Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 20-02-2019  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
1371 lectures

Lluís Font: 'La meva àvia sempre deia que venia d’una princesa mexicana'

El veí de Girona Lluís Font explica com va descobrir el seu parentiu amb el mític líder asteca Moctezuma. La Gemma Tremullas el va entrevistar dimarts 19 de febrer del 2019 per a ‘El Periódico’. Un altre descendent català del darrer rei asteca.

Lluís Font

Aquest empresari dedicat a fer comerç amb pernils viu a Girona i té una bateria i una col·lecció de barrets vaquers a casa. En Lluís Font (Salt, 1950) és un dels membres de la banda The Country Revival Farmers, que va popularitzar el country fa més de 20 anys, i avui continua tocant música americana dels anys 50 i 60 amb els Bad Monroe's. Però més enllà de la música, la seva relació amb el continent americà és molt més … familiar.

La seva història crida molt l’atenció.
El que ara us explicaré no us ho creureu. Quan dius que ets descendent de l’emperador asteca Moctezuma, la gent no sol prendre’t seriosament.

No se'm fa estrany.
Començaré per contar-vos como jo ho vaig descobrir. Tenia més de 30 anys quan em vaig assabentar de qui era la meva àvia paterna: Na Clementina Triadú i Grau. Anava a veure-la cada 15 dies a la residència i ella sempre deia que venia d’una princesa mexicana, però jo no li feia gaire cas.

Va finar sense donar més detalls.
Va ser així, però al cap dels anys em va trucar En Ventura Pons, el director de cinema. El segon marit de la meva àvia era parent seu i ella n’havia tingut cura quan era un nen. El duia al cinema a les tardes i d’aquí en va sorgir la seva vocació. S’estimaven molt. Un dia va rebre una postal nadalenca d’un actor català que signava com a 'Grau de Moctezuma', li va telefonar i va ser d’aquesta manera com va descobrir que el que deia la meva àvia feia sentit.

I quin seria l’origen d’aquest peculiar parentiu?
Després de la conquesta de Méxic, l’Hernán Cortés va tornar a casa enduent-se amb ell tres fills d’En Moctezuma. La princesa Xipahautzin va acabar aparellant-se amb un membre de l’expedició d’En Cortès, En Joan Grau, que era baró de Toloriu, un petit poble de la comarca de l’Alt Urgell. Al 1536 li va néixer el seu fill: En Joan Pere de Grau i Moctezuma.

'Grau' com la seva àvia.
La meva besàvia, la mare de la Clementina, era de Toloriu i el genealogista Joaquim Pont ha reconstruït l’arbre genealògic de la família fins a l’any 1600. Suposo que hi haurà més gent amb el cognom Grau que vinguin d’aquí, però jo no en conec cap més.

Ha anat reconstruint la història de la seva àvia com un trencaclosques.
Tot això ho he sabut mercès a gent que ho ha investigat, com l’historiador Jordi Bilbeny i l’Anselm Ercilla, que es qui més en sap, sobre Toloriu. A mes, acaben de publicar-se dos llibres que també documenten aquesta història: He tastat molts fruits de l’arbre de la vida, d’En Ventura Pons, i la novel·la A cavall del vent, de l’Imma Tubella.

Quin objectiu teniu en explicar-ho ara?
Jo? Cap. Si vós no m’ho haguéssiu trucat, no estaria explicant-ho. Als anys 60 hi va haver una polèmica a la premsa de Madrid a l’entorn dels hereus d’En Moctezuma, però en tot cas jo no pretenc res més que restaurar la memòria de la meva àvia.

Per què?
Perquè ningú no se la va creure mai. ¿Sabeu què es el més bonic d’aquesta història? Quan la meva àvia es va assabentar que jo era el seu nét, va començar a escriure’m cartes cada any. Les va trobar la meva dona fa un parell d’anys sota un munt d’andròmines al garatge de la casa del meu pare. No me les havia donades mai. La majoria ni tan sols estan obertes.

Les ha llegides?
No. Hi he d’estar preparat perquè em posaria a plorar. Els meus avis es van separar quan el meu pare era un nen i a mi mai no me’n van parlar, d'ella. El meu pare va tenir una infantesa molt dura i rebutjava tot allò que vingués de la seva mare. Era un trauma familiar i jo el vaig portar sempre en silenci. Como veieu, vinc d’una família molt desestructurada, com totes les families reals [ríu].

Temes: Gent corrent, Mèxic
Dimarts, 19/02/2019 a les 21:00 CET

Gemma Tramullas

https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/20190219/lluis-font-mi-abuela-siempre-decia-que-venia-de-una-princesa-mexicana-7312023




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Francesc 2
    22-02-2019 13:15

    No Santo, no es diu això que tu dius. Es diu que els catalans no hi van tenir res a veure, en la cosa d'Amèrica. I ja es veu que sí. Cites en Pedro de Alvarado i per, en Joanjo Albinyana sabem que aquest senyor era En Pere d'Albalat, del Regne de València..

  2. Santo Job
    22-02-2019 10:15

    Que nadie dice que no hubiera habido catalanes, valencianos, o mallorquines. Lo que se dice es que su presencia era estadísticamente mínima. Sí, una de las hijas de Moctezuma se casó con Joan de Grau, pero no fue la única descendencia de Moctezuma.
    Tlacahuepantzin fue bautizado y tomó el nombre de Pedro. Su descendencia se acabó instalando en Valladolid.
    A Tecuichpo la casaron sucesivamente con varios de los capitanes de Cortés, primero con Alonso de Grado, luego con Pedro Gallego de Andrade, y por último con Juan Cano de Saavedra.
    Ni Alonso de Grado, ni Pedro Gallego, ni Juan Cano, ni Joan de Grau eran tipos de especial relevancia, eran mandos medios, quienes de verdad eran relevantes eran Pedro de Alvarado, Cristóbal de Olid, y Gonzalo de Sandoval, lo cual da una idea de la consideración que se tenía de Tecuichpo y de Xipaguzin.

  3. Francesc 2
    21-02-2019 13:27

    Bé, cal preguntar per què fills d'En Moctezuma van venir a Catalunya de la mà d'un amic d'en Cortès i hi van tenir descendència, si la conquesta de Mèxic va ser encapçalada només per castellans, tal com ens vol fer creure la història oficial. No són portats a Extremadura i, per tant, al Regne de Castella. El que es pot deduir d'aquesta dada és que almenys hi van participar membres de la Nació Catalana.

  4. Francesc 2
    20-02-2019 18:14

    Un altre cas en què la memòria popular queda confirmada.

  5. Joan soldevila
    20-02-2019 15:28

    Interessant!!!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
16523 lectures
2018 S INH Josep Maria Mandado
Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Descobrim una prova de catalanitat a la nau Victòria de Magallanes en un mapa antic de les Philipines exposat al...[+]
Quin paper van tenir els Rovira a la Cúria Vaticana? Van ser aquests mateixos Rovira o de la Rovira anomenats...[+]
El Juan Palomo a qui es fa referència a "Los deshauciados del mundo y de la gloria", és en Joan...[+]