Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ARTICLES » 01-05-2010
5726

Monografia sobre Jordi Bilbeny

Jordi Alsina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un filòleg i historiador que signa com a Jordi Bilbeny. És conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, de Miguel de Cervantes i l'atribució de l'autoria d'El lazarillo de Tormes a Joan Timoneda.[1] Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand, en Història Moderna a la Universitat de Barcelona, amb la tesi aturada degut a la censura del s.xx.

Fou membre del Centre d'Estudis Colombins des del 1990 fins que l'abandonà per desavinences. L'any 2004 crea la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC), que també abandonà durant l'estiu del 2007, passant a formar part de l'Institut per la Nova Història el 2008.

Fou l'iniciador del Simposi sobre la descoberta catalana d'Amèrica, que se celebra anualment a Arenys de Munt des del 2001.

Ha estat professor de llengua catalana per a adults al Consell Islàmic Cultural de Catalunya i al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (Wad-Ras)[2], entre d'altres.

Taula de continguts

[amaga]

[edita]Obra

[edita]Històrica

(continuació) «...En una còpia moderna del quadre [damunt] podem observar com Cotlliure és substituïda per la vila andalusa de Palos».(Del film L'apropiació del descobriment d'Amèrica, min. 42).[3]

A mitjans dels vuitanta, el recent llicenciat Bilbeny s'especialitza en heurística històrica i estudia la manipulació que han patit els textos religiosos històrics per eliminar-ne el que era contrari a l'ortodòxia vigent de la fe. Però en aquells anys no hi aconseguia gaire ressò.

Aleshores gira la seva atenció cap la teoria de la catalanitat de Colom i es proposa d'escriure'n una novel·la històrica. En la fase de documentació s'adona que les dades al voltant del personatge i les seves gestes són incoherents i sovint contradictòries. Mogut per la curiositat, comença a fer pura investigació històrica del cas; el pla de crear una obra de ficció passa a un segon terme i, finalment, és abandonat. Comença la seva particular carrera d'historiador.

[edita]Tesi general

Bilbeny considera que la Història de Catalunya ha sofert un procés de manipulació i tergiversació —«historicidi»— des del segle XVI ençà per tal d'afavorir la construcció d'un estat espanyol llunyà del protofederalisme de la Corona d'Aragó i proper al centralisme de la Corona de Castella. Minvant el protagonisme de Catalunya —o la Corona d'Aragó— en la història col·lectiva espanyola mitjançant la falsificació, l'ocultació i la censura —i l'«apropiació»—, s'afavorí el lideratge de la ideologia castellana en la construcció de l'estat espanyol naixent. Desconfia dels llibres històrics, gravats, etc. del segle XVI en endavant, considerant-los sospitosos de censura i manipulació:

« Així mateix ho constatava En Friede, que ha realitzat una anàlisi impecable del que és un llibre abans de passar per la censura i en què queda convertit un cop hi ha passat: «En força casos només ens consta el simple fet que els llibres van passar per la censura oficial, donat que les llicències d'impressió són a les primeres planes; però no sabem res dels canvis que ha introduït el censor al text primitiu.

Acceptem molts manuscrits com a originals, sense sospitar que, de vegades, tan sols es tracta de les còpies fetes en net de les versions primitives, després que fossin censurades; còpies on desapareixen naturalment parts guixades, esmenades, retallades o arreglades per la censura».[4]

»

—JORDI BILBENY: La descoberta catalana d'Amèrica

Centra la seva activitat en la recerca de documentació que aporti nova llum a la història, i de traces dels retoc en els llibres històrics.

Sobre el control d'impremta al segle XVI, que permetria la censura i l'adulteració de la informació històrica, n'ofereix les següents lleis [5]:

  • (1503) Pragmàtica dels Reis Catòlics sobre el control de les impremtes i estampació de llibres.
  • (1527) Cèdula Reial d'En Carles I que prohibeix "que es venguin ni imprimeixin les relacions que va enviar En Cortès [Hernán Cortés] de les Índies".
  • (De 1528 a 1536) Als Concilis de Bruges (1528), de París (1528), de Canterbury (1529) i de Colònia (1536) hom proclama la prohibició de tot llibre, paper, gravat, etc. que no hagi estat revisat per les autoritats competents.
  • (21 de setembre de 1556) Reial Cèdula d'En Felip II que prohibeix, entre d'altres matèries, la impressió dels llibres que tracten d'Amèrica.
  • (9 d'octubre de 1556) Reial Cèdula de Felip II per la qual s'ordena als oficials reials dels ports americans que reconeguin els llibres que arriben en els vaixells i que recullin els que es trobin a les llistes dels índexs de la Santa Inquisició.
  • (14 d'agost de 1560) Reial Cèdula de Felip II que reforça la de 1556.

En conseqüència, s'ha relacionat en Bilbeny amb la teoria de la conspiració i amb el revisionisme històric. Declara que vol restituir l'autèntic paper català en la història espanyola i universal, desemmascarant identitats, fets, dades, etc., i sospita de la identitat oficial de figures històriques com Santa Teresa de Jesús, el pintor Velázquez, Marco Polo[6], sant Ignasi de Loyola... I d'altres de les que veurem de seguida (Colom, Cervantes, etc.), per les quals és conegut. A continuació, la gènesi d'aquesta tesi general.

La tesi del port de Pals [7]

L'any 1987, la Teresa Baqué, membre del Centre d'Estudis Colombins, a «Noves Dades sobre el Descobridor d'Amèrica a Catalunya» (L'Herald "Paine de Jour")[8], digué que Palos de la Frontera[9] s'havia d'identificar amb Pals de l'Empordà, i que el port de sortida de l'expedició del Descobriment era el port de Pals. En Bilbeny, en un moment en què es troba encallat en els seus estudis colombins, rep en principi aquesta tesi amb incredulitat, però a poc a poc canvia de parer, fins a considerar-la reveladora:

« De seguida em vaig adonar que darrere del port de sortida es podia amagar l'autèntic desllorigador de la seva nacionalitat [de Colom]. ¿Havien salpat de Catalunya i a Catalunya havien tornat o aquesta dada, com a puntaven alguns especialistes, havia estat introduïda pels historiadors nacionalistes? »

—JORDI BILBENY: Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya (2006) P. 12

Passa a esdevenir-ne el defensor i divulgador més conegut. Ho acaba considerant un cas de censura, i afirmarà que és un cas d'ocultació i «apropiació» de la verdadera identitat —en aquest cas d'un port—, aprofitant la semblances del noms de les viles "Pals" i "Palos" (Pals seria la vila fortificada de què es parla en els textos de l'època, i a on residirien els germans Pinzón[10]): és a partir d'aquest cas concret que se li acut i formula la tesi general que hem vist.

Plana del Libreto de Tutta La Navigatione de Re De Spagna (1504), primer text editat a Itàlia sobre el descobriment del Nou Món, segons el qual el port de partida no és Palos, sinó el «riu de Cadis».

Sobre documentació on consta el port de partença, en Bilbeny aporta una sèrie de fonts impreses en els segles XV i XVI, en què «la gran quantitat de contradiccions indica el retoc dels censors»:

«
  • Lletra d'En Cristòfor Colom (1493), edició llatina: "Trenta-tres dies després que vaig sortir de Cadis, vaig arribar al Mar Índic".
  • Lletra d'En Cristòfor Colom (1493), edició de Barcelona: "Us escric aquesta per la qual sabreu com en vint dies vaig passar a les Índies".
  • Lletra d'En Cristòfor Colom (1493), edició de Valladolid: "Us escric aquesta per la qual sabreu com en ‘’xxxiij dies’’ vaig passar a les Índies".
  • La lettera dellisole che ha trovato nuovamente il Re di Spagna (1493), edició poemada de la lletra d'En Colom, reescrita per En Giulano Dati: "en trenta-tres jornades vaig arribar a terra".
  • Libretto de tutta la navigatione de Re de Spagna (1504): En Colom "va començar el seu viatge ...[i] del Riu de Cadis se n'anà a les illes Afortunades". (vegeu thumb al marge)
  • Epistolari (1530), de l'anomenat Pere Màrtir (?) d'Anguera: "Anant de Cadis a Occident, als cinc mil passos, [en Colom] trobà un arxipèlag d'innombrables illes".
  • Dècades del Nou Món (1530), del mateix Pere Màrtir d'Anguera: "En Colom emprengué el seu projectat viatge des de les costes d'Espanya cap a primers de setembre de l'any mil quatre-cents noranta-dos de la nostra salut".
  • Parte primera de la crónica del Perú (1553), de l'anomenat Pedro de Cieza de León: En Colom "va sortir d'Espanya".
  • Història de les Índies (1559), del pare Bartomeu de Cases, o Casaus [Bartolomé de las Casas]: "Vine a la villa de Palos, que es puerto de mar, adonde yo armé tres navíos muy aptos para semejante fecho; y partí del dicho puerto muy abastecido de muy muchos mantenimientos y de mucha gente de la mar".
  • Història de les Índies (1559), del pare Cases: "Hizo soltar las velas y salió del puerto y barra que se dice de Saltes, porque así se llama aquel río de Palos".
  • Història de les Índies (1559)del pare Cases: "Un altre dia, divendres, que es comptà 15 de març, a sol ixent, es va trobar sobre Saltes, fins a dins del port d'on havia sortit, divendres, també a 3 d'agost de l'any passat de 1492".
  • Història general y natural de las Índias (1535-1580), de l'anomenat Gonzalo Fernández de Oviedo: En Colom "salió del puerto de Palos por el río de Saltes".
  • Darrer terç del segle XVI. De Rebus Indicicis, d'En Joan–Cristòfor Calvet d'Estrella: Els reis "posen En Colom al davant d'aquestes coses . El qual, abans de salpar del port de Sevilla (que es troba al litoral bètic davant de Cadis)..."
»

Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom. David Dassa entrevista Jordi Bilbeny, David Bassa i Jordi Bilbeny, 2005. pàg. 66-67

Hi afegeix que l’Alfonso García de Matamoros, al seu De Academia et Doctis Viris Hispaniae (1553), en narrar el primer viatge d'en Colom, diu : «Un cop guanyades les Columnes d'Hèrcules, pel mar anomenant Oceà Atlàntic i Gran, naveguen feliçment per les Antípodes»; y també, al Mapa de Piri Reis (1513), el mateix Piri Reis recull el testimoni d'un mariner que havia anat en tres dels quatre primers viatges colombins: «Vam arribar, primer, a l'Estret de Ceuta i, després, havent recorregut quatre mil milles...»[11]. És a dir, segons aquests dues fonts, creuaren l'estret de Gibraltrar, la qual cosa seria factible sols si venien de Pals.

Sobre les distàncies recorregudes el viatge del Descobriment, comenta:

« [...] Voldria treure a relluir un article de la Rosa Montero, aparegut al número 32 del «Semanal EL PAIS», del 29 setembre de 1991. En aquest treball l'articulista glosava la gesta del mariner i professor de l'Escola Naval de Cadis, Luis Miguel Coín Cuenca, que després de molts anys d'estudi i de navegar en una caravel·la pròpia a les Amèriques emulant la gesta colombina, ha arribat a la conclusió que el Descobridor no va fer el viatge tal i com el narra al seu Diari. «Per què, llavors, En Colom havia de mentir a les seves anotacions?», es qüestiona la Montero. I es repon: «En Coín contesta: perquè volia amagar la ruta que seguien. Al Diari es diu constantment que, després de sortir a les Canàries, van navegar sempre vers l’Oest. En Coín sosté que, altrament, en Colom va descendir unes 800 milles al dus fins arribar a l'altura de les Illes de Cap Verd». I que, entre les falses milles anotades pel Descobridor, que eren 2918, i les 3515 que l'Almirall considerava autèntiques, n'hi ha 600 de diferència. Aquestes milles no són les que En Colom amagà perquè descendí fins a les Cap Verd, sinó les que els censors feren desaparèixer perquè venia de Pals. »

La descoberta catalana d'Amèrica, J. Bilbeny, pàg. 48-49. [12]

Les proves gràfiques

En Bilbeny busca entre gravats, retrats, etc. originals de l'època, ja que, segons diu, s'hi poden detectar traces de retoc o detalls que revelen l'autèntica història. Alguns dels documents que aporta amb voluntat de prova són d'aquests tipus:

Uns exemples d'identitats manipulades

Cristòfor Colom

Signatura de Bartolomé de las Casas sent bisbe de Xiapes (1543-50). S'hi llegeix "Fra Barthomey/u Casaus"[15] i "Ep." ('bisbe' en llatí). El cognom català "Casaus" sembla contradir la història oficial, que fa en Bartolomé oriünd de Sevilla.
Imatge de la làpida de la tomba de Cortés al Templo del Hospital de Jesús (Mèxic). L'extremeny de Medellín que feu fortuna treballant en l'empresa castellana de la Conquesta sembla que tingui l'escut dels reis d'Aragó en el seu d'heràldic.

Bilbeny manté la tesi, seguint una tradició d'historiadors nacionals i forans, que Cristòfor Colom era català, segons ell el barceloní Joan Colom i Bertran[16], noble navegant i militar «urgellista»[17] que en la Guerra Civil Catalana (1462-72) es posicionà contra Joan II, per la qual cosa patí persecució i exili.

Hi afegeix que tant els seus viatges al Nou Món —incloent-hi el del Descobriment, que hauria partit de Pals de l'Empordà [18][19]—com la posterior conquesta van ser una empresa organitzada, finançada i protagonitzada per la Corona d'Aragó; i que posteriorment l'Estat espanyol va censurar i manipular els llibres històrics, impressions, gravats de l'època..., que s'hi referien i ocultà la catalanitat dels protagonistes (el mateix Colom, Juan de la Cosa, Amerigo Vespucci, Hernán Cortés, Bartolomé de las Casas...) per apropiar-se del domini colonial en favor de la Corona de Castella[20].

Aquesta manipulació hauria començat a l'època de Colom, per arravatar a la família del Descobridor les possessions americanes:

« [...] Si els llibres estaven retocats, i el tema d'Amèrica era un tema d'estat, per tal com la família Colom havia portat la Corona als tribunals, tota la informació sobre el Descobridor, la seva família i llurs gestes eren també una qüestió d'estat. Llavors, la Corona i, a través d'ella, el seu fiscal, per desempallegar-se d'en Colom va anar aportant dades que destruïssin la seva legitimitat a governar i posseir aquelles terres i els beneficis que se'n derivessin. Així va argüir que els títols que en Colom tenia, no els havia concedit Felip, sinó el seu avi Ferran; que en Colom havia aconseguit arribar al Nou Món, mercès a un pacte amb els Ianyes [els germans Pinzón], del 50% de tot el negoci, i que aquests ja n'havien cedit la seva part a la Corona; que en Colom no hi va pintar re, perquè els únics protagonistes van ser els Ianyes; que la Corona mai no va poder prometre els títols que li va prometre perquè eren inalienables i, en el cas de cedir-los, la cessió es va fer de forma il·legal, atès que les lleis prohibeixen taxativament que un estranger els tingui. D'aquí, doncs, ve tot el tema de l'estrangeria. Calia convertir en Colom en estranger al preu que fos i recuperar el domini de les colònies americanes. I no deixa de ser curiós com els arguments del fiscal insisteixen persuasivament en aquest punt. Finalment, la Corona va tenir la gran pensada d'argumentar que en Colom havia promès i signat en el contracte d'aquella primera empresa transocèanica, que obtindria tot el que va obtenir si descobria illes i terres noves; però, ben lluny d'aquí, el fiscal argüia que l'almirall no havia descobert re: no sabia on anava, es pensava que es trobava a l'Àsia, va confondre Cuba amb el Japó i hi va arribar per casualitat. I és clar: si no havia descobert re, sinó que s'ho havia trobat per atzar, el contracte no era vàlid. I la Corona va fer els impossibles, plet rere plet, per invalidar-lo. »

Cristófor Colom. Príncep de Catalunya J. Bilbeny, pàg. 14

En algun moment, la manipulació s'hauria sistematitzat per donar el domini americà a Castellà.

Sobre l'obra de Bartolomé de las Casas Historia General de las Índias, per exemple, comenta:

« A partir d'aquí, i amb els antecedents exposats, no és gaire difícil imaginar el futur del llibre i els retocs, retallades, esmenes i interpolacions que s'hi perpetraren, per tal de servir els interessos de Castella i del Consell del Regne en detriment de la veritat històrica. »

La descoberta catalana d'Amèrica: Una reflexió sobre la manipulació de la Història, 1999[21]

Rebuig de la tesi de Pals

Tant la tesi del port de Pals com la d'en Colom i Bertan com a Descobridor han estat rebutjades pel Centre d'Estudis Colombins, entre altre motius perquè Joan Colom i Bertran havia mort abans del descobriment.[22] Les distàncies recorregudes i diversa documentació no deixen lloc a cap dubte que la expedició va salpar de Palos de la Frontera (Huelva), d'on eren naturals els germans Pinzón.[23][24][25][26][27]

D'altra banda, l'activitat portuària de Palos de la Frontera va quedar demostrada, tant per les prospeccions geofísiques realitzades a l'antic Port de Palos per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Mines de Madrid, entre 1989 i 1990, com per l'estudi publicat per la Universitat d'Huelva sobre l'antic castell i port de Palos de la Frontera.[28] L'historiador Julio Izquierdo Labrado va publicar, en una de les seves obres, alguns dels resultats de l'estudi, a més de les seves investigacions sobre el port de Palos de la Frontera.[29] També la difunta duquessa de Medina Sidonia, Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura, conservadora de l'arxiu de Medina Sidonia, indica que l'elecció de Palos de la Frontera no va ser casual, sinó que es deu a la seva antiga tradició marítima i a les qualitats dels mariners de Palos, que tants serveis havien fet a la corona durant la Guerra de Successió Castellana.[30]

Obra d'en Bilbeny de temàtica colombina
  • Cristòfor Colom: Príncep de Catalunya, Proa, Col. Perfils, Barcelona, 2006. ISBN 8484378330.
  • Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom: David Bassa entrevista Jordi Bilbeny, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2003. ISBN 8495317257
  • Pero Vàzquez de Saavedra i Cristòfor Colom: una relació científica, ideològica i de parentiu a cavall de Portugal i Catalunya, que aclareix definitivament la descoberta catalana d'Amèrica, Arenys de Mar, Imp. Pons-Ribot, 2001. (ISBN desconegut)
  • La descoberta catalana d'Amèrica: Una reflexió sobre la manipulació de la Història, Edicions Gargot, Granollers, 1999, ISBN 84-930490-2-6.
  • Cristòfor Colom, ciutadà de Barcelona, Gallifa [s.n.], 1998. (ISBN desconegut)
  • Notícia històrica de la descoberta catalana d'Amèrica segons les fonts catalano-aragoneses de l'Antic Règim, Quaderns d'estudis colombins; Barcelona; Òmnium Cultural, 1998. (ISBN desconegut)
  • Brevíssima relació de la destrucció de la Història: La falsificació de la descoberta catalana d'Amèrica, El Set-ciències, Arenys de Mar, 1998. ISBN 84-930490-2-6

L'any 2006, amb la publicació de la seva obra, dóna per tancat el període d'investigació de temàtica colombina.

[edita]Cervantes i El Quixot

A peu d'imatge s'hi pot llegir la nota del mateix Brandariz: «Supuesta partida de bautismo de Miguel de Cervantes. En uno de los márgenes puede verse el nombre del autor como un añadido posterior».
Portada de l'edició del Lazarillo del 1554, la més antiga conservada.

Una altra tesi d'en Bilbeny, anunciada a partir del 2005, és que Miguel de Cervantes era un noble valencià d'avantpassats antitrastàmara (Joan Miquel Servent), amb casa a Barcelona i llinatge a Xixona, i que el Quixot, llibre crític amb la política castellana i amb «tendència a la catalanofília»,[31] va ser en un principi escrit i publicat en català, però censurat i traduït al castellà [32].

[edita]Els obscurs orígens de Cervantes

Bilbeny considera sospitós que hi hagi tantes llacunes sobre la personalitat i vida d'en Cervantes, qui ja en vida era una personalitat de certa fama, i que se li hagin atribuït tantes pàtries diferents[33]Alcàsser de Sant Joan, Sevilla, Madrid, Alcalà d'Henares... Fins i tot, l'actualment acceptada —Alcalà d'Henares— va ser posada en entredit l'any 2005 per l'estudiós César Brandariz, que va considerar falsa la partida de bautisme que vinculava natalíciament Cervantes a aquesta ciutat (vegeu marge).[34][35] S'ha acusat el mateix Cervantes d'amagar deliberadament el seu lloc de naixement,[36]«que és com dir que algú ha amagat aquest lloc perquè en el futur se’l considerés castellà», conclou en Bilbeny. Bilbeny aplica l'esquema de Colom al cas Cervantes: creu que, com aquell, aquest és una cas d'apropiació, de substitució feta per la censura d'una personalitat de la Corona d'Aragó per una de castellana, sense tenir en compte la incoherència esdevinguda. D'aquí la confusió sobre l'origen i el recorregut vital de l'autor:

« De la mateixa manera que, tal com s'ha demostrat, hi ha dos Cristòfors Coloms, un de genovès, plebeu, analfabet i llaner i un de català, noble, cultíssim i home d'Estat, també hi ha hagut un desdoblament en la personalitat d'En Cervantes. Tenim el Cervantes documentat d'Alcalà de Henares, fill d'un pobre metge de poble que en el moment de la seva mort només tenia 3 llibres, i un Cervantes cultíssim, militar i vinculat a la Cort Reial. [...] Segons En Jean Canavaggio, a qui costa moltíssim lligar tota la informació que té d'En Cervantes d'una forma lògica i amb ordre cronològic, «tal vegada arribi un dia en què es descobreixi que hi hagué dos Miguel de Cervantes» (p. 86). »

— Jordi Bilbeny: «Cervantes català. Material base per a la conferencia d'Argentona del 22/04/2005. La censura i el control d'imprenta al segle XVI, i reflexions sobre el Cervantes que coneixem.»

Després de fer recerca, i tenint en compte que «sabem que una branca dels "Servent" mallorquins van passar a Castella, on es van passar a dir "Cervantes"»,[37] en Bilbeny assenyala en Joan Miquel Sirvent com a la figura històrica oculta:

« La nissaga dels Servent (o Sirvent [o Cervent]) comença a València amb Berenguer Servent, que arriba a Xixona amb les hosts de Jaume I. Un Guirau Servent institueix l'Obra Pia de l'Almoina pel rescat de captius i casament d'orfes. Són conservadors del castell d'Ibi, però destaquen sobretot pel seu esperit militar durant el regnat de Felip II. El llibre Décadas de la Historia de la insigne y coronada ciudad del reino de Valencia de Gaspar ESCOLANO (València: Carlos Verdejo, 1878-1880) ens explica que sota el regnat de Felip II destaca l'excel·lència militar de vuit germans Servent: Jeroni, Andreu, Felip, Alexandre, Francesc, Blai i Joan Miquel. Jeroni s'embarca a la flota que anirà a Orà, La Goleta i Tunis, i serà també a l'illot de Vélez de la Gomera. Anirà després a Flandes amb els seus germàns Andreu i Felip, on estarà sota les ordres del capità de terç Francisco de Salazar i esdevindrà capità de la infanteria. Andreu se'n va també a Flandes, amb el duc d'Alba i els altres dos germans, i mor al serge de Calais, on s'havien fet forts els hugonots francesos. Felip mor al setge de Maastricht en esclatar-li una mina. Alexandre, el quart germà, de soldat arriba a capità i participa a les campanyes de Savoia amb el duc de Vendôme i príncep de Bearn (el futur Enric III de Navarra i IV de França). Participa també, amb els catòlics, al setge de Faire, on és ferit al maluc i queda mutilat. Francesc també se'n va a Holanda, França i Itàlia com els germans i mor amb les tropes de l'Armada Invencible. Miquel, el sisè, participa també a Flandes com a soldat i sergent i mor al setge de Ruan (França). Blai lluita a Itàlia i Flandes coma soldat i sergent i mor també en batalla. I del vuitè, el nostre Joan Miquel Servent [el presumpte autor del Quixot], G. ESCOLANO (ob. cit) afirma: "Darrerament ha florit entre els fill de Xixona a les guerres de Flandes aquest genial capità de la Infanteria Espanyola" (vegeu Fernando GALIANA: Historia de Jijona. Alacant: Institut de Cultura, Juan Gil-Albert, 1995; pàgs. 260-264). »

—Anònim: La vida de Llàtzer de Tormos (2007), «Prefaci» de Josep Maria Orteu, pàg. 7-8.




versió per imprimir

  1. Alfred Tramontana
    17-07-2015 13:36

    Enhorabona Jordi, per les tevés investigacions. No defalleixis. Sempre, encara que molta gent no et reconegui la teva feina, acabes tinguen el premi merescut. A vegades no es en forma de diners, però estigues atent.
    Salut i força , company!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23275
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Sabies que els noms valencians de Timor, Pego i Aitana es repeteixen idèntics a Indonèsia, a l'illa de Timor?...[+]
Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta...[+]
Ponència d'En Manel Capdevila al 8è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica a Arenys de Munt...[+]