Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història s'assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa."
Lleó Tolstoi
ARTICLES » 12-03-2011  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
8853

Espanya no sempre ha estat Castella

Castella és Espanya? Espanya és i ha estat Castella? Els catalans érem espanyols? Massa sovint cometem l'error de no distingir entre Castella i Espanya i de no saber veure com fets atribuïts als espanyols, eren obra de catalans i no pas de castellans

Espanya als segles XIII i XIV

Quan ens aproximem al passat i ens hem de referir al rei d'Espanya, sovint errem el tret i l'esmentem com a rei de Castella. I quan volem parlar del rei de Castella, també massa sovint el confonem amb el rei d'Espanya.

Amb massa freqüència els historidadors i investigadors confonen els àmbits d'Espanya i Castella. I també esbiaixen els termes de rei d'Espanya i rei de Castella. Amb tot i això, cal tenir ben present que el rei de Castella és el rei de Castella i prou. I el rei d'Espanya és el rei de Castella i el rei de Catalunya. 

El nom d'Espanya ve del temps del romans: Hispania, en deien ells, si bé feien referència a un àmbit purament geogràfic. Jaume I també deia d'ell
mateix que era el rei més gran d'Espanya. La qual cosa pressuposa que se sentia espanyol, és clar. Però un espanyol del segle XIII, en una Espanya plena de regnes lliures i independents, no té res a veure amb un espanyol d'ara, sotmès ja definitivament a les lleis de Castella, d'herència franquista, sense cap mena de llibertat política que la que marquen les lleis espanyoles i sense cap mena de federalisme que l'autonomisme. Quan Ferran II és proclamat, a la mort del seu pare, rei de Catalunya i dels estats peninsulars catalans, perquè ja era de fet rei de Sicília i de Castella, llavors tothom el veu com a rei d'Espanya, tot i que encara hi havia Granada, Navarra i Portugal com a regnes no sotmesos a la seva persona. Però era el rei sota del qual queia el poder de la major part de territoris d'Espanya. A partir de llavors se l'anomena tot sovint rei d'Espanya i rei de les Espanyes, com a la capçalera de la carta que En Colom li dedica: Hispaniarum Rex. Rei de les Espanyes volia dir de l'Espanya Citerior i de l'Espanya Ulterior. De cap manera s'interpretava que era rei de Castella sola, perquè Castella sola ni era va ser mai re. 

Per tant, hem d'anar en compte a no encolomar als castellans coses que van fer els espanyols de llavors (perquè sovint aquells espanyols eren els catalans) i ser rigorosos a acceptar que d'altres fets, en tant que fets dels espanyols, eren només i exclusivament gestes dels catalans, encara que ens requi.

Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. No enganyeu a ningú
    06-01-2015 00:32

    http://www.inh.cat/arxiu/vid/13e-Simposi-d'Arenys-de-Munt-2013/Enric-Guillot-El-senyal-heraldic-de-les-Indies,-una-possessio-catalana

  2. pepe
    05-01-2015 22:08


    @No enganyeu a ningú, enviale el mapa al bilbeny para que lo cambie entonces y no hagais la risa

  3. No enganyeu a ningú
  4. pepe
    04-01-2015 16:10

    castellan es que no te enteras... antiguamente, Catalunya, en español, en Italiano, en Inglés, en francés... hasta en Mandarín se escribía Aragón.
    Hasta que a Cataluña llegó la industrialización, se empezaron a hacer ricos y pusieron la palabra Cataluña en el mapa.

  5. lluis puig roca
    20-09-2014 14:19

    Algú hem podria aclarir; en Colom batejà a l'illa.... com la hispaniola, qué vol dir ? ''que es una illa espanyola?'', ''qué es una Hispania petita?. (Una guardiola es una guarda petita?) (Cerdanyola es una Cerdanya petita?)

  6. castellan
    26-05-2013 12:04

    ¿Y el "Kingdom of Portugal" que ?.¿También era España? . Por cierto ya que ponéis un mapa ingles para ilustrar el "cuentecillo" este ,podríais haber puesto uno en el que apareciera el "kingdom of Catalonia" .Ah! es verdad que no existe ninguno ,solo los hay con el "Kingdom of Aragón" .Que pena. ¿O que risa?. Ypor cierto Ferran II fue rey de Castilla mientaras estuvo casado con Isabel de Castilla a su muerte la reina titular del reino fue Juana I

  7. Jordi Bilbeny
    28-03-2011 01:23

    La necessitat que Catalunya sigui un pais lliure i independent no té res a veure amb el fet de dir la veritat sobre el nostre passat. I el nostre passat ens diu que quan es parlava d'Espanya molt sovint es feia referència a Catalunya. I prou. Comprendre el passat ens deslliura de tòpics, falsedats, pors, inèrcies i camins que condueixen a estimballs. No podem deixar a Castella allò que només pertany als catalans, encara que, en temps pretèrits, s'agués atribuït a espanyols. El que volia dir és això i només això.

  8. Miguel Ángel
    22-03-2011 00:39

    Básicament, això arriba a dir el que diuen els llibres, que España és un país de tots. Catalans, castellans, gallegs, andalusos,... básicament, pluricultural. M'agrada això, ni franco, ni independència.

  9. El teu nom
    20-03-2011 22:41

    El concepte d'espanya, va ser propiciat pels catalans, ja que es pensaven que absorviren a castellla, com havien absorvit a altres regnes, ja que l'autèntic imperi era el català i no el castellà al segle XV, tot això començà a canviar desprès del descobriment d'america, castella va aprofitar la desviació de l'atenció cap a l'Atlàntic, i va aprofitar les seves cartes, i va concloure amb la instal.lació del rei de l'imperi espanyol a Madrid amb Felip II de castella, fins derivar fins a la derrota definitiva i la impossició de les lleis de castella al 1714. Amb 222 anys castella va acabar amb la hegenomia catalana (1492-1714).

  10. Guerau
    19-03-2011 02:48

    No es tan difícil d'entendre són, 500 anys de col:laboracionisme amb el poder hispànic de l'elit burgesa catalana... això explicat el passat... i la situació present de Catalunya.

  11. El teu nom
    15-03-2011 15:47

    Molt bo! D'aquest cafarnaüm conceptual en surten molts maldecaps i confusions ulteriors. Hi trobo a faltar Portugal i els portuguesos que també són "espanyols" políticament durant uns anys i ho són de sempre geogràficament, oi?

  12. antoni cuadrench
    14-03-2011 19:56

    Crec que l'escrit fet amb la millor bona voluntat pot donar lloc a confusions. El concepte Espanya modern, no té res a veure amb el concepte Espanya d'àmbit geogràfic que tenia Jaume I. Espanya no era un concepte polític. La ciutadania sentia la seva identitat sempre referida a la "casa" d'aquell que els governava i a qui li rendien fidelitat i obediència. Podien no saber que eren catalans però si qui era el seu rei perquè aquest, al cap i a la fi els havia de protegir, i el rei ho era per la gracia de Déu i el vist i plau de l'església. Això va durar fins gairebé finals del segle XVIII. Tenim el mal costum d'analitzar la història amb els patrons actuals. Fins el segle XVIII la gent del poble no comença a saber a on comencen i acaben les fronteres. Són els nostres veïns francesos que fan coincidir la frontera lingüística amb la frontera física i esborren quantitat de llengües. Això abans de Lluís XIV no passava. És des de Felip IV que les coses comencen anar d'una manera diferent i amb Felip V s'imposa el model centralista francès. Referir-se a Espanya en alguns moments històrics és el mateix que avui parlar d'Àfrica. El Congo o Egipte son països africans però ningú els atorgarà la representació de tot africa, cosa que en el cas d'Espanya amb l'esperit absolutista i colonialista dels governants no es veu així. Cal ser molt curós amb els conceptes perquè els noms essent iguals, quan les èpoques que s'inscriuen són diferents, els significats no sempre es corresponen.

  13. Jordi
    14-03-2011 19:38

    I encara més... la dessignació castellana "español" sembla acunyada pels catalans e importada a la llengua castellana. Aquesta terminació característica (espanyol: d'espanya, camperol: del camp), terminació que no es repeteix en altres terminacions castellanes de pertenença territorial a contrada.

  14. Àngel CAT-UE
    13-03-2011 00:31

    Gratant per aquí i per allà cauen grans mites fundacionals “espanyols” atribuïts als castellans. Per on varen entrar les civilitzacions antigues, les idees humanistes, reformistes,...? Qui era el sogre del Cid? Quina nació manava realment en “Los Reyes Católicos”, qui va gestionar Amèrica al principi, els descobridors, els conqueridors, pobladors,..., la participació catalana en la conquesta de Granada, Múrcia, Almeria, les Canàries, els vincles reials amb Portugal, el comerç mediterrani i atlàntic, el domini de l’art de la guerra, l’Armada Invencible, el català com la llengua de l’Imperi hispànic durant segles fins Felip I, els nostres Segles d’Or, el frau Cervantes i Cia., els artistes i intel•lectuals camuflats, la bandera espanyola, la Plaça d’Espanya de Roma, el parlamentarisme català i les reformes espanyoles, la República espanyola mirall de les catalanes, la pesseta catalana, les indústries catalanes arreu de la península, les conserveres gallegues, els fundadors de la Fira d’Abril de Sevilla, del R. Madrid, els espanyols de les seleccions esportives, els espanyols Jocs Olímpics, les impremtes i grans editorials, els productes icona dels espanyols (Hispano-Suiza, Ricola, Gallina Blanca, ColaCao, Bollycao, Donuts, Nocilla, Príncipe, Font Vella, Vichi Catalan, Pastas Gallo, Danone, Terradelles, La Piara, Norit, Colón, Seat, , KH7, Gelocatil, Ausonia, Mango, Infojobs,...), la ciència i les patents, les grans campanyes publicitàries, els grans fotógrafs, la indústria del còmic i els “castellans” Mortadelo y Filemón, El Capitán Trueno,..., moltes de les lletres més famoses de la cançó castellana, molts cantants i productors (Operación Triunfo, Crónicas Marcianas,...), la indústria del teatre, els inicis del cinema i grans títols castellans (Los Tarantos, El Laberinto del Fauno, El Orfanato, REC,...), les associacions culturals i econòmiques,.... Fins i tot molts estrangers avui dia creuen que Barcelona és la capital d’Espanya. Però ho va ser. Si nosaltres no sabem què vol dir Espanya què podem esperar dels de fora. 500 anys de castellanisme salvatge ens han fet perdre el concepte catalanocèntric d’Espanya d’antany. Ja va sent hora de posar les coses al seu lloc. És pot ser independentista català (el meu cas) i no per això, defugir de tot allò que els nostres avantpassats varen concebre sota l’etiqueta “Espanya” (amb tots els matisos catalanescos i girs que el moment històric implica). Fa 500 anys que els catalans vàrem perdre el domini peninsular, només es tracta de no oblidar-ho. Per començar, recordar que, mal ens pesi a molts, el Comte de Barcelona és viu i té la seu fiscal a Madrid.

  15. Carles
    12-03-2011 23:40

    Gràcies Jordi per l'aclaració. Ens veiem dijous.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19520
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Catalunya és un dels països ón s’han cremat o expoliat més arxius-biblioteques, dels importants coneguts:...[+]
L'Àlex Sendra ens presenta un exemple, a través d’un conte de la Josefina Làzaro, de com ha quedat memòria...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]
Una petita referència que en Joan Ventura troba en un llibre d'en Henry Kamen, li fa pensar que, efectivament,...[+]