Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 17-10-2013  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AM√®RICA
7896

La tornada impossible d'En Colom per les Canàries

A partir d’uns textos on els cronistes ens diuen que En Colom es trobava sobre les Canàries a la tornada d’un viatge al Nou Món, En Pere Forès, mercès als seus coneixements nàutics i a l'experiència d’haver travessat l'Atlàntic a vela, ens demostra la impossibilitat i la fal·làcia d’aquesta ruta, que, en el fons, n'amaga una altra, desvirtuada per la maquinària censora

Quan llegim sobre la descoberta d'Am√®rica trobem diferents textos hist√≤rics que situen accions navals a les illes Can√†ries, l'√ļnic arxip√®lag del vell m√≥n atribu√Įt a la corona castellana; en aquests textos s'hi troben sovint incoher√®ncies que ens indiquen que podrien haver estat modificats i que, all√† on ara hi posa Can√†ries abans hi figurava un altre nom. Per demostrar aquest falsejament explicarem amb arguments cient√≠fics quina era la manera de navegar d'Europa cap al Carib i viceversa amb vaixells de vela, i d'aquesta manera entendrem per qu√® l'acci√≥ no va poder passar a Castella.

Fig. 1. Pilot Chart de l'Atàntic Nord, mes de setembre

Textos d'accions que no van passar a les Illes Canàries


Pel que fa a la descoberta d'Amèrica i als segles posteriors, sovint llegim que una acció va passar en un lloc determinat, però trobem evidències que no necessàriament va ser així. La corona espanyola en mans de dinasties castellanes o d'obediència castellana, al llarg dels segles va anar reescrivint la història per situar Castella al centre de molts fets històrics, i d'aquesta manera es va anar apropiant els resultats dels altres regnes peninsulars.

Aquest article estudiar√† alguns d'aquests fets situats a les Illes Can√†ries. L'arxip√®lag Canari ha passat a la hist√≤ria que coneixem com les √ļniques illes castellanes del vell m√≥n1, i en aquest intent d'apropiar-se de la hist√≤ria, moltes accions que degueren passar en illes catalanes o portugueses s'han traslladat a aquestes.

A continuació exposem tres textos on apareixen incongruentment les illes Canàries i que, un cop analitzats, han de permetre comprendre l'afirmació anterior.

El primer d'aquests textos és la carta que escriu en arribar del seu primer viatge l'Almirall Colom als Reis Catòlics per mitjà de l'Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó2 i que signa amb lloc i data: "Feta a la calavera3 sobre les illes Canàries, a XV de febrer4 de l'any Mil CCCCLXXXXIII."5, amb postdata del catorze de març al port de Lisboa6.

Al segon text, a la relació del tercer viatge d'En Colom, al relat de l'anada, s'hi pot llegir: "I vaig navegar a l'illa de Madeira per un camí no acostumat a fi i efecte d'evitar un escàndol que podia sorgir amb una armada de França que m'esperava al cap Sant Vicenç. I d'allà a les Canàries d'on vaig partir amb una nau i dues caravel·les"7.

L'anomenat Francisco L√≥pez de G√≥mara, a la seva Hist√≤ria de les √ćndies, escriu: "Arm√≥ Crist√≥bal Col√≥n seis naves √° costa de los Reyes Cat√≥licos, sin otras dos que adelante despachara a su hermano Bartolom√©. Parti√≥ de C√°diz a√Īo de 1497; algunos a√Īaden uno, y otros lo quitan. Dej√≥ el camino de Canarias, por unos corsarios franceses que robavan yentes y vinientes de Indias y de aquellas islas"8.

Al primer text que citem, tothom est√† d'acord que l'acci√≥ no va passar a les Can√†ries, entre altres coses perqu√® ning√ļ no discuteix la veracitat del recorregut del primer viatge de tornada, relatat dia a dia al diari d'En Colom, on justament aquests dies se situa a prop de les Illes A√ßores. El fet que fos datada en una illa o altra, tampoc no afectaria de manera substancial la hist√≤ria oficial de la descoberta d'Am√®rica i per aix√≤ no √©s motiu de discussi√≥. Sembla m√©s aviat una precauci√≥ pol√≠tica de l'Almirall, o un nyap d'algun censor de terra endins. En aquest sentit, En Ferran Colom a la Hist√≤ria de l'Almirall, rebat tot una s√®rie de punts falsos que l'Agustin Justiniano escriu a les seves obres. En un d'aquests punts, En Ferran escriu: "La s√©ptima falsedad es que volvi√≥ por las islas Canarias, el qual viaje no es propio de la vuelta de aquellos nav√≠os"9. Per tant, queda clar que la ruta estava perfectament fixada. Tamb√©, En Jos√© Lu√≠s Comellas ens parla d'aquesta carta d'En Colom a En Sant√†ngel a la tornada del primer viatge: "Algunos autores citan un trabajo de Demetrio Ramos que se refiere a las precauciones de Col√≥n al fechar su carta a Sant√°ngel ¬ęjunto a las islas de Canaria¬Ľ cuando realmente se encontraba frente a las Azores"10.

Al segon text li manca coher√®ncia, per no dir que no t√© ni solta ni volta. Per anar al Carib necessitaven passar per Can√†ries, per√≤ no per Madeira que significava un recorregut de 100 milles m√©s, √©s a dir un 16% m√©s de viatge. Per tant el " i vaig navegar a l'illa de Madeira per un cam√≠ no acostumat" no t√© sentit, ja que no hi solien anar i tot fa pensar que en aquest cas Madeira no √©s l'illa on passa l'acci√≥. Tamb√© podria ser que aquest text tan conf√ļs, volgu√©s dir que va anar a Can√†ries pel cam√≠ no acostumat, fent escala a Madeira, per√≤ tampoc pren sentit, ja que si l'armada francesa era al cap Sant Vicen√ß, justament per aquest recorregut s'hi acostaven molt m√©s i, en conseq√ľ√®ncia, incrementaven el risc. Per tant, dedu√Įm tamb√© que el Cap Sant Vicen√ß tampoc no √©s el cap en q√ľesti√≥, ja que ning√ļ no se situar√† estrat√®gicament en un lloc per interceptar uns vaixells si aquest lloc no es troba en el cam√≠ o ruta habitual d'aquests vaixells que volen assaltar11.

Sortint de Huelva pots arribar a Can√†ries en l√≠nia recta sense topar amb cap cap, i el de Sant Vicen√ß et queda molt lluny (vegeu fig. 11). En canvi, sortint de Pals (l'Empord√†), tens molts caps on interceptar un vaixell que baixa cap a l'estret per anar a les Illes Can√†ries: Begur, D√®nia, les Illes Formigues de M√ļrcia, el Cap de Gata, i els diferents caps de l'estret de Gibraltar. Per tant, en aquest cas s√≠ que alg√ļ hauria de desviar el seu recorregut "per un cam√≠ no acostumat" a fi efecte d'evitar l'armada de Fran√ßa; podrien perfectament passar per les Illes Balears per evitar de costejar la costa continental catalana, i evitar la punta de D√®nia.

En l'√ļltim text, d'En Francisco L√≥pez de G√≥mara, √©s clar que l'acci√≥ tampoc no es refereix a les citades Illes Can√†ries, ja que per all√† hi passaven els que anaven a Am√®rica, per√≤ mai els que en tornaven. Per entendre aix√≤ explicarem la forma de navegar en els trajectes d'anada i tornada d'Am√®rica, amb vaixells de vela, que no ha canviat substancialment en els √ļltims 500 anys.

Com navegaven a l'època d'En Colom per anar i tornar d'Amèrica


En Colom va fer ja en el seu primer viatge d'anada i tornada el bon cam√≠, la ruta adequada, ja sigui per la seva experi√®ncia com a navegant o b√©, com diuen alguns, per casualitat; l'√ļnic que diferencia els dos primers viatges d'En Colom ‚Äďels quals es van continuar fent fins a l'arribada del vapor‚Äď √©s l'√®poca de l'any.

AN50 ROUTES FROM THE CANARY ISLANDS

Fig 2. AN54, la ruta d'En Colom, World Cruising Routes, de Jimmy Cornell, p. 71.

Per navegar per Europa, l'estiu era bo, per√≤ per anar al Carib no, ja que de juny a novembre √©s l'√®poca dels ciclons. Si b√© els primers viatges a les Am√®riques van fer-se a l'estiu, aquest aspecte el van corregir molt r√†pidament. Centrant-nos en la ruta, si b√© per anar al Carib √©s molt recomanable parar a Can√†ries i despr√©s a Cap Verd, per tornar cap a Europa nom√©s es pot parar a les illes A√ßores. I per qu√®? Doncs perqu√® als oceans hi ha uns r√®gims de corrents molt regulars i uns vents, establerts en certes √®poques de l'any, que forcen rutes i temporades. Tots hem sentit a parlar de la corrent del Golf; √©s una corrent de grans masses d'aigua, que des de fa milers d'anys fa el recorregut portant aigua calenta del Golf de M√®xic cap a Europa. Aquesta aigua escalfa les costes atl√†ntiques del nostre continent i el fa habitable. Igual que aquesta, n'hi ha d'altres menys conegudes pels no experts. Totes les corrents de superf√≠cie solen anar amb els vents i s√≥n d'aig√ľes c√†lides; per contraposici√≥, les corrents d'aig√ľes fredes van per sota12. Unes d'aquestes corrents c√†lides, la corrent de les Can√†ries i la Nord Equatorial, s√≥n les que acompanyen els vents Alisis, i vent i corrent baixen paral¬∑lels a la costa europea i africana des de l'al√ßada de Lisboa passant per Can√†ries i despr√©s girant cap a l'oest a l'al√ßada de Cap Verd i dirigint-se cap al Carib (vegeu fig. 3 i fig. 11). Ja en el cam√≠ d'√Äfrica al Carib, primer baixen lleugerament al sud i despr√©s tornen a pujar lleugerament al nord, paral¬∑leles a les grans illes del Carib, l'Espanyola i Cuba. En Colom, com no podia ser d'una altra manera, va utilitzar aquesta ruta, i per aix√≤ portava vaixells aparellats amb veles quadrades, nom√©s √ļtils per a navegaci√≥ amb vents portants, que s√≥n els que van en la direcci√≥ del vaixell.

Fig. 3. Les corrents de superície a l'Atlàntic nord, World Cruising Routes, Jimmy Cornell. p. 35.

El 1492 ja feia molts anys que es coneixien els r√®gims dels alisis a l'al√ßada de Can√†ries i tamb√© a la latitud de Cap Verd. Per tant, no podien equivocar-se intentant anar a Am√®rica per un lloc erroni. Respecte a la tornada, En Colom, que havia navegat molt per l'Atl√†ntic ‚Äďper les rutes comercials habituals‚Äď i fins a Isl√†ndia, de ben segur que sabia que els vents predominants a totes les costes europees s√≥n de l'oest. Tamb√© sabia que a les illes A√ßores, conegudes des del segle XIV13, situades 1000 milles a l'oest d'Europa, a mig Atl√†ntic, els vents majoritaris pr√†cticament tot l'any seguien essent d'oest a est. Per tant, En Colom havia de saber que podria tornar pels volts de la latitud 38¬ļN14, on, a m√©s a m√©s, podria fer una escala molt convenient per reabastir-se. Tots hem sentit a parlar tamb√© de l'Anticicl√≥ de les A√ßores, que ben b√© no √©s a les A√ßores sin√≥ una mica m√©s al sud i una mica m√©s a l'oest. Aquest anticicl√≥ es despla√ßa lleuge-rament, per√≤ sempre per la mateixa zona. Un anticicl√≥ √©s una zona d'altes pressions i, per tant, de bon temps, mar calmat i abs√®ncia de vent al seu centre, o vents variables i d√®bils; per√≤, com que les pressions tendeixen a equilibrar-se, es genera un vent al voltant de l'anticicl√≥ per cobrir les zones de menys pressi√≥. Com que aquest vent surt creuant les is√≤bares amb un angle d'uns 30 graus (vegeu figura 4), els vents que es produeixen giren en sentit horari al voltant de l'anticicl√≥, aportant aire cap al seu entorn en zones de menys pressi√≥; en les depressions el vent entra amb el mateix angle, per√≤ girant en sentit antihorari15.

Fig. 4. Funcionament d'un anticicl√≥ i una baixa pressi√≥, amb l'angle de sortida del vent. Patr√≥n de Yate, de Ricardo Gaztelu-Iturri i Itsaso Ib√°√Īez, p. 209.

En conseq√ľ√®ncia, tot el trajecte d'anada i tornada d'Am√®rica es realitza amb els vents produ√Įts per la difer√®ncia de pressi√≥ atmosf√®rica entre l'anticicl√≥ de les A√ßores i el seu entorn; √©s a dir, fent tota la volta a aquest anticicl√≥ i, per tant, amb moltes garanties de poder navegar sempre amb vents portants. Aquesta √©s, en trets generals, l'explicaci√≥ de la forma de navegar entre Europa i el mar Carib.

La temporalitat ve definida b√†sicament per dues coses: aprofitar les √®poques que els vents s√≥n m√©s constants i evitar l'√®poca dels huracans. En Colom no coneixia els huracans, ja que es formen pel cam√≠ d'Am√®rica a latituds baixes, entre 10¬ļ i 25¬ļ de mitjana, i el seu punt m√©s √†lgid √©s al golf de M√®xic. Despr√©s, en la seva tornada a Europa al voltant del fam√≥s anticicl√≥, van perdent la for√ßa i es converteixen en les fortes tempestes de ponent que arriben a les costes europees durant l'estiu i part de la tardor. Per tant, si els europeus no havien anat ni tornat mai d'Am√®rica, no els coneixien.

Fig. 5. Zona de ciclons de l'Atlàntic World Cruising Routes, de Jimmy Cornell, p. 27.

Per què no es pot tornar del Carib a Canàries directament

Aquests r√®gims de vents i corrents fa for√ßa inviable la possibilitat que algun navegant torn√©s via Can√†ries. I per veure les possibilitats d'aquest trajecte, hem anat a buscar un llibre que es pot considerar la b√≠blia de les rutes mar√≠times a vela: el World Cruising Routes, d'en Jimmy Cornell16, que recull m√©s de 500 rutes per tot el m√≥n per fer en vaixells de vela. Estudiant aquest llibre no hem trobat cap ruta des de cap punt del Carib fins a les Illes Can√†ries; en canvi, s√≠ que hem trobat la ruta d'anada d'En Colom, l'AN54, de 3.328 milles (vegeu figura 2), i la de tornada fins les A√ßores, l'AN89, de 2.157 milles. Seguint buscant altres rutes que passin per Can√†ries en sentit contrari als vents i corrents majoritaris, no n'hem trobat cap, ni tan sols la ruta per anar des de Brasil fins a Gibraltar, l'AT22B, de 4.134 milles (fig. 6), que, tot i que si dibuix√©ssim la l√≠nia m√©s curta passaria per aquestes illes, la ruta real no hi passa i, despr√©s de creuar l'equador, puja en direcci√≥ nord deixant les Can√†ries a centenars de milles a l'est, i a la latitud de l'Estret de Gibraltar gira 90¬ļ en direcci√≥ est. Amb tant de trajecte aniria molt b√© poder fer una escala en aquestes illes, per√≤ no √©s viable, at√®s el r√®gim de vents i corrents que ja hem esmentat (vegeu fig. 6).

TRANSEQUATORIAL ROUTES IN THE ATLANTIC

Fig. 6. World Cruising Routes, Atlàntic, àrea transequatorial, de Jimmy Cornell, p. 172.

Remuntar amb un vaixell de vela uns vents contraris com els alisis √©s pr√†cticament impossible; el vent √©s fort, amb una mitjana de 17 a 25 nusos, i dies que poden arribar als 35 i 45 nusos. Si hi navegues en contra hi has de sumar la teva velocitat (vent aparent)17, la incomoditat de l'escora del vaixell i el fet que, com que no pots anar totalment en contra del vent, has d'anar fent ziga-zagues. Un vaixell modern pot cenyir a 45¬ļ del vent. Per√≤ una caravel¬∑la, que era l'embarcaci√≥ m√©s cenyidora de l'√®poca, ho feia a sis quartes, 67,5¬ļ, del vent18. Les naus cenyien encara menys. A tot aix√≤ cal sumar-hi unes onades impressionants i, per si no fos prou, la deriva del vaixell i la corrent en contra que cada dia se t'end√ļ 12 milles endarrere.

L'√ļnica possibilitat de passar per aquestes illes tornat del Carib amb un vaixell de vela i sense motor √©s fent el recorregut Carib-A√ßores-Can√†ries. La ruta fins a les illes A√ßores ja la coneixem, i des d'aquestes fins a Can√†ries s'hi va per l'AN136A o l'AN136B de 746 i 622 milles respectivament, depenent de la illa de destinaci√≥. Per√≤ aquesta ruta no t√© cap l√≤gica si el punt de destinaci√≥ final √©s Cadis o l'estret de Gibraltar, ja que per anar des de les A√ßores fins a l'estret passant per Can√†ries s'haurien de navegar 471 milles de m√©s, un 43% m√©s de trajecte, i per fer-ho m√©s complicat no s'encadenen b√© les millors √®poques per fer les travesses. De l'Espanyola a les A√ßores la bona √®poca √©s de maig fins a juny; d'A√ßores a Can√†ries √©s de juny a agost; i de Can√†ries a Gibraltar √©s de l'abril fins al maig. Ja podeu veure que no √©s gens f√†cil navegar, i que certes rutes no poden tenir sentit; si dins del per√≠ode d'un any pots anar i tornar d'Am√®rica, √©s absurd fer una ruta amb una escala que t'obliga a parar un m√≠nim de 8 mesos a les illes Can√†ries.

AN89 Virgin Islands to Azores

Fig. 7. World Cruising Routes de Jimmy Cornell. P. 106.

AN136 Azores to Canary Islands

Fig. 8. World Cruising Routes, de Jimmy Cornell. P. 147.

AN58 Canary Islands to Gibraltar


Fig. 9. World Cruising Routes de Jimmy Cornell. P. 79

Per veure la inoperativitat d'aquest viatge nom√©s cal estudiar el segon viatge de tornada d'En Colom mateix, que va intentar fins a l'√ļltim moment tornar en direcci√≥ a Can√†ries, i, cansat i esgotat despr√©s de moltes setmanes, va haver de renunciar i dirigir-se altre cop cap a latituds m√©s altes.

Fig. 10.Recorregut del segon viatge d'En Colom.

Si volem aprofundir en el tema podem anar a buscar la informació científica més important respecte a això, un compendi de mapes de diferents zones del món, en aquest cas les de l'Atlàntic Nord. Aquest compendi de cartes, les Pilot Chart19, està compost per una carta per cada mes de l'any, subdividida en diferents zones i amb la informació de vents i corrents per a cada àrea, entre moltes altres informacions20.

Les Pilot Chart són fruit de segles d'experiència, i de ben segur que ja En Colom va dedicar-se a recollir informació d'aquest tipus amb el mateix objectiu. Mirant aquests mapes es pot entendre fàcilment la importància dels vents i corrents portants estables, i sense ser un mapa isobàric del temps es pot veure clarament la zona dels anticiclons, sense vent i amb poca corrent, i el seu entorn amb corrents i vents que li donen la volta en sentit horari. Per fer travesses oceàniques els navegants utilitzem aquestes eines complementàries que hem esmentat. La primera, la World Cruising Routes et serveix per planificar distàncies, coorde-nades, "best time" i aporta descripcions i consells. La segona eina, la Pilot Chart, és la concreció que et permet saber què pot passar al teu entorn si et desvies de la ruta establerta o si t'endarrereixes. Aquest treball exhaustiu, les Pilot Chart, són una base important del llibre citat anteriorment, el World Cruising Routes, i, per tant, les conclusions són exactament les mateixes.

Fig. 11. Pilot Chart de l'Atàntic Nord, mes de setembre, detall de la zona entre l'estret de Gibraltar, les illes Açores i les illes de Cap Verd, amb les Illes Canàries i Madeira

Amb tota aquesta argumentació podem dir sense por a equivocar-nos que els vaixells "yentes y vinientes de Indias" no passaven per les illes Canàries al viatge de tornada si després havien d'anar al continent europeu.

 

Pere Forès i Malleu

Abril 2009

1 Ara sabem que pertanyien a la Corona Catalano-aragonesa.

2 L'Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó és En Lluís de Santàngel.

3 Antiga denominació catalana de "caravel·la".

4 Segons la còpia del diari d'En Colom, el 17 de febrer eren a dos dies d'arribar a les Illes Açores.

5 Carta d'En Colom en arribar del seu primer viatge als Reis Catòlics per mitjà de l'Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó, al 1493.

6 En aquest cas, hi ha una altra incongru√®ncia flagrant a la postdata: "I estant en mar de Castella, em vingu√© tant de vent de sud i sud-est que em f√©u descarregar els vaixells. Mes avui, he arribat a aquest port de Lisboa", ja que, venint de les Illes A√ßores, no passes mai per aig√ľes castellanes per anar a Lisboa.

7 Còpia del diari d'En Colom, Relació del Tercer Viatge.

8 FRANCISCO L√ďPEZ DE G√ďMARA, Historia General de las Indias; Biblioteca de Autores Espa√Īoles, XX, M. Rivadeneyra, Editor; Madrid, 1877, p. 209.

9 HERNANDO COL√ďN, Hist√≤ria del Almirante, Historia 16, Cr√≥nicas de Am√©rica-1, 3a edici√≥, Madrid, 1985, p. 52.

10 JOS√Č LUIS COMELLAS, El cielo de Col√≥n, Ediciones Tabapress, Madrid, 1991, p. 226.

11 El Cap Sant Vicenç és un lloc excel·lent on interceptar vaixells en el viatge de tornada d'Amèrica, o viatjants de rutes entre el Mediterrani i el nord d'Europa i viceversa.

12 Aquest és l'esquema en general, ja que la salinitat de l'aigua influeix en la densitat i, per tant, a igual salinitat la calenta va per sobre; però, si apareix una massa d'aigua dolça fosa dels casquets polars, pot anar per sobre la calenta.

13 Apareixen ja, i molt ben dibuixades, a l'Atles Català d'Abraham i Jadufà Cresques, del 1375.

14 Latitud mitjana de les Illes Açores.

15 Aquest és el funcionament a l'hemisferi nord; a l'hemisferi sud, l'anticicló va en sentit antihorari i la baixa en sentit horari.

16 JIMMY CORNELL, World Cruising Routes; Editorial Adlard Coles Nautical, London, 1995.

17 Si es navega a favor del vent, la velocitat del vaixell es resta de la real del vent; si es navega en contra, aquesta velocitat se suma, i, per tant, la velocitat aparent √©s superior (ex. 25‚Äď7 = 18, 25+7 =32, la difer√®ncia √©s molt important).

18 LUIS M. CO√ćN CUENCA, La carabela Ni√Īa de C√°diz y el primer viaje de Col√≥n, Editorial de la Diputaci√≥n Provincial de C√°diz, C√°diz, 1993, p. 23.

19 Defence Mapping Agency of the Department of Defence and by the department of Commerce, and published by the Defence Mapping Agency under the authority of the Secretary of Defence.

20 La carta representa d'una forma gr√†fica les mitjanes obtingudes de dades meteorol√≤giques i oceanogr√†fiques recollides durant els √ļltims 100 anys per ajudar el navegant a seleccionar les rutes m√©s r√†pides i segures. S'hi pot trobar la informaci√≥ en diferents colors: en negre, la variaci√≥ magn√®tica i les rutes de cercles m√†xims; en vermell, les al√ßades d'onades, tempestes, ciclons extratropicals i temperatura de l'aire; en blau, les direccions i forces del vent, pressi√≥ atmosf√®rica i visibilitat; en verd, les corrents i ciclons tropicals.

Explicaci√≥ de la rosa dels vents: les roses dels vents en color blau estan localitzades a tots els centres de cada quadrat de cinc graus. Cada rosa mostra la distribuci√≥ dels vents que han prevalgut en cada √†rea durant un per√≠ode de temps considerable. Els percentatges de vent estan resumits per a les calmes i pels punts de comp√†s cardinals i intercardinals. Les fletxes volen amb el vent i indiquen la direcci√≥ d'on ha bufat el vent. La llargada de la tija, mesurada des de la part exterior del cercle fins a la fi de la tija visible (no necess√†riament fins al final de l'√ļltima ploma), i utilitzant l'escala de m√©s avall, d√≥na el percentatge del n√ļmero total d'observacions en les quals el vent ha bufat d'aquesta direcci√≥. El n√ļmero de plomes representa la for√ßa mitjana del vent en l'escala Beaufort. El n√ļmero del centre del cercle √©s el percentatge de les calmes. Quan la fletxa √©s massa llarga (m√©s del 29%) per encabir-la convenientment dins del quadrat de cinc graus, el percentatge s'indica num√®ricament sobre la tija.

 

Per exemple, la rosa dels vents de mostra s'hauria de llegir de la seg√ľent manera: en les observacions documentades la mitjana dels vents ha estat la seg√ľent: Del N 40%, for√ßa 7: del NE 19% for√ßa 7; del E 6% for√ßa 5; del SE 5% for√ßa 5: del S 5% for√ßa 5; del SW 9% for√ßa 5; de l'W 8% for√ßa 5 del NW 5% for√ßa 4; i un 3% de calmes.

 




versió per imprimir

  1. Daniela Grau Humbert
    29-10-2013 20:08

    moltes gràcies per aquestes contundents explicacions: les investigacions vostres no paren en tots els àmbits de recerca possibles i adients i totes conflueixen; esperem que amb un estat lliure i independent es facilitin les edicions de traduccions i que aquests textos siguin t aleshores també a l'abast d'historiadors europeus, per ara encegats per les manipulacions oficials francoespanyoles de la nostra història.

  2. Francesc.D.
    27-10-2013 07:56

    Tenen molt de sentit les paraules d'en colom"todo lo que hoy se navega,lo he navegado" no deixa cap mena de dubte,i ell mateix ens està dient que ,va ser-hi a l'expedició que realitzà als voltans del 76- 77 amb els danesos i portugueos més enllà de l'illa de Thule fins la badia de baffin i per tant va poder conèixer el règim de vents de la zona nord i també els vents de tornada.D'altra banda, i com es despren de les seves pròpies paraules,també hi va ser amb els portuguesos tot cercant el cap de bona esperança i per tant, va ser coneixedor de les corrents i vents dominants de la zona de les illes de cap verd i de més al sud."todo lo que hoy se navega lo he navegado",ens ho posa en safata.

  3. Bilbeny
    22-10-2013 19:29

    No √©s que sigui probable que En Colom viatg√©s fins a les Cap Verd en el primer viatge. √Čs que realment hi va anar. Per√≤, en aquells moments all√≤ era territori portugu√®s i no ho podia dir. Per aix√≤ fa dos diaris: un d'aut√®ntic i un per ensenyar a qui convingui ensenyar i que mostrava com avien anar a Am√®rica, des de les Can√†ries en l√≠nia recta, sense endinsar-se en mars lusitanes. Tot aix√≤ fa anys que ho va demostrar molt contundentment En Co√≠n Cuenca en un parell de llibres sobre aquest particular. Les incongru√®ncies que es detecten als diaris, com b√© comenteu, en s√≥n una altra evid√®ncia palm√†ria.

  4. Francesc D.
    20-10-2013 17:10

    El mateix diari d'en Colom n'est√† pl√© de contradiccions incl√ļs en el primer viatge,on ens diu que l'expedici√≥ segueix des de les canaries cap a l'oest, tot seguint el paral.lel 28.No deixa de ser curios que tot sovint i estant en mig de l'atl√†ntic(segons la ruta del diari), veuen pasar herves,un tros de m√†stil,ocells de terra,aig√ľes dol√ßes,climes atemperats i la sensaci√≥ de navegar entre illes.√Čs molt probable que,en colom vaiges fins a les illes de cap verd a trovar la corrent que va a petar tot just Am√®rica, seguint la ruta tradicional de navegaci√≥ a vela.A la tornada va pujar molt m√©s cap al Nord, tot cercant la corrent que porta cap a Portugal i que en colom ja coneixia d'antuvi.

  5. Josep M. Puig i Puigdomènech
    18-10-2013 11:18

    No hi entenc gens de navegació. Però tot el que dieu està ple de lògica. Acostumats a fer anar els vehicles per on volem per la força dels motors, se'ns fa difícil entendre que el motor dels vaixells era el vent i per tant el mar estava ple de passadissos forçats. Anant amb veles portants aquests passadissos portaven els vaaixells per rutes previsibles. Caure, doncs en mans de corsaris era inevitable si coneixien la ruta que seguies. Molt interessant i aclaridor.

  6. Joaquimet
    18-10-2013 00:36

    Molt molt i molt interessant! Com més anàlisi científic i multi-disciplinar més arguments i més consistència agafa. Felicitats Pere!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18544
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Eren castellans els primers mercedaris que van passar a Amèrica després de la conquesta colombina? Per En Cesc...[+]
Quan ‚ÄúCervantes‚ÄĚ glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que √©s ‚Äúel millor llibre del m√≥n‚ÄĚ, ens...[+]
Els Borja i els Della Rovere eren junts a la Cort Pontifícia de Roma. Però abans que s'enfrontessin a mort...[+]
Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de...[+]