Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història s'assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa."
Lleó Tolstoi
ARTICLES » 23-03-2022  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
3063 lectures

Martín Alonso Pinzón a Cotlliure: el quadre

En Santiago Serra i Maurici ha fet recerca sobre un quadre anònim en el qual hi ha pintat l'Alfons Anes Pinçon, conegut com Martín Alonso Pinzón per la història oficial. L'Alfons Anes va ser company d'En Cristòfor Colom en la descoberta de les Amèriques. En Serra conclou que el retrat és autèntic i coetani de l'Anes Pinçon i d'En Colom i que el paisatge que hi ha darrere és el de la vila de Cotlliure, a la Catalunya Nord.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

1.- Introducció

Les tesis oficialistes que defensen els historiadors castellans en particular o espanyols en general sobre En Martín Alonso Pinzón estan d’acord que el prohom pintat en el retrat anònim que presentem a la dreta i es conserva al museu marítim de la Torre de Oro de Sevilla és, en efecte, En Martín Alonso Pinzón (1440-1493) amb la vila de Palos de Moguer al rerefons. Però nosaltres pensem que el personatge és un altre i també la població. Creiem que es tracten respectivament d’Alfons Anes Pinçon i de la vila de Cotlliure, una població costanera situada a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Mirarem de provar-ho en aquest escrit.

Abans que res, doncs, cal donar compte què en diu la història oficial sobre el personatge que apareix al llenç: l’esmentat Martín Alonso Pinzón.

2.- El personatge segons la història oficial: mariner ric, persona principal a Palos i corsari

És de coneixement públic que aquesta personalitat pertanyia a l’estament nobiliari i que va ser un gran navegant. Exercí de capità de la caravel·la La Pinta i, per tant, acompanyà En Cristòfor Colom l’any 1492 a descobrir les Índies Occidentals (Amèrica). Segons els oficialistes, morí a Palos de Moguer després d’haver tornat del viatge de descoberta. Va finar a causa d’unes febres que agafà al Nou Món. Fra Bartolomé de las Casas o Casaus —i és amb aquesta grafia «Casaus» com signava els seus documents— el descriu com un mariner ric i persona principal. I no només ho era ell, sinó també els seus dos altres germans: els anomenats Vicente Yáñez Pinzón i Francisco Martín Pinzón. En Francisco de vegades és conegut per mitjà d’altres noms i cognoms. Per exemple, com Diego Martín Pinzón. Sabem que aquest Diego és, sempre segons la història oficial, En Francisco perquè se’ns diu que aquell va ser, també, mestre de La Pinta. O amb el nom i cognoms Francisco Martínez Pinzón –i és així com el cita el pare Casaus―, o amb el nom i cognoms  Francisco Fernández Pinçò –i és d’aquesta manera que surt en els Anales de Cataluña d’En Feliu de la Penya―.

Com dèiem, tots tres van ser «mariners rics i persones principals». A banda de la seva riquesa, En Casaus remarca que En Martín i els seus germans eren molt influents mercès als lligams familiars: «Quasi tots els de la vila s’hi apropaven perquè eren més rics i més emparentats». També sabem, gràcies al mateix Casaus, que En Martín Alonso Pinzón havia estat a la cort pontifícia de Roma. En concret, a la llibreria del Papa Innocenci VIII.

Continuem amb el relat oficial. També ens en proporcionen informació testimonis que varen declarar als plets colombins ―el seguit de disputes judicials que enfrontaren els hereus d’En Cristòfor Colom contra la monarquia espanyola en defensa dels drets obtinguts pel descobridor―. Un d’ells afirma, segons el document que tenim, que En Martín viatjava sovint a Portugal i a les illes Canàries i que ell i el seu germà Vicente Yáñez havien embarcat l'any 1479 a la caravel·la La Condesa, amb la qual varen capturar, «yendo por la mar, un vallener [sic] cargado de trigo e otras cosas», d'uns veïns d'Eivissa. És a dir, que En Martín i En Vicente es dedicaven al cors i, per tant, al combat naval, del qual en tenien una coneixença bastant apreciable. El cors consistia en una campanya naval que emprenien particulars, degudament autoritzats per llur govern, contra naus enemigues i amb l’objectiu d’executar una represàlia. En el cas concret d’En Martín, aquesta activitat també es pot inferir dels mots que va pronunciar En Fernand Pérez Camacho, un altre testimoni que va declarar al tribunal dels plets colombins: «Martín Alonso Pinzón hera avido e tenido por ombre muy sabio e gran capitán esforçado para las cosas de la mar e para la[s de] tierra». És molt més explícita, però, la declaració que tenim d’En Fernand Yáñez de Montiel —amb qui tal vegada els Pinçon estaven emparentats, segons que ho fa sospitar el cognom “Yáñez”— al mateix tribunal. En Yáñez Montiel hi afirma, a banda que En Martín Alonso «hera ombre rico», també que «hera el más baleroso ombre por su persona que avía en toda esta tierra e con un navío que tenía le temían los portugueses en los tiempos pasados, que no avía navío de portugueses que le osase aguardar, e que hera [...] muy sabio en las cosas de la navegación». Sigui com sigui, el que l’obra d’En Casaus com ens ha arribat i aquests documents pretenen revelar és la gran rellevança amb què haurien destacat en aquells temps En Martín Alonso Pinzón i els seus germans a la vila de «Palos de Moguer» andalusa i que eren rics, importants, bons guerrers i corsaris. Però sobretot, que aquests marins van ser uns grans coneixedors de la mar, la qual cosa acaben de confirmar altres testimonis dels plets, els quals ens fan saber que aquells havien arribat a navegar, fins i tot, per les illes del Cap Verd.

3.- Qui és en realitat el personatge del retrat?

Que el personatge del quadre anònim i conservat al museu marítim de la Torre de Oro és oficialment En Martín Alonso Pinzón, gairebé ningú no en dubta. Aquesta identificació és clarament acceptada per historiadors i pintors ―ja que s’han fet un munt de còpies d’aquest mateix quadre, el qual més endavant comentaré―. Ara bé, que s'anomenés realment així no està tan clar. Aquí a Catalunya tenim documentat un cavaller anomenat Alfons Anes (o Yanes) Pinçon, que hi va arribar amb la cort del rei Pere IV ―rei nomenat per la Generalitat com a monarca dels catalans entre 1464-1466 en la guerra contra Joan II (el pare de Ferran el Catòlic)― junt amb altres nobles portuguesos. El trobem també en la mort d’aquest rei Pere IV a Granollers i en el seu enterrament. Els estudis fets per En Martínez Ferrando, la Núria Coll i Julià, l’Alba Vallès, la Teresa Baqué, En Jordi Bilbeny i En Jordi Indiano ens informen que aquest Alfons era parent de l’esmentat rei i una personalitat de molta rellevança. Ho demostra el fet d’haver ostentat el títol d'ambaixador de la Generalitat a la cort papal a Roma. A més, havia estat canonge de la catedral de Coïmbra i comanador reial. També tenia dos germans: un anomenat Vicenç Anes Pinçon veí de Pals a l'Empordà, que  trobem atacant el port de Barcelona l'any 1477 sota les ordres del seu cosí Pero Vasques de Sayavedra ―qui al mateix temps era cosí-germà de Pere IV― i un altre germà anomenat Ferran Yanes (o Anes) Pinçon, criat del mateix rei i lloctinent del tresorer reial. Les semblances de nom entre aquests tres personatges i els germans coneguts oficialment com Martín Alonso Pinzón, Vicente Yañez Pinzón i Francisco Martínez Pinzón, que els oficialistes diuen que varen acompanyar En Colom en el descobriment, són impressionants. Ara, els Yanes portuguesos de Catalunya estan força documentats. No és pas així amb els Pinzón suposadament del Palos andalús ―els trobem bàsicament només a les cròniques, no en els documents―: se’n coneix molt poca cosa dels orígens. Per les investigacions fetes per En Jordi Bilbeny i explicades en els seus llibres La descoberta catalana d´Amèrica i Brevíssima relació de la destrucció de la història, queda ben clar que els Pinzón andalusos mai no varen existir i que tot ha sigut una manipulació per part de la corona i la Inquisició a fi de no pagar tot el que li havia estat promès a En Colom en les Capitulacions i, de pas, per tal de tergiversar la història de Catalunya i de tota la corona d'Aragó.  Els germans Anes Pinçon van ser, doncs, desnaturalitzats i assimilats per Castella.

Sobre aquest afer, hi ha altres exemples de textos manipulats o retocats. Pararem esment en una publicació del pare franciscà de Perpinyà anomenat Andreu Bosch perquè ens proporciona més informació sobre el tema que abordem. Es tracta del Summari, Índex o Epitome dels admirables nobilissims títols de Cathalunya Rosselló o Cerdanya, publicat l'any 1628. Allí l’autor hi afirma que “No saben tots quant gran part tenen los de Cathalunya, Rosselló y Cerdanya a la gloria de la primera conquista y descobriment del nou Orbe, è Indies Occidentals puix lo capità Christophol Colon [...] des de l’any 1492 que començà anar a la empresa amb cent y vint soldats del port de Palos de Moguer”. El company i amic Bilbeny descobreix la falta de sentit de la frase, ja que es pregunta: “On és el mèrit dels catalans si els expedicionaris van sortir de Palos de Moguer?”. I és que es nota la mà del censor, el qual canvia la denominació “Pals” per la de “Palos de Moguer”. Per contra, el censor no toca la referència de l’Andreu Bosch al Rosselló i la Cerdanya. Aleshores, cal entendre que aquestes comarques de la Catalunya Nord també varen intervenir en el descobriment. Ara bé, amb qui? El més segur és que fos amb mariners de la vila de Cotlliure, ja que segons els indicis que es desprenen del quadre que comentem, l'Alfons Anes coneixia bé. A més, allí podia tenir possibles contactes amb personalitats com són ara En Castre Pinós (persona vinculada a En Colom), que era senyor de Canet de Rosselló i Cotlliure, i sobretot el ja al·ludit Pero Vázquez de Saavedra o Sayavedra. Aquest Pedro Vázquez és el famós Pedro Vázquez que en alguns textos apareix com a andalús, en d’altres com a gallec o en d’altres com a murcià ―depèn de la font―. És l’home que va preparar amb En Colom el primer viatge a Amèrica i que, prèviament, a l'any 1473, ja l’havíem trobat assetjant Perpinyà junt amb les tropes franceses que lluitaven contre Joan II, l’adversari de la Generalitat en la guerra civil catalana que s’esdevingué als anys 60 i a començaments dels 70 del segle XV. Com que en aquell mateix temps també s’estava assetjant Cotlliure per tal que els assetjats de Perpinyà no rebessin socors de les tropes de Joan II, no ens ha d'estranyar gens que a la flota que barrava el port hi fos el nostre personatge del quadre. Un cop caigut Cotlliure, és de suposar que l'Alfons Anes tingué temps de sobres per fer-se fer un retrat ―el que comentarem― per tal de commemorar i deixar memòria de les seves gestes en aquesta vila marinera de la Catalunya Nord. El més curiós de tot és que En Colom també arriba a Cotlliure. Ho fa l´any 1476. La seva arribada la descriu l'historiador aragonès Çurita així: "-Después de algunas dilaciones llegó Colon al fin de julio con la armada francesa "(franco-portuguesa)" á Bermeo, en la costa de Vizcaya, adonde sufrió una tempestad violenta, perdió su capitana, bajó á la costa de Galicia con ánimo de atacar á Ribaldo (Ribadeo), y perdió mucha de su gente. De allí pasó á Lisboa para recibir al rey de Portugal, que se embarcó en su flota en agosto con varios nobles, dos mil doscientos soldados de á pie y cuatrocientos setenta caballos, para reforzar las guarniciones portuguesas de la costa de Berberia. Iban en la escuadra doce bajeles grandes y cinco carabelas. Después de tocar en Ceuta, prosiguió la armada á Colibre, adonde el rey se desembarcó á mediados de setiembre, no permitiéndole el tiempo llegar hasta Marsella” (Zurita, 1. XIX c. 51). El mateix Colom, per la seva banda, cita Cotlliure en una còpia d'una carta escrita l'any 1493 i dirigida a En Lluís de Santàngel, el tresorer reial de la corona catalano-aragonesa. El Descobridor li explica que "esta otra Española (l’illa d’Haití) en cierto tiene mas que España toda, desde Colibre en Cataluña, por costa de mar, hasta Fuenterrabia en Viscaya, pues en una cuadra anduve 188 grandes leguas por recta línea de occidente a oriente". Com podem veure, doncs, l’enclau de Cotlliure és un dels llocs de trobada dels qui aniran a descobrir noves terres i un nou món i que en l’any 1473 havia unit l’Alfons Anes i En Cristòfor Colom en la lluita contra Joan II, pare del Rei que pagarà l'expedició americana. Això però, no significa que salpessin d'aquest port per anar a Amèrica, ja que si la població que va noliejar les naus va ser Pals, seria més lògic que sortissin de Palamós o del riu Ter, que era navegable fins a Torroella de Montgrí, riu i vila que són a prop del Pals empordanès.

3 .- ¿En Martín practica el cors des del Palos atlàntic a la Mediterrània per mancança de blat o els Anes Pinçon fan atacs corsaris pel mateix motiu des de Pals d’Empordà durant la Guerra Civil catalana (1462-1472)?

Hem llegit més amunt que En Martín Alonso Pinzón va llançar el 1479 un atac corsari contra un balener eivissenc carregat de blat. L’explicació que hom dóna sobre el fet que En Martín Alonso practiqués el cors és que en aquell temps a la vila de Palos, a la de Moguer i a la rodalia hi mancava totalment el blat i la gent no es podia alimentar correctament. Una dada que contrasta curiosament amb el que diuen d’altres historiadors. Per ells la vila era, llavors i el segle següent, totalment marinera —pescaven el peix mar endins o a les desembocadures dels rius Tinto i Odiel― i vivia del comerç per mar. Després de la descoberta d’Amèrica, la potència naval i comercial de Palos de la Frontera no s’hauria sinó acrescut, i d’una manera exponencial, com també hauria passat amb el nombre d’habitants. Transcrivim unes paraules de l’historiador Julio Izquierdo: "A mediados del siglo XVI la población de Palos de la Frontera ascendió a más de 20.000 personas debido al comercio de ultramar". Altres fonts conclouen que ja als darrers 40 anys del segle XV Palos gaudia dels ‍«millors mariners d’Andalusia i disposava d’unes 50 caravel·les». Deixant a part que amb aquestes naus «practicaven el cors, tal com ens fan saber també aquestes fonts ―repetim-ho―, i ho feien «contra els portuguesos», Palos vivia, en aquells anys, del comerç. Si vivia del comerç, bé podia comprar blat a les zones bladeres i abastir la població.

Aleshores, per què se’ns diu que al 1479 hi havia a Palos manca de blat i d’aliments en general? La informació esdevé encara més estranya si sabem per altres documents que d’ençà que la vila va ser ocupada pels àrabs, s’autoabastia totalment a partir del blat que conreava. I la cosa va continuar així, segons altres documents, fins a moltíssim després de ser conquerida l’any 1239-1240 pels cristians. Avui dia la gent de Palos encara es dedica majoritàriament al conreu del camp. La conclusió que en podem treure de tot plegat és que a Palos no hi ha hagut mai fretura d’aliments.

En canvi, si parléssim del Pals català, l’atac de la nau La Condesa es fa molt més versemblant. Tornem a repetir que a Pals hi ha testimoniats documentalment els nobles portuguesos Anes Pinçon, els quals durant la guerra contra Joan II van lluitar, entre 1462 i 1472, a favor de la Generalitat, a favor del rei Pere Conestable de Portugal i a favor del Rei Renat d’Anjou. Creiem que és en el context d’aquesta guerra quan té lloc l’atac de la Condesa contra el vaixell eivissenc. I és per això que pensem que la dada de 1479 és un retoc dels censors. L’escomesa caldria avançar-la 10 anys abans. És a dir, a l’any 1469 (els censors canviaven dades en números rodons: 10, 20 o 30 anys). En efecte, comença a sonar més lògic que aquests Anes Pinçon de la vila de Pals fessin el cors per apoderar-se de blat. I és que a causa del conflicte civil, al Pals empordanès i a l'Empordà en general hi mancaven els aliments: tant els que eren cultivats a la mateixa terra com els productes alimentaris forans. I trobem documents de la dècada del 1460-70 que indiquen clarament que els vaixells empordanesos anaven al Rosselló a comprar menjar. I no només aliments, sinó també sal per conservar-los. I com hem llegit més amunt, el Palos andalús no va patir mai aquest dèficit alimentari.

Tornem, però, a la caravel·la Condesa i la captura l’any 1469, segons creiem,  del balener eivissenc que traginava blat. Bé, és més versemblant que l’hagi dirigit l’Alfons Anes Pinçon a la mar de les illes Balears després d’haver salpat de Pals d’Empordà ―i no del Palos situat més enllà de les columnes d’Hèrcules―. I és que és molt menys probable que faci el cors al Mediterrani un vaixell que navega normalment per les ribes atlàntiques de la província de Huelva, travessi l’Estret de Gibraltar, esquivi les naus dels musulmans i dels catalans, s’endinsi per les aigües del Mare Nostrum occidental, es planti a les Illes Balears i allí ataqui naus enemigues. Cal saber que practicar el cors demana tenir a prop el port on poder-s’hi refugiar quan es vegi perseguit. I la vila de Palos queda massa lluny i sotmesa a tota mena de contrarietats perquè un seu vaixell s’hi pugui aixoplugar després d’abordar una nau al Mar Mediterrani. Tot es fa més lògic si pensem que En Martin Alonso Pinzón es fa a la mar a la vila de Pals, ataca un vaixell carregat de blat que navega per les costes d’Eivissa, s’endú ràpidament el botí cap a la seva vila de Pals, la qual no resta gaire allunyada del lloc dels fets, i hi apaivaga temporalment la manca d’aliment causada pels efectes de la Guerra Civil Catalana del 1462 al 1472.

4 .- El Palos de Moguer d’En Martin Alonso Pinzón i dels seus germans no surt als portolans

Si la vila andalusa de Palos regida pels Pinzón i de la qual ens parlen els textos tenia tanta importància pel que fa als afers marins, ¿com és que aquesta importància no surt reflectida als portolans ni als atles catalano-mallorquins? No la trobem, per exemple, mencionada al portolà d’En Jaume Bertran de l’any 1482. Tampoc no apareix a la carta nàutica d’En Bartomeu Olives (Mallorca 1538) ni a l’atles d’En Joan Oliva del 1592. Alguns atles només referencien la barra de Saltes i ho fan com una mera posició geogràfica: illa situada a la desembocadura dels rius Tinto-Odiel, al costat de Palos. És el cas de l’atles de Vicenç Prunes, que va ser confegit a Mallorca l’any 1600. La barra de Saltes és encara mencionada al 1680. Uns altres fan referència també a Lepe i a Huelva. L'única referència que he trobat sobre un "Palo" a la costa atlàntica andalusa i l’he descoberta en una pàgina de l'atles d'En Francesc Oliva II del 1658. En concret, al full dedicat a la Península Ibèrica. En canvi, en aquests mateixos atles i portolans surt sempre la població de Palamós, per exemple, la qual població tothom sap que és de gran tradició marinera.

D’altra banda, es fa estrany ―i molt― que essent Palos tan marinera, com es diu, i amb tants de cosmògrafs i escola cartogràfica, com també s’afirma que tenia, no s'hagi trobat ni un portolà o mapamundi que procedeixi d'aquella població. A més a més, si tenia una flota d'unes 50 naus, també fa estrany que no s’hi hagin trobat cap mena de restes de drassanes o quelcom similar a la zona (les més properes que podem documentar són les de Sevilla, tot i ser de finals del segle XVI o començaments del XVII).

5.- El quadre: per què no és Palos

Però parlem seguidament del quadre. Repetim que és anònim i està guardat al Museo Marítimo de la Torre de Oro de Sevilla. Hi surt retratat un personatge i, a segon terme, s’hi entreveuen un poble i un paisatge. Tot seguit comprovarem  detalladament com el paisatge i el poble que hi surten no són els de Palos de la Frontera ―un incís: no fem referència al mal anomenat antigament pels cronistes "Palos de Moguer", car segons les investigacions fetes per l'historiador de Palos de la Frontera Julio Izquierdo, “esta localidad se ha llamado hasta 1642 únicamente Palos, del latín «Palus, paludis», o sea, «laguna»”, i que “sólo a partir de mayo de 1642, el Consejo Municipal de Palos adopta el nombre de Palos de la Frontera. El término «Palos de Moguer» es fruto de un error”―.

D'acord amb el que em va dir el senyor Cristóbal González-Aller Suevos, Director de Conservació del Museo Marítimo de la Torre del Oro de Sevilla, “la técnica pictórica de realización del cuadro fue de óleo sobre tabla”. I no diu res més. No té ni idea d'on ha sortit l’obra ni quan va ser composta, ni qui l'ha realitzada. I això es fa encara més estrany si tenim en compte que la persona que està plasmada al retrat podria ser una de les més antigues que s'han pintat dels descobridors. Pel que fa a mi, no hi va haver manera possible de treure més informació del director del Museo Torre del Oro. Tampoc els responsables de l’Instituto de Bellas Artes de Sevilla no me’n van saber dir res més. Aleshores, el vaig fer analitzar a En Josep Ribot i Llupià, llicenciat i professor retirat de Belles Arts. Em va escriure tot seguit el seu parer:

“Si observem aquest quadre a primera vista, veurem que es tracta d'una pintura de clar estil renaixentista, del mateix tipus que les de Dürer, Miquel Àngel, Rafael Urbino o Leonardo da Vinci. També podem copsar que no s’hi nota, en tot el quadre, cap mena de pinzellada, ja que s'ha utilitzat, a l'hora de pintar-lo, el sistema de veladures (sistema de pintar tradicional del Renaixement). També s'hi poden observar unes muntanyes molt característiques, semblants a les de Montserrat, que podrien tenir alguna relació amb el personatge o amb la població i el paisatge que l’envolta. També hi podem notar, per mitjà de les marques d'humitat i l'esquerdament de la taula damunt de la qual ha estat pintat, la degradació que el quadre ha sofert al llarg dels anys. Si tenim en compte que les pintures sobre taules varen deixar de fer-se al segle XVI (Leonardo da Vinci ja utilitzava lona), podem datar el retrat més o menys entre 1430 i 1550. És a dir, que seríem davant d'un retrat quasi contemporani del descobriment”.

Fins aquí el parer d’En Josep Ribot. Si seguim analitzant el quadre, podrem veure que a l'esquerra del personatge hi ha unes muralles o castell a la vora del mar, amb una població que té una riera o riuet i una illeta al fons amb vaixells a prop seu i unes muntanyes. A la part dreta del retrat hi observem un golf amb un poblet pescador que es troba a l'exterior de les muralles, i un camí que es dirigeix cap als turons que voregen la mar tot travessant un arc o porta.

El més curiós de tot és que el Palos andalús no ha estat mai emmurallat ni fortificat, tot i que, com alguns historiadors han afirmat, hi havia una talaia de vigilància a l'època romana (que al 1492 ja no existia) i que sobre les seves restes avui dia s’hi troba l'església del poble, d'estil mossàrab i que encara podem visitar. També s'ha de ressaltar que Palos de la Frontera mai no ha estat tocant a mar, si més no en els últims 700 anys. Tampoc no té cap riera que el travessi i, encara menys, una illeta a prop (l'illa més propera és la de Saltes que està situada a uns 6 quilòmetres cap al sud, i que des de Palos no es pot veure).



Foto núm. 2

Vegem ara a la fotografia número 2, l'església d'estil mossàrab (dedicada a sant Jordi) de Palos de la Frontera. Aquí és on diuen alguns historiadors que hi havia l'antiga fortificació romana, de la qual no se’n sap res, ja que no hi han fet cap mena d'excavació.



Foto num. 3

A la imatge número 3 podem veure la desembocadura del riu Tinto-Odiel i la "barra" o illa de Saltes, que, com es pot apreciar al fons, no té cap turó com el que es veu al quadre de la imatge número 1. A més a més, tot el paisatge és pla, talment com la comarca circumdant, ja que és una zona totalment de terra sedimentària. Són uns sediments que ha anat deixant el riu durant tot aquest temps i on ja a l'any 1638 solament tenia tres braces de profunditat a la desembocadura.



Fotografia núm. 4

Com a detall curiós voldria remarcar que la font o safreig on la llegenda diu que En Colom va agafar l'aigua per al seu viatge, sempre se l'anomena la "Fontanilla". Curiosament, a pocs kilòmetres de Pals hi ha les poblacions de Fontanilles i Fontclara. Casualitat?

 


Fotografia núm. 5

Com dèiem, a la fotografia 4 s’hi pot veure l'església i la font −més aviat un safreig−, on, segons la llegenda, els mariners del descobriment varen agafar aigua per al viatge, ja que en teoria eera a prop del "mar" (o del riu?), com es veu a la representació lliure (fotografia 5) feta pel pintor Evaristo Domínguez. La representació d’En Domínguez manca totalment de cap raonament científic ja que s’inventa una muralla inexistent i un castell darrere l’església. El castell està situat en un turó fictici i exageradament escarpat. Per quin motiu l'Evaristo Domínguez es va inventar un paisatge que no correspon al de Palos de la Frontera? Tot i que mai no ho sabrem del cert, es fàcil de deduir. La seva intenció era la d'«adequar» el poble de Palos de la Frontera al quadre del nostre personatge.


Fotografia núm. 6

La fotografia número 6 és un plànol actual de la zona Palos-Huelva. Hi localitzem el Palos de l’actualitat respecte de les localitats confrontants. És també des d'aquest simple plànol on podem apreciar clarament que el Palos del quadre i el Palos real no són al mateix lloc.

Totes aquestes observacions fetes anteriorment demostren clarament que el quadre no té res a veure amb el Palos de la Frontera real, ja que no s'hi assembla gens ni per situació, ni per paisatge.

Per tant, si el fons del retrat d´En Martín Alonso Pinzón no és la població de Palos de la Frontera, com he demostrat, de quin lloc es tracta? Doncs de la població catalana de Cotlliure, tal com provaré tot seguit.

6.- Per què és Cotlliure?



Fotografia núm. 7



Foto 8                                                Foto 9





Foto10                                            Foto 11

Utilitzarem la fotografia número 7. Es tracta d’una còpia molt fidedigna feta per En F. Fernández del quadre anònim. Més endavant explicaré per què es va fer. Ara ens servirà, però, de referència pel fet que s’hi poden veure molt més bé els detalls de la població i el lloc on es troba el personatge.

Si comparem la part esquerra del retrat, veurem que és idèntica a les fotografies 8, 9, 10 i 11. S’hi pot observar la mateixa torre amb les barbacanes (tot i que la torre actual és una mica més alta perquè al segle XVIII se li va afegir un campanar i rellotge a l’església que hi va ser edificada) i amb una illeta a uns 100 metres de la torre. Actualment l’illa hi està unida amb un espigó en el qual s’hi ha ajuntat una platja addicional; la mateixa muralla que encercla la població, tot i que actualment en alguns trams està tallada per un passeig amb terrasses; la riera que separa la població del castell dels reis de Mallorca i que antigament (fins al 1640) també s'hi adjuntava l'antiga població emmurallada de la Cotlliure medieval, però que va ser derruïda pels francesos en redissenyar per al castell el sistema defensiu de baluards a l’estil Bauban. El castell, però, ja havia estat reforçat primerament a la dècada del 1500-1510 per l'arquitecte i mestre d'artilleria aragonès Francisco Ramiro López i no per En Francisco Ramírez de Madrid. com ens han dit sempre, personalitat que mai no ha existit (es nota aquí perfectament la mà del censor). Tal com ha demostrat l'historiador René Quatrefages, també Ramiro va dissenyar per ordre del rei Ferran el Catòlic els castells-fortalesa de Salses, Perpinyà, Ceuta i l'Alhambra de Granada.


Foto 12

 


Foto 13

A la fotografia numero 12 veiem l'antic barri de pescadors amb la seva església i la carretera que es dirigeix cap a Port Bou seguint la costa. La panoràmica és la que es veu des del castell i que en el quadre està situat a la dreta del personatge. A l'última fotografia, la fotografia número 13, hi observem la costa dreta del quadre vista des de l'espigó que porta a l'illeta. La semblança amb les muntanyes del quadre és quasi exacta: són arrodonides i formen una espècie de cap  que s’endinsa devers la mar. I, per últim, també es pot apreciar al quadre un munt de vaixells, fet que hauria d'haver estat normal a Cotlliure en aquella època, perquè aquesta ciutat era el port més important del Rosselló. Era un port tan important, que, ja al segle XV, s'hi desembarcaven esclaus provinents de Barbaria i Guinea per a ser-hi venuts. Fins i tot el rei castellà Alfons X el Savi n’havia parlat en la seva Primera crònica general. Com que el Rosselló forma part de Catalunya, el pintor del quadre es va assegurar de posar una referència geogràfica netament catalana: va introduir-hi la muntanya de Montserrat sobre el castell, tal com també surt en altres pintures de l’època: per exemple, sobre Barcelona o en d’altres poblacions catalanes.

Quan vaig demanar l'opinió respecte de la similitud del quadre amb Cotlliure al professor d'història de la universitat de Perpinyà Alain Ayats, aquest em va respondre que "la semblança hi és, sobretot la part dreta del retrat. tot i que en la part esquerre, encara que s'hi assembli bastant, i que el pintor tingués la intenció de pintar la vila, no ho pot ser, ja que no entenc que hi fa en Martín Alonso Pinzón a Cotlliure si ell era de Palos de Moguer". És a dir, sí que és Cotlliure, però aquest personatge que ara ja sabem que és inventat hi dissona clarament.

4.- Un quadre anònim del Renaixement i una còpia de mitjan segle XX

Com que preguntant sobre l‘origen del quadre anònim als responsables del Museu Marítim de la Torre del Oro de Sevilla no en vaig treure l’entrellat, vaig decidir cercar informació al Museo Naval de Madrid. La senyora Dolores Higueras, la directora tècnica del museu, em va comunicar que el quadre que és objecte de la meva recerca és una “copia anónima del quadro realizada para el Museo Naval de Madrid por Julio García Condoy”. És a dir, el quadre numero 14.

 


Fotografia núm.14

Aquest quadre d’En García Condoy data de l'any 1956. Si ens hi fixem atentament, veurem que el personatge central, que ja sabem que és l'Alfons Anes, és gairebé igual que el pintat en el quadre anònim, però, amb tot, el paisatge del darrere està canviat. En aquest cas, sí que el paisatge és Palos de la Frontera i no Cotlliure. D’altra banda, s’assembla profundament al quadre de l'Evaristo Domínguez que he anomenat anteriorment. Qui havia copiat a qui? Per la data del quadre, jo ho tenia molt clar, però necessitava més proves. Així que, simplement, els vaig demanar un altre quadre: el d’En Vicente Yáñez Pinzón/Vicenç Anes Pinçon, germà d’En Martín Alonso Pinzón/Alfons Anes Pinçon del mateix pintor (fotografia 15)


Fotografia núm. 15

Si comparem aquest segon quadre amb l´altre, descobrim que quan l'autor ha pintat el personatge ha utilitzat un altre estil molt més modern. Per què? Perquè, com que no hi ha cap quadre d'En Vicenç Yáñez per copiar, se’n va inventar un utilitzant el seu propi estil. Això fa que ens quedi clar que ell va copiar el quadre anònim amb el fons canviat. Per què va canviar el fons? Jo tinc la meva teoria: el Museo Naval de Madrid o els historiadors espanyols corresponents es varen adonar que el paisatge del quadre anònim no era Palos de la Frontera i això els preocupava, ja que el quadre anònim contradeia o no deixava clara la història oficial sobre En Martín Alonso/Alfons i el seu origen. Com ho podien solucionar? Fàcil: feien una còpia exacta del personatge, posaven el fons que a ells els interessava i deien que l'altre era fals.

Veient que a través del Museo Naval de Madrid tampoc no trauria res clar, em vaig posar en contacte amb l'historiador Julio Izquierdo, de qui ja he parlat i és exdirector del Museu dels Pinzón de Palos i historiador de l'ajuntament d'aquest poble i director del Museu Vicente Aleixandre. Exactament no em va aclarir l'origen del quadre que copia l’anònim i em vaig sentir més confós. La seva explicació va ser que l'havia pintat el pintor anomenat Evaristo Domínguez (del qual abans ja hem vist un quadre seu amb estil propi), veí de Palos, a finals dels anys 50, i que n'havia fet còpies per a l'Ajuntament, el Monestir de la Rábida i una reproducció fotogràfica sobre “lienzo” a la Casa-Museu dels Pinzón. També em va comunicar que En García Condoy es va inspirar en el d’En Domínguez, però va caure en la temptació de convertir-lo, talment com va fer amb el seu germà Vicens Yáñez, en un "galant de Hollywood".

O sigui: primer de tot, no anomena el quadre que jo busco i, en segon lloc, no pot ser que En Condoy copiés el quadre de l´Evaristo Domínguez, perquè el va pintar abans. Un cop observat l'estil de la còpia pintada per En Domínguez, podem deduir que es va limitar a copiar el quadre anònim que es conserva a la Torre del Oro per poder tenir còpies per a la seva població de Palos, talment com va fer el pintor F. Fernández (fotografia 7), el quadre del qual ja hem mostrat anteriormant. Una de les coses de què m'he adonat és la manca d'informació que hi ha i de com n'està d'enrevessada. Així, doncs, continuaré treballant sobre aquest tema per tal de mostrar-vos-en més aspectes i més proves.

 

Santiago Serra i Maurici

BIBLIOGRAFIA:

Jordi Bilbeny, Brevíssima relació de la destrucció de la història; Llibres del Set-ciències, s.l., Arenys de Mar, 1998.

Jordi Bilbeny, La descoberta catalana d´Amèrica; Edicions Gargot, Granollers, 1999.

Cartografia Mallorquina; Diputació de Barcelona, Barcelona, 1995.

Luisa Martín Merás, Cartografía Marítima Hispana. La imagen de América; Lunwerg Editores, S.A.; Barcelona, 1993.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Edmund Cooke
    06-04-2022 14:56

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  2. Antoni Abat
    06-04-2022 09:19

    Bueno, sí, si te han convencido de que la cosa va de leer entre líneas, claro.

    El problema es que entre líneas no hay nada, es un espacio en blanco. Y rellenarlo con lo que se te antoje no es muy riguroso. No es nada riguroso, vaya. No vale.

  3. Xavi G.
    05-04-2022 19:36

    A més, Antoni Abat, els dubtes que apunto dels autors de l'enllaç que has deixat, venen recolzats,supose que entre altres coses, perquè troben al Vicente Yañez del Dret Portuguès de València (com ha dit Pedrito Prat, que no sé si ho ha trobat en Albardaner o on) relacionat amb el Lluís de Santàngel (pàg 560), que ja és casualitat...


    https://www.academia.edu/50930486/Los_Y%C3%A1%C3%B1ez_comerciantes_portugueses_en_Valencia_durante_la_imposici%C3%B3n_del_Dret_Portugu%C3%A9s_1462_1512_En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_Espinach_


  4. Edmund Cooke
    03-04-2022 22:40

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  5. Edmund Cooke
    03-04-2022 22:18

    Xavi, jo ho diria així….

    Essent els Pinzón hispans no castillans, es quan la Història pren sentit i trellat….si els fan de Huelva, tot grinyola i trontolla com un gat a l'olla….

    Oi llebrer abat?

  6. Xavi G.
    03-04-2022 18:56

    No, Antoni Abat, jo crec que he expresat bastant bé el que ens venen a dir els autors Villanueva i Navarro en l'article.

    Donen com a probable la hipótesis de l'autor que referencien a la nota 23 (probable, que no indiscutible), i alhora obren una altra possible hipótesis relacionant al Vicente Yañez Pinzón amb els Yañez de València, o sigui, amb els Yañez portuguesos, i deixant una altra nota al respecte, la nota 24.

    Essent els Pinzón portuguesos, es quan la Història comença a agafar una mica de sentit i trellat.

  7. Edmund Cooke
    03-04-2022 16:26

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  8. Antoni Abat
    03-04-2022 13:47

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  9. Edmund Cooke
    03-04-2022 13:36

    …. Ep antoñete abadía!…i si no t'agrada sentir la veritat, com diu la/el teu adlater maria/ramir…. A MI PLIM….. i encara et dic més…..

    REREREPLIM!!….

  10. Xavi G.
    03-04-2022 12:30

    pag. 538.

  11. Xavi G.
    03-04-2022 12:28

    Ei, Antoni, gràcies per aquest teu darrer enllaç.

    Sí que nomenen en aquest article que ens deixes a un Yañez Pinzón, a Vicente. Encara que només per mostrar-nos que existeixen dubtes de la seva procedència real, si andalús o portuguès.

    Gràcies.

  12. Antoni Abat
    03-04-2022 10:54

    No entra en enlace entero. El título del artículo es:

    Los Yáñez, comerciantes portugueses en Valencia durante la imposición del Dret Portugués (1462-1512)

    Ahí no hay Pinzones por ningún lado.

  13. Antoni Abat
    03-04-2022 10:53

    https://www.academia.edu/50930486/Los_Y%C3%A1%C3%B1ez_comerciantes_portugueses_en_Valencia_durante_la_imposici%C3%B3n_del_Dret_Portugu%C3%A9s_1462_1512_En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_Espinach_

  14. Antoni Abat
    03-04-2022 10:52

    Trampa.

    Estás mezclando los Yáñez a secas con los Pinzones.

    Es un apellido común. Con presencia en toda la costa atlántica desde Tarifa a Sagres.

    https://www.academia.edu/50930486/Los_Y%C3%A1%C3%B1ez_comerciantes_portugueses_en_Valencia_durante_la_imposici%C3%B3n_del_Dret_Portugu%C3%A9s_1462_1512_En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_Espinach_

  15. Pedrito Prat
    03-04-2022 10:34

    Otro documento que identifica a Vicente Yañez como portugues :

    AGS, Registro General del Sello, Leg. 148707,
    f. 28.
    "...sucedió en 1487 (12 julio) cuando los reyes dieron seguro al lisboeta Vicente Yáñez para que, en premio por haber acudido a ayudar- les al cerco marítimo de Málaga”


    Archivo de Protocolos del Pa- triarca de Valencia, no 27373

    Vicente Yañez se encuentra entre los portugueses que pactan Acuerdo comercial sellado entre uno de los acreedores valencianos del Dret Portugués y una decena de hombres de negocios portugueses que con la ayuda de Luis de Santángel pactaron el cese momentáneo de su recaudación a cambio de una indemnización individual.


  16. Pedrito Prat
    03-04-2022 10:11

    Antonio Abad,

    Si hubieras leido los articulos que te he enviado ya no contestarias con esos argumentos. Los Yañez Pinzón están en la Provenza porque son corsarios a las ordener de Renato de Anjou, como el mismo Colon reconoció haber sido. Las quejas van dirigidas al Teniente General de Renato de Anjou, que no es otro que Jean de Cossa.

  17. Antoni Abat
    03-04-2022 08:18

    Claro que sí, Pedrito. Y en Cotlliure estaban tan encantados que dijeron: "Vamos a pintarle un retrato a este señor tan majo que nos ataca y desvalija periódicamente".

    He leído el artículo completo, y de lo único que da noticia es de la presencia de los Pinzón haciendo de las suyas por todas las costas del Mediterráneo occidental hasta Marsella. Pero en todo momento se subraya la procedencia ANDALUZA de estos elementos.

    A ver si se entiende mejor gritando:

    EL RETRATO ES UNA PINTURA DEL SIGLO XX. DEL SIGLO VEINTE (por si no se entiende en romano). POR TANTO, NO PUEDE CONSTITUIR PRUEBA DE NADA. Por supuesto, el paisaje del fondo pude ser el que el capricho del pintor haya decidido: Cotlliure, Santa Coloma de Gramenet o Sebastopol, a elegir. Pero fue pintado CUATRO SIGLOS DESPUÉS de la existencia del personaje histórico.

  18. Pedrito Prat
    03-04-2022 00:17

    sucedió en 1487 (12 julio) cuando los reyes dieron seguro al lisboeta Vicente Yáñez para que, en premio por haber acudido a ayudar- les al cerco marítimo de Málaga

  19. Pedrito Prat
    02-04-2022 23:29

    Sr. Antonio Abad,

    Le aconsejo que los articulos se los lea usted enteros y no se quede en el título. Ya he explicado que el sr. Albardaner es detractor del Jordi Bilbeny, lo cual no le impide mostrar documentos que le cuestan encajar en sus teorias. Los articulos aportan documentos que situan a los hermanos Pinzón en la Provenza durante diferentes decadas, en consecuencia el cuadro de Martin Alonso en Cotlliure esta perfectamente justificado.

  20. Xavi G.
    02-04-2022 20:57

    Sí, clar clar, els de Palos de Moguer no feien els cors als portuguesos en la badia de Cadis i en l'Algalve com ens diuen les cròniques adulterades, no no, clar, clar.
    Per suposat... es una invenció.

    Enhorabona, Abat, vas avançant, hahaa.

    Això sí que és tenir una bona cocotada, noi.

  21. Antoni Abat
    02-04-2022 14:23

    Sr. Pedrito Prat, le aconsejo que antes de citar algún artículo tenga la precaución de leérselo antes, porque ahí dice bien claro "about the piratical activities of themembers of the Pinzón family of Palos de la Frontera (Andalucia, Spain) in the watersof Provence (France)".

    De hecho, nadie era tan tonto como para ponerse a piratear cerca de casa, lo normal era que se fuesen a otras costas.

    Xavi G., no sé qué clase de empanada portes al cervell, pero estás mezclando datos sin ton ni son.

  22. Xavi G.
    02-04-2022 13:35

    Hola, soc el vertader sant Jop, perquè mira que s'ha de tenir paciència amb vosaltres.

    Que el quadre sigui del s.XX només ho ha dit una persona i n'hi han opinions totalment oposades.
    Demano més estudis de tres o quatre experts independents més. Què cobren? A 15,00€ l'hora o alguna cosa així? Això ho pague jo.



    Portugal no te res a veure amb el descobriment de noves terres. Portugal feia els seus viatges cap a terres ja conegudes, cap a l'est, i cap al sud perquè era precís anar cap a al sud per anar després cap a l'est.

    Els únics que van descobrir noves terres, i noves terres a repartir, EL NOU MÓN, van ser uns altres hispans.

    Portugal no tenia per què reclamar res, si no és perquè alguna cosa tenia a veure amb el viatge de descoberta d'en Colom i els Pinçón.

    Au.


  23. Pedrito Prat
    02-04-2022 13:02

    Mira Maria,

    Aquí tienes documentación, eso si, de la que tu no quieres leer.
    Su autor, Francesc Albardaner no es de este instituto y es detractor de Jordi Bilbeny.


    https://www.researchgate.net/publication/338719735_MARTIN_ALONSO_PINZON_PIRATE_IN_PROVENCE_IN_1466-1467

    https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7738497

  24. Maria Garcia
    02-04-2022 12:46

    Xavi g, por dios, en el tratado de tordesillas no se reparten tierras, se reparten las tierras por descubrir,,,,,,, por dios,,,,por dios. Que dais vergüenza ajena

  25. Maria Garcia
    02-04-2022 12:41

    Y la pintura es del siglo XX!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! DEL SIGLO XX!!!!!!!!!!!!! ¡!!!!!!! va a tomar como prueba una pintura del siglo XX!!!??????????????

  26. Maria Garcia
    02-04-2022 12:39

    Señor pedrito, ver solo una documentación es lo que hace este "instituto", está perfectamente documentado en miles de archivos históricos la procedencia, orígenes y descendencia de los hermanos pinzones, visite los archivos generales de indias, los archivos de la diputación provincial de Huelva y de su museo provincial, los archivos de moguer, palos de la frontera, lepe, gibraleon, cartaya, Tavira, faro, silves, Portimao, etc etc etc,,,,y si, si estuvieron por esa zona lo hicieron bajo Castilla de procedencia "CEVILLA",,,, y ya si quiere le invito a visitar la casa del linaje pinzón y sus descendientes..
    .. De nada

  27. Pedrito Prat
    02-04-2022 11:54

    Sr. Antoni Abad,

    Qualsevol teoria sobre personatges del colombisme en algun moment ha de recolzar-se a la teoria de la conspiració o censura. Tots els personatges tenen documentació contradictòria.

    Tornant als germans Yañez Pinzón, hi ha documentació a les dècades del 60, 70 i 80 situant-los com a corsaris entre Pals i el golf de Narbona, com el mateix Colom. Per tant, no té res d'estrany un quadre de Martin Alonso amb un fons de Cotlliure. El problema ve quan només es vol veure alguna documentació.

  28. Antoni Abat
    02-04-2022 11:17

    Y dale. No sé de dónde sacas que los Pinzón fueran portugueses. El "Yáñez" lo toma Vicente de su padrino, una costumbre sobradamente atestiguada en la época, al igual que a menudo los hijos de un mismo matrimonio tomaban indistintamente el apellido del padre o de la madre. Faltaban siglos para los registros civiles y la regularización de las inscripciones, como sabe cualquier experto en la materia. Experto, no aficionado sin formación.

    Insisto en que cualquier discusión acerca del cuadro o el paisaje plasmado en el fondo es por completo irrelevante, al tratarse de una pintura del siglo XX sin ningún valor documental, más allá de su calidad artística. No existe ningún retrato verdadero de los hermanos Pinzón porque en la época esto solía estar al alcance únicamente de personas privilegiadas por diversos motivos, pero no era en absoluto corriente que la gente se hiciese retratar. Y pensar lo contrario es mostrar ignorancia extrema de las condiciones de ese tiempo.

  29. Xavi G.
    01-04-2022 20:52

    O potser no, perquè aquest repartiment era de lo més natural per a ells com a portuguesos.

  30. Xavi G.
    01-04-2022 20:47

    Per altra banda, ningú aquí ha dit que els Pinzón fossin catalans, sinó portuguesos. Només ho ha dit un autor del XVIII.

    Potser aquest autor tan important no sabia que eren del Palos andalús? Estrany.

    Potser va veure aquest historiador a més, alguna referència d'aquest personatges localitzats a Catalunya i xino-xano, pos catalans, ala.

    O potser si eren portuguesos, abans havien de deslocalitzar-los de Portugal i fer-los catalans, per més endavant ja definitivament fer-los andalusos?


    Em pregunto per què se li va donar part d'Amèrica als portuguesos si no tenien res a veure. I a més, el Brasil, que va ser descobert precisament pels Pinçón. Sí, pels mateixos Pinçón que tant van batallar contra els portuguesos fent-los el cors des de la seva base de Palos de Moguer.
    Aquest repartiment de l'Amèrica segur que'ls va deixar als Pinçón de pedra com a mi.

  31. Xavi G.
    01-04-2022 19:41

    Maria Ramira Garcia, sembla que no tots els paisatges havien de ser invencions.

    Alguns tenen la clara intenció de localitzar el paisatge, que es fa evident, i d'altres, segons també en l'opinió dels del museu d'El Prat, s'intueix (tal vegada el Castell de Sant Angelo de memòria o una mica exagerat?) i no els hi estranya que s'intentin localitzar.

    https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/retrato-de-un-humanista/d0eaf809-d978-4c9c-9ced-967f1040d99f

  32. Maria Garcia
    01-04-2022 18:04

    interviene Alcoberro, hijo de la villa ampurdanesa. Se refiere, claro, a la teoría de que el primer viaje de Colón no salió de Palos de la Frontera, a Huelva, sino de Pals, al Baix Empordà. La prueba que aporta Bilbeny es que, hoy en día, por Palos pasa un riachuelo de dos metros de caudal como máximo, de donde es imposible que zarparan naves que calaban más de tres metros de fondo. De los estudios realizados por ingenieros de minas y arqueólogos sevillanos, que han aportado pruebas de un gran puerto en el siglo XV, no dice nada. En cambio, da por buena la interpretación de un documento de 1479, descubierto por Núria Coll, en el que los consejeros de Barcelona se quejan a Ferran el Católico de los ataques de un corsario de nombre "Vicens Anes Pinçon, de la villa de Pals ", según la cual la ciudad a la que se hace referencia es la ampurdanesa. Esconde que los compañeros de viaje del corsario en el mismo documento se dice que eran de "Civilla" (Sevilla), demostrando que la catalanización de los topónimos era práctica habitual en la época. Más aún: que si se dirigían a Fernando el Católico, y no a Juan II, que todavía era rey de Aragón, es porque los malhechores eran súbditos del primero, que ya era rey de Castilla. "En el colmo del despropósito, incluso afirma que de Palos no podía salir ningún barco porque tiene una playa de 15 kilómetros orientada a levante... exactamente igual que, como sabemos todos los palsencos, tiene la playa de Pals", remacha Alcoberro.

    Ruiz-Domènec: "hay que remarcar que todas estas pseudohistorias no tienen nada que ver con el catalanismo"
    La tentación por pedir a los presentes que, uno por uno, se encaren con todos y cada uno de los temas y personajes que el INH ha deconstruido los últimos años es grande, pero éste no era el objetivo del encuentro. Ruiz-Domènec lo tiene claro y hace rato que se reserva su intervención: "Lo que hay que remarcar es que todas estas pseudohistorias no tienen nada que ver con el catalanismo. Hay muchos que creen que con estas tesis anticastellanas se está haciendo un favor a la causa, ¡y es todo lo contrario!Nos está haciendo mucho daño internacionalmente: sólo hay que ver cómo moja la prensa españolista: ' Mira donde ha legado el catalanismo', no paran de repetir, y no es cierto! El catalanismo no es eso". Sólo hace falta hacer una búsqueda rápida por YouTube de las charlas de Víctor Cucurull, colaborador destacado del INH y antiguo miembro del secretariado de la ANC, para cerciorar que los comentarios contra el ANC y contra la historiografía catalana se mezclan con la burla por teorías que van mucho más allá del imperio catalán del siglo XV defendido por Bilbeny, como situar a Tartessos en Tortosa o emplazar el origen de la nación catalana en el siglo VII aC.

  33. Antoni Abat
    01-04-2022 16:51

    Ramón es un castellanismo. Todo lo que se parezca al castellano en catalán es un castellanismo, y es la prueba de que Cataluña es una invención castellana para fastidiarte a ti en concreto.

  34. Edmund Cooke
    01-04-2022 15:47

    Tonet, deixa de fer el tontet reiet….

    "Ahora resulta que un fraile "historiador y periodista" (sic), siglo y medio antes de que aparecieran esas profesiones”

    No ho dic jo això, que sigui periodista i historiador.
    Ho diu la wiki panyola….

    https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_%C3%81lvarez_de_la_Fuente

    Cerqueu; josé álvarez de la fuente

    "…dos siglos posterior a los hechos que comenta”

    Home, si tu et bases en un quadre fet per l'expo del 1929 a sevilla d'autor anònim per encàrrec del ministeri de defensa, penso que és molt més propera i fidel als fets l'afirmació d'en alvarez de la fuente….més propera la data 1733 que 1929….més fiable com més propera als fets del segle XV, i per la pròpia font, ministre de "propaganda” de Felip V, oi?…

    "va a saber más que el cúmulo de documentos que prueban que los Pinzones eran andaluces. "

    Cúmulo de documents, tots manipulats, falsificats o usurpats, i per tant, no vàlids.


    "Pinçon. Acabado en -ón. Catalaníssim…, "

    Doncs sí, així és…. Com ara, Ramon o
    Raimon

    Molt català

    Salut!

  35. Antoni Abat
    01-04-2022 13:43

    Ahora resulta que un fraile "historiador y periodista" (sic) siglo y medio antes de que aparecieran esas profesiones, y dos siglos posterior a los hechos que comenta, va a saber más que el cúmulo de documentos que prueban que los Pinzones eran andaluces.

    Pinçon. Acabado en -ón. Catalaníssim.

  36. Edmund Cooke
    01-04-2022 13:29

    Ara resulta que la marieta de l'ull viu en sap més que en Fra José Álvarez de la Fuente predicador general i del rei Felip V, erudit franciscà que al 1733 tenia clar que els Pinçon eren catalans….

    Ramiro, deixa de fer el ridicul i llegeix més…. Això d'en alvarez de la fuente es universalmente sabut des de fa segles, tros d'ignorant analfabet

  37. Maria Garcia
    31-03-2022 22:22

    Los pinzones no eran catalanes, lo siento,,,, y los retratos se pintaban sobre un fondo, que no tenía que ser ni mucho menos el real, es más eran inventados,,,, en fin

  38. Xavi G.
    30-03-2022 19:07

    No sé què te a veure amb mi lo dels teòrics de la conspiració, quan ni soc terraplanista ni llunàtic ni crec amb cap mena de grup d'elits que ho dirigeixen tot, etc.

    Ara, que cada grup individual, polític, empresarial, etc, etc, tenen cada un d'ells la seva pròpia estratègia per mantindre o agafar més poder, influència, volum de negoci, etc, etc, i que aquestes estratègies de cada grup no són de domini públic, sinó que se les guarden per a ells i resten ocultes, ja sigui per contractes de confidencialitat o per simple voluntat dels membres de cada grup, diguen-me que per lleialtat a unes idees o per altres motivacions, doncs tota aquesta sèrie de maniobres velades és evident que existeixen.

    En el cas de les empreses no cal afegir res més, els contractes de confidencialitat és fan per alguna cosa.

    En el cas dels grups polítics és evident també que s'assabentem de la missa la meitat del que es porten entre mans.
    De fet, fa uns cinc anys que vam viure en directe un dels majors enganys polítics de la història de la mà del Pedro Sánchez i del PSOE en conjunt com a grup, per tal de crear a un Messies en el seu grup que contrarestés al Messies de Podemos que'ls menjava perillosament el terreny.
    D'això jo penso que qualsevol persona una mica observadora se'n podia haver adonat, però sembla que només va ser una minoria.

    Tinc una anècdota sobre aquest tema del Sánchez, que comentant-ho en aquells dies pel Facebook amb un periodista madrileny una mica conegut, que també és conegut per la seva militància amb el cientifisme i rabiosament en contra dels conspiranoics (que en principi jo no tinc res en contra d'aquesta postura), i que s'havia decantat, dins d'aquest EVIDENT teatret que va formar el PSOE, per la Susana Díaz, i al comentar-li tot açò, es a dir, LO EVIDENT, va el tio tontu i em tracta amb menyspreu qualificant-me de magufo conspiranoic, hahahaaa.

    Aquí em vaig adonar que potser és tan perillós ser un fanàtic conspiranoic com un cientifista fanàtic, o almenys em va quedar acreditat que poden colar-te qualsevol historieta amb la mateixa facilitat, per molt esperit crític científic del que presumeixis.



    Per cert, Abat, d'on t'has tret que el quadre era un encàrrec per a la Exposició de Sevilla....??

    No diràs res no? Callaràs, veritat???

  39. Edmund Cooke
    30-03-2022 14:58

    ....quanta raó tens Xavi...Tornant a l'article, i per apuntalar la desqualificació d'en abat, una aportació més:

    Al principi de tot, i com a introducció, l'autor ens diu:

    "Les tesis oficialistes que defensen els historiadors castellans en particular o espanyols en general sobre En Martín Alonso Pinzón estan d'acord que el prohom pintat en el retrat anònim que presentem a la dreta i es conserva al museu marítim de la Torre de Oro de Sevilla és, en efecte, En Martín Alonso Pinzón (1440-1493) amb la vila de Palos de Moguer al rerefons"

    Cal recordar respecte al referit museu marítim a Sevilla que:

    - sevilla, que mai ha tingut accés directe al mar, ni platges, ni maresmes, ni port marítim, es seu d'un museu maritim i naval, més rellavant que el de barcelona....
    -el museu Torre del Oro, no depen ni forma part del ministeri de cultura, ni educació, etc...ni de la Junta de Andalucia, ni de l'Ayuntamineot sevillano...dit museu naval està adscrit i depen del ministeri de defensa apanyó.

    En tonet abad diu:

    "El cuadro original es de principios del siglo XX, y fue un encargo para la Exposición Iberoamericana de Sevilla de 1929"


    És a dir, si el quadre va ser encarregat i executat dins el primer terç del segle XX, i està en custòdia del ministeri de defensa, és a dir, de l'exèrcit panyó, quina credibilitat té el que ens diguin els empleats del museu i el troll d'en abat?....cap ni una....quan un criminal comet un crim i resta impune, mai, mai, mai, reconeix el crim....i per tant, perd tota credibilitat....és evident, oi?...lògica cartesiana inapel·lable..

    ...Però si es que aquest gent ufana i superba fins i tot diria que el quadre hi surt "su Pinzón del siglo XV" i " su Palos de Moguer", encara que hi figurés escrit "Pinçon de Pals" ....i ho argumentarien i justificarien dient que aquestes paraules en catalá va ser una "llicència" que se li va donar al pintor anònim, ja que l'únic que se sap d'ell es que era català, nascut al segle XIX a la ciutat de Barcelona....i es quedarien tan contents i la gent del carrer s'ho creuria sense cap reserva i amb tota naturalitat....ostres si no veuen que Valladolid, Madrid i Espanyol són paraules catalanes, com han de veure res de res?...s'ho empassen tot sense pensar....


  40. Antoni Abat
  41. Xavi G.
    30-03-2022 13:49

    Ara que me n'adono, l'autor no fa referència a la torre redona que es veu a la fotografia n.12, i que també apareix a l'original anònim així com a la còpia, apegat al muscle esquerre del personatge.

  42. Xavi G.
    30-03-2022 12:59

    M'he deixat de dir que per a mi el fons del quadre, el paisatge (que no sé per què no pot ser renaixentista), és claríssimament una composició de Cotlliure i entorn.

  43. Xavi G.
    30-03-2022 12:42

    No es refieu del que digui l'Abat, que és més trampós que jo, que ja és dir...(és broma, la segona part, que no la primera.;).

    Primerament no sé d'on es treu que el quadre original va ser un encàrrec per a la Exposició Iberoamericana de Sevilla, que de ser així no sé per què ha de ser anònim. és suposa que els de l'exposició li pagarien a l'autor i hi haurà constància en algun lloc.
    Després continua amb que per la tècnica i tractament del paisatge no pot anar més enllà d'un segle d'antiguitat.

    Bé, el que he trobat respecte a aquest tema són aquestes Jornades del 2015 on es fa referència a l'autor d'aquest article, Sr. Serra (1), i on apareix, no se sap de quan, l'opinió d'un suposat expert, que n´hi hauria que contrastar-la amb l'opinió d'altres, com el mateix que aquí ens mostra l'autor d'aquest article, que és totalment oposada, i no nomena que fos un encàrrec per a la Exposició, sinó que l'obra fou influïda pel corrent historicista de l'època de la Exposició (2).


    Per altra banda, deixant a part la qüestió del "anes", entenc que hi han documentats uns Pinzón a Palos i uns Pinzón a Pals, cosa inversemblant.
    Un dels dos Pinzón és fals.




    1.- Pàg 378, https://dspace.unia.es/bitstream/handle/10334/3633/2015_jornadaspalos3.pdf

    2.- Ibíd. pàg 380

  44. Antoni Abat
    29-03-2022 21:32

    Sr. Pedrito:

    Cualquier persona formada y avezada en el rastreo por la documentación depositada en los archivos históricos, tanto en los civiles como en los eclesiásticos, está familiarizado con lo que usted llama incongruencias, que es lo habitual hasta que se estableció un sistema regular en los apellidos de la población, iniciado ya el siglo XIX. Por ejemplo, de apenas hace siglo y medio data la catalanísima costumbre de registrar ambos apellidos, el paterno y el materno, con la conjunción "i" uniéndolos a la manera castellana. ¿Qué cosas, verdad?

    Donde usted ve incongruencias un historiador de verdad ve rutina y normalidad.

    Es lo que tiene la formación, que te dota de armas y herramientas para saber interpretar los datos.

  45. Edmund Cooke
    29-03-2022 00:27

    Tornant a l'aticle d'en Santiago Serra i Maurici, m´ha cridat molt l'atenció la cita a en Çurita i la traducció que en fa de Cotlliure, car l'anomena COLIBRE:

    "-Después de algunas dilaciones llegó Colon al fin de julio con la armada francesa "(franco-portuguesa)" á Bermeo, en la costa de Vizcaya, adonde sufrió una tempestad violenta, perdió su capitana, bajó á la costa de Galicia con ánimo de atacar á Ribaldo (Ribadeo), y perdió mucha de su gente. De allí pasó á Lisboa para recibir al rey de Portugal, que se embarcó en su flota en agosto con varios nobles, dos mil doscientos soldados de á pie y cuatrocientos setenta caballos, para reforzar las guarniciones portuguesas de la costa de Berberia. Iban en la escuadra doce bajeles grandes y cinco carabelas. Después de tocar en Ceuta, prosiguió la armada á COLIBRE, adonde el rey se desembarcó á mediados de setiembre, no permitiéndole el tiempo llegar hasta Marsella” (Zurita, 1. XIX c. 51)

    M'explico....De la mateixa manera que Vallalta, Vallmoll, Valladolid, Vallromanes, Vallfogona, Vallgorguina, etc...Cotlliure és un topònim, format per dues paraules: VALL-ALTA; VALL- ADOLIT; VALL- MOLL; VALL-ROMANES; COT-LLIURE....sobre la segona, res a dir...la traducció és correctíssima: LLIURE - LIBRE....dissortadament no podem dir el mateix de la primera paraula...

    COT: paraula d'origen got-germànic, quina arrel és KOT. Significa refugi o cabana; també límit o llindar....d'aquesta arrel obtenim nombroses paraules, totes elles amb un significat força semblant tan en castellà com en català:

    - Cota (cota de malla; cota de senyalització parcel·lària; cota d'altura sobre el nivell del mar; cota cartogràfica, etc)
    - Coto.(coto de caza, coto privado, etc)
    - Acotar (posar cota, establir límits, perímetres o llindars, etc)

    Llavors, si la traducció correcta de COTLLIURE es REFUGIO LIBRE o COTO LIBRE....per què en Çurita va rebatejar aquesta població com a COLIBRE???....hem de tenir en compte que Cotlliure te un significat lògic i reconegut semànticament i filològica, mentre que colibre no vol dir res de res....bé potser té a veure amb que en Çurita va veure més d'un colibrí a colibre...

    Salut!....

  46. Pedrito Prat
    28-03-2022 21:11

    Señor Antonio Abad,

    Precisamente es la historia oficial la que tiene un baile de apellidos interesado e incongruente con los Yañez Pinçon.
    Son también multiples los documentos que derivan el apellido Annes, Yanes, Yañez, que son evidentemente diferentes transcripciones del Portugués, como también lo són Alonso y Alfonso; en Portugués el nombre es Afonso (sin ele) hay transcripciones que incorporan una "L” y deriva Alfonso y otras que cambian la "F” por la "L” y deriva en Alonso. Por esa razón hay documentos referentes a ese mismo personaje con dos nombres distintos.
    Sobre el nombre "Martín” desaparecido, los documentos provenzanos del corsario Alonso Pinzón no incorporan ningún Martín, así como otros documentos que le he mostrado anteriormente.

    Tendría usted que salir de su zona de confort y leer un poco más que los documentos de siempre.
    Le recomiendo que contraste más información, incluso la que no le gusta leer.

  47. Edmund Cooke
    28-03-2022 21:02

    És un fet palmari i inapel·lable que la historiografia oficial i tot l'aparell d'ensenyament i cultura de l'estat, ens adoctrina des de primària fins a la universitat, afirmant que els germans Pinçon eren andalusos...quan són catalans!!!
    ....i això dels pinçon és tan sols una mínima guspira....tenim milers i milers d'exemples de suplantacions, usurpacions i expolis....prim, amb la teva pregunta només ens demostres que, o bé ets un pobre ignorant, o un fatxenda castillà cínic i hipòcrita....o totes dues coses alhora és clar....

    ....Prim, com a adult, la pregunta que t'hauries de fer és una altra...

    ...com és possible que en Fra José Álvarez de la Fuente afirmi que el germans "Pinzón” eren Catalans, mentre que segons la historiografia oficial eren Andalusos ?...

    ...potser un error del caixista reial de felip V que ja s'ha corretgit als milers de milions de llibres de text ?...., oi Santo Job?....o potser no és res més que una prova més de l' existència d'una conspiració per a esborrar la història de la nació catalana?...la resposta no cal cercar-la als arxius del vaticà, ni a Simancas....la simple Llei d'Ockham i l'aplicació de la lògica cartesiana ens dona la resposta...et sona prim??....dedicat com en abat a les vendes de cosmètics a domicili i fotet unes ostres gallegues amb salsa prestige....i viatja com en rodamon...lluny, molt lluny...com més lluny millor!

    Salut!

  48. Edmund Cooke
    28-03-2022 20:59

    Altra qüestió molt més rellevant prim, és demostrar que certament existeix una conspiració per ocultar la història de la nostra nació, qüestió enormement amplia i complexe sobre la que molts investigadors porten dècades aprofundint-ne, ja que és obvi que no es pot escatir en base únicament a la historia dels Pinçon ...i menys discutint amb gent sense el graduat escolar i mig analfabeta com ara tu o en rodamon....

    Bo i així, tot i que no era objecte del meu comentari per molt que ho tergiversis, tot seguit contestaré la teva erudita pregunta:

    ”.¿Donde està toda esa conspiración para ocultar la historia de Cataluña?”....

    ....Doncs davant els teus ulls marrec!!...fins i tot tu mateix, pel simple fet de participar a aquest xat amb tan absurds comentaris, evidencies que ets part de la conspiració...

  49. Edmund Cooke
    28-03-2022 20:58

    ....el meu comentari s'ha de llegir i interpretar en la seva integritat i en relació als comentaris previs al propi xat...està clar que si no tens prou retentiva per un simple comentari de dues línies, amb prou feines podràs enrecordar-te del propi article i de la resta de comentaris d'altri que s'han abocat, amb la qual cosa el teu criteri queda invalidat ...és clar, a tu se t'en refot oi?....com que sempre argumentes el mateix sigui quin sigui el contingut de l'article no et cal llegir-los...ets tot un erudit!

    ...un comentari el meu que d'altra banda l'únic que pretén es tombar els sumiqueixos de l'abat, basant-me en el criteri, en principi molt més fiable, de l'erudit Fra José Álvarez de la Fuente....

  50. Edmund Cooke
    28-03-2022 20:57

    ...T'explico tros de sòmines....

  51. Edmund Cooke
    28-03-2022 20:57

    ...Alvar el flac, això que transcrius no són les meves pròpies paraules, és el cherry Picking pueril que fas del meu comentari, per transformar-les en una tergiversació barroera i forassenyada com tot el que dius al xat...

  52. Alvaro Prim
    28-03-2022 12:13

    En tus propias palabras, Si tot un erudit frare franciscà historiador i periodista, el cap del servei de comunicació (predicació en deien) del borbo felip v, diu que els pinçon eren catalans, Entonces ¿Donde está toda esa conspiración para ocultar la historia de Cataluña ? :D

  53. Edmund Cooke
    27-03-2022 20:20

    Fra José Álvarez de la Fuente predicador general i del rei Felip V, en la seva obra de 1733, quan explica el viatge de la descoberta americana ens diu que els Pinçon eren catalans:

    « ...con dos Pilotos, ambos hermanos, Catalanes, llamados Martin Pinzon y Alonso Pinzon; y con ciento y veinte hombres de Compañia, descubrieron las Islas Lucaras en las Indias... »
    — Diario historico, politico-canonico y moral, p. 217

    Si tot un erudit frare franciscà historiador i periodista, el cap del servei de comunicació (predicació en deien) del borbo felip v, diu que els pinçon eren catalans, per què hem de fer cas a aquest llimac de l'abat?

  54. Antoni Abat
    27-03-2022 14:39

    En cualquier caso, el retrato es imaginario y de anteayer, como quién dice, de modo que no puede ser prueba de nada más que de la calidad y técnica del pintor.

  55. Antoni Abat
    27-03-2022 14:12

    Por descontado. Imaginación desatada para colar el 'Anes' y así relacionarlo con el hermano de Martín Alonso Pinzón (que en castellano deriva de Alfonso: Alfonso>Alhonso>Alonso), Vicente Yáñez Pinzón, que toma el apellido de su padrino Rodrigo Yáñez, según costumbre de la época, cuando el sistema de apellidos estaba muy lejos de regularizarse, como sabe cualquier principiante formado en la consulta de documentación de archivo histórica.

    Vaya, que de Martín Alonso Pinzón a Alfons Anes Pinçon (muy catalana esta desinencia) va una notable distancia. E insisto en que de momento nadie ha presentado ningún documento que de fe de la existencia del tal Alfons Anes.

  56. Pedrito Prat
    27-03-2022 09:24

    Martín Alonso es nombrado Marín Alfonso o Alfonso Pinzon en numerosos documentos.
    En el libro de Juan Manzano "Los Pinzones y el descubrimiento de América” puedes encontrar varios.

    También en " Historia general de España desde los tiempos primitivos hasta fines...”
    "Cerca de Haiti se encontraron la Pinta y la Niña : Alfonso Pinzon manifestó al almirante el motivo que le habia obligado á separarse”

    Historia general de España y de sus posesiones de ultramar: desde...
    " vieron á Martin Alfonso Pinzon do quinientas ochenta leguas hacia el Occisubido en la popa de su buque”

    Historie del S. D. Fernando Colombo; nelle quali s'ha...”
    Fernando Colón · 1728
    " Settembre , Marino Alfonso Pinzon al quale ere paffaro avanti con la Garavella Pianta ) la qual veleggiava benifinno”

    Imaginación?

  57. Antoni Abat
    26-03-2022 18:12

    El cuadro original es de principios del siglo XX, y fue un encargo para la Exposición Iberoamericana de Sevilla de 1929, lo que no deja en muy buen lugar las pesquisas del autor al respecto. Por si no fuera suficiente con la documentación de la pintura, cualquier estudiante de primero de Historia del Arte podría hacer el peritaje, porque el tratamiento del paisaje y la técnica en modo alguno permiten datarlo más allá de hace un siglo.

    Por otro lado el tal Alfons Anes Pinçon es un personaje imaginario, fruto de la imaginación de J. B., sin que nadie haya aportado un solo documento que pruebe su mera existencia.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
31278 lectures
21è Simposi - Presentació
Francesc Robusté - El tinent Columbo a la recerca de grans incongruències de la història
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]
És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única...[+]
Eren castellans els primers mercedaris que van passar a Amèrica després de la conquesta colombina? Per En Cesc...[+]