Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 12-11-2013  |  PROJECTE LLEONARD
6023

Leonardo da Vinci, l’enginyer

Podia ser que un nen, criat al camp, sense contacte amb cap centre de coneixement tècnic, fos un dels enginyers i inventors més importants del Renaixement?

Els cronistes de la vida d'En Leonardo da Vinci coincideixen en el fet que, de jove, va passar la vida al camp i que, observant la natura va ser com va desenvolupar la seva genialitat, encara que també s'esmenta que va anar a l'escola de pintura d'En Verrocchio.

No afirmaré ni negaré que la observació de la natura pot ajudar a un artista a desenvolupar les seves capacitats artístiques. Ara bé, jo sóc professor del Departament de mecànica de la UPC, en concret de l'assignatura de Disseny de Màquines. Als alumnes d'últim curs de carrera els ensenyo a concebre i dissenyar màquines, a inventar aparells mecànics.

Els alumnes ja tenen coneixements de física i matemàtiques adquirits durant tota la carrera, però a l'hora de posar-se a dissenyar aparells es troben amb un problema: que, si no veuen i coneixen aparells similars als ja existents, tornen a dissenyar aparells com els primers que es van construir. Si, per exemple, ens posem en el projecte del disseny d'un cotxe, en el cas de no haver-ne vist mai cap de modern, tornen a dissenyar un cotxe de l'any 1920.

Per dissenyar amb innovació cal conèixer el que ja està fet i fer un pas més endavant. Però hi ha quelcom, encara, tant o mes important: cal conèixer tant els materials com la tecnologia actual de fabricació. Si no es coneix, per exemple, la tecnologia de la soldadura és impossible dissenyar un cotxe amb una carrosseria autoportant de xapa soldada.

Aleshores, tornant a En Leonardo da Vinci, a més a més de tenir la formació tècnica per poder dissenyar les màquines que dissenyava, tenia de conèixer tant la tecnologia dels materials de l'època com els mitjans de fabricació disponibles al seu temps.

Per dissenyar un carro de combat no n'hi ha prou d'haver vist un carro de transport pel carrer, sinó que, a més, calia conèixer com es podia fabricar i amb quins mitjans.

Per dissenyar un canó no n'hi ha prou d'haver vist un canó: calen els coneixements tècnics i cal conèixer la tecnologia de la fosa.

Molta gent, a la seva època, veia com eren els carros, vaixells i canons, però això no n'hi ha prou per saber-ne dissenyar. Cal tenir els coneixements tècnics i, a més, saber com es construirà i, a partir d'aquí, si el dissenyador és un geni, farà dissenys molt bons que funcionaran molt bé, com és el cas d'En Leonardo da Vinci.

Per tant, arribem a la conclusió que si En Leonardo da Vinci va fer el que va fer en enginyeria i va dissenyar el que va dissenyar és perquè va rebre una formació tècnica i, a més a més, va poder observar per dins les fàbriques de l'època, drassanes, fàbriques d'armament, construccions militars, etc., etc., i va adquirir coneixements de les tecnologies de fabricació.

I això, al meu entendre, no ho podia fer un plebeu. Tenia de fer-ho algú amb una posició social elevada que li permetés l'accés a tot aquest coneixement. Potser algú com un noble, un aristòcrata o un príncep d'una casa reial.

Albert Fortuny

Octubre del 2013




versió per imprimir

  1. Pedro Sanchez
    23-02-2017 12:53

    Sr Bilbeny: tu último comentario refleja una ignorancia completa de la sociedad del siglo XV (ya sé que eres experto en todo, pero tendrás que perdonarme). Es más, es sumamente irónico que hablas de gente cuyos conocimientos están basados en "la tradició, les faules i la literatura popular"...y luego confías en rondalles que afirman que Santa Teresa era abadesa, que dicen nosequé de Juan Palomo, que Colom begui a galet, etc.

  2. Pedro Sanchez
    23-02-2017 12:12

    "Potser algú com un noble, un aristòcrata o un príncep d'una casa reial." Entiendo. O sea, un noble O un aristócrata O un principe de una casa real. Uno de los tres. Gracias, Albert, por demostrarnos tu profundo conocimiento de la sociedad renacentista.

  3. Pac Martens
    10-04-2015 22:01

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  4. Jordi Bilbeny
    14-11-2013 13:48

    cal no perdre de vista que l'accés a la cultura no era un fet democràtic i popular al segle XV, sinó eñlitista i restringit a la noblesa i l'aristocràcia. No és el mateix fer una festa popular en una plaça pública que una festa en un palau, ni tampoc és el mateix la interpretació del món d'un fuster, d'un llenyetaire o d'un pagès que la d'un príncep. Els primers tenen una visió del món segons la tradició, les faules i la literatura popular i el segon explica les coses segons els filòsofs, els geògrafs de l'aniguitat i les teories modernes. Pel que fa a l'art i la ciència, igual. No costa gaire entendre, doncs, que Leonardo no podia ser el fill analfabet fill d'una pagesa analfabeta, que va anar a aprendre a pintar i va sortir savi i teoritzador de tot: de la visió, de l'origen del món, de l'ànima, de la presència divina, de la força, del moviment, de la mecànica i la matemàtica, de l'enginyeria i de l'anatomia. Sempre estem parlant de dues realitats socials diferents, diferenciades i, sobretot, antagòniques. No hi ha cap mena de dubte d'on cal situar En Lleonard. Cap mena de dubte. Llevat que ens creiem les fonts a cegues.

  5. Cesc
    14-11-2013 12:27

    Xavier. Si, però el cargol d'arquimedes s'usava per bombejar aigua o cereals utilitzant la força animal o la del vent (molí). Probablement els grecs ja ho havien descobert gairebé tot, però és l'aplicació i la inventiva que se li dóna. Leonardo dóna una aplicació mecànica al cargol d’Arquimedes. L'artefacte que s'observa en el gràfic d’aquest article és un mecanisme sofisticat propi de la pel • lícula - temps moderns -. Mentre l'equip de gira, es mou automàticament el cargol, augmentant el seu ritme a mesura que descendeix. Mira aquesta pàgina. http://www.leonardo3.net/leonardo/machines_eng.php --(Progressive spring-loading ) Juanelo Turriano també va utilitzar el cargol d'Arquímedes i rodes dentades per a nòries, però Juanelo no va construir cap canvi de marxes sofisticat com s'observa en el gràfic d'aquest article. Daniel Ibanyez es pregunta si Joanelo Turriano de "Cremona" fou Joan Turriano de "Cardona"?. http://blogs.ua.es/ingenierosenlacorte/2010/12/23/juanelo-turriano-relojero-de-corte-2/

  6. Xavier
    14-11-2013 10:08

    El cargol sense fi no és un invent de Leonardo sinó d'Arquimedes: https://es.wikipedia.org/wiki/Tornillo_de_Arqu%C3%ADmedes I no sé si és necessari que, en el cas del canvi de pinyons i l'embragatge, la revolució industrial copiï Leonardo. Tal com en el cas del cargol sense fi, una mateixa solució tècnica es pot redescobrir en èpoques diferents.

  7. Francesc
    13-11-2013 23:10

    Ok, Cesc, gràcies.

  8. cesc
    13-11-2013 17:59

    No existia l'energia capaç de moure aquests engranatges. L'energia a l'època d'En Leonardo era animal. No s'havia inventat la màquina de vapor. La màquina de vapor consumeix carbó del País de Gales i en menor mesura hulla d'Asturies. La màquina de vapor mou locomotores, fàbriques, vaixells, etc, etc.

  9. Francesc
    13-11-2013 17:12

    Jo, el que em demano, és el següent. Com pot ser que aquests invents tan revolucionaris d'en Lleonard es van reinventar -o descobrir- tres segles després. Ningú els havia vistos, mentrestant? Ningú no s'havia adonat o intuït en tots aquests segles de la immensa repercussió que podien tenir en l'avenç tecnològic? Que potser els escrits d'en Lleonard estaven tancats en algun lloc sota pany i forrellat, els quals no podien ésser vistos per ningú? I si és així, quan van sortir a la llum? I per què?

  10. Joan S.
    13-11-2013 15:41

    Completament d'acord amb en Pedrito i l'Albert Fortuny. La "popularització " de l'ensenyament ha fet més petit el forat de l'accés al coneixement. Això s'esdevé important després de la Revolució Industrial

  11. Cesc
    12-11-2013 21:26

    Coll. M'oblidava, Stephen William Hawking va tenir accés a la cultura, va estudiar a Oxford i a Cambridge, per això va poder desenvolupar els seus coneixements de Física. On va estudiar Leonardo?, sabent que en aquell temps només estudiaven els nobles. No podia ser un pagès. Es pot ser un geni, però si no hi ha instrucció, el desenvolupament intel • lectual costa molt d’arribar. Això es el que ens diu Fortuny.

  12. cesc
    12-11-2013 20:53

    Coll . Una vegada vaig estar llegint un llibre de Stephen William Hawking però vaig arribar fins a la meitat per que em vaig cansar del llibre. Recordo que explicava que l'univers actual es recargola en ell mateix , és a dir que nosaltres tenim una visió del nostre univers en 3D , però que en realitat en aquest univers en el que vivim hi actuen més paràmetres . Només uns quants ho entenen . A l'època d ‘En Leonardo només uns quants podien entendre els esbossos i gràfics que dibuixava. És quan es dóna la Revolució Industrial a causa del descobriment de la màquina de vapor que una majoria comença a desenvolupar i entendre la tecnologia que dibuixava Leonardo ( eixos , engranatges , rodes dentades ... ) . Per tant, Leonardo va crear i va innovar artefactes impensables en aquell temps . Ara tothom sap que és embragar un cotxe , però abans només uns pocs. Imagina't que es produís una revolució espacial (vull dir de l’espai i del temps) d'aquí a dos-cents o tres-cents anys i algú aportés la documentació de Stephen Hawking i recordés que aquest ja havia dit que l'Univers es recargolava en ell mateix. Potser algú pensaria que Hawking havia estat un visionari

  13. Trol
    12-11-2013 18:47

    J.C.Coll: l´ho que diu Cesc es perfectament clar! Está dien que En Leonardo era un geni, com també ho diu En Fortuny!, peró respecte al parágraf final: "al meu entendre, no ho podia fer un plebeu. Tenia de fer-ho algú amb una posició social elevada que li permetés l'accés a tot aquest coneixement. Potser algú com un noble, un aristòcrata o un príncep d'una casa reial", voldría dir que la mancança de prosperitat econòmica és molt positiva per al geni humá: Luther Burbank o el mateix Henry Ford van revolucionar el món de la agricultura i de l´automoció del no res! Aqui no estic d´acord amb el Sr. Fortuny. La manca d´oportunitats econòmiques que tenen moltes persones, no és un impediment per continuar endavant! I per cert, al Camp, els de ciutat, l´hi tindriem que agraïr tot!

  14. J. C. Coll
    12-11-2013 17:43

    Cesc, m'he perdut amb el teu comentari. El que dius és que en Leonardo a més de pagès analfabet va viatjar al futur?. O sento em quedo amb l'argument i l'opinió de l'Albert Fortuny. Quim

  15. cesc
    12-11-2013 12:31

    Albert, això que dius al principi s'anomena comunament inventar la sopa d'all. Una persona que comença a fer de cuiner sense coneixements de cuina se sent satisfet d'haver elaborat un plat nou. El cas de Leonardo és molt exagerat, perquè actua contràriament a un principiant i a anys llum d’un expert. Leonardo actua, podriem dir com un visionari. Si es pogués demostrar que una persona ha viatjat al futur i ha tornat al passat aquest sens dubte seria En Leonardo. Per exemple, la bicicleta es va inventar aproximadament en 1817 (diuen) però hi ha la bicicleta de Leonardo o Leonardo da Vinci Bike. El dibuix que ens mostra aquest article ens permet observar un cargol sense fi i un canvi de pinyons o embragatge, invents que figura que es van desenvolupar durant la revolució industrial. Una de dues, o Leonardo havia viatjat al futur o la Revolució industrial còpia de Leonardo.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19519
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Hi ha només una identiat de noms i ordinalitat entre Joan II de Castellà i Joan II de Catalunya? En aquest...[+]
Ignorar les fallades és condemnar-se a repetir-les. Elna no hauria estat assetjada ni massacrada si en Jaume...[+]
Les cròniques ens relaten que En Cortès va assistir a les Corts de Toledo al 1528, a la tornada de Mèxic. Però...[+]
Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo...[+]