Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 10-06-2013  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
9467

Els instruments de música dels descobridors d'Amèrica

Si els primers navegants a creurar l’Atlàntic amb En Colom eren catalans els seus intruments havien també de poder ser localitzats a Catalunya, on havien de ser conegututs popularment i molt utilitzats. En Bernat Carbó ens ho demostra en aquest article, que publiquem ara, quatre anys després de la seva mort

Bernat Carbó

Entre els cronistes d'Índies, tenim nombroses referències a instruments musicals o bé a músics que fan sonar els seus instruments en determinades situacions que s'esdevenen enla descoberta d'Amèrica.

Per exemple, En Bernal Díaz del Castillo, a la seva Historia Verdadera de la Conquista de la Nueva España, ens diu: "Mandó Cortès tocar el atambor a Camillas, que así se llamaba nuestro atambor, i a Benito de Veguer, nuestro pífano, que tocase su tamborino". Dins la mateixa obra, en un altre passatge, escriu: "Y sin dezir cosa niguna Cortés ni ninguno de nosotros a los atabaleros que el Narváez trahía, començaron a tocar los atabales". O bé, un altre cronista d'Índies, En Francisco López de Gómara, a La Conquista de México, ens explica com En Cortès rep un cacic indígena: "Cortés lo recibió con mucho placer, y para hacerle fiesta y mostrarle cómo los cristianos honraban a su Dios, hizo cantar la misa con solemnidad y sonar los menestriles, sacabuches y chirimías que llevaban". Altrament, En Guillem Coma, dins el Relat de la segona expedició d'En Colón, narra el següent: "Los músicos con sus chirimías y gaitas dejaron atónitos a las Nereidas Galateas, incluso a las propias sirenas con sus acordes dulces como la miel, mientras retumbava la costa con el son de las trompetes y el estruendo de los clarines y el fondo del mar devolvía el eco de los tiros de las bombardas".

I finalment, i tan sols per a posar cinc exemples on apareixen els intruments de música en textos sobre la descoberta d'Amèrica, tenim un altre cronista d'Índies, en aquest cas del primer viatge, que és En Juan de Castellanos, que, a les Elegías de Varones ilustres de Indias parla també d'atambores i d'altres instruments, quan vol explicar el que feien els indígenes al rebre'ls: "Tocaban unos grandes atambores/ Caramillos y flautas imperfectas,/ Sonaban por encima los altores/ Caracoles a modo de cornetas".

Així, doncs, trobem esmentats els atambores, atabales, tamborinos, sacabuches, chirimías, gaitas, trompetas i clarines com a alguns dels instruments de música que portava l'expedició, i caramillos, flautas i cornetas com a referents per a comparar els instruments musicals que exhibien alguns indígenes en una de les trobades amb els descobridors.

Ara bé, tenint en compte els nous corrents historiogràfics que tracten la descoberta d'Amèrica com un fet estrictament català, amb mariners catalans, naus catalanes, port de sortida català i una expedició formada gairebé íntegrament per catalans, el primer que ens hem de preguntar, en el cas que ens ocupa, és: existien a Catalunya tots aquests instruments de música? Formaven part de la cultura popular? Eren instruments coneguts a la cort i ja utilitzats en d'altres expedicions i viatges a noves terres? Vegem-ho.

Pel que fa als instruments de percussió, en primer lloc tenim el conjunt de tambors, tamborins i tabals, és a dir, timbals de diverses mides, més grans o més petits, però tots ells fets de fusta o metall de forma generalment cilíndrica i coberts per una membrana, gairebé sempre de pell, per la part superior i inferior. Pel que fa al mot tamborino, en tenim nombroses referències, i surt idèntic al Tirant lo Blanc, al capítol XXVI: "Aprés tornaren al castell ab moltes trompetes y tamborinos, ab gran triümfo e alegria". Igualment, una variant catalana de tamborí i diminutiu de tambor és el mot tamboret. Menéndez Pidal, al seu llibre Poesía, juglaresca y juglares, de l'any 1942, exposa que en un document del 1294 es fa referència a un joglar català anomenat "Johanet, joglar del tanboret". O bé En Valeri Fuster, poeta valencià, per bé que ja al el segle XVI, esmenta tot un conjunt d'instruments musicals entre els quals hi ha "flautes i tamborets", al poema "La cric crac". En canvi, pel que fa als atambors, segons En Coromines, durant l'Edat Mitjana a Catalunya, hi havia les variants tambor, tamor, i tabor per referir-se, evidentment, al mateix instrument. Aquest darrer mot –tabor– és el que s'usa, segons En Coromines, a la Crònica d'En Jaume I, i l'altra, tamor, la trobem en una altra Crònica, la d'En Ramon Muntaner, al capítol CCXCII: "Ab altres qui érem per la ciutat de València, ab nostres bornadors davant e ab nostres trompes, e tabals, e dolçaina e tamor". En aquest darrer text, a part del tambor, anomenat tamor, també hi apareix el tabal, un dels altres instruments que surten als textos dels cronistes. I, certament, un altre autor que també esmenta els tabals com a instrument d'ús a la Catalunya medieval és En Romà Escalas, dins la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, al capítol que tracta els instruments musicals des dels inicis al Renaixement, i més concretament a l'hora de referir-se als intruments d'un segle anterior al regnat d'Alfons el Magnànim, és a dir, el segle XIV. Hi escriu "per a les solemnitats i els tocs militars, les trompetes, les trompes i els atabals seguien exercint la seva funció heràldica tradicional, associada al poder reial". I, encara més, Ma. Carme Gómez Muntané, a La música en la casa real catalanoaragonesa durante los años 1336-1432, publicat l'any 1979, cita un document de la cancelleria catalana datat el 6 de novembre de l'any 1377, on l'Infant Joan sol·licita un tabal: "Entés havem que vós tenits I tabal de Ribera, perque volem que lo lliurets an Johan Gener lo qual ell nos trameta segons que per nostra li fem saber".

D'altra banda, pel que fa als instruments de vent, hem vist com els cronistes citaven les xeremies, les gaites i les caramelles [aeròfon, petit, de fusta o de canya, amb bisell o de llengüeta; tub melòdic de la gaita], instruments de la família de la cornamusa, que consisteix en un bot o sac de cuir, que fa de dipòsit d'aire, amb diversos tubs fixats, tubs que tenen uns pavellons més o menys pronunciats. A Mallorca i a Menorca, xeremia és sinònim de cornamusa, però al Principat també s'entén per xeremia el tub sol, de fusta o de canya i de llengüeta simple o doble; és a dir, sense cap bossa que faci de dipòsit d'aire. Tots aquests instruments són coneguts a Catalunya abans de la descoberta d'Amèrica. En Roma Escalas, altre cop dins la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, ens diu que "la formació bàsica de la cobla de ministrers procedia del segle anterior [referint-se al segle XIV] amb les xeremies i les bombardes, instruments aeròfons de canya doble i so potent".

Igualment, en Ramón Andrés, al seu Diccionario de instrumentos musicales, escriu el següent: "La chirimía formaba una familia junto a las bombardas. De hecho, estuvo considerada como un discante de éstas. Ya en algunos documentos medievales se advierte una distinción entre sus miembros. Por ejemplo, en la casa catalanoaragonesa se hace alusión a la xelamia petita [xelamia és una variant de xeremia] y la xelamia gran". I el mateix passa amb les gaites. Ma. Carmen Gómez Muntané, al seu llibre anteriorment citat, exposa una llista de gaiters de la casa reial catalana entre 1336 i 1442, entre els quals hi ha Pere Seguer, Johani [?] Queser i Johan de Mascum, entre d'altres gaiters. Així mateix, En Ramón Andrés, al seu Diccionari, també diu que En Pere el Cerimoniós "contó con la presencia de diversos gaiteros como Ugoni de la pelliça, Guillemi [?] Veguer, Jaquet Tricot, Pere Castelló, Francesc de Montalba". Segons l'Andrés, a la Cort del Comte d'Urgell també hi ha documentats els gaiters Andreu Bonach, Pere Barat i Simon d'Ortega. I per si en quedés cap dubte, també en Ramon Escalas ratifica que la gaita havia estat un instrument d'ús a la cort: "Altres instruments com la gaita o cornamusa, el rabec, el flabiol, el tamborí i el tambor de cordes, a desgrat de la importància de què gaudiren a les corts de segles anteriors, quedaren relegats durant el Renaixement al pla secundari de la música popular; per exemple, el tamborí, que donava suport rítmic a la música de dansa executada amb aquests instruments". En canvi, pel que fa a la caramella, per bé que no hi ha documents que la vinculin estretament a la cort, sí que n'hi ha diverses referències en d'altres textos literaris. En Ramon Llull l'esmenta al capítol VII del Llibre de la contemplació en Déu: "Lo juglar ha art e manera en fer lo so en la samphonia o en la caramella"; i també al Novell tractat d'Astronomia: "Encare són trompadors e sonen caramelles". O en Valeri Fuster, en el mateix poema que comentàvem anteriorment, té un altre passatge amb els versos següents: "Fiu-li aprés, per'namorar-la,/una dolça musiquella, /.../ lo diguí faca's, sus, doncs!/ que trumfe la caramella".

Pel que fa a un altre grup d'instruments de vent, teníem les trompetes, els sacabutxons i els clarins. De trompetes en trobem en molts texots anteriors a la descoberta. Per exemple, en la Crònica d'En Pere el Cerimoniós hi apaereix un fragment on s'explica un dels usos de la trompeta com a instrument d'avís i d'alerta: "Ab la gràcia de nostre senyor Déus, en hora d'alba, al primer toc de la nostra trompeta, tothom se curàs de regonèixer totes les bèsties, de referrar e donar civada, e, a la segona trompeta, tothom almorzàs, e, a la terça trompeta, tothom regoneguès e prengués ses armes, e al quart toc de la dita trompeta, tohom fos sobre els cavalls e seguís nostra bandera". I també al Tirant lo Blanc, al capítol CDXVIII: "Ab l'esclafit tan gran de les trompetes e anafils e botzines e crits molt grans"; i al capítol XXV: "Anaren a poc pas fins que foren al castell on los moros s'eren fet forts, e aquí pararen lo camp e reposaren aquella nit ab alegria inestimable; e al matí, en l'alba clara, lo rei feu tocar les trompetes e armà's tota la gent".

Igualment, quant al sacabutxó, val a dir que és l'antecessor de l'actual trombó, i va ser un instrument molt usat als segles XV i XVI. En Josep Ma. Lamaña, als articles "Los instrumentos musicales en la España medieval" i "Los instrumentos musicales en la España renacentista", publicats a Miscellania Barcinonensia al 1975, afirma que "ya tenemos referencias concretas de su empleo en la corte de los Reyes Católicos y asimismo hallamos también documentos del año 1480 relativos a la enseñanza del sacabuche en Barcelona". I també En Ramon Escales confirma que "La trompa amb colisses o vares, semblant al nostre trombó, s'introduí a partir del segle XV, anomenada sacabuitx o sacabutxo".

I pel que fa al clarí, cal advertir que és una trompeta medieval, normalment de fusta, i que és més aguda que una trompeta. Segons l'Andrés, es coneix a Catalunya, com a mínim, des de l'any 1400, indistintament amb els noms de clarí o claró. I també surt al Tirant lo Blanc, concretament al capítol CDXLVIII: "Com l'Almirall véu venir a Tirant, féu tocar les trompetes e anafils e clarons, e ab grans crits saludaren al Capità".
Així. doncs, hem vist que tots aquests instruments existien a Catalunya segle XV i segles anteriors, que eren instruments coneguts a la cort i que alguns d'aquests instruments ja s'havien utilitzat en d'altres conquestes o expedicions a noves terres. Un cop resolta la primera qüestió, la segona qüestió que se'ns planteja, gairbé immediata, és la següent: I a Andalusia? I a Castella? Existien també aquests intruments de música a
l'Andalusia del segle XV? Perquè, si els mariners eren andalusos, havien de dur, evidentment, instruments que es toquessin a Andalusia aquella època. O bé si n'hi havia de castellans, haurien de portar instruments que es coneguessin a la Cort de Castella. Això és un nou afer que, si m'és possible, us explicaré, amb molt de gust, en el proper Simposi.

De moment el que queda clar és que els mariners que van anar en els primers viatges colombins duien instruments ben coneguts i molt utilitzats a Catalunya.

Bernat Carbó

Escolteu la gravació en MP3




versió per imprimir

  1. Jan Renard
    05-10-2015 09:24

    S'ha de reconeixer que aquest web fa molt mal a Espanya, hahaha. Com cou la veritat...

  2. Marc
    20-07-2015 02:27

    No intervinc per a respondre a ningú però ja que es parlava de premis Nobel, és interessant saber què va passar amb la candidatura de Trueta. Sobretot per a fer veure la realitat de la situació de la cultura catalana que és exactament la mateixa ara que durant el franquisme.

    "L'opinió generalitzada coincideix en què la cultura catalana té molt poques possibilitats que, algun dia, l'Acadèmica Sueca, tan sensible a les pressions polítiques, tingui prou indepèndencia de criteri per premiar els seus representants. No us penseu pas que aquesta conclusió és fruit d'una actitud gratuïtament paranoïca. Al contrari, la història del premi instaurat per Alfred Nobel ha acumulat en els seus més de cent anys d'història, alguns greuges amb la cultura catalana.


    És el cas d'Àngel Guimerà, escriptor que havia assolit, a principis del segle XX, una fama internacional ben merescuda, gràcies a la seva obra poètica i teatral, traduïda amb èxit a les principals llengües europees. A banda de dramaturg i poeta, Guimerà era un significat representant del moviment catalanista. Segurament per això, l'Acadèmia Sueca, que tenia previst concedir-li el premi Nobel de literatura de l'any 1904 juntament amb l'occità Frederic Mistral, es va fer enrere en l'últim moment, per pressions del govern espanyol i va atorgar el premi a José de Echegaray, prestigiós enginyer i matemàtic, més famós pel fet d'aparèixer en els bitllets de 1000 pessetes que per la seva contribució a la literatura universal. La concessió del nobel de literatura a la seva obra va ser criticada durament fins i tot en els cercles literaris i culturals castellans.


    O el cas del doctor Josep Trueta, la importància de la seva contribució a l'avenç de la ciencia mèdica va fer que fos proposat per al Premi Nobel de medicina en diverses ocasions. Premi que no va rebre, tot sembla indicar, per la intromissió política espanyola, motivada també pel fet de ser un català plenament compromés amb el seu país. José Antonio Molero, en el seu apunt biogràfic de Josep Trueta a Gibralfaro la revista de creació literària i humanitats de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Màlaga ens diu:


    "Pero esta militancia democrática y catalanista de Trueta le había malquistado la voluntad del régimen franquista, que vetó su nombre en el ámbito científico español durante muchos años, e incluso impidió, a través de severas presiones diplomáticas, que recibiese el Premio Nobel, al que Trueta había sido nominado en dos ocasiones?.


    Encara va més lluny el professor Llauradó de la University School of Medicine de Loma Linda (Califòrnia), com queda recollit al Butlletí del Casal dels Catalans de Califòrnia (tardor de 1997).


    "Havia estat nomenat vegades mantes per al Premi Nobel. Fa poc, l'historiador lleidatà Josep Maria Prim que estava a Estocolm el 1975 a l'entorn decisori dels Premis Nobel ha divulgat que el Sr Salvador de Madariaga, republicà, ministre de Justícia en el gabinet de Lerroux al 1934, antifranquista, home de gran prestigi internacional, però també totalment incomprensiu del fet català, s'hi oposà d'una manera draconiana al nomenament d'En Trueta, perqué Madariaga creia que un Premi Nobel atorgat al Dr Trueta el 1975, l'any quan el General Franco es moria "hauria suposat una patent internacional per al nacionalisme català? i, com que ell el coneixia molt bé perquè havia estat veí d'En Trueta a Oxford, sabia que En "Trueta hauria utilitzat la distinció en benefici de la sobirania de Catalunya"".

    Jo afegiria a això el cas de Carner.

  3. Joan Còdol
    18-08-2013 17:20

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  4. VARDULIA
    18-08-2013 16:19

    Cataluña no pinta nada en el Descubrimiento de América. Fué obra de la Corona de Castilla que era la más extensa de occidente y de la península. (80% del territorio y 8 millones de pobladores, frente a 1 millón de la Corona de Aragón) Ya saben aquello de NUEVO MUNDO DIÓ COLÓN A CASTILLA Y LEÓN. Saludos del MUNDO HISPANO que habla, reza, se comunica en español (500 millones) desde RIO GRANDE o TEXAS (de tejas) hasta CABO DE HORNOS (fin del mundo) y desde CALIFORNIA (de cal y forno) hasta FILIPINAS (de Felipe II)

  5. Joel
    07-07-2013 17:50

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  6. Remigio
    07-07-2013 17:23

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  7. Joan del riu
    28-06-2013 13:08

    Montse. Gràcies per la teva aportació al tema de la guitarra catalana vs. guitarra espanyola. Així, amb permís de l'audiència, tornem per uns moments a centrar el debat al tema de l'article d'en Bernat Carbó, que són els instruments de música a Catalunya, i a la confederació catalana, als sXV i XVI Podem llegir a la wikipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_del_Mil%C3%A0 que Lluís del Milà era escriptor i músic, especialista en viola de mà. La viola de mà, per contraposició amb la viola d'arc, és la viola que es polsa amb la mà i amb els dits; traduit al castellà com a vihuela, una castellanització directa del mot català viola. Per tant podem dir que en Millà era un expert violista, i si ho volem dir a la manera napolitana, direm que era un expert 'guitarrista' entenent que el seu instrument era la guitarra espanyola (que a l'època volia dir catalana), és a dir la viola de mà. http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_del_Mil%C3%A0 Aquest Lluís del Millà era músic i també escriptor .............. .................... Segons en Jordi Bilbeny al seu article 'Amagau la valencià' que es pot consultar a http://www.inh.cat/articles/Amagau-lo-valencia!-1-3- ..................... el llibre d'En Lluís del Milà, Lo Cortesà, del 1561 ("escrit, en part almenys, abans del 1538", precisa En Rubió i Balaguer), traduit al castellà i del qual no se'n conserva l'edició en la llengua original, tot i que, a l'"Epistola Proemial" l'autor hi deixa ben clar que el llibre "representa la corte del Real Duque de Calabria y la Reyna Germana (virreis de València): con todas aquellas damas y cavalleros de aquel tiempo" i "haziendo que hablen en nuestra lengua Valenciana como ellos hablavan" A continuació, un enllaç interessant per a saber-ne més, sobre la guitarra catalana http://liraindiana.blogspot.com.es/2011/02/mes-sobre-la-guitarra-catalana.html

  8. sita
    28-06-2013 10:01

    Planas. Ves al cuartel a comer garbansos. Arri Planas

  9. Guerau
    27-06-2013 21:46

    Si, Catalunya está més evolucionada, però ha estat molt pitjor governada que Castella, els dirigents catalans (per dir alguna cosa) s'han retratat en la història com uns ineptes i incapaços de mantenir un estat independent... per molta evolució cultural que haja hagut a la mediterrània. bé no podiem ser els millors en tot... i la història ho demostra també... si.. altres nacions petites com Holanda o Dinamarca han estat a punt de desaparéixer pero tenen alguna cosa que no hem tingut els catalans... i no valen excuses de geopolítica... ho hem d'admetre... que França i Castella estaven en contra d'una Catalunya independent.. però també Alemanya, França i Anglaterra es volia cruspir Holanda o el cas de Portugal.

  10. cesc
    27-06-2013 20:37

    Planes, ves a guardar els bens, o els xais, o els corders, com en diguin al teu poble

  11. Pere Blavet
    27-06-2013 19:48

    Mari, leny,

    les millors gambes les de Palamós, creu-me!

  12. Pere Blavet
    27-06-2013 19:45

    Gerard Planas Madurell,

    doncs per no ser catalán ni castellano tal com dius el teu nom bé que ho sembla.

    Lo dels premis Nobel es pot agafar per moltes bandes,

    Primera,

    Els castellans tampoc en teniu tants, especialment per ser una tant gran potència amb estat propi.

    Segona: Prou que se n'ha cuidat el cos displomàtic espanyol de que mai cap català rebi un premi nobel, tu espera't a que fotem el camp d'aquest catau de fures prenyes i veuràs com canviaran moltes coses, nosaltres ens farem visibles i vosaltres petits petits petits...

    PASSAREU A NO SER RES, perquè tota l a projecció internacional que teniu és d'orígen català, excepte l'Enrique Bunbury y los hermanos Calatrava.

    Per últim, donar valor a una institució que dóna el seu valuós títol com a premi al Barack Obama per la pau o el de literatura a un neofacha com en Vargas Llosa...què vols que et digui, fa força temps que el premi nobel ha caigut en desgràcia, per tant busca't un referent més digne xato.

  13. Madritleny
    27-06-2013 16:17

    P.B.: suerte que tienes que tienes que trabajar, porque me acabas de soltar una chapa que... Sigues bo, siusplau, treballa amb la teva suor per pagar impostos a Escanya, i potser arribis a escriptor del diari Ara! I la veritat, m´importa ben poc als teus "amics" de NY! Qui ets penses que sóc? El teu psicóleg? Au, vinga, va, estas una mica sonat...

  14. Pere Blavet
    27-06-2013 13:47

    Apreciat Madri,

    jo es que treballo i no puc dedicar tant temps a educar-te, així que per avui et dedico l'últim esforç a readreçar-te.

    Parles en la teva última intervenció de "prejudicis" i "tópicos" quan ets tu la unica persona que ha pronunciat:

    Txarnego
    Catalinos
    Andaluzes
    Barracones
    Colonizadores


    Mira, ja se us veu el llautó abans de que arribeu. Només ha calgut identificar-te d'agitador i has començat a treure tot allò que vosaltres considereu propi de l'agitació i l'ofensa, paraules que insistiu a atribuirnos i que en realitat només pronuncieu vosaltres, a 13TV, a la Cope, al canal del toro, en les reuniones de ministros, en els sindicats...

    D'aquestes paraules que llistes les mes ofensives no les he sentit encara mai sortir de la boca d'un català, de la vostra, bastant sovint.

    Fins i tot t'atreveixes a insultar la gent per si es de poble o de ciutat. Que sàpigues que per un senyor de NY, especialment si és d'orígen espanyol, els de Madrit sou un poble de merda, un barri mal fet... Per tant s'ha de ser molt curt de recursos per jutjar les persones pel tamany del nucli urbà en el que resideix.

    A més aixo ho diu un orgullos patriota de la nación con mas AVE de Europa. L'AVE que uneix ciutats espanyoles de 15.000 habitants! La teva visio imperialista és la que us fa pobres i condemnats a l'autodestrucció.

    Per cert, lo del teu pseudònim de Madrileny és una mostra més de que el teu subconscient nacional espanyol supera el teu sentit comú. Foteu a parir tot lo català pero`mai marxarieu d'aqui, perquè encara que us fot quan aneu a la capital del reino veieu que apart de la llengua us uneix ben poques coses i que teniu més de catalans que no pas de castellans, fins i tot en l'autoodi que tu esmentes.

    Et desitjo el millor i que tinguis sort i t'ascendeixiin quan es jubili el teneinte Trashorras que mai ningú hagués pensat que es jubilaria en territori ocupat i amb la vergonya de jubilar-se en el moment mes àlgid de rebeldia contra la corona de "los catetos locales pendientes de asimilacion´".

    Estic segur que en el fons ets bona persona i fins i tot tens remordiments pel que fas, que et passen per uns dies quan t'igressen la nòmina del cuerpo, però cap allà el dia 16-18 de cada mes et tornen a venir.

    Però si us plau, no ho facis pagar amb la integritat fisíca de la teva familia, seria molt patriota i propi d'una cultura poc evolucionada, però la teva familia no en te cap culpa i això no et fara més patriota.

  15. Madrileño
    27-06-2013 13:28

    Pere Bolet: je, je... imaginació tens una mica! Je, je... L´ho dels braus ho dius per les dues plaçes a BCN, i la que va existir a Girona fins... l´any 2006! Imagino que el colons como jo, que veníem del Sud, no xartnegos como tú de tota la vida, de socarrel!, només veniem a Catalunya perque ens regalessin el treball (res de barraques o barracons infra-humans), i a veure el toros. M´agrada el teu enraounar. Segur que ets un andalús de Iznajar, o Almeria, donant lliçons de catalanitat! Després parlarás d´autodi! Je, je... Si, Bolet, tens tota la raó! Ahora en serio, catalinos... ¿Se puede entablar un diálogo inteligente con vosotros sin que el debate caiga en los delirantes tópicos que no responden a la realidad? Prejuicios tenemos todos. Deformación del espíritu humano, ajeno a cualquier atisbo de nacionalidad.

  16. cesc
    27-06-2013 13:15

    Madrileny, a veure si ens sorpreneu demostrant que sou una societat evolucionada i deixeu que els catalans votem en un referèndum independència si o independència no. Sé positivament que no passarà. Tocarem les trompetes, els clarinets i les cornetes

  17. Pere Blavet
    27-06-2013 13:14

    Mandrileny:

    tens molta raó amb la teva reflexio sobre els correbous, però`amb alguns matissos:

    Lo de que a catalunya hi ha una tant gran afició taurina... en els vostres deliris subsidiats por el ministerio de cultura segurament que sí, la realitat es ben diferent, de fet els 'catalans' que conec jo declarats taurins són més aviat partidaris d'opcions polítiques que tenen poc o res a veure amb el catalanisme, i no dic nacionalisme, em quedo només amb el catalanisme constitucionalment tolerat (ah aha ah! com si aixo existis!).

    Respecte a lo dels correbous, fixa't on es practiquen! i fixa't qui hi participa! No es pot negar que molts catalans del sud gaudeixen aquesta festa, si es pot dir festa, i és un de tants càncers que encara ens hem d'extirpar, tot vindrà... per no extendre'm i per no fer-te la vida fàcil, només pregunta't perquè a girona no se celebra això dels bous embolats i a la frontera amb Castella sí...

    Per la resta tampoc et puc contestar massa perquè bàsicament et limites a copiar-i-enganxar el que primer he escrit jo. És el que vas aprendre en aquell "cursillo para funcionarios" que vas fer amb les subvencions del FORCEM l'any 1996

    Em pregunto però pels teus comentaris últims sobre una sèrie de mitjans escrits en català qui coi ets, des de quina comissaria de la PN estas escrivint i com és que t'han degradat d'espia infiltrat a simple agitador de les xarxes. Veient la teva capacitat per comprendre el català més enllà del nivell del google translator m'imagino que deus ser el típic funcionari de passaports o DNIs destinat a Igualada o Berga que es va enganxar la mà a la plastificadora i després de passar-se 8 mesos de baixa per haver-te trencat una ungla i cansat d'anar a buscar els nens a l'escola que intentes castellanitzar en totes les assemblees del AMPA, al final t'has reincorporat en un raconet de l'oficina realitzant "trabajos de asimilación y contrainteligencia" que bàsicament es limiten a escriure a les xarxes socials amb dos dits i fent servir internet explorer 6 amb un PC ronyós de fum de tabac que no pareu a la nit i que te un "salvapantallas" que diu "Real Madrid" o "Ordenador de Miguel - Prohibido tocar"

    Malaguanyats diners els que inverteix amb tu el CNI. Jo ho faria bastant millor.

  18. Madrileño
    27-06-2013 13:06

    Pere - Bolet: como a bolet comestible no ho ets tant. Imagino que serás de poble, no de ciutat! Als pobles teniu molta imaginació, supersticions, aquellares, etc. Sobre els teus calificatius... ets un geni, un cráck! L´ho mes trist de tot aixó es que ho penses de veritat!

  19. cesc
    27-06-2013 12:54

    Existeixen, l'evolució demogràfica, l'evolució mental de les espècies, l'evolució tecnològica, .... Evolució = Desenvolupament gradual, creixement. Jo m'estic referint a l'evolució mental, per això dic que la societat catalana és més evolucionada. A tu t'escandalitza tot menys tot allò que és realment un escandol. A mi m'escandalitza que Bankia guanyi avui 167 millons. Yo sóc català i dic tranquilament, sense que m'escandalitzi que la societat danesa és més evolucionada que la catalana. No m'escandalitza. És així tiu, ademés les daneses estàn bonissimes. A veure si obres una mica la ment. Surt de Madrid, apren català

  20. Pere Blavet
    27-06-2013 12:52

    un aclariment Marit-guenyo:

    respecte a això que dius: parece que das a entender que "no somos aptos" como sociedad, y que los catalanes si.

    És un fet que per a la societat catalana i els ciutadans catalans d'ara i de fa 5 segles es certa la teva afirmació de que "no sois aptos como sociedad" en el ben entès que cap als catalans Castella ha estat i és una societat depredador, destructiva i destructora, expropiadora i evolutivament pretèrita, obsoleta, negativa i sobretot farnicúrbia.

  21. Madritleny
    27-06-2013 12:35

    Cesc: la palabra evolución hace referencia a la biología por mucho que te moleste, y recuerda a Charles Darwin. ¿Te suena el darwinismo-social? Cuando te refieres al resto de España de la manera en que lo haces, parece que das a entender que "no somos aptos" como sociedad, y que los catalanes si. Lo siento, no puedo estar de acuerdo con lo que dices. Es más, me escandaliza que haya gente como tú que todavía piense así. Estamos en el s. XXI, no en el XIX.

  22. cesc
    27-06-2013 12:29

    Gràcies Blavet. Alguns madrilenys confonen ser més evolucinado amb ser superior. Jo mai he dit que un català sigui superior a un madrileny. Tinc coneguts a Madrid molt intel • ligents, ara bé són uns carques de molta cura. Tenen respostes com el madriletnyo que apareix per aquí. Una societat és més evolucionada que una altra quan ha efectuat més revolucions, ja siguin armades o de pensament. Per exemple una societat que no deixa votar a les dones està considerada una societat menys evolucionada que una societat que deixa votar les dones, encara que estiguin folrats de pasta com Aràbia Saudita. Madrid no deixa votar els catalans.

  23. Madritlenyo
    27-06-2013 12:28

    Pere: pienso lo mismo de ti. Dices alegremente refiriendote a Castilla: "parlem d'una societat que encara mata animals com a festa i goig col·lectiu o que només fa 30 anys encara tenia pena de mort civil (menys de 10 en el cas de la justícia militar militar)", y no te has parado a pensar que en Cataluña existe una fuerte tradición taurina, matando a la bestia también -como también ocurre en el País Vasco... ¿Has estado en la Semana Grande Bilbao?-, sin entrar a valorar la crueldad que supone el Corre-bous. Imagino que ver correr a un animal asustado con fuego en la cabeza, en una muestra del buen hacer, y nada salvaje, "Catalan style", ¿verdad? Pero como tú dices: "parlem d'una societat que encara mata animals com a festa". Matar, maltratar psicologicamente, en fin... ¡crueldad animal! Pero aqui en la siempre autorealizada Cataluña, los que repartís patentes, no veis la viga que tenéis en vuestros ojos. También dices algremente: "Efectivament, es una societat menys evolucionada, i a mes estancada, que ha perdut la capacitat d'avançar, que de fet està condemnada a la involució. És com una estrella SuperNova que esta lluïnt per sobre de les seves possibilitats abans d'extingir-se. Els exits de la roja, tenir més Km d'AVE que ningún a Europa o els deliris immobiliaris del senyor Aznar són aquestes "lluentors" finals abans que se'n vagi tot a parir". Hablar de sociedades más avanzadas o evolucionadas en Occidente, en el s. XXI no tiene mucho sentido. ¿Por qué es más evolucionada Cataluña que el resto de España? Hablas de Aznar (Asnar como os gusta llamarles a los nacionalistas catalanes), del AVE, delirios inmobiliarios, etc., etc. Hoy viene en La Vanguardia que Holanda (¿la Catalunya del Nord?) ha entrado en recesión precisamente por... la especulación inmobiliaria. Te recuerdo que países mucho "más evolucionados" que España, como los EE.UU., tuvo una fuerte crisis... inmobiliaria en los años 30 del siglo pasado, y desde 2008 ha vuelto a tener, y tiene, otra de mayor envergadura. Sobre las mamarrachadas que dices sobre "enemigos", y demás, sólo hay que leer foros como este, Nació-Digital, e-Notícies, Ara, El Punt, para ver como los ultras-nacionalistas se refieren al resto de españoles, no catalanes. Pero Cataluña es un oasis, y gente como tú sólo ofrece sombra.

  24. Pere Blavet
    27-06-2013 12:07

    a MadritGenyo:

    Discrepo del teu qualificatiu de "racista" cap al comentari d'en cesc i cap a la seva persona.

    Ell compara dues societats, dues cultures, no pas una hipotetica qualitat o característica genètica entre dues races, per tant la qualificacio de "racista" es més incendiària que no pas subjecte de debat o reprobació.

    Seria com dir que els hidalgos castellans de la segona conquesta de sudamerica van practicar el genocidi per racisme, jo no ho creuria mai perque els castellans no ho son de racistes, simplement menyspreuen tot allò que és diferent a ells, però aixo no és rcisme, es odi congènit a la diferencìa i una clara expressió d'incultura i intol·lerancia, d'aquí que sigui una societat menys evolucionada.

    Parlem d'una societat que encara mata animals com a festa i goig col·lectiu o que només fa 30 anys encara tenia pena de mort civil (menys de 10 en el cas de la justícia militar militar).

    Parlem d'una societat que diu Enemigo quan nosaltres diem Adversari.

    Parlem d'una societat que diu Arma quan nosaltres diem Eina.

    Parlem d'una societat que clama Venganza quan nosaltres demanem Justícia.



    Efectivament, es una societat menys evolucionada, i a mes estancada, que ha perdut la capacitat d'avançar, que de fet està condemnada a la involució. És com una estrella SuperNova que esta lluïnt per sobre de les seves possibilitats abans d'extingir-se. Els exits de la roja, tenir més Km d'AVE que ningún a Europa o els deliris immobiliaris del senyor Aznar són aquestes "lluentors" finals abans que se'n vagi tot a parir.

    MadritGenyo:

    en Cesc té molta raó´i el seu comentari de "fachilla" no en té res. Si vols saber que és un facha gira la mirada cap a madrit, allà en saben un munt, de fet no només no n'han perdut la pràctica, diria que a més s'entrenen cada dia...

  25. Madritlenyo
    27-06-2013 11:48

    Cesc: eso que has escrito, no te lo crees ni tú. Déjame que te diga que eres un racista, ¿cómo puedes escribir: "la societat catalana és més evolucionada que la castellana i d'aquí ve el conflicte", y quedarte tan tranquilo? Por suerte, tú no eres Cataluña, y no representas a nadie. Eres un fachilla que va repartiendo "patentes" de catalanidad, y la inteligencia no te da para más. ¡Lamentable!

  26. cesc
    27-06-2013 09:13

    Planas, els instruments no tenen perquè ser un invent català, però estaràs d'acord que el terme –trompeta- que s'utilitza en castellà és manllevat del català. Sembla més lògic que en castellà es digués –trompita-. El mateix passa amb el terme –corneta-,- cuernita-. Sembla que molts termes tècnics castellans provenen del català. Saps que és un -puntal-en castellà?, Saps que és un-cordón-en castellà-. Saps que és la –carena- d’un vaixell (en castellà) ?. Haurien ser un -punto alto-,un - cuerdón- -la carena es una mesura de la quilla-. Et poso petits exemples que posen de manifest que la llengua castellana xucla de la llengua catalana. El referent de la llengua castellana sempre ha estat la llengua catalana, llavors el referent de la societat castellana és la societat catalana. Ja som al cap del carrer. La societat catalana és més evolucionada que la castellana i d'aquí ve el conflicte. Si els catalans tenim natació, Madrid vol natació, si els catalans tenim tennis Madrid vol tennis, si els catalans fan olimpíades, Madrid vol Olimpíades, si els catalans tenim estrelles Michelin, Madrid vol estrelles Michelin. No s'acaba mai. L'última, és que ara resulta que Madrid és una ciutat mediterrània. Planes canvia el xip. Mira-t'ho des del punt de vista català i veuràs com tot encaixa.

  27. Montse
    22-06-2013 22:48

    Trobo molt interessant i ajustat el que diu en Joan del riu. Demostra estar molt ben informat. A mi sempre m'ha estranyat el nom de "guitarra espanyola" donat a un instrument del que els primers i millors compositors eren catalans. Del primer que en tinc notícia és d'en Luis Milan, dit també Lluis del Milà, que va viure sembla que a València entre el 1500 i el 1561. Compositor i "vihuelista" precisament, autor de tres llibres editats de composicions i relacionat amb el famós Cançoner d'Upsala o Cançoner del Duc de Calàbria, a qui va servir i va treballar per a ell. En Narciso Yepes té gravacions de peces de viola seves. Al S. XVIII tenim en Ferran Sor (o Sors) barceloni, molt més conegut, que va viatjar a Sant Petersburg i per tota Europa i que junt amb Francesc Tàrrega, de Villarreal (Castelló), conformen el corpus d'estudis que tot aspirant a guitarrista ha de conèixer. Tots dos amb gran quantitat d'obres molt tocades als concerts de guitarra d'arreu del món. A Andalusia han excel·lit en el que en diem guitarra flamenca, un altres estil diferent i que precisament a Catalunya ha tingut també i té primeríssimes figures. Però els "primeres espases" de la guitarra càssica, que jo sàpiga, van ser catalans. Montse

  28. Joan del riu
    17-06-2013 20:06

    Crec que l'etimologia de Clarinet podria ser perfectament catalana. No tant per la doble via de clar i net; que això és, si m'ho permeteu, folklorista, o fins i tot naïf. Seria com dir que catalanet significa català polit. Fixeu-vos: de Tupí -> tupinet. de Martí -> Martinet. de Cosí -> cosinet i així en català en trobaríem dotzenes... doncs ara ve la bona: de Clarí -> clarinet. És a dir, es tracta senzillament d'un dimninutiu de clarí. Ara bé, Clarins i clarons són instruments esmentats ja en segles anteriors com bé explica en Bernat Carbó. Tanmateix, l'invent del clarinet es produeix a Alemanya i és posterior (XVIII). Aleshores el nom que pren i la seua etimologia es compliquen, car l'inventor intervé a l'hora de "batejar" el seu instrument (Klarinette) Pel que fa a la guitarra: D'on ve el nom de guitarra? doncs ve d'una paraula àrab: Quitar, d'orígen Persa CItar, provinent de l'indi a l'ensems. Tot és la mateixa arrel indoeuropea. Aleshores va passar al provençal com a guitarra i a d'altres llengües europees: guterra, cítara, sitern, cistra, tot és la mateixa arrel de la cítara o sitar persa. Però aquest és l'orígen del nom, no de l'instrument que nosaltres coneixem com a guitarra. Aquest nom s'associa a l'instrument que té forma de gota, forma de pera, i no pas una forma de vuit. L'expressió "guitarra espanyola", que nosaltres associem a l'instrument amb forma de 8, ens segueix des de fa molts anys, des del 1400 segurament. I per què la gent l'anomena guitarra espanyola? De fet, aquest instrument s'hauria de dir viola, viola de mà. Però va canviar de nom. I si no, mireu com els portuguesos, d'allò que nosaltres en diem guitarra, encara en diuen viola. El nom de viola ve de l'època dels trobadors. Al segle XVI, com tantes altres coses, es va castellanitzar com a vihuela, vihuela de mano (clara castellanització de viola, nom occità i català que ve, com dèiem, de l'època dels trobadors). En aquella època, aquest instrument (la viola de mà) va anar substituint el llaüt com a instrument polifònic i la dominació catalana el va anar escampant pel tot el món, no només al Mediterrani sinó a Amèrica, i d’Amèrica a tot el món, fins a Hawai ha arribat, com a guitarró (cavaquinho) que els portuguesos van portar a Les Açores i de Les Açores va anar a parar a Honolulu, i és el famosíssim Ukelele, que no és altra cosa que un guitarró català. Però situem-nos per un moment al regne de Nàpols: ja sabem que en aquell època els espanyols eren els catalans, sobre tot per als italians. Perquè si els mateixos Borja eren espanyols (i tothom en deia espanyols) doncs és ben cert que la identitat espanyola en aquella època no tenia res a veure amb la identitat espanyola que es coneix avui en dia, sinó que era més aviat la identitat catalana i el domini català que tenia aquesta potència marítima, militar i política que ja hem vist amb l’exemple dels Borja i molts altres exemples que podríem anar esmentant. Doncs va ser segurament al Regne de Nàpols que es va re-batejar l’instrument, que era una viola de mà, com a citara (quitarra) espanyola, per assimilació amb d’altres instruments que s’assemblaven, que eren instruments de corda, i també per a diferenciar-lo del que sí que era una guitarra, una guitarra autèntica: la cistra, la guitarra italiana, la guitarra anglesa. I el que és més curiós és que aquest nom i cognom “guitarra espanyola” encara el fem servir amb el mateix sentit: diferenciar la guitarra espanyola, que és aquesta que té cordes de budell, o de nailon, d’altres guitarres com poden ser les guitarres elèctriques. Bé, per tot això, i també perquè durant segles la major part de guitarres del món es feien a Catalunya, a València i a l’Aragó, podem assegurar que la guitarra espanyola és un instrument català.

  29. cesc
    13-06-2013 17:56

    Deu ser pel sentit de l'humor que tenim que el teu entres en aquest web. he, he he ...

  30. Arnau
    13-06-2013 17:35

    Això només será pels il·luminats de l´INH!: "Ara bé, tenint en compte els nous corrents historiogràfics que tracten la descoberta d'Amèrica com un fet estrictament català, amb mariners catalans, naus catalanes, port de sortida català i una expedició formada gairebé íntegrament per catalans, el primer que ens hem de preguntar, en el cas que ens ocupa, és: existien a Catalunya tots aquests instruments de música?" Je, je... Sentit de l´humor si que hi ha en aquest web!

  31. cesc
    13-06-2013 08:49

    Em sembla que no cal ser filòleg per entendre que -corneta- és una paraula catalana (en castellà seria -cuernita-), que -trompeta- és també una paraula catalana, (en castellà seria -trompita-), que clarinet si és cert que ve de “calar i de net” en castellà seria –claroilimpio- ; en canvi, si –clarinet- és un diminutiu de –clarí- llavors en castellà seria –clarinito-. També tenim un instrument anomenat -el cornetí-, en castellà és -el cornetín- però hauria de ser -el cuernitito- .És a dir, moltes paraules castellanes que identifiquen instruments estan copidas del català. Ignasi, jo penso que la sardana és pròpia de la Catalunya Vella (si és que es diu així). A l'àrea de Tarragona ,com a Mallorca, com a Canàries la dansa popular és la Jota.

  32. IGNASIcat
    13-06-2013 00:43

    Ara cal saber les dances que es feien al voltant d'aquesta música. Molts instruments els trobes en qualsevol cobla sardanista. L'orígen de la sardana és incert, alguns diuen que aquesta dansa és Gironina...

  33. Guerau
    12-06-2013 15:42

    De fet el que s'intenta esborrar no es la catalunya estricta d'avui dia sinó la cultura catalano-occitana que abarca un gran tros d'Europa: sud de frança (occitània) nord d'itàlia (llombardia) i sud d'itàlia (nàpols i sicilia) i est d'Espanya (catalunya i aragó)... ara té sentit que l'estat espanyol, l'estat francès i l'estat italià vulguen esborrar aquesta cultura... aquests estats artificials...viuen d'aquesta manipulació...

  34. cesc
    12-06-2013 10:00

    El tamborí que esmenta Bernat Carbó és un instrument de percussió que es pot escoltar actualment en una audició de sardanes. És un so de tambor agut. L'article diu que - el clarí - és una trompeta medieval, normalment de fusta. Potser a l'edat mitjana construïen alguns clarins de fusta, però ja molts anys que no és així. El clarí actual és semblant a una –corneta- (nom que també sembla català). Tenim el - clarin de cajamarca- que és un instrument peruà i aquest si que és de fusta, però em sembla que és d'origen indígena. És un instrument molt llarg, diferent del clarí que coneixem nosaltres.

  35. Fulgènci Folgueres
    11-06-2013 21:56

    El que em toca els pebrots de la argumentació "francesa", i que consti que el meu pare és francès i no tinc prejudicis contra aquesta variant refinada de l'imperialisme, és que arreu quan s'estudia la etimiologia de qualsevol mot en qualsevol disciplina, sempre, si no es troba cap altra sortida tot acaba venint del francès! El català i l'occità no existeixen!

    M'he fet un fart de trobar explicacions ridícules i absurdes sobre l'orígen de molts mots anglesos que sempre s'atribueixen al francès fins i tot quan parlem de fa 6 o 7 segles. Mai es té en compte que el francès actual fins fa quatre dies, o millor dit un segle o segle i mig, era una llengua minoritaria a frança. Així doncs no és creíble que totes les paraules "romàniques" a la llengua angles vinguin del francès, més si tenim en compte que Catalunya i Anglaterra tenien llaços comercials, diplomàtics i militars de molt abans de que les elits de Paris iniciéssin fa 200 anys el genocidi de les llengües anomenades per ells "patois".

    Una de les explicacions més estúpids ridícules i idiòtiques que he trobat i que m'agradaria que algú qualificat com en Bilbeny ens aclarís si pot és la de la expressió "grogui".

    Segons un mestre meu d'històra, i parlo dels anys 80, l'expressió grogui bé indiscutiblement dle comerç d'aiguardent anomenada Grog pel seu color i que durant la edat mitjana primerenca fins arribats els Borbons era producte de comerç intereuropeu i produit a catalunya. Jo sempre ho havia cregut i entès així.

    Ara però hi ha una pila de xxlicacions surrealistes sobre un capità de la marina anglesa que portava una capa feta de quelcom anomenat "Grog" i que com que era un trompa i feia beure als seus mariners aquesta beguda suposadament creada per ell (rídicul del tot) l'estat d'embriagues va acabar essent anomenat "groggy". si us plau, aneu tots a la merda etimòlegs retrassats mentals!

  36. cesc
    11-06-2013 21:30

    Potser estic equivocat i clarinet ve del francés, i és una mena de clarí francés. El meu fill toca el clarinet i la seva professora sempre li diu - Pau: clar i net

  37. Gustau
    11-06-2013 17:11

    SI mirem com funciona la llengua catalana, talment com diu Bilbeny, guitarra té més a vore amb el mot cítara, el diminutiu en faria citarró (guitarró o guitarrot) i el superlatiu citarra (guitarra, en femení).

  38. cesc
    11-06-2013 15:39

    Estava pensant que alguns instruments catalans tenen el nom de la veu que fan, per exemple en una cobla de sardanes trobem un instrument anomenat - La tenora -. La tenora és el femení de tenor. Tenor és una de les quatre veus de la música, la més alta de les veus normals de l'home. “ Fahem un rondell notat ab sa tenor e contratenor e ab son cant, doc. a. 1380 (Rubió Docs. Cult. I, 283)”. A la cobla tenim un altre instrument anomenat - El tible-. Resulta que tiple és la veu humana més aguda (per oposició a tenor, a contra i a baix)"---------------------------------------------------------------------------- Per tant –Clarí- es pot estar referint a un so clar i agut, un so clari, a les hores –Clarinet- ha de referir-se a un so clar i net. Es diu que el clarinet ve d'Alemanya, però el nom en alemany és "Klarinette". En un altra lloc he llegit que clarinet procedeix d'un antic instrument popular francès, el chalumeau, que tenia 7 forats i que els alemanys van perfeccionar posant un forat més. Ja m’enteneu, la paraula clarinet pot procedir d'Occitània o de Catalunya

  39. cesc
    10-06-2013 15:53

    De fet, clarinet té significat en català, perquè ara que he posat la paraula al traductor italià obtinc : Clar i net = chiaro e pulito. Prop de Terrassa trobem la masia de Can Guitart. A Holanda hi ha un músic important que es diu Henk Guittart. Em sembla que és violoncelista

  40. cesc
    10-06-2013 15:34

    El clarí, és un Instrument de buf, semblant a la trompeta, però més petit i de sons més aguts i penetrants; cast. clarín. Clarinet és un instrument de buf, consistent en un tub de fusta amb forats que es tapen amb claus, eixamplat en la part inferior en forma acampanada, i amb llengüeta de canya a l'embocadura. El clarinet ( vent fusta) és d'una familia diferent al clarí (vent metall). Els clarinets en una orquestra són al centre, al costat dels fagots. Darrera dels clarinets hi han les trompes, i darrere de les trompes trobareu les trompetes que és on s'ha de posicionar un clarí en cas de que hagi de sonar. Tot i que es digui que el nom del -clarinet- probé de -clarí-, penso que és per diferenciar el so. El Clarí té un so clar i agut mentre que el clarinet té un so clar i net. Orquesta; primer la corda, darrere el vent fusta, el vent metall, la percussió . En italià és clarinetto.

  41. Jordi Bilbeny
    10-06-2013 12:42

    Pel que fa al clarinet, pensant-hi una mica, més que postular una etimologia de clar i net, crec que auria de ser un diminutiu de clarí o clarín. Quant a la guitarra, més que provenir del cognom Guitar(t) cal relacionar el nom amb altres instruments de corda com la cítara o el sitar, dels quals la guitarra en podria ser una variant occidental evolucionada amb una o dues cordes més mercès a l'enginy dels catalans, com ja diuen algun tractadista musical antic com en Tinctoris.

  42. Pere Blavet
    10-06-2013 12:20

    Jo vaig sentir no fa pas massa a un programa de música clàssica de catalunya ràdio com explicaven en la presentació d'una obra de Verdi que a les partitures hi apareixia la guitarra (que vaig entendre que en aquell moment era una innovació introduïr-la en aquest tipus d0orquestra) com a "Guitarra Hispaniola de invento catalano" (o quelcom similar això, ho escric de memòria).

    Sempre m'ha cridat l'atenció, i que no s'ofengui ningú si dic una bestiesa, però trobo curiós que el cognom Guitar o Guitart estigui present a les families de llarg "llinatge" català i si no recordo malament fins i tot en alguna obra èpica sobre bandolers ja que crec que algun bandoler català hi havia amb el nom o sobrenom de Guitart.

    Per últim i a risc de semblar un comentari de caire ètnic, no ho és pas, però sempre m'ha causat suspicàcia que Andalusia sigui coneguda com la terra de la guitarra espanyola o clàssica i que ens hagin induït a creure que aquell tros de terra desèrtica en tots els aspectes en sigui el seu lloc d'orígen, cosa que només em creuré si algú em convenç que la guitarra és originària dels àrabs.

  43. Jordi Bilbeny
    10-06-2013 11:25

    Molt bo això del clarinet. NO hi avia pensat mai... Pot donar musicalment molt de suc quant a la istòria dels instruments musicals, la seva gènesi i la seva difusió... Fantàstic!

  44. clarinet
    10-06-2013 11:13

    clar i net. Un instrument amb nom català. En castellà s'hauria de dir -claro i limpio- , però es diu clarinet-e

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19520
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Per què el canvi de Toledo per Madrid? No era una ciutat prou castellana, Toledo? No hi havia ja l'estructura del...[+]
Segons la història oficial, Isabel de Castella va rebre Elx i Crevillent com a dot pel seu casament amb Ferran...[+]
En aquest article, en Dídac Cabrera ens exposa que, a la quasi majoria de llengües, el llibre de Don Quixote es...[+]
Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]