Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
ARTICLES » 10-01-2021  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
2511 lectures

Lo pou de santa Teresa de Cardona

En Joan Cassola ha fet una gran descoberta sobre Santa Teresa. Ha trobat un document, en concret una postal del segle XIX, en el qual es fa referència a Santa Teresa amb la denominació «de Cardona», tal com defensa l’Institut Nova Història.

El pou de Santa Teresa (cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge)

Escric aquestes curtes ratlles només per comunicar una sorpresa que vaig tenir abans d'ahir mentre em distreia un moment, en un descans —però sense canviar d'atmosfera— de la feina en la qual estic ficat des de fa uns mesos. Així, sense moure'm de la cadira, davant de l'ordinador, premo sobre unes fotografies antigues de Barcelona al servidor que tots coneixem.[1] Em semblen interessants i segueixo mirant fins que veig la que reprodueixo aquí al costat dret. Es tracta d’una postal de finals del segle XIX i està numerada. Allí hi trobo un petit text, que llegeixo. Heus ací l’escrit de la postal.

El text fa així: «259 —Plá de Barcelona— Pedralbes— Cisterna de Santa Teresa de Cardona (Lo Brocal)».

I aleshores salta la sorpresa: observo que es fa referència a Santa Teresa i que aquesta no és anomenada Teresa de Jesús, ni d’Àvila ni tampoc és cognomenada com Cepeda Ahumada — d’aquestes maneres és coneguda oficialment aquesta santa—, sinó Teresa de Cardona, amb totes les lletres. Per què?

Altrament, he dit que estic ficat en una feina. La feina en la qual estic ficat tracta precisament sobre Santa Teresa. És un problema que m'amoïna ja des que vaig tenir el privilegi de conèixer les teories de l'Institut Nova Història, però sobretot, com deia, des de fa uns mesos ençà, que he reprès el tema. En concret, el tema de la identificació de Teresa. La teoria que Nova Història defensa sobre la nostra doctora ja la sabem. Tanmateix, la resumeixo a l'engròs per a qui no la conegui. En Jordi Bilbeny ja va anunciar fa una vintena d’anys, mercès a l'aplicació dels seus coneixements filològics i com una derivada dels seus treballs cabdals en la historiografia a l'entorn del Descobridor, la catalanitat de santa Teresa de Jesús. Però va ser En Pep Mayolas qui s'atreví a identificar la persona concreta que s’amaga darrera la gran mística. Va proposar com a candidata una Cardona il·lustre, la qual havia estat abadessa del monestir de Pedralbes, a Barcelona, al llarg del segle XVI. Sembla que la postal que porto a col·lació li donaria la raó. Però dic que En Mayolas s'hi atreví, perquè l'enigma a resoldre encara està molt amagat i embrollat i el personatge proposat sembla que està molt desdoblat. En la meva modesta opinió, més que qualsevol altre dels que estudia l'Institut Nova Història. És a dir, sembla talment que la feina dels inquisidors o els censors d'estat va ser, en el cas que ens ocupa, més alambinada que en altres casos i, al cap i a la fi, més destructora. Perquè es van passar de voltes, cosa que, si ho mirem fredament, és habitual entre els censors espanyols.

I en aquest punt m’he anat qüestionant si no es podia atacar el problema per un altre costat. Pel costat de la història del pensament. D’entrada, però, aclarim un punt: l'avenç del coneixement es produeix, encara que sembli un altra cosa, aplicant una sèrie d'eines epistemològiques prou elaborades, i que cal seguir sempre. Al desenvolupament d’aquestes, algunes eminències reconegudes s'hi han dedicat a fons. Una de les eines és l’axioma. I l'axioma del qual partim és l’omnipresent existència de la censura. Aquest axioma l’ha deixat establert En Bilbeny. O sigui, l'existència d'aquesta censura, que ell no ha parat d'anar demostrant al llarg de tots el seus estudis.

D’altra banda, la història és, com se sap, una ciència social i, per tant, podem utilitzar, per fer-la avançar, eines diguem-ne metafísiques o essencials. És a dir, les idees i la història d'aquestes idees, la història del pensament. Aquestes eines són tan reals com els nombres naturals. Apliquem-les al fenomen místic. Doncs bé: si es mira, ni que sigui tan sols per sobre, la llarguíssima i intensíssima història de la mística —de la qual en surt no res menys que l'essència europea— es fa impossible de creure el que ens diu la historiografia oficial sobre el seu moment més àlgid: que en sigui protagonista una monja quasi illetrada (recordem «los pedacicos», per exemple). Ramon Llull, el meu filòsof de capçalera, un altre gran místic, ja ens va asseverar que un místic només pot seguir la ciència adquirida, per molta ciència infusa que hagués rebut. No és, doncs, gens versemblant que una monja sense estudis assoleixi arribar al grau més alt de misticisme.

Ara, una cosa són les intencions, primeres o segones, i una altra els resultats.

En fi, torno a la postal que ha motivat aquesta nota. El primer que em va venir al cap va ser relacionar-la amb una informació, que vaig llegir ja fa anys, segons la qual s'havien trobat restes del que havien estat les obres per canalitzar l'aigua cap al monestir de Pedralbes. Van ser descobertes mentre era construïda a la zona la finca d’En Gerard Piqué, el defensa del Barça. Però el text en qüestió fa referència a una cisterna. Si la cisterna porta el nom de la santa, és que aquesta hi va tenir alguna cosa a veure: o bé la va construir o bé la va reformar. Una canalització addicional d'aigua potable que és traslladada d'un lloc a un altre lloc, és lògic pensar trobar-la en un gran edifici, mentre que una cisterna s'omple normalment amb aigua de pluja. O van batejar el pou amb el nom de la santa en senzill homenatge, o potser ho van fer en referència a un motiu retòric freqüent en l’obra mística de Teresa (i per altra banda, en totes?). Sigui com sigui, el nom està ben clar: santa Teresa de Cardona.

Deixem-ho aquí, de moment.

Joan Cassola

Links 1) col·lecció, 2) postal

[1] https://youtu.be/JP5GXMFw5a4




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Pedrito Prat
    11-01-2021 17:28

    Cesc, tens raó, he vist que també hi ha una font a caldes de Montbui que s'anomena així, però jo em referia a aquesta:

    "La Torre Güell és més coneguda com, la finca de Santa Caterina, una casa torre que al segle XVII pertanyia als dominics. Comptava amb una capella, cellers, una premsa, estables i altres dependències. També tenia cisterna i mina d'aigua; un lleó de pedra sosté l'escut del qual brolla la font que donà el nom popular a la finca: La Font del Lleó”

    http://www.historiadebarcelona.org/la-torre-guell-font-del-lleo/

  2. CescT
    11-01-2021 15:31

    Pedrito, - la font del lleó - actualment és una font termal situada a la plaça central de Caldes de Montbui. Surt amb un cabal molt abundant i constant, i a una temperatura de 74 º C.

    Si estem parlant de la mateixa font, la mina de Santa Teresa de la qual surten 14 plomes d'aigua, entenc que surten 14 plomes d'aigua calenta... o sortien. Bon lloc per instal•lar un canal. Eh!, molt interessant

  3. Pedrito Prat
    11-01-2021 13:37

    Molt interessant, ho sabeu que a poc més de mig quilòmetre del Monestir es troba la finca Santa Caterina?, i que dins d'aquesta finca hi ha la mina de Santa Teresa, de la qual flueixen 14 plomes d'aigua de la coneguda Font del Lleó?

  4. Lleonard Garcia i Solà
    10-01-2021 11:59

    Certament, es tracte d'una observació sobre la que caldrá fer-ne un seguiment. Em damano però, que aquesta Sta.Teresa de Cardona deu tenir història pròpia, oi? Les possibles concomitàncies amb la "oficial" Sta. Teresa de Jesús son les que ja J. Bilbeny i en Pep Mayolas deuen haver estudiat i posat damunt la taula. Caldrà, doncs, posar-se al dia.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
24873 lectures
2019 INH 37 Vicent-Marc Adell/ «El Lazarillo i la literatura catalana»
2019 INH 42 Albert Fortuny/ «El cherry picking i el mètode científic»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Magazín d'entreteniment i actualitat de les comarques gironines. El programa pretén acostar tots els temes que...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]
Josep Maria Vall Comaposada ens parla sobre l'origen de la bandera...[+]
La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i...[+]