar per a la campanya d'It脿lia o per a la batalla de Pavia..

Ni una paraula!, ni la m茅s petita al路lusi贸!, no pot ser una casualitat!, s'han fet desapar猫ixer a prop貌sit, i un bon motiu ben pot ser, perqu猫 deien en veu alta i molt clar a on s'havien fabricat, l'煤nica zona armera per a la que ha existit un inter猫s evident d'esborrar del mapa (volada i no reconstru茂da): Catalunya.

CATALUNYA BRESSOL DE聽LA CI脠NCIA EUROPEA

Els europeus que van viatjar a Espanya buscant coneixements (p.e. Adelardo i Chaucer (d'aquest hi ha documentat un viatge a Montserrat) i que s贸n els que van portar els coneixements 脿rabs a Europa i Anglaterra) els van copiar de les traduccions llatines dels nostres monestirs. Dominar l'脿rab amb mestria no estava a l'abast d'un viatger ocasional, els nadius sempre els portaven avantatja i d'una manera especial els jueus que estaven a cavall d'ambdues cultures,聽(van venir pel nord d'脌frica a llom de la invasi贸 脿rab i es van introduir a la cultura cristiana, coneixent fins cinc lleng眉es).

Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va tenir el paper de "煤ltim tenedor" d'aquestes ci猫ncies abans de passar a Europa. El pa铆s basc amb una posici贸 semblant (Hendaya), va perdre aquesta opci贸 degut al seu a茂llament natural, (no va ser dominat ni per romans, ni per b脿rbars, ni per 脿rabs, d'ac铆 el perqu猫 han mantingut la seva llengua primitiva鈥)

Un altre cas amb proves documentals 茅s el de Gerbert de Orlhac聽-creador del primer aut貌mat i del primer "rellotge mec脿nic" de la hist貌ria-, ja que estudi脿 i enseny脿 al monestir de Santa Maria de Ripoll passant per Vic, convertit m茅s tard, l'any 1006 en Papa (Silvestre II), va ser un gran defensor i propulsor de les xifres hind煤-ar脿bigo-catalanes. Si b茅, no es van poder imposar els "guarismes", fins avan莽at el segle XVI, per貌 a les fraccions els va costar encara una mica m茅s.

Manel Capdevila




versió per imprimir

  1. david_bcn
    30-11-2014 12:55

    Molt bon article!

    al tercer par脿graf, per貌, hi ha un error ortogr脿fic greu:
    "es pot probar..." hauria de ser "es pot provar..."

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Crist貌for Colom de la ciutat comtal.
19520
Presentaci贸 de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la B铆blia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin 茅s l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pau Mora ens aporta informaci贸 d'un frare agust铆 catal脿 anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca m茅s poder贸s de la...[+]
En un llibret贸 d鈥橢n Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la pres猫ncia d'un Colom catal脿, defensat...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+]