Les «Pallamos Islands» de l'Orinoco

El mapa d'en Cabot s'equipara a l'actual de Palamós i Cala Margarida. Valdria la pena confirmar si Cala Margarida ja era coneguda com a tal aleshores.

Us hi heu fixat que al costat de la boca de dragó del mapa d'en Joan Cabot hi ha encerclat el mot Margalida, en el que actualment és la isla Margarita?

Estic llegint per aquí BARCINO, un amic meu sempre em diu que era BARCANO , no barcino, m'agradaria saber-ne mes sobre aquest tema ¡¡¡ gràcies i molt bon article aquest de pals, és patètic l'estat actual que em recorda molt a sant Jeroni fins a santa coloma, tot abandonat....

Senyor Garrido, me sembla de gran interès el seu article. Si que fem una ela geminada si. Hi ha evidències fonètiques que ja expliquen moltes coses per si soles ! Per exemple, quan era petita i el mestre explicava la lliço de'n Colon , jo sempre pensava : Quin cognom és aquest, aixís no s'hi diu dingú ? Aixís és com diuen Colom els castellans .Ara de gran en Bilbeny m'ha donat la raó... A vegades s'ensumen les coses !

Per cert me n'havia oblidat de comentar-ho. No cal recòrrer a la llengua anglesa o holandesa. Si es revisen els llibres sacramentals de Santa Maria de Palamós o nombrosos documents dels segles XVI i XVII del Servei d'Arxiu Municipal de Palamós. No resulta estrany trobar escrit Pallamos enlloc de Palamós, tant en català com en llatí. salutacions. Gabriel Martin

Benvolgut Jordi, No et sàpiga greu contradir, el diàleg i la discussió son el complement perfecte de qualsevol estudi. És cert que els noms ibèrics donen molt sentit a una nombrosa toponímia catalana, però és massa agosarat afirmar que son l’única arrel. Amb tots els respectes, trobo que és una asserció massa categòrica. Evidentment, no es pot menysprear l’aportació prellatina dels topònims, que està present en molts indrets. De fet a l’Empordà en tenim molts exemples que evidencien clarament un origen ibero-basc, com son el cas de: Ullà, Ullastret, Vullpellàc, Castellbarrí, Cadaquers, Pals, Quermançó, Guíxols… A pesar d’això, sento contradir-te, però aquest no és el cas de Palamós. Hi ha molts historiadors que han elaborat diverses teories per explicar l’origen del topònim entre ells Josep Pella i Forgas, Carles Sapena o Eduard Erre, amb teories i arrels fonètiques molt enrevessades i de diferent procedència. Aquests estudis fonètics son molt interessants però els considero un mer exercici d’hermenèutica, i molts sense cap base documental. La prova la tens en que hi ha nombrosos autors que després de noves recerques documentals han tirat per terra alguns plantejaments fets per Joan Coromines (amb això no vull treure mèrit a la seva obra que és d’una vàlua incalculable). Només cal fer una voleiada per internet per trobar-los. Els darrers estudis realitzats per diferents historiadors i especialistes sostenen que hi ha raons sòlides per creure que el nom prové de dos mots, PALAU que fa referència a una casa forta situada vora de la rada del port i un apel•latiu que ha anat variant segons els documents i l’època: MAUR, MARWAN, MARUANO, MAURS, MAURO, MORS. Aquest palau és el mateix que a finals del segle XIII es va convertir en Palau Reial. Apareix denominat com a MAUR o MARWAN el 935, CASTELLUM MAUR el 1063, PALLATIO MAURORE el s XI, que derivà en PALLATIO MAURS, PALLAMORS al segle XIV, i PALAMÓS des de principis del segle XV. De PALLATIO-MAURS a PALA-MORS no crec que calgui evocar cap llei fonètica per entendre que és una derivació lògica de la contracció dels mots. El cas de Palamós no és aïllat al Baix Empordà, hi ha altres exemples de poblacions veïnes que van formar el seu topònim a partir de l’arrel PALAU acompanyada d’un apel•latiu: Palausator (Palatii Murorum) o Palafrugell (Pallatio Frugello). Segons alguns historiadors s’han pogut inventariar a prop de 60 “palaus” carolingis a l’Empordà i al Gironès. Per saber-ne més d’aquests “PALAUS” i de la petja que el mot PALAU ha deixat a la toponímia local et recomano llegir: “Les Uillae de Constantí a Carlemany: aportacions gironines a la qüestió de l’evolució i la transformació de les vil•les o termes rurals durant l’antiguitat tardana (segles IV-VIII)” de J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. SI vols documentació sobre l’origen del topònim “Palamós” et recomano llegir l’interessant estudi sobre toponímia empordanesa “Notícies d’un atac andalusí contra la Costa Brava i altres localitats” o “De nuevo sobre los topónimos catalanes escritos por Ibn Hayyan” de la catedràtica Dolors Bramón; “El castell de Sant Esteve de Mar i el litoral palamosí al segle XI” d’Elvis Mallorquí publicat als Estudis del Baix Empordà; o els treballs de l’historiador Pere Trijueque que ha dedicat més d’una dècada a l’estudi de la toponímia local palamosina. Per tant, com pots veure el que t’exposo no està fonamentat ni en conjetures, ni en jocs de fonètica, sinó únicament en fonts documentals, que en aquest cas (mentre no aparegui un document que ho desmenteixi o apunti alguna altra hipòtesi) el topònim “Palamós” no presenta cap relació aparent amb el substrat lingüístic ibèric. Aclarit això, vull compartir amb tú un altre topònim palamosí molt més imprecís i del qual es desconeix el seu significat. El poblat ibèric de Palamós se’l coneix amb el nom de Castell. És evident que aquest no és el seu nom ibèric sinó molt posterior en el temps, segurament, motivat per les restes d’aquelles ruïnes que recordaven “un castell del passat mític”. La qüestió és que aquell indret apareix batejat amb el nom “Contride” o “Contidra” en el capbreu de 1315, i aquest topònim sí que podria tenir relació amb algun antic de procedència ibèrica, possiblement l’antic nom del poblat de Castell??? Salutacions cordials i amigables. Gabriel Martín Roig

Amic, Gabriel, Em sap greu contradir-te. Però no penso abandonar cap teoria ibèrica, sobretot quan la teoria ibèrica és l'única que dóna sentit a la nostra toponímia arreu del país. Al nostre país molt abans que els romans, hi avia els ibers i aquests ja avien donat nom a la totalitat de les seves poblacions: Barcino, Iluro, Tarraco, Gerunda, Ilerda, Ieso (per posar només uns breus exemples) són noms ibèrics, sobre els quals, amb influència del llatí o sense, s'han acabat de construir els topònims actuals. N'hi ha milers. En Coromines exposa com massa topònims que es consideraven llatins són prellatins. Fins ara es creia que Arenys venia d'Arenios i que alora Arenios provenia de l'arena o harena llatins. En Coromines demostra que és un topònim prellati, relacionat amb els iberobascos Aran i Àreu. Jo també ho crec. Perquè hi agi un document llatí en un poble que citi el nom d'aquest poble enllatí, hem necessàriament de creure que el topònim és llatí? I menystenir tota la informació prellatina que els topònims de l'entorn (rieres, turons, valls, estanys, fonts) i del mateix poble ens donen d'una manera inconfusible i clara? Jo no ho crec. Som molts els que no ho creiem. I no és que no ho vulguem creure per un pur despit antiromà o anticientífic, sinó perquè hi ha massa informació lingüística que hi porta a creure. A més a més, un topònim no és pot explicar sol, cop per art de màgia. La llengua ibèrica no era parlada només a Palamós i Palamós no és l'únic topònim ibèric. Per tant, auríem de poder trobar molts més altres topònims que continguen els mateixos morfemes: Un pala/bala i un mos/mors. I així ho trobem en moltíssimes ocasions. Per no fer-me pesat en diré que BALAguer té també el mateix morfema: PL/BL per a designar un un pla i el mateix mot "pla" també el conté. I és ben sabut que GR/KR és pedra, fins i tot en català actual. Pensa en quer o en carreu. Llavors si Bala-guer es pot interpretar com una pedra plana i efectivament Balaguer, és una immensa pedra plana, on hi ha restes arqueològiques, i sota la qual s'ha construït la ciutat actual, és que també podem interpretar el mateix per Pala-mos, que també es troba sobre una pedra plana. I anem al MOS/MORS. Aquest morfema ens indica quasi sempre una petita elevació, un turonet. Per això, Mur, Mura, Muret, Morella són topònims totalment identificables amb un turó. Te'n podria donar desenens d'exemples de cituats o fortaleses o castelles que són a sobre un turó i que contenen el morfema MR/MS. Llavors amb tot això en ment, no crec que el nom Palamós vingui ni pugui venir de Palau de Maure o de Palau de Maur, i que aquest sigui el nom del seu propietari. Primer auries de demostrar amb uns quants exemples que en totes aquelles poblacions que comencen per Pala- hi agués un palau; i segon, i més important, m'auries de poder explicar per quines lleis fonètiques Palau de Maur donaria Palamós. Mentre no trobis una llei fonètica que expliqui el que et comento i sigui universal per a totes les poblacions que comencen per Pal o Pala, jo miraria de no fer comentaris tan categòrics, fonamentats tan sols en conjectures i en ipòtesis lingüísticament indemostrables, documentalment dubtoses i tan allunyades del fons ibèric del país, autèntic fonament istòric, cultural i lingüístic de la nostra toponíma.

Hola. He estat llegint els comentaris i volia afegir un parell de consideracions . La primera. Aquests text porta per títol “Les Pallamos islands”, però podria portar per títol “Les illes de Palamós”” en funció de si el primer llibre llegit per mi hagués estat el text holandès. També podria portar per títol “Els Tivitives de Palamós” donant importància a la ètnia a la qual es refereixen els autors. Penso que el fet important és que hi havia un territori, unes illes o una ètnia a la qual li van encolomat el nom de Palamós al damunt. Qui podria ser? La segona. Casualment tinc parents a l ’Empordà. Hi tinc cosins. Ara tinc cinquanta dos anys, però quant en tenia vuit i nou havia anat algun estiu acompanyat per la meva avia a Colomers a veure els meus cosins. Jo sóc de Terrassa i recordo que el català que es parlava a l’ Empordà era molt diferent del català de Can fanga. Explico això per que quant en Lluís Tintó i Espelt em va fer el comentari de la “ela geminada” s ‘em va encendre la bombeta i vaig recordar la parla de la gent de l’ Empordà. Per exemple, la frase “El dilluns varem anar a Palamós” sonava així : “Varem anar aPàl.lamos”. Si es vol anomenar Palamós amb l’accent a la “ó” s’ha de fer una parada després de “a”, que no la fan. Sonaria així “Varem anar a (parada) Palamós”.

Allà diem "Palafurgell" enlloc de Palafrugell, "Culonge" enlloc de Calonge, "Regincós" enlloc de Regencós...però respecte al "Pàlamos".... Tinc 40 anys, he nascut i he viscut sempre a Palamós i no he sentit mai que ningú enlloc de Palamós, amb l'accent a la "o", Pronunciés Pàlamos. ????? Gabriel Martin

Sento contradir-vos però, recentment totes les hipòtesi sobre l'etimologia de Palamós s'han modificat. Palaiopolis fa referencia a Palamós però és una ciutat llegendària i no real doncs Palamós no existia des de tant antic. Gràcies a cròniques àrabs se sab que en el segle IX la rada o port era coneguda amb el nom de Cala de Maruano, Maruan o Maur. Als s X-XI apareix con a Palatio Maruano. Abans del s XV com a Pala-mors. Es evident que Palamós és una contracció o derivació de Palau de Maure o Maur (nom llatí). Segurament el nom del propietari d'algun casalot o plaça fortificada carolingia (Palatio). Per tant s'ha d'abandonar qualsevol hipòtesi ibèrica al respecte. Gabriel Martín Roig (Historiador local de Palamós)

Palamós, d'acord amb els meus estudis d'iberobasc, vol dir això: Pedra (os) petita (m) i plana (pala, bala). De fet, Palamós està situat sobre un istme que és una muntanyeta totalment plana.

Llegint per googlebooks he trobat una referència a la etimologia del Palamós Empordanés: (...) y hacerle resistencia y pararle cara de tal modo que tuvieron con él algunas batallas y bien ordenadas escaramuzas Y para poderse mejor valer se retiraron á la costa del mar á la parte meridional en una fortaleza á la cual por lo bien ordenados que de ella salían la llamaron Paleopolim según dice Strabon que significa ciudad de la guerra bien ordenada y era la misma que en el dia llamamos Palamós conforme escribe Francisco Gompte diciendo también que estuvieron en ella retirados... link al llibre (http://books.google.es/books?id=fghXAAAAMAAJ&dq=editions%3ALCCN44021998&lr&hl=ca&pg=PA52#v=snippet&q=palam%C3%B3s&f=false) escrit per Jeroni Pujades l'any 1609 al llibre Crónica Universal del Principado de Catalunya.

Per al·lusions, sóc el de Granollers que esmentes, i voldria aclarir que desconec si els de Palamós la consideren geminada la ela. El que puc dir és que tenen el costum de fer tònica la primera vocal "a": Pàlamos. Marcant molt aquesta primera síl·laba tònica i donant-hi, és cert, una aparença geminada.

GABRIEL !! No és curiós, és BRUTAL!!!

És curiós lo de "boca de Drago". Sabies que el cap geogràfic o península que forma Palamós s'anomena Cap de Drago??? Salutacions Gabriel Martín Roig