Crea el teu compte
Accedeix
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire

Articles del projecte de recerca:

Santa Teresa


Articles

Caterina de Cardona fou una dona culta, pertanyent a la noblesa, que coneixia l’espiritualitat cristiana i el pensament humanista, per la qual cosa decidí dedicar-se a la docència i a la contemplació. No obstant la seva importància, podem admetre avui dia que se l’ha intentada esborrar de la història. Els investigadors de l’Institut Nova Història defensen que ha estat substituïda per la figura de Santa Teresa de Jesús, la priora d’un convent d’Àvila. Les incongruències en la vida de la santa castellana i les semblances amb la vida de Caterina de Cardona fan que posem en dubte el relat que la censura d’estat ha creat per amagar un personatge icònic del pensament català. Aquest videu ens descriu la figura cabdal de Caterina de Cardona en el marc religiós de la Catalunya medieval i del Renaixement.


LLEGEIX-NE MÉS »

2190 lectures

Llibres de l’Índex acaba d’editar el darrer llibre d’En Pep Mayolas, «Teresa de Jesús. Clarissa, catalana, abadessa i doctora», amb un pròleg d’En Jordi Bilbeny. Aquí us l’oferim per si us feia venir ganes de llegir el llibre.


LLEGEIX-NE MÉS »

2705 lectures

Diversos escrits asseguren que Santa Teresa tenia una especial devoció per Santa Clara. Ara, dos nous quadres de l’Amèrica Colonial, datats a la segona meitat del segle XVII, ens ho reforcen i ens ajuden a creure que Teresa de Jesús havia d’haver estat la clarissa Teresa de Cardona.


LLEGEIX-NE MÉS »

2494 lectures

El Pare Joan de Jesús Roca va ser amic i confident de Santa Teresa i l'impulsor dels carmelites descalços a Catalunya. Un altre català de l'entorn més proper de la Santa, vinculat a la seva obra i difusor de la seva espiritualitat, que també ens ha passat força desapercebut. Article d'Agustí Borrell al web Castell Interior.


LLEGEIX-NE MÉS »

2899 lectures

Què se’n va fer de les més de 20.000 cartes que, segons els entesos, va escriure Santa Teresa? Es van perdre soles? Les van fer desaparèixer els amics de la Santa? O va ser la Inquisició i la censura d’Estat qui les va fer recollir per poder crear de cap i de nou la biografia de la monja castellana? En Jordi Bilbeny ho intenta escatir en aquest estudi.


LLEGEIX-NE MÉS »

4943 lectures

¿És normal que la gent regali taronges a Santa Teresa mentre viu i viatja per les Castelles i ella, a fi de millorar la salut, prengui aigua de tarongí, feta amb les fulles de la flor del taronger? ¿O és que es trobava en d’altres ciutats catalanes que la censura ha esborrat, però deixant el rastre mediterrani inconfusible de la taronja? En Jordi Bilbeny ho mira d’escatir en aquest article.


LLEGEIX-NE MÉS »

4311 lectures

En Víctor Fernández ha escrit aquest article per al diari 'La Razón', en el qual es fa ressò, entre d'altres coses, de la conferència d'En Jordi Bilbeny, al 20è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, sobre la catalanitat de Santa Teresa. Hem conservat la versió original castellana.


LLEGEIX-NE MÉS »

4976 lectures

L'aparició d'un quadre anònim del segle XVIII on es pot veure Santa Teresa de Jesús agenollada devotament al costat de la Moreneta porta En Jordi Bilbeny a interpretar que som davant d'una nova evidència de Teresa de Cardona, que va tenir, tant ella com la seva família, uns vincles fortíssims amb Montserrat.


LLEGEIX-NE MÉS »

4652 lectures

Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la tercera i darrera part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).


LLEGEIX-NE MÉS »

4828 lectures

Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la segona part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).


LLEGEIX-NE MÉS »

6037 lectures

Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la primera part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).


LLEGEIX-NE MÉS »

5276 lectures

En Jordi Bilbeny ha localitzat un llibre del segle XVII que exposa que Santa Teresa va néixer en una ciutat fundada, segons la tradició, pels fenicis. Com que els fenicis no van arribar mai ni a Àvila ni a Castella la Vella, llavors és molt possible que estiguem parlant d'una ciutat mediterrània. Que estiguem parlant de Barcelona, que és la ciutat on va néixer Teresa de Cardona.


LLEGEIX-NE MÉS »

5277 lectures

Com és que Santa Teresa va escriure amb un total desconeixement de l'ortografia més elemental de la llengua castellana? Per què cometia tants errors i incorreccions gramaticals? Com és que no discernia entre el masculí i el femení? ¿És normal aquesta deixadesa en la llengua d'una de les dones més cultes del seu temps? O tot plegat respon a un interès d'estat per fer passar una princesa catalana cultíssima per una simple monja castellana?


LLEGEIX-NE MÉS »

8076 lectures
ARTICLES » 08-03-2021

Pou de Santa Teresa de Cardona: imatges actuals

En Joan Cassola va descobrir en una postal de començaments del segle XX un pou anomenat 'Pou de Santa Teresa de Cardona' al monestir de Pedralbes de Barcelona. Vet ací algunes imatges actuals d'aquest pou que va ser aixecat l'any 1548 per la Santa.


LLEGEIX-NE MÉS »

2825 lectures
ARTICLES » 03-03-2021

Santa Teresa de Jesús i la climatologia

En Cesc Garrido creu que no és versemblant que Santa Teresa fundés el monestir de Carmelites Descalces a Àvila perquè aquesta ciutat es presta poc a caminar descalç a causa del seu rigorós clima. Pensa que és més lògic caminar descalç per un lloc del llevant o sud peninsulars, en els quals les temperatures no són tan fredes i on hi ha més dies a l'any en què és més factible de realitzar-ho.


LLEGEIX-NE MÉS »

4370 lectures

Són la mateixa persona el Padre Gil, jesuïta castellà, teòleg, escriptor, provincial i visitador, i el Pare Gil, jesuïta català, també visitador, provincial, escriptor i teòleg? I si ho són, per quina raó se'ls va desdoblar? Què hi tenia a veure Santa Teresa amb tot plegat? En Jordi Bilbeny ens ho explica tot seguit.


LLEGEIX-NE MÉS »

3972 lectures
2
...
3
>
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
38566 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Francesc Magrinyà recull la línia de recerca oberta per En Jordi Bilbeny sobre la identificació de...[+]
Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en...[+]
Davant les múltiples catalanades i catalanismes que l'Alfonso de Valdés deixa als seus llibres, en Raimon...[+]
És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
2.  Madrid sí que paga els traïdors
3.  Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
4.  La fòrmula valenciana de la Coca-cola
5.  Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
6.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
7.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
8.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
9.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
10.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
2.  Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
3.  Madrid sí que paga els traïdors
EL MÉS LLEGIT

1.  Miquel Servet, català universal
2.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
5.  Cervantes, català
6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
7.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
8.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
10.  Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV

SECCIONS

RECERCA

L'INSTITUT

A LA XARXA
© 2025 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)