Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ARTICLES » 30-07-2015  |  PROJECTE IMPERI UNIVERSAL CATALà
5914

Les naus catalanes de l'Armada Invencible

Presentem per escrit el contingut de la conferència d'En Francesc Garrido al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.

Aquesta imatge correspon al cartell d’una exposició que es va fer al Memorial Museum of Exeter, on exploraven l'època dels Tudor (Enric VIII, Maria I, Isabel I…). A sota del quadre diu "L'Armada © La Venerable societat d'apotecaris".

El quadre es coneix com Elisabeth I and the Spanish Armada.

Hi ha un llibre que explica i descriu l’acció d’aquest quadre: Transactions of the Royal Historical Society, volum 14: https://books.google.es/books?id=pZXcviUTeM8C&pg=PA119

En aquest llibre s'hi diu que sempre s'ha suposat que el quadre és més o menys contemporani amb l'acció representada.

quadre

El mateix llibre ens explica que el propòsit de l'armada era proporcionar una avantguarda per garantir l'encreuament segur dels 17.000 homes com una força invasora que havia de passar dels Països Baixos a Anglaterra. La Flota, a més a més, portava un exèrcit addicional de 20.000 mariners, aproximadament.

Com que els anglesos no tenien ni idea d'on farien terra els espanyols, milers de soldats anglesos van ser portats a Londres per protegir la reina.

17.000 d'aquests soldats anglesos es van agrupar sota el comte de Leicester a Tilbury per prevenir un atac a prop del Tàmesi. Per evitar l’accés dels espanyols, van fer una construcció de cadenes, cables i vaixells.

Se sap que l’Armada va salpar el 22 de juliol de 1588 i sembla que va ser albirada el 29 de juliol des de Cornwall.  Hi ha, però, dubtes considerables de la situació exacta de les flotes espanyoles i angleses durant la campanya.

El llibre en qüestió es pregunta també pel nom dels vaixells: si aquest vaixell és Nuestra señora del Rosario, si aquell altre és Santa Catalina o si el de més enllà és San Lorenzo.

El fet important és que el llibre, a la pàgina 129, mentre descriu el quadre diu: “La forma de lluitar és característica de la tropa espanyola i el tendal de ratlles sota el qual hi ha dret un comandament d’oficials és vermell i groc, que són els colors espanyols. En el següent vaixell onegen una insígnia vermella i una de groga magníficament decorades i il·luminades.”

text

Per tant, els colors espanyols es corresponen amb els colors catalans de sempre. Però com veureu seguidament, segons la història oficial espanyola no va existir cap esquadra catalana.

Aquestes són les esquadres i els vaixells que hi van participar i que ens arriben per via oficial:

Los barcos de la Armada invencible con nombres y apellidos

ESCUADRA PORTUGUESA

  • São Martinho
  • São João
  • São Marcos
  • São Filipe
  • São Luís
  • São Mateus
  • Santiago
  • São Francesco
  • São Cristovao
  • São Bernardo
  • Augusta
  • Julia

ESCUADRA CASTELLANA

  • San Cristóbal
  • San Juan Bautista
  • San Pedro
  • San Juan
  • Santiago el Mayor
  • San Felipe y Santiago
  • La Asunción
  • Nuestra Señora del Barrio
  • San Linda y Celdón
  • Santa Ana
  • Nuestra señora de Begoña
  • La Trinidad Bogitar
  • Santa Catalina
  • San Juan Bautista
  • Nuestra señora del rosario
  • San Antonio de Papúa

ESCUADRA DE VIZCAYA

  • El Gran Grin
  • Santiago
  • La Concepción de Zubelzu
  • La Concepción de Juan del Cano
  • La Magdalena
  • San Juan
  • La María Juan
  • La Manuela
  • Santa María de Montemayor
  • María de Aguirre
  • Isabela
  • Patache de Miguel de Suso
  • San Esteban

ESCUADRA DE GUIPÚZCOA

  • Mandada por Miguel de Oquendo, compuesta por 13 naves.

ESCUADRA ANDALUZA

  • Mandada por Pedro Valdés, compuesta por 10 naves.

ESCUADRA LEVANTINA O ITALIANA

  • Mandada por Martín de Bertendona, compuesta por 9 naves.

ESCUADRA DE HULKS

  • Mandada por Juan López de Medina, compuesta de 23 navíos menores.

GALERAS NAPOLITANAS

  • La Girona, mandada por Hugo de Moncada.

Hi ha un galera catalana anomenada Girona. Jo entenc que aquesta galera, documentada a Irlanda, va aparèixer un cop confeccionada la llista de les esquadres. No devien saber on afegir-la i la van posar entre les galeres napolitanes. A Nàpols, històricament, hi havia hagut molta presència catalana.

Fins aquí tot el que he dit són dades conegudes que m’han aportat el Manel Capdevila i en Pere Forés. La meva aportació, doncs, és la següent:

Tot llegint història amb el meu germà Ramón en un portal britànic, vaig trobar aquesta carta enviada el 19 d’agost de 1588 al duc de Venècia. La carta la va enviar l’ambaixador de Venècia (Giovanni Mocenigo), que residia a França. L’ambaixador li fa cinc cèntims de la derrota de l’Armada Invencible.

http://www.british-history.ac.uk/cal-state-papers/venice/vol8/pp372-382

714. Giovanni Mocenigo, Venetian Ambassador in France, to the Doge and Senate.

Tradueixo: la carta es refereix a la crema d’unes naus catalanes de l’Armada Invencible per part de Francis Drake, capità anglès i navegant. Diu:

The English, besides burning the Catalan ships, on board of which fifty thousand crowns were lost, captured a galleon belonging to Don Pedro de Valdez, with four hundred and fifty Spaniards on board, and a great quantity of field artillery which had been used as ballast. After Drake's attempt to fire the Armada, which saved itself by cutting its cables, the Spanish have never ventured to cast anchor. On the 10th a heavy storm from the south-west blew up, and drove the Armada out of the Straits of Dover, followed by the English, which never left it alone for a minute. Drake himself sent home word that the storm was getting heavier, and it was likely that the Armada would be cast away in the North Sea off the coast of Scotland where even the English find the navigation difficult. As he harassed the enemy day and night he was always picking up a vessel or two, and they were at the last extremity for water, as they had taken none in since they left Corunna, and he hoped to prevent their being able to get any.

L'anglès, a més de la crema de les naus catalanes, a bord de les quals es van perdre cinquanta mil corones, va capturar un vaixell pertanyent al senyor Pedro de Valdez, amb quatre-cents cinquanta espanyols a bord i una gran quantitat d'artilleria de campanya que havia estat utilitzada com a llast. Després de l'intent de Drake de disparar contra l'Armada, que es va salvar tallant els seus cables (cordó), els espanyols mai es van aventurar a fondejar. El dia 10, una forta tempesta des del sud-oest va explotar i va conduir l'Armada per l’estret de Dover, seguida per l'Anglès, que no els deixà sols ni un minut. El mateix Drake va enviar a casa el missatge que la tempesta s'estava fent més pesada i que era probable que l'Armada fos rebutjada cap al Mar del Nord, a la costa d'Escòcia, on fins i tot l'anglès trobava difícil de navegar en condicions. Va assetjar dia i nit l'enemic, que sempre estava recollint un vaixell o dos, i eren a l'últim extrem de l'aigua [...]

Resulta curiós que l’ambaixador de Venècia a França expliciti i remarqui que les naus eren catalanes. No aragoneses o espanyoles: catalanes.

Per tant ¿hi havia naus catalanes o totes ho eren?

En tot cas, si hi havia altres naus que no eren catalanes, les catalanes sembla que anaven les primeres. I són les naus en què es va fixar Francis Drake. ¿Com és que els venecians sabien que les naus eren catalanes? Suposo que per la simbologia de les mateixes naus. O potser perquè estaven construïdes d'una determinada manera. Si anaven les primeres ¿potser eren les millors?

No sé si les naus catalanes estaven construïdes d’una manera especial, però el que és cert és que Felip II l’any 1588, després de la derrota de l'Armada Invencible, demanà a Catalunya la construcció de 10 galeres per tornar a envair Anglaterra l’any 1589.

Ara qui ho explica es l’ambaixador de Venècia a Madrid, Tomaso Contarini, en una carta enviada al duc de Venècia el 12 de juny de 1589:

http://www.british-history.ac.uk/cal-state-papers/venice/vol8/pp441-459

843. Tomaso Contarini, Venetian Ambassador in Spain, to the Doge and Senate.

The King of Spain not only makes provision for the defence of Lisbon, but is collecting material for a fresh attack on England; being apparently resolved that next year his naval forces shall be so great that he may venture on that enterprise with far better hopes of success. In Catalonia he has ordered ten galleons of six hundred tons each, lateen rigged, so as to sail better to wind; they are to be ready by March. For this purpose fifty thousand crowns have been sent to that district. The Catalans, who are entrusted with the order, declare that the time allowed is too short for the importance of the work; and even if all the wood were ready—and it is all to cut yet—it would be a hard task to complete the order in such a space of time. Those who have knowledge of the seas declare that ships of that build cannot sail in those bad and stormy waters. In Biscay, too, they are building ships; and so, provided there is someone to take the command, an Armada will be formed which will not only protect these kingdoms, but will strike terror into the enemy. If the kingdom of Portugal escapes the dangers in which it is involved, his Majesty is councilled to use sharper and weightier methods for keeping it in check; for gentle methods produce no result They say that had the caresses and manipulation bestowed on Portugal been employed in Flanders, and the force which is adopted in Flanders applied to Portugal, the policy would have been better suited to the nature of the respective countries.

Diu:

El Rei d'Espanya no només preveu la defensa de Lisboa, sinó que està recollint material per a un nou atac a Anglaterra; aparentment sembla que el proper any les seves forces navals seran tan grans que pot aventurar-se en aquesta empresa amb moltes més esperances d'èxit. A Catalunya ha ordenat deu galions de sis-centes tones cadascun, de vela llatina manipulada per tal de navegar millor; han d'estar a punt pel març. Per a aquest propòsit, cinquanta mil corones han estat enviades a aquest districte. Els catalans, encarregats de l'ordre, declaren que el termini és massa curt donada la importància de l'obra; i que tot i que tota la fusta estigués preparada —encara està tot per tallar—, seria una tasca difícil de completar en un espai de temps tan reduït. Aquells que tenen coneixement dels mars declaren que els vaixells d'aquesta construcció no poden navegar en aquestes aigües tempestuoses.

Francesc Garrido i Costa




versió per imprimir

  1. Antón Martín
    30-06-2018 09:30

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  2. Antón Martín
    27-06-2018 17:38

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  3. Pedro Seo
    27-06-2018 17:04

    Es indiscutible la presencia catalana entre los barcos de la Armada Invencible.
    Sin ir más lejos "La Juliana", que naufragó en las costas de Streedagh (Irlanda) era por propiedad y por construcción, catalana. Hay un buen blog sobre este tema que podéis consultar aquí https://www.armadainvencible.org . Un saludo

  4. Home
    11-08-2015 23:18

    Son naus catalanes . Arago no surt enlloc





  5. peke74
    11-08-2015 12:22

    Lo que yo veo en la imagen es la bandera de Aragón =DDD

  6. LLPR
    10-08-2015 17:08

    Per Agor: Agor, ¿quantes banderes de has vist en gravats i pintures; de l'Armada Invencible, de la Batalla de Lepanto, de la Batalla de Pavia, de l'Illa Terceira, i dels primers anys del descubriment d'Amèrica?

  7. Alfons
    06-08-2015 20:48

    Les restes del Girona (així com part del tresor que duia a bord) d'exhibeixen al Museu de l'Ulster, a Belfast. Hi té una petita galeria dedicada i tot:

    http://nmni.com/um/Collections/World-Cultures/Girona-cameo

    El Girona també apareix al revers del bitllet de 10 lliures esterlines emès pel First Trust Bank de Belfast (a Irlanda del Nord, com a Escòcia, els bancs comercials tenen el dret d'emetre bitllets de banc):

    https://personal.firsttrustbank.co.uk/content/dam/firsttrustbank/personal/Documents/help-and-guidance/important-information/banknotes.pdf

    A

  8. Pere
    06-08-2015 16:42

    Enhorabona Francesc! Gràcies al document i a les pintures sabem del cert que HI HAVIA NAUS CATALANES -fet que nega la visió actual de la Història-. Ara només ens manca saber si eren el 10, 20, 50, o...80% de l'esquadra de la Monarquia Hispànica.

  9. Eduard Baró
    05-08-2015 13:26

    Molt bé Cesc, magradat llegirte. Ara et prego que no caiguis en els esgarrameus de mixetes i mixons. Anims INH.

  10. El garroso
    04-08-2015 10:04

    Chatines. María Abradelo, insigne presentadora de Canal 9, es nieta del General Patton. Como es valenciana y Valencia es parte dels Països Catalans, entonces el desembarco de Normandía y el fin de la Segunda Guerra Mundial fue gracias a los catalanes. Otra prueba más de la conspiración judeo-masónica-castellana de hundir a Cataluña

  11. Cesc Garrido
    03-08-2015 20:22

    Jo. Als catalans el que se'ns vol robar és l'èpica nacional. Encara que aquesta vingui donada per una derrota. No hi ha poble amb més èpica que els troians que van ser derrotats. El cicle èpic troià es compon dels poemes de l'esmentada època que narren els esdeveniments relacionats amb la guerra de Troia. Si a una nació li treus l'èpica aquesta no existeix. Mira com s'han posat amb la publicació de "Victus", que relata una derrota.

    L' Armada Invencible, estem parlant de l'any 1588 i ens han dit que Castella estava en el seu màxim esplendor econòmic, polític, expansionista etc, etc, per tant l'èpica havia de ser castellana, però hi ha una sèrie de dades que ballen. Es dóna la circumstància que anteriorment, durant la batalla de Lepant l' any 1571 el comandant en cap de major rang, Joan d'Àustria fill de Carles I i germanastre de Felip II va fer construir la Galera reial a Barcelona. Existeix una llegenda que diu que un Sant Crist de la catedral de Barcelona estigué present a la batalla de Lepant de l'any 1571, precisament a la nau capitana de Joan d'Àustria, germanastre de Felip II.

    El que s'intenta amagar és que el protagonisme de la Aramada, els especialistes, els cartògrafs, els cosmògrafs, els que confeccionaven les veles, la marineria, les drassanes, eren catalans o de la Corona d'Aragó si vols dir-ho així. En aquesta nota de l'ambaixador venecià, ell, explicita que són naus catalanes i crida molt l'atenció perquè habitualment es diu que en aquella època els catalans no eren ningú, no pintaven res.

    Té molta lògica que les naus fossin catalanes, perquè Catalunya ja tenia un Imperi marítim des de la baixa edat mitjana. Tenia tradició. No així Castella.

    Mira aquesta pàgina. Veuràs a Joan d'Austria sobre d'una senyera. pica el quadre i fer servir el zoom. Pintura de Juan de Luna (filipines)

    https://es.wikipedia.org/wiki/La_Batalla_de_Lepanto_(pintura)


  12. Jo mateix
    03-08-2015 14:12

    No entiendo que se quiera censurar por parte "española" la participación de naves catalanas en la "derrota" de la Gran Armada, o Empresa de Inglaterra, nombre con el que se le conoció aquí (y no como Armada Invencible, que fue el nombre que le pusieron los ingleses precisamente para mofarse; curiosamente también llamaron Armada Invencible a la suya que se topó con Blas de Lezo en Cartagena de Indias). Y no lo entiendo porque curiosamente nadie censura la participación de naves "catalanas", dentro de la general "armada española", que participó y venció en Lepanto (de hecho Don Juan de Austria partió de Barcelona).
    ¿Me están diciendo que la "historia española" censura la participación "catalana" en una derrota para perjudicar precisamente a la "historia catalana" y en cambio no la censura en Lepanto?
    Rogaría que me lo explicasen, por favor... pot ser és que sóc massa burru per entendre-ho.

  13. Guerau
    01-08-2015 13:19

    La història no s'hauria d'escriu-re, s'hauria d'investigar, perquè sempre s'escriu la història per amagar la veritat. Tots els imperis que han escrit la història l'han escrita per amagar la veritat, sobretot per amagar la veritat de les misèries i mancances del propi imperi.

  14. Jan Renard
    01-08-2015 05:27

    Mira, mira, el talosset com ho intenta:
    "En términos militares, una "nave catalana" puede ser una nave construida en Cataluña, una nave con tripulación catalana o una nave bajo control de las autoridades catalanas. Parece que no estás consciente es la ambigüedad. Y sin resolver ese tema, tu artículo no significa nada."

    Doncs cap d'aquests significats apareix en la història oficial. Talosset. Sort que, encara que una mica curt de gambals, saps escriure 'brainstorming' correctament.

  15. Jan Renard
    01-08-2015 05:11

    Bon treball Francesc! Tot apunta a que la historieta de la 'armada invencible' és un altra mentida de cap a baix. Les fonts originals - quan no s'han destruït - són les que mostren la veritat. Malhauradament, els castellans van fer molta feina. I la destrucció és la seva especialitat.

  16. Textor
    31-07-2015 23:31

    Sorprende que Xavier, al preguntarle qué artículos y libros ha leído, conteste cosas como:

    - Richard Holmes 2001, p. 858: "The 1588 campaign was a major English propaganda victory, but in strategic terms it was essentially indecisive"

    ¿Ha leído esta línea, o el libro entero?

    O bien:

    - Enrique García Hernán, David Maffi (2006). Política, estrategia, organización y guerra en el mar. p. 861. «37 barcos perdidos, como mucho. Únicamente siete se perdieron en el Canal de la Mancha».. Sin referir su porte, ni si se trata de naufragados o en batalla.

    Misteriosa forma de referirse un libro, parece más bien una cita de una frase, con anotación.

    Y, efectivamente, basta dar un repaso para ver que son las referencias del artículo "Armada Invencible" de la Wikipedia en español y de Anglo-Spanish War (1585?1604) de la Wikipedia en inglés.

    Una increíble casualidad nos ha llevado a que las mismas obras que ha consultado Xavier son las que aparecen listadas en la Wikipedia, citadas igual. Y ambos articulistas, el wikipedista y el neohistoriador destacan las mismas frases. ¿De qué naturaleza será esta casualidad?

    Pero es que además Xavier nos deja en la lista de consultados por ejemplo " El Diario Montañés (2009). «La Gran Armada, o lo difícil que es destruir con la verdad siglos de tópicos y falsedades». Consultado el 12 de octubre de 2009". Es decir, que no solo ha consultado exactamente los mismos libros y frases sueltas que los redactores de la Wikipedia, sino que ¡los ha consultado el mismo día!, el 12 de octubre de 2009.

    Descartada la hipótesis de que Xavier, al ser requerido por sus fuentes, haya copiado y pegado sin mirar muy bien qué copiaba de los artículos de la Wikipedia (¿quieres fuentes? toma fuentes al peso), pues supondría dudar de la honestidad de Xavier, solo nos quedan dos posibilidades, una de índole psiquiátrica y otra más fantástica: o bien Xavier es el editor de Wikipedia en Español, lo que consistiría un caso de desdoblamiento de la personalidad, o bien Xavier, en un giro inesperado, ¡resulta ser un Doppelgänger del Wikipedista!

    ¿Desdoblamiento de personalidad o bilocación? ¿Qué es más inquietante? De cualquier modo, Xavier, estás fotut.

  17. Xavier
    31-07-2015 21:27

    La del Joan no sé, la meva:



    - Rodríguez González, Agustín Ramón (2006). Victorias por mar de los españoles (1ª edición). Madrid: Grafite. p. 337. ISBN 978-84-96281-38-7.

    - Josep Maria Albaigès i Olivart, Leyendas en torno a la Invencible ? Grijalvo.com

    - John Barratt. «The Spanish Raid on Mount's Bay. July 1595»

    - Carlos Gómez-Centurión, La Armada Invencible, Biblioteca Básica de Historia (Monografías), Anaya, Madrid, 1987, ISBN 84-7525-435-5

    - Richard Holmes 2001, p. 858: "The 1588 campaign was a major English propaganda victory, but in strategic terms it was essentially indecisive"

    - José N. Alcalá-Zamora (2004). Real Academia de la Historia, ed. La empresa de Inglaterra:(la "Armada invencible" : fabulación y realidad).

    - Aled Jones (5 de mayo de 2005). Transactions of the Royal Historical Society: Sixth Series. Cambridge University Press. pp. 129?. ISBN 978-0-521-84995-1.

    - Enrique García Hernán, David Maffi (2006). Política, estrategia, organización y guerra en el mar. p. 861. «37 barcos perdidos, como mucho. Únicamente siete se perdieron en el Canal de la Mancha».. Sin referir su porte, ni si se trata de naufragados o en batalla.

    - Miguel Zorita Bayón,Juan Ignacio Cuesta (2010). Breve Historia del Siglo de Oro. p. 111.

    - El Diario Montañés (2009). «La Gran Armada, o lo difícil que es destruir con la verdad siglos de tópicos y falsedades». Consultado el 12 de octubre de 2009.

    - Documental "Naúfragos en Irlanda", RTVE, 2013

    - web tudorplace

    - Web Biografías y Vidas. «Isabel I de Inglaterra».

    - Alberto de Frutos. Web Historia de Iberia la Vieja. (26 de marzo de 2013).

  18. Joan
    31-07-2015 20:16

    Els historiadors segueixen repetin el que diuen els documents oficials. Sembla mentida que una cosa tant evident se segueixi negant. La participació catalana a l'Armada Invensible està més que provada. El fet que no posin a la llista les naus catalanes és una evidéncia de censura espanyola duta a terma després del 1714, es tractava de borrar qualsevol gesta naval catalana important.

  19. Guerau
    31-07-2015 17:53

    Que tenien i tenen els postuguesos que no hem tingut ni tenim els catalans?, Aquesta és la diferència de tarannà enfront l'imperialisme castellà, la resposta d'un i d'altres, només una dada per veure lo llestos que van ser els portuguesos, quan van estar dins la corona hispànica i el control castellà, van aprofitar per eixamplar els dominis del brasil, en comptes de disminiur van augmentar el s seus dominis. I segon perquè els castellans no van esborar la història portuguesa?

  20. Xavier
    31-07-2015 14:33

    Bé, no sabem ben bé a quina nau es refereix i per això mateix he posat l'interrogatiu en La Girona, perquè m'estranya que es referiren a aquesta nau com a perduda en Calais, quan La Girona és de les naus que van continuar, van rodejar la Gran Bretanya per anar-hi a embarrancar a Irlanda. Comandava més naus l'Hug? És a la batalla de Calais en si al que fa referència el dietari? S'hauria de mirar aquest document per veure que posa realment. Jo he intentat llegir alguna cosa de la que surt al vídeo, però sols desxifro una de cada deu paraules (un 10% per tant, però ja sé de que va tot, m'he muntat tot sol tota la pel·licula)))

    El que no sé és si en algun document de un tal ambaixador posés "naus angleses", li pegaríem tantes voltes a la qüestió de la nacionalitat.

  21. Xavier
    31-07-2015 13:56

    Bé, tenim el document del dietari del Consell de Barcelona on se'ns diu com es va perdre la galiassa de L'Hug de Montcada en Calais (La Girona?) i com "sols pelearen i moriren en pelea catalans i no de cap altra nació" (minut 29:15)

    O sigui, la tripulació era catalana. Eren nau catalanes perquè la tripulació era catalana, les ensenyes eren catalanes, la construcció era catalana i estaven comandades per catalans de València (al menys les naus de l'Hug, pel que fa a catalans de valència), de forma que te raó l'ambaixador venecià, eren naus catalanes...

    I la carta del Cuellar és més falsa que un duro sevillà.


    http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-naufragos-irlanda/2033024/

  22. Lluís
    31-07-2015 12:29

    Els que conec jo no crec que callin per corporativisme. Ja tenen la seva feina d'historiador, al seu àmbit concret, i no es volen complicar la vida amb recerques estranyes que haurien de fer com feina extra.

  23. Lluís
    31-07-2015 12:13

    Jo també he parlat amb diversos historiadors professionals, i ho vaig fent. La seva resposta sol pivotar sobre: 1) No sóc expert en concretament aquest tema. I no ho puc mirar perquè tinc altra feina. 2) No ho he mirat, però és impossible, se sabria i 3) La majoria de documents no poden ser falsos. Els falsos només poden ser minoria. La majoria estadística és el que més determina la veritat/falsedat.

    En tot cas, en general m'han animat a que m'ho continui mirant.

    El que no he trobat són historiadors que es vulguin mirar res del que miro jo, per contrastar.

  24. Cesc Garrido
    31-07-2015 11:49

    Si que conec historiadors professionals i he deduït que callen per corporativisme. Es fan costat els uns als altres. Et deixo, he d'anar a la Universitat.

  25. super
    31-07-2015 11:44

    no sé si les 10 naus catalanes serien l'equadra de llevant, que també eren 10 i van ser cremades, enfonsades o inutilitzables... l'única nau que s'identifica com una nau mercant catalana és la juliana... dubto que el sr ambaixador sapigués on es van construïr les 10 naus, com dubto també que sapigués l'origen de tots els mariners i soldats que hi embarcaven... o totes les naus eren del mateix tipus o totes anavan identificades de la mateixa manera... si repassem la llista de naus de l'armada només hi ha una nau mercant catalana... algú sap si a les naus mercants mediterrànies se les coneixia de forma generalitzada per "catalan ship"? diria que la raó més lògica per senyalar-les com a catalanes seria per com anaven identificades...

    1- l'ambaixador parla de l'esquadra de llevant o...

    2- existia una altra esquadra catalana que no recull la història de l'armada, o...

    3- que l'ambaixador mentia o l'havien enredat

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
21778
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega, però en Manel Capdevila...[+]
Si En Colom a Castella va ser considerat sempre estranger, això volia dir que mai no hi va tenir casa. El fiscal...[+]
El refrany esmentat al Quixot "andar buscando los tres pies al gato", és una altra prova concloent que el Quixot...[+]