Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història l'escriuen els vencedors."
Winston Churchill
ARTICLES » 12-04-2011  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AM√®RICA
15370

Mariners catalans i 'marines' americans

No deixa de ser soprenent que el terme angl√®s ‚Äúmarine‚ÄĚ s‚Äôassembli tant al mot catal√† ‚Äúmariner‚ÄĚ i que s‚Äôapliqui a un mateix cos de combat: el dels mariners que quan desembarquen esdevenen la infanteria de guerra. En aquest article En Cesc Garrido ens mostra finalment la documentaci√≥ que confirma que el terme angl√®s √©s manllevat directament de la llengua catalana.

Tapís de la conquesta d’Oran per Carles I

Sempre m'havia semblat que el terme "marine" aplicat a les forces navals i terrestres de combat americanes era un terme de matriu catalana, ja que la paraula en si √©s la mateixa en angl√®s que en catal√† (marine = mariner), per√≤ cada vegada que intentava conv√®ncer alg√ļ d'aquesta idea em responien que de ser cert, aix√≤ se sabria.

No √ļnicament hi ha "marines" als Estats Units sin√≥ que tamb√© existeix "The Corps of Her Majesty's Royal Marines" al Regne Unit.

Si busqueu per la xarxa trobareu que el Cos de Marines de Sa Majestat Reial (Royal Marines), són els cossos de marina i la infanteria amfíbia del Regne Unit i, juntament amb la Marina Reial i el "Royal Fleet Auxiliary", formen el Servei Naval. També són al Regne Unit especialistes en guerra amfíbia, incloent l'operació de llanxes de desembarcament, la guerra de muntanya i d'altres.

Dit això, resulta que fa uns quants dies estava llegint una mica d'història al portal britànic "British history online", quan vaig trobar una colla de documents que em van deixar petrificat davant de la pantalla. Eren documents del 17 de febrer del 1544 de l'època del Rei Enric VIII i, encara que jo sabia de sempre que mariner en anglès era "sailor" o "seaman", aquests documents es referien als mariners anglesos com a "mariners", emprant el terme en català.

Aquests són els documents:

"The names of the ships appertaining to the town of Hull and now being at home," giving, in columns, the names of nine owners of ten ships (named) of from 40 to 130 tons. There are sixteen masters now at home, ready to serve the King, and 84 mariners."

Certificate that only two ships, of 34 tons and 18 tons, belong to the town of Selby, and they are both in Norfolk "prest there for the King's Majesty, as it is said." It is not known when any strange vessels will be there. The names of the masters and mariners of Selby are subscribed. Selby, 17 Feb.

iii. "The names of divers ships and crayers appertaining to Newcastell and to the coasts of Northfolke and Southfolke now being at Hull," naming twelve owners of eleven ships (named) of from 20 to 120 tons. Also "a hulke of Lubyke of 300 tons with 24 men and 23 pieces of ordnance great and small being well tackled." Masters and mariners of the above, besides the Dutchmen, 98 men.

. "A sertefycasyon from ye bayly of Brydlyngton," viz. a certificate of the names of the ships (ten, of from 26 to 80 tons) with their owners belonging to Bridlington. All are "furnished with master and mariners."

2. Certificate of the names of the ships of Flamburghe (four, of from 60 to 26 tons), with their owners and masters which "shalbe in readiness against the time appointed" and also of the names of the 31 mariners of the town and quay of Flamburghe, "which are able to serve the Kinges Grace."

. Certificate of the names of the ships (eight, of from 20 to 60 tons), with their owners, masters and mariners, belonging to Rawclyff, in the bailiwick of Snaythe. All but one are now in Norfolk or on the way home. Signed by Peter Banke, bailiff.

[From: 'Henry VIII: February 1544, 16-25', Letters and Papers, Foreign and Domestic, Henry VIII, Volume 19 Part 1: January-July 1544 (1903), pp. 60-71. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=80297&strquery=mariners Date accessed: 07 March 2011].

 

Per√≤ aix√≤ no era tot, sin√≥ que hi havia molta m√©s documentaci√≥ al llarg del segle XVI I en qu√® s'utilitzava el terme catal√† "mariners". √Čs la que indico tot seguit:

http://www.british-history.ac.uk/search.aspx?query=mariners

mariners prova

 

No tinc constància que el terme "mariner" es fes servir a Anglaterra abans d'Enric VIII. Llavors, ja que "mariner" és una paraula que prové del llatí i tant el singular "mariner" com el plural "mariners" només es correspon amb la llengua catalana, la primera pregunta que em vaig fer era qui havia donat entenent a Enric VIII que l'ofici de "mariner" era quelcom diferent a l'ofici de "sailor" o "seaman" fins al punt d'emprar un terme foraster. La segona pregunta era quines eren les virtuts de l'ofici de mariner en aquell temps, ja que el terme havia tingut el privilegi d'haver estat incorporat a la llengua anglesa?

La primera pregunta és de fàcil resposta, possiblement va ser Caterina d'Aragó, esposa d'Enric VIII o el seu entorn. Caterina d'Aragó era la tia de Carles V. Si va ser ella, Caterina d'Aragó va transmetre el mot "mariner" a Enric VIII en català i, a més a més, va ser qui va establir una diferència entre "sailor" o "seaman" i "mariner".

Quin era l'ofici de mariner? Penso que la característica principal d'un mariner en aquell temps tal com ho va entendre Enric VIII consistia en la capacitat de navegar llargues distàncies fins arribar a destí (si convenia remant) i una vegada allà entrar en combat d'una manera organitzada contra l'enemic si era necessari, conquerint o invaint un territori: més o menys, la mateixa funció que fan els "marines" americans.

Enric VIII establia una difer√®ncia entre mariners, soldiers (soldats) i gunners (artillers), per√≤ en els dos √ļltims casos penso que es referia a forces terrestres com podeu veure en aquest document.

iv. Received, 16 Aug. 36 Hen. VIII., from Ryther, for wages of one captain and 39 mariners, soldiers and gunners to serve "in wafting of the wool fleet out of the river of Tamis into Callyes haven," 29l. 8s. 7d.

[From: 'Henry VIII: November 1544, 26-30', Letters and Papers, Foreign and Domestic, Henry VIII, Volume 19 Part 2: August-December 1544 (1905), pp. 396-421. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=80349&strquery=mariners soldiers Date accessed: 08 March 2011].

Què feia especials els mariners dels soldats i els artillers? Probablement la major duresa de la seva feina.

Francesc Garrido Costa




versió per imprimir

  1. Jhon Vaine
    28-08-2015 16:24

    Efectivamente, los Marines americanos vienen de los antiguos marineros Almogavares. De hecho cuando desembarcaron en Iwo Jima en 1945 los hicieron al grito de Aragó, Aragó!! mientras los marines catalanes les llevaban el botijo a los que desembarcaban.

    Asi mismo, plantaron la bandera (la se√Īera) en lo alto del monte Suribachi...

  2. Cesc
    16-06-2015 09:27

    Oriol, ja t'entenc. Per a tu és una garrulada tot allò que després de ser llegit et desplau. Per a mi són una garrulada els teus dos comentaris.
    Això que dius del castellà, que no entenc exactament a que et refereixes em sona a dictadura dels filòlegs. Em sembla que tu ets d'aquells personatges que considera que els que escriuen en castellà o fan faltes d'ortografia en català no estan autoritzats a tenir penjada una estelada al seu balcó. Ets un català excloent. Això és una altra garrulada

  3. Oriol
    12-03-2015 22:14

    En el meu post anterior volia dir, evidentment, "la que escriu en castellà".

  4. Oriol
    12-03-2015 17:46

    No s√© qu√® m'emprenya m√©s: l'exist√®ncia de l'Institut Nova Hist√≤ria, probablement finan√ßat des de Madrid per ridiculitzar el nacionalisme catal√† amb garrulades com aquesta, o que la persona que prova de posar-hi una mica de sentit com√ļ -en aquest cas, l'Albert- hagi de ser precisament la que escriu en catal√†. Prou d'aquesta pallassada de trobar catalans pertot arreu, sisplau!

  5. Vespertine
    27-04-2014 04:11

    Si los anglosajones est√°n seguros que la palabra viene del franc√©s por algo ser√°, ¬ŅNo? ¬ŅO acaso los catalanes saben m√°s de ingl√©s que los brit√°nicos?

  6. sita
    30-08-2013 17:19

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  7. albert
    30-08-2013 11:48

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  8. Sita
    20-08-2013 17:35

    Albert. Torno a afegir la refer√®ncia d'en Ramon Llull. Aix√≤ √©s d'en Ramon Llull (ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2.; El terme MARINES √©s la pronunciaci√≥ de MARINERS al principat o a les illes. A Val√®ncia quant es diu MARINERS s'escolta la "r"

  9. albert
    18-08-2013 02:56

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  10. sita
    15-08-2013 17:29

    Albert. La paraula MARINES ve del catal√† per que √©s la pronunciaci√≥ fon√®tica que s'escolta en pronunciar MARINERS. La meva mare que t√© setanta anys llargs a la que no van ensenyar mai a escriure en catal√† si jo li dic que escrigui el so que correspon al terme MARINERS, escriur√† MARIN√ČS i ho pronunciar√† amb accent a la - √©-. L'angl√®s no t√© accents, per tant queda la paraula pelada sense accent .///// Sobre el diccionari etimol√≤gic que alg√ļ ha esmentat m√©s avall jo no veig que aparegui cap - (i) llatina - a la √ļltima s√≠l.laba del fonema MARINES o MARINERS. Si hi hagu√©s aquesta - i - llatina es pronunciaria MARINIES, i el que tindria la Marina dels USA serien MARINIES que no √©s el cas./// Torno a afegir la refer√®ncia d'en Ramon Llull. Aix√≤ √©s d'en Ramon Llull (ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2.,

  11. Coronel Montbau
    14-08-2013 21:53

    Lo de la proximitat no ho veig tan agossarat, Sita. Per altra banda, m'agrada que vertebris la teva opinió en un escriptor amb tant pes a la literatura anglesa com Ramón Llull.

  12. albert
    03-08-2013 00:36

    Pero Sita, quién te dijo que la palabra "mariners" no es una palabra catalana?

    Estamos hablando aquí de la palabra inglesa MARINES, no MARINERS. (Y todavía no has corregido las fechas de nacimiento y de muerte de Ramón Llull). La palabra MARINES no viene del catalán, y ya está.

    En cuanto a la palabra "mariners", obviamente viene de una raiz latina, como "marines". No sé en cuantas lenguas existe "mariners", ni si ha pasado directamente del latín a estas lenguas, o del latín al catalán y luego a otras lenguas, o del latín a otras lenguas y luego al catalán. Eso requiere un estudio cuidadoso. Saber que Ramón Llull utilizó la palabra, en si, no soluciona el problema. Otras lenguas existían en el siglo XIII, e incluso antes.

  13. sita
    02-08-2013 12:45

    Albert, La paraula mariner √©s clarament catalana, incl√ļs anterior a aquesta cita. Si jo trobo un Tirant lo blanch escrit en catal√† amb data anterior al Tirante escrit en castell√†, tenim que el llibre es catal√†; En Ramon Llull 1233-1330 utilitzava exactament la paraula "mariners". Exactament. Res de "mariniers" Aix√≤ √©s d’en Ramon Llull: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2., per√≤ podem trobar cites anteriors

  14. albert
    30-07-2013 17:20

    Sí, Sita. Ya has repetido lo mismo varias veces (siempre utilizando las mismas fechas erroneas). Mi pregunta es, QUE PRETENDES DEMOSTRAR? Lo acepto: Ramon Llull utilizaba la palabra "mariner". Eso significa que la palabra "marine" pasó del catalán al inglés? PUES CLARO QUE NO. Sita, por favor, si no sabes nada de cómo funciona la filología, deja el tema y vuelve al cuartel pa' comer garbanzos.

  15. sita
    19-07-2013 10:34

    Albert T'ho torno a repetir : En Ramon Llull 1233-1330 utilitzava exactament la paraula "mariners". Exactament. Res de "mariniers" Aix√≤ √©s d’en Ramon Llull: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2.

  16. Albert
    13-07-2013 05:23

    Sita, el problema es que todo lo que dices favorece lo que quieres pensar, y no tiene la mas minima metodologia. Es obvio que de filologia no sabes nada. Creo que lo mejor, para ti, seria volver al cuartel y comer garbanzos.

  17. sita
    30-06-2013 22:48

    El teu historiador a llegit En Ram√≥n Llull?. No veig que el teu historiador esmenti a En Ram√≥n Llull. El cas √©s que En Ramon Llull 1233-1330 utilitzava exactament la paraula "mariners". Exactament. Res de "mariniers" Aix√≤ √©s d’en Ramon Llull: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2. √Čs curi√≥s que parlis m√©s d ' En Leonardo que d ' En Ram√≥n Llull. Sembla que et molesti que es posi en dubte la hist√≤ria oficial. Est√† prohibit posar en dubte la hist√≤ria oficial?. Jo s√≥c de les persones que pensa que la paraula mariners √©s catalana i que el teu historiador, per desconeixement o per mala intenci√≥ a volgut donar al terme mariners un origen franc√©s. Els historiadors acostumen a fer coses aix√≠, atribuir la hist√≤ria que han fet una naci√≥ a una altra.

  18. babositamimosina
    25-06-2013 12:05

    http://www.etymonline.com/index.php?term=mariner&allowed_in_frame=0 "mid-13c., from Anglo-French mariner, Old French marinier "seaman, sailor" (12c.), from Medieval Latin marinarius "sailor," from Latin marinus "of the sea" (see marine). Earlier and long more common than sailor. A sailor also could be a brimgeist in Old English." Vamos, que es una palabra que como en la gran mayor√≠a de nuestros idiomas, proviene del lat√≠n y a su vez fue cambiando en seg√ļn qu√© pa√≠ses. Esa p√°gina, para los que duden, est√° realizada por Douglas Harper, historiador. Adem√°s, si se digna uno a darle a "Resources" se da cuenta de donde proviene la informaci√≥n de esa p√°gina. Es un tanto abrumadora, la cantidad de t√≠tulos, libros, etc. en los que han investigado para llevar a cabo la documentaci√≥n de esa p√°gina, adem√°s de todas las universidades que ah√≠ aparecen. Sinceramente, no voy a molestarme m√°s en desmontar las "teor√≠as" de lo que en esta p√°gina se expone. Algunas veces no hace falta ni investigar un poco, son cosas que las sabe uno de haber le√≠do libros de Historia. En otras, te diviertes incluso buscando informaci√≥n y aprendiendo de paso c√≥mo son las cosas, y no como se cuentan aqu√≠. Lo que m√°s me sorprende, es que mucho de lo que cuentan algunos "historiadores" catalanes, resulta que empieza con un "yo creo que s√≠" y frases similares. Es incre√≠ble que se pueda dar veracidad a algo con semejantes argumentos, pero bueno. Os voy a contar algo que me llam√≥ la atenci√≥n con lo de que Leonardo da Vinci tiene origen catal√°n. En el canal Historia, el que televisan por cadenas de pago como Digital plus, hace un tiempo que llevan emitiendo unos documentales un tanto extravagantes, sobre unas personas que justifican la teor√≠a de los astronautas espaciales. El que quiera m√°s informaci√≥n al respecto, que busque por internet, tendr√≠a que escribir p√°ginas para poner en situaci√≥n a la gente. La cuesti√≥n es que seg√ļn ellos, los grandes conocimientos del ser humano, no fueron adquiridos por nosotros mismos, si no por gente del espacio. Tienen miles de teor√≠as, algunas m√°s cre√≠bles que otras. Pues bien... seg√ļn ellos, hay un per√≠odo en el que no se sabe nada de Leonardo da Vinci, puesto que no est√° documentado en ning√ļn sitio. Esto s√≠ es cierto, se menciona tambi√©n en el art√≠culo de esta misma pagina en el que se dice que Leonardo es de origen catal√°n. Lo gracioso, es que aqu√≠ al no tener informaci√≥n de ese per√≠odo se dice que Leonardo viaj√≥ a Catalu√Īa, y estos se√Īores que defienden la teor√≠a de los astronautas espaciales, dicen que a Leonardo lo abdujeron y le ense√Īaron una gran cantidad de conocimientos durante esos a√Īos. As√≠ pues, ¬Ņqu√© he de creerme...?. Al fin y al cabo, todo son teor√≠as, y todos dicen el t√≠pico "yo creo que...", "yo pienso que..." sin demostrar nada, de nada. S√≥lo me gustar√≠a pedir una cosa antes de despedirme, y es que desgraciadamente, en esta p√°gina parece que se cuenta la historia, y no la Historia. As√≠ que... un poco de seriedad. Un saludo a todos.

  19. albert
    07-04-2013 14:53

    Este argumento es RIDICULO. PERO COMPLETAMENTE RIDICULO. Claro, tenemos los marins en Francia y los mariners en Catalu√Īa y los marineros en Espa√Īa. Es COMPLETAMENTE LOGICO que haya los marines en los pa√≠ses angl√≥fonos. ALGUIEN TIENE UN DOCUMENTO QUE DEMUESTRE QUE LA PALABRA HA PASADO DEL CATALAN AL INGLES? Claro que no. ALGUIEN HA CONSULTADO EL OED? Tampoco. Ya me lo pensaba. Mirad, Chiquillos y Chiquillas. En los debates filol√≥gicos HAY QUE TENER DOCUMENTACION. Nacionalismo no es suficiente.

  20. Sita
    04-01-2013 19:10

    Pots dir el que vulguis de la proximitat, per√≤ el cas √©s que Ramon Llull 1233-1330 utilitzava exactament la paraula "mariners". Exactament. Res de "mariniers" Aix√≤ √©s d’en Ramon Llull: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2.

  21. Coronel Montbau
    03-01-2013 16:25

    Aquí em consta com a francés, derivant de "marinier". Per lo propers que estàn geogràficament ambdos paísos, ho veig factible http://dictionary.reference.com/browse/mariner

  22. Sita
    20-10-2012 14:09

    Charlypalza, el que apliques per fer el teu raonament √©s intel • lig√®ncia emocional, intel • lig√®ncia creativa, intel • lig√®ncia estrat√®gica o quin tipus d'intel • lig√®ncia √©s?. Dius que els anglesos van adoptar del castell√† multitud de termes navals com per exemple "mar√≠nero". Dius que en catal√† √©s la mateixa paraula. ” Marinero” no existeix en catal√†. No s√© si has llegit l'article, per√≤ el terme que utilitzen els anglesos durant l'√®poca en qu√® Caterina d'Arag√≥ era la Reina d'Anglaterra √©s el terme "mariner", terme catal√† –Ram√≥n Llull ja el feia servir-. No he sentit mai el terme "mariner" utilitzat en castell√†. En castell√† √©s "marinero". Ho saps molt b√©. El problema √©s que la bola de la mentida hist√≤rica s'ha fet tan gran que algunes persones castellanes han arribat a creure les seves pr√≤pies mentides, i quan alg√ļ troba una dada que posa de manifest la veritat hist√≤rica, una dada que lliga amb la gran tradici√≥ marinera catalana produeix un curtcircuit a les neurones dels que s'han arribat ha creure les pr√≤pies mentides. Castella no tenia armada competent en aquesta √®poca. Castella no podia descobrir Am√®rica de cap de les maneres. Els que tenien Armada eren els catalans tamb√© dits Corona d’Arag√≥. Pensa una mica i diguem com creus que es despla√ßaven els catalans i els valencians cap a Mallorca, cap a Sic√≠lia, cap a N√†pols, cap a qualsevol part del mediterrani. Com van conquerir aquestes places?. Com a molt Castella tenia un ex√®rcit de terra. Et recordo que Ferran el cat√≤lic mai va signar com a rei d’Espanya. Per cert aquesta web no √©s el Mundo o el Marca. Utilitza una mica el cervell si us plau.

  23. charlyplaza
    20-10-2012 03:50

    Siento decepcionaros, pero a partir del siglo XVI, el ingl√©s adopt√≥ del castellano multitud de t√©rminos navales, como "armada", "flota", o "flotilla", por lo que no ser√≠a de extra√Īar que "marino" fuera uno de ellos. No s√© a vosotros, pero a m√≠ el vocablo en cuesti√≥n me suena perfectamente castellano. No dudo que en catal√°n sea la misma palabra, pero la realidad es que el castellano era la lengua diplom√°tica de la √©poca, por lo que es m√°s plausible que influyera en otros idiomas en mucha mayor medida que el catal√°n, nos guste o no. Otra cosa distinta es que nos pongamos a adaptar la realidad a nuestra particular visi√≥n de la Historia y no al contrario, en cuyo caso yo os dejo y me retiro a leer a Stanley Paine para intentar aprender algo de historia real o, al menos, con base acad√©mica.

  24. Namor the Sub-mariner
    05-10-2012 08:26

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  25. Ximo
    02-10-2012 14:11

    A la cr√≤nica "Naufragios" d'√Älvar N√ļ√Īez Cabeza de Vaca, de la primera meitat del XVI, em sembla haver llegit -i estic prou segur- que a l'Am√®rica del Nord existia un poble ind√≠gena anomenat "marines"... (!)

  26. david
    30-05-2012 18:52

    Aunque vengo de fuera (Granada), me parece una observaci√≥n muy interesante y digna de ser investigada, pues pienso que es la √ļnica manera de acercarse m√°s a la lengua de cada pais.

  27. Francesc
    27-05-2012 10:32

    http://en.wikipedia.org/wiki/File:Flag_of_the_South_Vietnamese_Army.jpg

  28. Francesc
    27-05-2012 10:21

    Els boines verdes, o green beret.el mot beret, podria venir de barret,o barretina? http://vietnam-militaria.com/ussf-vietnam-us-special-forces-green-beret-flash-ensemble/

  29. Agnes
    16-05-2012 20:08

    A Australia també hi ha un club de Futbol que es diu Central Coast Mariners F.C. "We are mariners"

  30. Montse
    15-05-2012 19:52

    A Seatle hi ha un equip de baseball que es diu Seatle Mariners.

  31. David
    09-03-2012 16:54

    Per altra banda, resulta curi√≥s que en angl√®s i en una √®poca tant primerenca, durant la que la influ√®ncia del franc√®s era m√©s que notable, escrivissin "mariner" sense la -i- que cont√© l'original franc√®s. Els anglesos, normalment, han sigut sempre molt curosos a l'hora de transcriure mots d'altres lleng√ľes.

  32. David
    09-03-2012 16:48

    >> Si pareu l'orella en la pron√ļncia de la paraula veureu que sona exactament igual que la francesa "marin". Perdona Manel per√≤ en franc√®s "marin" es pronuncia "mar√®" (molt aproximadament) i en angl√®s "marine" es pronuncia "meriin".

  33. Jordi Bilbeny
    22-02-2012 11:59

    Amic Joaquim, Els titulars de les revistes i noms propis d'altres matèries no tenen per què tenir un sentit exacte. Hi HA QUINZE és una forma simpàtica de relacionar el català amb l'esukera i amb el que fem, perquè Iakintza o Jakintza en euskera vol dir coneixement. Ens permets, oi, aquesta negligència?

  34. Joaquim
    21-10-2011 20:46

    Em deixeu astorat pel gavadal d'informacions que es poden "pescar" en els vostres articles. M'agrada veure la dedicació de tants historiadors i aficionats a tasques d'investigació i els resultats. Gràcies. Si us plau corregiu l'encapçalament del "HI HA QUINZE" que no té sentit, per "N'HI HA QUINZE".

  35. Peplluís
    01-06-2011 17:12

    Aprofitant l'avinentesa.... hom sabria-me dir si la denominació 'Parlament', referint-se a les cambres britàniques, pot ser d'origen català? Gràcies.

  36. Perdició
    03-05-2011 05:24

    La NASA? Doncs sí, sondes Mariner. I també coses com Mercury, Saturn, Viking o Pioner (ho escriuen Pioneer) ;-)

  37. Perdició
    03-05-2011 05:23

    La NASA? Doncs sí, sondes Mariner. I també coses com Mercury, Saturn, Viking o Pioner (ho escriuen Pioneer) ;-)

  38. El teu nom
    18-04-2011 09:30

    Sorpr√®n que en aquest diccionari etimol√≤gic no s'esmenti per a res la llengua catalana quan √©s perfectament demostrable que Ramon Llull, ja utilitzava el terme "mariner" en els seus textos. Diu el diccionari etimol√≤gic que esmentes: “Mariner.- late 13c., from Anglo-Fr. mariner, O.Fr. marinier, from M.L. marinarius, from L. marinus (see marine)”. Earlier and for long more common than sailor. Es a dir segons aquest diccionari etimol√≤gic el terme “mariner” √©s una paraula anglo-frascesa. Molt cient√≠fic. Mira que era f√†cil que en aquest diccionari etymol√≤gic aparegu√©s escrit "mariner .- encara s'utilitza en llengua catalana .- El terme" mariner "s'utilitza a Catalunya des de temps inmemorials, o desde el segle ...." Como ha dit alg√ļ anteriorment en un dels seus comentaris sembla ser que la llengua catalana no ha existit mai.

  39. Xavi
    16-04-2011 20:03

    Etimologia del terme anglès "mariner": http://www.etymonline.com/index.php?term=mariner

  40. Betriu
    16-04-2011 12:24

    El filòsof i humanista valencià Joan Lluis Vives també va ser a la Cort d'Enric VIII i de Caterina d'Aragó, amb qui va trabar amistat. El català es debía sentir força en aquells temps a Anglaterra.

  41. Raimon B.
    15-04-2011 22:39

    I la cosa no acaba aquí...entre el 1962 i 1973 la NASA va enviar 10 sondes espacials que es deien Mariner! http://es.wikipedia.org/wiki/Programa_Mariner

  42. Francesc Garrido Costa
    15-04-2011 12:45

    Any 1342: Order to deliver without delay a ship calles “la Seinte Marie” of Barselon, whereof John Spitals is master, and the master, mariners, merchants and the goods... Aix√≤ es troba a Calendar of Close Rolls. Edwuard III – December 1342:, per√≤ hi ha una cosa que no tinc clara. No s√© si es una traducci√≥ adaptada o que realment els anglesos ja escriuen “mariners” l’any 1342.

  43. Francesc Garrido Costa
    15-04-2011 12:42

    Aix√≤ √©s d’en Ramon Llull: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2.

  44. Manel
    15-04-2011 12:17

    Per estar-ne m√©s conven√ßut he accedit als diccionaris anglesos. L'etimologia que proposen √©s "marinus" del llat√≠ i esmenten que el terme ja l'incorporava l'english middle (si fa o no fa, el de l'edat mitjana). Si pareu l'orella en la pron√ļncia de la paraula veureu que sona exactament igual que la francesa "marin".

  45. Manel
    15-04-2011 11:52

    I com podr√≠em explicar la connexi√≥ entre la paraula catalana i l'anglesa?. Caterina d'Arag√≥ podria ser-ne una explicaci√≥; la influ√®ncia o lectura del llibre del Consolat de Mar, una altra. No ho s√©, el cas, per aix√≤, √©s que, en franc√®s, mariner √©s "marin" i l'√®tim el pot adoptar l'angl√®s de la llengua francesa (afegint-hi una "e") amb m√©s facilitat atesa la proximitat de tots dos pa√Įsos i les vinculacions hist√≤riques.

  46. Francesc Garrido Costa
    14-04-2011 10:12

    M'han dit que hi ha refer√®ncies al terme "mariner" en la llengua anglesa abans d'Enric VIII. Tamb√© m'han dit que per mi el terme "mariner" t√© connotacions de guerrer, i que no √©s aix√≠. √Čs cert que hi ha refer√®ncies del terme "mariner" en el l√®xic angl√®s abans d'Enric VIII. Jo no ho sabia, per√≤ en el interval de temps que ha transcorregut entre el lliurament del meu article a l'editorial i la seva publicaci√≥, potser un mes i mig o dos, vaig poder comprovar com en l'√®poca d'Eduard III d'Anglaterra els anglesos ja utilitzaven el terme "mariners" (l’any 1342, dos-cents anys avans). De qui era contemporani Eduard III?, ni m√©s ni menys que d’en Pere ter√ß anomenat Pere el gran. Escric aquesta dada perqu√® ens indica d'on surt la paraula. Tamb√© vull dir, que en el meu article estic parlant en condicional quan em refereixo a Caterina d'Arag√≥ (si √©s que va ser ella ...). El que em sorpr√®n √©s que durant el regnat de Caterina d'Arag√≥, ja que la hist√≤ria oficial espanyola diu que era una persona castellano parlant, ella no intent√©s canviar el nom de "mariner" per el de "marinero". Intento dir que a Catarina d’Arag√≥ no li era extranya la llengua catalana. Sota el meu punt de vista, i no hi havia pensat , dir que el terme "mariner" per els anglesos d’aquell temps era sin√≤nim de guerrer √©s exacte, a pesar de que molesti. Penso que l'ofici de "mariner" per els anglesos, no √©s el de "sailor" o "seaman". Per qu√® els anglesos han d'adoptar un terme d'una altra llengua per a definir alguna cosa?. Jo diria, malgrat que no s√≥c lig√ľ√≠stica que el terme "marine", referit als marines americans, √©s la la projecci√≥ del terme catal√† "mariner". Si seguim el fil de la feina que efectuen els "marines americans” ens adonem que fan de guerrers, d’invasors, de comqueridors, per for√ßa la projecci√≥ del mot “mariner” ha de ser voler dir la projecci√≥ de l’ofici que comporta aquesta paraula. Penso que s√≠, que els mariners catalans eren guerrers. Ah! Per cert, jo aporto documentaci√≥ del terme " mariners" Francesc Garrido Costa

  47. Alita
    14-04-2011 09:09

    La mare quem va parir! El meu cos militar favorit, l'USMC, te origuen catal√°! Aquet es un gran descobriment! Visca! Espertaferro!!

  48. El teu nom
    13-04-2011 14:24

    I Armada???? No ho sé. Es pot indagar més o tot queda aquí. http://www.etymonline.com/index.php?term=army army late 14c., "armed expedition," from O.Fr. armée (14c.) "armed troop, armed expedition," from M.L. armata "armed force," from L. armata, fem. of armatus "armed, equipped, in arms," pp. of armare "to arm," lit. "act of arming," related to arma "tools, arms" (see arm (n.2)). Originally used of expeditions on sea or land; the specific meaning "land force" first recorded 1786. Transferred meaning "host, multitude" is c.1500. The O.E. words were here (still preserved in derivatives like harrier), from PIE *kor- "people, crowd;" and fierd, with an original sense of "expedition," from faran "travel." In spite of etymology, in the Anglo-Saxon Chronicle, here generally meant "invading Vikings" and fierd was used for the local militias raised to fight them.

  49. Pere Alzina i Bilbeny
    13-04-2011 13:12

    Enhorabona pel magn√≠fic estudi! Molt ben documentat, estructurat i desgranat. Sensacional! L'he reenviat a molta gent. Caldria veure qu√® hi diu "el diccionari etimol√≤gic"...si el tenen els anglesos. Em temo el pitjor perqu√® ning√ļ sap de l'exist√®ncia de la llengua catalana al m√≥n i, per tant, mai la tenen en compte en cap de les seves etimologies potencials de cap mot.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19527
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pep Mayolas recull una informació d’En Hugh Thomas, segons el qual Lorenzo Vital, el famós cronista...[+]
Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressi√≥ ‚Äúrayo de sangre‚ÄĚ, ‚Äúrayo de leche‚ÄĚ, ‚Äúrayo...[+]
Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi...[+]
Va viure Leonardo a Catalunya? Es va estar a Montserrat? Hi va tenir relació directa? Un estudi del recorregut...[+]