Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 19-09-2012  |  PROJECTE SERVENT
13351

En Servet i En Servent eren pare i fill?

Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada i adulterada. Els cognoms són quasi idèntics. El primer era metge i el pare del segon també. Per què En Servent no parla mai del seu pare? Potser, com En Servet, era també mort? Potser van ser el mateix personatge?

El fet de tractar-se de dos Miquels, que van viure ambdós al segle XVI i de les vides privades o personals dels quals se'n sap poca cosa amb plena certesa, tret que, d'alguna manera l'expressió del seu pensament els va dur dificultats amb la censura i la inquisició (amb conseqüències mortals en un cas), fa que, gairebé sense adonar-nos-en, el pensament se'ns en vagi a preguntar-nos si és possible d'establir-hi alguna mena de relació.

Diuen que En Miquel Servent/Cervantes va néixer el 1547, sembla que per la falsa partida de naixement d'Alcalà d'Henares. En tot cas, per les dates de la seva participació a la batalla de Lepant i la de la seva mort, em fa la impressió que realment la seva naixença no hauria de ser molt llunyana d'aquell any.

Sí que hi ha, en canvi, més seguretat sobre la data de la mort d'En Miquel Servet, cremat a Ginebra l'any 1553, per tal com s'han conservat les actes del procés inquisidor.

Per tant, aquests dos personatges haurien coincidit en vida uns set anys.

Repassant per sobre les dues biografies, em trobo un possible element de confluència, que és Itàlia.

Els biògrafs d'En Miquel Servet diuen que quan va ser apressat a Ginebra, es dirigia a Itàlia. I de l'altre costat, una germana d'En Servent/Cervantes, més gran que ell i que es deia Andrea, era casada amb un italià, un florentí.

Això em fa pensar si no fóra possible que En Servet anés a Itàlia a reunir-se amb la seva família. Família que podria haver format ja a Itàlia mateix, casant-se en aquell país, on va sojornar, seguint el seguici de l'emperador, al servei d'En Joan de Quintana, prelat de prestigi i posterior confessor de Carles V. Una altra possibilitat podria també ser que ja s'hagués casat a la península, i que s'hagués traslladat a Itàlia ja amb la seva família. Potser s'hauria pogut casar a Barcelona, on havia realitzat els seus estudis superiors de dret.

La relació intensa d'En Miquel Servet amb Barcelona ve corroborada pel fet que, fins i tot, algunes de les seves biografies oficials sostenen que va promoure la publicació a Barcelona d'un llibre amb les poesies de Boscà i Garcilaso de la Vega.

Posteriorment al període al servei d'En Joan de Quintana, els seus afanys de coneixement el fan anar a estudiar medicina a París. La seva familía el podria haver acompanyat. A França, s'introduirà vehentment en les polèmiques religioses del moment.

Les seves doctrines comencen a ser fortament rebutjades fins que la Inquisició de Lió dicta una ordre d'arrest, però aconsegueix escapar i fuig en direcció a Itàlia. Passant per Ginebra, és detingut a ran d'una denúncia. Allà és jutjat per heretgia i, posteriorment, hi és cremat.

Conscient del risc que corria, hauria disposat que la seva família anés cap a Itàlia, on tindria amics que la podrien acollir, pensant reunir-se després amb ells. Cal tenir present que el camí a Espanya també li estaria barrat, atès que la Inquisició també havia perseguit els seus llibres i, de fet, no deixaria de prestar-se a col·laborar amb la resta d'Inquisicions europees.

Evidentment, es tracta només d'una simple hipòtesi, sense cap tipus de prova, però que, en tot cas, no contradiu de cap manera les biografies oficials dels dos protagonistes.

També hi ha un conjunt d'elements que hi concordarien.

En primer lloc, a les biografies oficials d'En Cervantes/Servent, es diu que el seu pare era metge. I tenim que En Miquel Servet, encara jove, però ja amb una certa edat, estudia medicina a París i després exerceix la medicina.

Un altre element és el fet que la germana gran d'En Servent/Cervantes fos casada amb un florentí. És més fàcil que la germana d'En Servent conegués un florentí a Florència; també a Itàlia; i també a Barcelona o València, ciutats en aquell moment amb una gran relació a tots nivells amb Itàlia. Menys probable seria que conegués un florentí al centre de la península, encara que, evidentment, no impossible.

També, respecte al nom d'Andrea, que és com s'anomena a la germana gran d'En Servent, sembla més probable que se li posi a una nena nascuda a Itàlia i potser de mare italiana.

Seguint amb la hipòtesi, En Servent/Cervantes podria haver nascut a Itàlia. De fet, quan ell es refereix a les coses de Catalunya o València ho fa en un to de cosa que estima i defensa com a seva, però amb un deix de meravella i sorpresa, com de descoberta posterior. Amb una visió externa. Com si hagués arribat (retornat, la seva família), presumiblement a València, ja a una certa edat.

En Servent/Cervantes apareix a Roma al servei del Cardenal Giulio Acquaviva. Crec que per a entrar al servei d'un cardenal de Roma, algun currículum cal tenir. En Servent no havia realitzat estudis universitaris. Això sí, segur que ja hauria adquirit una important cultura autodidacta. Però el que sembla més lògic és que l'entrada en aquests càrrecs fos més aviat fruit d'unes coneixences per part dels pares, de la família, que, a més, tinguessin cert prestigi social per entrar en contacte amb les elits socials. Allò típic dels pares que envien els fills a amics importants perquè puguin fer carrera. En canvi, el pare de Cervantes, segons les biografies oficials, és un simple metge que no es mou de Castella en tota la seva vida. És clar que tampoc són impossibles les casualitats, ajuntades amb una qualitat i vàlua personal que puguin fer que una alta personalitat es fixi en una persona humil.

Per altra part, hi ha, a totes les biografies oficials d'En Servent/Cervantes el fet que el pare és absent, desaparegut o mort, en tota la vida del famós escriptor. L'escriptor mateix, no en parla mai. Sembla que el seu progenitor sigui una cosa a amagar. I ben cert que ho fóra, si tens un pare que ha mort cremat a la foguera, en un moment en què la Inquisició continuava funcionant a ple rendiment!

També, a les biografies oficials d'En Cervantes/Servent, es menciona un document consistent en un inventari dels béns del pare d'En Servent/Cervantes al moment de la seva mort. En aquest inventari hi ha dos llibres d'En Miquel Servet. És clar que podria tractar-se d'una simple casualitat, però ningú no pot negar que conservar llibres de teologia, no d'estricta medicina (de fet, tots els llibres dEn Servet són de teologia, tot i que en alguns d'ells hi afegeix algun capítol de tema mèdic), quan aquests eren perseguits a per la Inquisició a la mateixa Espanya, podria indicar també una certa actitud compromesa i un cert element sentimental personal envers l'autor dels llibres.

Finalment, la intervenció d'En Servet en la publicació dels poemes d'En Boscà i Garcilaso de la Vega, mostra les inquietuds literàries del primer. Això comportaria que la seva casa no deuria estar mancada de la presència de llibres de poesia i de literatura en general. Segons el que he exposat, En Servent/Cervantes hauria perdut el pare quan tenia uns deu anys. No obstant això, no hauria de ser molt descabellat que la passió pels llibres pugui transmetre's als fills a través dels llibres presents a casa que havien estat del pare. Qui en algun moment no ha sentit curiositat pels llibres que té el pare, encara que aquest no li hagi proposat de llegir-los?

Reconec, en canvi, que la diferència en els noms, Servet i Servent, tot i la semblança, no deixa de ser un escull en la meva hipòtesi. Amb tot i això, no podia la prudència d'En Servet, conscient del risc de les seves tesis teològiques, de modificar el seu nom, encara que fos lleugerament (l'orgull de les pròpies idees, de la pròpia feina, no contribuiria a fer que el canvi fos mínim? No podria ser el mateix cas de Servent/Cervantes?), ja des del primer moment de publicar el seu primer llibre?

Com ja he dit, aquesta tesi d'En Servet i Servent/Cervantes com a pare i fill, no deixa de ser una hipòtesi i, ho reconec, mancada totalment de proves. Podria haver estat així, com podria no haver-ho estat. Però tampoc hi trobo cap fonament que ho contradigui terminantment. És que no n'estan plenes, també, d'hipòtesis, les biografies oficials, i potser amb moltes més incoherències i fins amb uns fonaments que tenen per base, a vegades, documents clarament falsificats?

Aquesta tesi de pare i fill és només una possibilitat dins l'enigma Servent/Cervantes. Però que Cervantes és un enigma ho reconeixen els més seriosos estudiosos de Cervantes.

Esteve Renom




versió per imprimir

  1. Joan
    20-02-2016 11:18

    "Sbarroia és clarament un anagrama de Sarrobira"


    Pues no. Pep, si ni sabes lo que es un anagrama, a lo mejor deberías dejar de escribir libros y empezar a pintarlos. Tienes colorines?

  2. javier h
    01-09-2015 17:48

    servet y en servent, cuanto se parecen como juan a joan o a Juana. ufff, crear dudas, no sera que juan manuel serra no es joan manel serrat, ufff, que facil es confundir y escribir lo que uno quiere poner. Desde el siglo XVIII está admitido que el lugar de nacimiento de Miguel de Cervantes fue Alcalá de Henares, dado que allí fue bautizado, según su acta bautismal. alcala de henares, que esta al lado de h´ospitalet del llobregat no?, jajaja, esto es de risa. hitler tambien era catalan no?. hitlert de badalona, bohemio y pintor. ALUCINANTE

  3. Andreu Marfull-Pujadas
    07-08-2015 11:20

    Ep!, el comentari anterior era per un altre article... disculpes. L'article és "Colom i La Casa Reial Catalana: impressions d'una pel·lícula".

  4. Andreu Marfull-Pujadas
    07-08-2015 11:07

    Sobre el darrer paràgraf, relatiu a la posició de la ma d'en Cervantes i d'en Colom, amb el mateix gest, ens pot indicar que hi estan relacionats.

    Com?

    Suposem, per un moment, que en Colom és fill de Maria de la Cavalleria, i que El Quixot pretén denunciar tot el que diuen els llibres de cavalleria, en clau metafòrica. Per qui no ho sàpiga, tots els la Cavalleria van ser eliminats per la Santa Inquisició, com els Santàngel. Eren jueus conversos i formaren part de la Conselleria Reial, en temps de la Descoberta d'Amèrica.

    Si això fos cert, o parcialment cert, tindríem una prova més que apuntaria a un fil conductor entre el Descobridor i El Quixot.

  5. Mateo Rodriguez
    24-04-2014 13:59

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  6. Ted Striker
    12-09-2013 17:30

    Quan era petit hi van fer una sèrie a tv sobre la vida de Miquel Servet, en aquesta sèrie el nen Miquel fanàtic religiós es va castrar ell mateix per ser pur (la qual cosa em va impressionar molt) . Segurament aquest episodi va ser real d'alguna manera, o bé era impotent o es va quedar estèril; llavors dubto molt que fós pare d'algú.

  7. Saulo
    19-10-2012 20:59

    Llavors Cervantes, si fos fill de Servet, seria Aragones ?

  8. Esteve Renom
    15-10-2012 08:06

    Rosa Ma, molt interessant aquesta relació entre Servet/o i el cèrbol en l'emblema dels Servent.

  9. Rosa Mª B.
    05-10-2012 23:02

    Mirant la biografia de'n Servet, he vist que el pare es deia Serveto, que podria venir de Cervetó, que podria ser Cervató, un cèrvol petit. He llegit que a l'escut dels Servent, hi ha representat un cèrvol. Crec que en Mandado, en el mot Cervantes hi veu un joc de paraules: CERV(ol) i ANTES. Simplement volia fer esment d'aquesta associació d'idees que m'ha vingut al cap

  10. Pedrito
    28-09-2012 21:06

    Parlant de futbol, a la final de la Eurocopa de 1964, Espanya va guanyar a la URSS per 2 a 1 amb gols de Marcelino i del jugador del FC Barcelona Chus Pereda. Si algú recerca informació d'aquesta final mitjançant la documentació gràfica oficial, el NODO, veurà com el gol de Marcelino ve precedit d'una passada del jugador del R. Madrid Amancio Amaro. També pot trobar informació d'algun altre cronista de la època que diu que Chus Pereda l'hi va confessar que la passada del gol de Marcelino la va fer ell !!! A qui em de creure a la documentació oficial o al cronista? Hi va haver intenció de manipular la realitat introduint a un jugador del Real Madrid en una jugada decisiva del partit? Aquest algú pot contrastar la informació als arxius de la televisió de la antiga URSS, la qual va retransmetre el partit en directe. Allà podrà veure que Chus Pereda no mentia. Això es el que els hi va passar a uns periodistes de la cadena Cuatro.

  11. josep
    27-09-2012 00:03

    Compte però la biografia que cal seguir es la del Servent de Xixona no la oficial

  12. PAolo
    24-09-2012 23:03
  13. Pep
    23-09-2012 18:30

    Juan Manzano, al seu "Cristóbal Colón, 7 años decisivos de su vida. 1485-1492", ed. 1964, p. 117, ens parla d'uns "Díaz de Torreblanca, ascendientes de D. Miguel de Cervantes Saavedra". 4 pàgines més enllà, en documentar-nos les relacions d'en Colom amb els germans Leonardo i Lucién Esbarroya, genovesos com ell i "boticarios ambos", ens diu que estaven establerts molt a prop d'un mercat i centre de contractacions, pretesament a Córdova. Sabut és que a València, la Llotja de Mercaders i antiga Casa de Contractació està -en obres, en aquell moment- a la plaça del mercat. Leonardo i Lucién semblen les assimilacions censores de Lleonard i Julián (Julià), i Sbarroia és clarament un anagrama de Sarrobira, amb la qual cosa ja ens podem fer càrrec de qui eren aquells dos boticaris. Bé, la p. 121 continua dient que en Juan Díaz de Torreblanca, batxiller en medicina, assistia a les tertúlies a la "botica" i estava emparentat amb el genovès Lleonard a través de la seva cunyada, que anomenen Inés Fernández. Aquest Juan Díaz era fillastre, ens diuen, del "también físico y cirujano maestre Juan -muy probablemente el mismo cirujano que acompañó a Cristóbal Colón en el primer viaje al Nuevo Mundo-, el cual estaba casado con María Alonso, viuda de Rodrigo Díaz de Torreblanca, padre de Juan". A banda de l'embolic familiar, jo trec d'aquí que hi ha una ascendència d'en Servent -i potser d'en Servet, segons l'article de l'Esteve- que ja es dedica a la medicina, que estaria relacionada tant amb Lleonard com amb Colom, a la ciutat de València. Els Sarrovira hi viurien després d'haver fugit de Roma el 1484 en haver mort el seu oncle i benefactor, Sixte IV (Francesc Sarrovira). L'Esteve ens aporta, a més, una relació d'en Servet amb Itàlia i amb Florència, on situen també en Lleonard (recordem, però, que València fa de bon substituir per Florència), i on una germana d'en Servent estaria casada amb un florentí. Si a més a més ens diuen que els Esbarroya vivien prop del mur divisori de l'Almedina, i tenim que un dels deixebles d'en Lleonard a Florència és l'espanyol Ferran Yáñez de l'Almedina, de qui es conserven treballs a València i a Conca, i recordem que els oficials d'en Colom es deien Yàñez com els marmessors del cardenal Jaume de Portugal, germà de Felipa de Coïmbra, l'esposa d'en Colom. La tomba d'aquest cardenal a Florència conté uns vitralls policromats fets per un tal Lucca della Robbia (un altre Sarrovira distorsionat?), elogiat per Lleó Baptista Alberti, i que té un nebot que es diu Andrea (della Robbia), curiosament com la germana d'en Servent. Precisament en Servent, amb el cardenal Acquaviva, està documentat el 1569 a Pedrola, a casa dels ducs de Vilafermosa descendents del conquistador de Mèxic, fent una visita en un moment que Felip II està reprimint l'intent "d'alzarse con la tierra" dels decendents d'en Cortès. El nét de l'Alfons Felip d'Aragó i Gurrea, el "meu" Cortès, morirà decapitat l'any 1573. Tot això no és indicatiu de res, però són dades que es posen sobre la taula per a qui pugui estudiar-les, aprofundir-hi i vertebrar una relació entre uns personatges claus de la nostra història. M'hi ha inspirat el comentari sobre en Neil Armstrong d'un tal Miquel a l'article d'en Paolo sobre la censura a l'Elogi de la Follia. Gràcies, Miquel!

  14. bon vent i barca nova
    22-09-2012 22:11

    Només corretgir que on al meu escrit diu "deu barres" hauria de dir "dues barres". I subrratllar que aixi com l´acudit dels Ronaldos no pasa de ser això, un mal acudit, l´anecdota de la bandera en l´escut al pit del "Capitan Trueno" és ben real i comprobable. Ridículs sí, però no pas nós, i potser més ridículs encara els qui ab ells van

  15. Bon Vent i barca nova
    22-09-2012 21:54

    Quan un comença a rascar una mica en l´història, la que tots els estats- espanyol, francés, italià - donen als seus ciutadans o súbdits, vasalls, presoners o segrestats, el primer que ha de tenir la vergonya i l´humiltat de reconeixer, és que aquesta sopeta que s´els dona, és de sobre, un preparat químic amb tots els ingredients perqué el robot pogui satisfer en la mica de temps lliure que té, la poca curiositat que li pogui sorgir. Si els encarregats d´elaborar aquests apats són les académies - ben engreixades pels estats - o les universitats, seria quelcom que ens donaria força que escriure i discutir. Indubtablement també de tant en tant s´hi cola gent honesta. De tota manera ací tenim la Academia de la Història madrilenya que només amb l´article sobre el Dictador varen quedar prou retratats. Bé, no em vull allargar en com jutjen el regnat de Felip Vé etc. També recordo a inicis de la transició els grans esforços esmerçats, els molts diners invertits, i els molts peons de l´estat socialista moguts per esborrar en l´imaginari europeu - i també estatal - la "llegenda negra" d´espanya. Bé, cadascú creu el que vol, les versions que vol i els paragrafs i documents que vol, alguns amb ingenuitat, altres amb mala fé. Només que entrar ací només que per beneïr les versions dels reis gods,Covadonga, el cid campeador, els reis catolics, les joies d´Isabel, la "Corona de Aragón"- el siglo de Oro, Daoiz y Velarde, Diego de Acebedo, Curro Jiménez i tota aquesta comedia que portem decades suportant, la veritat és que no cal, i per això no entenc l´entossudiment d´alguns que es despedeixen ara. De debó, ja ens ho sabem, no cal que ens ho repeteixin més, a l´escola d´en Franco com en la d´en Wert que s´aproxima, sempre és el mateix, o sempre és ,encara pitjor . La història moltes vegadeses fa amb retalls de coses "certes" que després s´interpreten i es lliguen entre si segons algú a qui s´atribueix més autoritat que als altres, sovint, aqusts "alguns", com els jutjes, més amunt i més autoritat, com més mesells i més imbricats en l´aparell d´estat, de families estan. Per dir que Garcilaso era qui sempre s´ens ha dit que fou, que Cervantes de cap manera pot ser Sirvent, per repetir de principi a fi tot el rotllo de l´història franquista - en aquests últims 35 anys de monarquía subsidiaria s´hi ha afegit ben poca cosa novedosa desde l´universitat, o fins i tot hem anat enrrera - si sou tan amables de estalviar-nos-ho, quedarem molt agraïts. Per contra, si discrepeu, heu descobert quelcom, per petit que sigui el detall, la contradicció, llavors si, feu-nos-ho saber. Mireu, l´altre dia per no allargar-me més, vaig llegir sobre Sant Antoni de Padova aquest agudíssim comentari : " aunque nacido en Lisboa, je, je, pero los italianos ya se sabe..." . I de los castellanos !!, que no se sabem dels castellans ?. Però si algú vol seguir creient... . Per cert, l´acudit d´en Ronaldo no és tant bó, perqué hauriem de saber que ens volien vendre sobre ell l´any 2800 d.c., potser que mai va existir, o que mai va jugar amb el F.C. Barcelona, i si algú tingués una imatge d´ell amb la samarreta blau grana, o baixant de l´autocar del Barça, la malfiança vindria confirmada. Miris la bandereta que porta al pit el "Capitan Trueno" -si no li és rebaixar-se, es clar - de la pel-lícula, amb deus barres que simulen una bandera, i miris els dibuixos dels primers tbos i en veura sempre tres o més, és adir la catalana, com ho eren els seus autors. Vull dir que si, que són així de ridículs, i que normalment, de tot allò que s´ens acusa no és res més que la projecció cap els altres, cap a nosaltres, de tots els seus defectes. Siau

  16. Pep
    22-09-2012 19:45

    Manolo, mercès per les consideracions personals i també per l'impagable exemple dels Ronaldos. Jo també m'he divertit de vegades jugant a aquestes petites perveristats amb agents de l'actualitat per construir-ne una història "versemblant" però totalment manipulada. Les teves capacitats són fora de dubtes, per l'historial de rèpliques que ens has anat deixant. Discrepo, òbviament, en la valoració que fas de la feina dels meus companys, que poden equivocar-se, com jo -i com tu, suposo-, però sense obsessions catalanistes o mala fe anticastellanista. Però no he entrat per dir-te això. Només volia puntualitzar que jo crec que en Vives i la Caterina reina d'Anglaterra parlaven en català, i no només en la intimitat. El meu problema és que tinc la convicció que Caterina no va néixer a Alcalà, com diu la Història, sinó a Alacant, i seria criada enmig de servidors catalano-parlants, i per preceptors que tenien la nostra llengua per principal entre els idiomes que parlaven (els sicilians Geraldini, potser en Luca Marineu, en Pere Màrtir... d'Énguera?..., en Ferran Colom, tal vegada...). No tinc espai, no t'ho puc demostrar ara i aquí, però Caterina d'Aragó estava molt, molt, molt lluny de ser allò que entenem per una princesa monolingüe castellana. Bé, només això. És una llàstima que ens abandonis. Seria un plaer que el teu coneixement i el rigor que sovint reclames els posessis a treballar en una causa com la nostra. Com a Veu de la Consciència ho fas molt bé. Què tal com a investigador seriós per aportar-nos rigor? No t'apuntes?

  17. manolo
    22-09-2012 02:10

    A qui pugui interessar: Que Ronaldo àlies el Gordo i Cristiano Ronaldo siguin ambdós jugadors de futbol, ambdós hagin guanyat la pilota d´or, ambdós s´anomenin pràcticament igual, ambdós siguin contemporanis, ambdós parlin portuguès.... ¿no voldrà dir que són germans? D´acord que aquesta teoria contradiu la versió oficial, però... ¿que potser no li dóna aquest fet un plus de credibilitat en aquest blog? Traslladeu aquesta hipòtesi a l´any 2800 d. C, en que successives guerres s´han extraviat les fitxes d´ambdós jugadors. Juraria que he vist imatges del Gordo amb una samarreta amb barres blaves i vermelles... Que no, que no, que són blaves i negres,... Au va, jo l´he vist amb una samarreta blanca: de segur que les altres estàn retocades...! Vols dir que aquest blanc no és un groc canari? Doncs aquesta és la sensació que doneu tots plegats a vegades, tot llegint determinats comentaris i articles. Embolica que fa fort. Per cert: podeu nomenar tan sols tres autors del Siglo de Oro que sí parlin dels seus pares? Gràcies. Ah, ara fora conyes: En Servet deixa Espanya -fugint de la Inquisició- definitivament el 1532, abans de les morts de Garcilaso i Boscà (a Garcilaso l´havia conegut en vida a Bolònia, amb motiu de la coronació de Carles V el 1530). No tinc constància de cap edició barcelonina auspiciada per en Servet, com se sosté més amunt. El que sí és cert és que publica a la imprenta dels Frellon, a Lyon (on havia entrat a treballar el 1542-43), una edició basada en la d´Amberes del 1544, i que coneixerà fins a tres reedicions en vida del nostre personatge. Puc anar errat, però no tinc constància que tornés a la Península mai més. Si a partir d´això hem de traslladar el naixement d´en Quel (el del Quijote) -aprofitant una partida de naixement fraudulenta- 1.000 kms. més cap a Orient per acomodar els detalls á una teoria parentiva basada 100 % en supòsits,... "apaga y vámonos", que diuen a Castella. Aquesta mena de coses és la que acaba restant credibilitat al vostre blog. L´altre dia vaig tenir polèmica amb en Mandado pel tema del Siglo de Oro. Li demano disculpes perque vaig trabucar el seu nom amb el d´en Sendra: és aquest últim qui va fugir d´estudi força estúpidament quan el vaig desmentir (no empraré el terme arraconar, com sí va fer Mandado) en un parell o tres de punts triats (us ho juro) a l´atzar. Aquesta mania de no donar mai el braç a tòrcer fins al punt de posar-te en evidència arrossegant-te cercant els tres peus al gat... Ai déu meu..! resulta patètic i resta credibilitat. I que la caguin la tríada Mandado/Bilbeny/Sendra,... mira, que vols fer-hi, encara que èticament censurable, qui té més informació és més fàcil que porti (o intenti portar) l´aigua al seu molí: però que sorgeixin els quatre adlàters de sempre que ni tan sols argumenten i que jutgen només en funció de la postura que mantinguis (vid. per ex. l´amic Sita a "Lluis Vives i la Cati (Catarina d´Aragó) parlaven català a la intimitat") és més que el que algú amb dos dits de front (i altres maldecaps i interessos) ha d´estar disposat a suportar. M´acomiado, doncs, definitavent de vosaltres, tot reconeixent que hi ha gent molt vàl.lida, àdhuc dialogant (Mayolas, Valent, Lector crític,... i algun més que em deixo). Creieu-me si us dic que a vegades ha estat un plaer. No estic contra la vostra feina, però sí contra la manca de rigor, que de vegades fa vergonya i que els corifeus abans nomenats no moderen ni que sigui per pudor, i que he mirat de combatre amb "irrespetuosa" ironia, però mai cinisme. Vetlleu, doncs, tots plegats, perque la vostra tasca no esdevingui una Història Homofònica de Catalunya, és a dir, tal sona, tal és. Que amb una mica de voluntat i menys prejudicis veureu que hi ha algun document escrit no manipulat. Salutacions.

  18. Joan S.
    19-09-2012 12:39

    Hipòtesi a tenir en compte sobretot si no contradiu la versió oficial. És una hipòtesi que Teresa Baqué ja preveia

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23737
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]
Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega, però en Manel Capdevila...[+]